dissabte, 15 de desembre del 2012

MONTSERRAT "via Dersu Uzala"


No és que ens haguem cansat d'escriure i escalem tan que no tenim temps de posar-ho al blog. Res més lluny, al contrari l'activitat dels últims mesos ha estat molt petita per diferents circumstàncies. Esperem que la vida que ens toca viure ens permeti invertir la tendència aquest any que comença.
Ja fa alguns dies a mitjans de desembre el Toni m'insisteix per anar a escalar, malgrat jo no estic gens motivat; anem a la Dersu Uzala, una via que havia fet quasi quan es va obrir, i no em va agradar massa. No és que avui l'hagi trobat millor, però el fet de tocar pedra després de molt de temps i no saber si aviat podrem tornar-hi, avui, la fa especial. Gràcies Toni per insistir

 El Toni en el 1r llarg


 L1

 Escalant el tercer llarg

  El Toni en el 4r llarg

 El Toni en el 5e llarg

diumenge, 11 de novembre del 2012

MONTSERRAT Agulles El Gep Llarg i la Boteruda


Fa dos mesos que no toco paret, i avui dissabte em fot mal el maluc al pujar les escales, merda. Tot i que els mals són diferents als que m'han corsecat més de mig any, aquest estan més relacionats amb el baròmetre que des de fa alguns anys tinc instal·lat en els meus ossos. Un parell d'antinflamatòris i baròmetre neutralitzat.
Diumenge som una bona colla, per si de cas el maluc em toques la moral, i no pugues escalar. Però sembla que la cosa va bé, així que amb el Toni, el Quique, el Josep Anton, jo i els meus bastons encarem cap Agulles, que està força emboirat i fred. Comencem per la via clàssica del Gep Llarg, que feia 37 havia escalat, tot i que no em noto gens suelto i tinc petites molesties la cosa la dono per molt bona, baixem i escalem la via del costat la dificultat no deu de ser més de IV, tot i que avui per mi és el de menys.
Marxem a fer una via nova dels germans Masó del cànem al perló, a la boteruda . El Toni i el Quique ja estan acabant la via quan nosaltres estem per començar. El peu de via no és massa engrescador però malgrat estem buscant excuses, els companys ens diuen que no està malament, així que comencem per una rampeta fàcil fins que comença l'artifo, que en cap moment exigeix els estreps amb A0 es passa sense patir gaire, segurament si la roca no fos tan descomposta es podria fer en lliure no massa difícil. Després de l'artificial encarem un muret que té tres bolts, coi tot i que és un V-, m'ho penso, segurament amb més rodatge passaria més tranquil, busco algun foradet que no trobo, aixi que amunt, quan arribo al segon parabolt miro a sota i veig un bolt que no he vist, tot i que anava una mica cagat, veure'l a sota em dona moral. Aquí s'acaben les dificultats. La via malgrat, en la ressenya ens parla d'un alien verd, vermell i un camelot del 2, no són necessaris.
Tot i que hem fet vies de poca entitat estic supercontent i no notar molèsties al maluc és fantàstic.
Espero que duri


El Toni en el Gep llarg

El Josep A. en la normal del Gep i el Toni en la R1 de la via de l'esquerra

 Eoooooooooo

 El Toni en el cànem i el perló

 El Mingo en el mateix lloc

 El Josep A. una mica més amunt

Un dia perfecte, escalada, salut i bons companys, sobretot

dimarts, 11 de setembre del 2012

MONTSERRAT Frailecillo "via si fa fred" i Ag. Lucas "via C.Lucas"


Avui la Diada aprofitem el matí per enllestir petites ascensions pendents. Xino xano amb els bastonets ens atansem al Frailecillo, per fer la via no fa fred, que fa bona pinta.
Els primers metres tot i ser fàcils cal vigilar amb la roca i buscar algun lloc per encabir algun friend doncs no són massa bons els forats i fissures , el que hagués anat be, un pitó tipus arrow o una P o bé l'alien blau, més amunt quan la tirada tomba trobareu una V. De totes maneres el llarg no és difícil (IV+). El 2on una mica descompost, nosaltres no sortim per la variant, la pedra es veu molt descomposta.

Com encara tenim temps ens enfilem a l'Agulla Lucas per fer una via dels Masó, la via està força bé amb roca bonissima a la part de dalt del llarg. El segon llarg es de tramit per arribar al cim, on no trobem el ràpel, així que desgrimpem fins la R per rapelar de la savina i marxar ràpid cap a Barna per viure una tarda inoblidable.
La ressenya la trobareu a la nochedelloro

 Primer llarg del Frailecillo (si fa fred)

 El Toni en el primer llarg

L2

 El Toni en el 1r llarg de l'agulla Lucas

 L1

L1

FOTOCIM

dissabte, 8 de setembre del 2012

MONTSERRAT Serrat del Muntaner "vis traca i mocador"


Avui just fa un mes que no toco pedra i no és que no hagi tingut temps, companys i bones propostes. Quedem amb el Toni, que tampoc està fi, per fer una cosa fàcil amb poca aproximació; així que ens plantem al Serrat del Muntaner per fer una via dels germans Masó, traca i mocador. La via és molt fàcil de l'estil de la veïnes, plaques de III amb algun passet de IV; amb tres cintes i R feu.
Com sembla que anem bé físicament fem una incursió per fer l'agulla Lucas, que està per sota de la Pastereta, però ens passem i anem a parar al Frailecillo i aprofitem per fer la directa patinet, li marca un clau però nosaltres no l'hem trobat, malgrat això, amb cintes savineres es fa. La via solament per supercol·leccionistes. Les ressenyes les trobareu a la nochedelloro2.

