Avui aquesta nit no sé amb qui hauré somiat, que em fot un mal la zona de l'abductor . I he quedat amb un amic de Bilbao amb qui he fet les meves millors escalades no vull tirar-me enrere tot i que mentre camino cap a la feina em molesta força. Procuro no pensar-hi pq segurament serà una tonteria pròpia de l'edat.
A migdia ens trobem a Collbató i seguint les seves indicacions trio la via. L'escollida és la Roca Gris per la via Esparreguera.
Les dues primeres tirades amb la ventolera que està fent i la cuixa es fan molt desagradables, sort que després quedem una mica arrecerats i podem disfrutar de les tirades que potser són les més maques de la via.
Tot i que aquesta via no recordo el nombre de vegades que l'he feta, però poder-ho compartir amb el meu amic Jorge és una sensació molt agradable.
Roca Gris
Primer llarg
Arribant a R2
En el bonic mur del 3er llarg
Flanqueig, abans del diedre final
Últim llarg
.jpg)
4 comentaris:
Animal!!!! tant entrenar ara et pasa factura!!! o es que vas somiar k et foties d´osties amb en Goku??? apa ke no sigui res i et pasi rapid!!!!! habiat Piri.....
salut i roka!!!!!
Ei Mingo, una via ideal per dur-hi algú que no escali sovint a Montserrat.
je je je! massa entrenament! tota una reliquia aquesta via!es digna de repetir-se unes quantes vuegades!
Eiiiiiiiiiii Zombi com va això. Encara no he anat al nou Piri, i fins que no canviin l'hora no sé si vindré doncs si puc entrenare escalant. Vinga crack ens veiem
Jaume doncs si, a més amb ell fa molt de temps haviem fet l'aresta Ribes. Vinga a veure si coincidim, ja saps jo menys dijous els altres puc.
LLorenç no recordo les vegades que l'he fet em sembla que mes vegades que la CADE de Terradets, però la continuo trovant disfrutona i si vas amb algú que li tens estima i veus que li agrada doncs això ja compensa la repetició. Salut
Publica un comentari a l'entrada