 El Toni en el 1r llarg

  El Toni en el 2n llarg

 El Frailecillo

Agulla Lucas

dimecres, 8 d’agost del 2012

MONTSERRAT La Cara de Mico via escalada virtual


-->
Tot i que han dit que ha d'entrar aire africà nosaltres ens decidim a escalar al solet, així que pugem amb els turistes cap a Sant Joan per anar a la Cara de Mico a fer la última via del Guillem Arias que el trobem quan fem l'aproximació. A poc a poc, per la meva part, arribem a peu de via on hi fa un ventet molt agradable.
La via comença amb un muret força fi, però només són un parell de passos perquè després la paret s'ajeu.
La segona tirada que l'enceta el Toni una rampa de IV, molt senzilla. El Toni em diu de que li deixi fer la tercera tirada que es veu molt vertical, la millor de la via i com acostumen les vies del Guillem molt equipada.
Quan veig l'inici del quart llarg, molt cutre, buff malgrat intentar fer-ho net es belluga tot així que un parell d'Ao, sense cap vergonya fins arribar a una corda fixa que ajuda a fer un tram terrós, després la cosa canvia radicalment i ens trobem un muret de l'estil del tercer llarg, pots fer una reunió o fer un parell de passos d'artificial fins al cim. La via és més maca que la passejada del costat, la infidel.
Tot i que ja havíem donat la tarda per tancada al passar per l'agulla del pla dels Ocells, ens posem a fer la via Guzman i així completem una tarda molt agradable.
La ressenya la podeu trobar al blog del Guillem Arias

 Sortint de la zona vertical del 1r llarg

 L2

 L3

 L4


 Inici de l'agulla del Pla dels Ocells o l'Escolanet
L2

divendres, 3 d’agost del 2012

PIC DEL MARTELL La reserva


Després de molts dies sense tocar la roca anem amb el Xavi al pic del Martell a fer la reserva, tot i que l'he fet força vegades avui tinc força dubtes, doncs no tinc massa confiança, doncs el maluc no el tinc al 100 per 100, procuro no pensar-hi encara que protesti, poc per cert, i fem aquesta bonica via que encara que estigui sobada és molt agraïda.

El company en el primer llarg

 L2

 L3


dimecres, 4 de juliol del 2012

MONTSERRAT Magdalenes vies I. Jorba i Bipotens


-->
Ja fa dies d'aquesta escalada , començament de juliol, quedem un dimecres amb el Toni per escalar l'Ignasi Jorba que no he fet. Tot i que avui gairebé no tinc molèsties li dic al Toni que faci les tirades difícils doncs no em noto gens bé de coco. Les dues primeres tirades són molt senzilles, la tercera tot i anar de segon no en noto gens còmode ni concentrat, però va sortint amb algun Ao, la qual cosa no em deixa satisfet, però el grau de motivació no és gens bo.
L'últim llarg començo, em noto escalant amb molt poca convicció i al arribar a l'únic pas complicat em quedo encallat, el company que em deu veure molt insegur, em diu que tranquil que ja pujarà ell, veig el pas molt clar però no m'acabo de decidir finalment, passo amb més pena que gloria el que queda ja més senzill, fins i tot m'ho passo bé.
Com és d'hora anem a la Magdalena inferior on trobem al com pany Joan Baraldés que estan en la via que volíem fer, com estan acabant la tirada, ens hi posem a la via Bi potens. El primer llarg deu de ser IV+, el segon és el més bonic amb una sortida potent que deu ser V+crec, perquè avui em noto  patós, l'última tirada és comuna amb altres vies. Tot i que no estic massa content amb mi mateix el positiu és que el maluc no m'ha fet mal, clar que dos dies després tindré dificultats per caminar

 L1

  L2

   L2

 L3

  L3

 L4

  L4

Primer llarg de la Bipotens

 El Toni en el primer llarg

 El company en el tram més complicat de L2

Fotocim

dimecres, 27 de juny del 2012

MONTSERRAT Contrafort de la Magdalena sup. "via Charlot"


-->
Avui dimecres 27 i després d'uns quants dies reposant, tornem a reprendre amb el Toni, les nostres escalades d'entre-setmana. El terreny de joc, Gorros on no cal caminar massa. Triem una via que han re-equipat. Deu  fer uns 20 anys que la vaig fer i en tenia un bon record de la Charlot al contrafort de la Magdalena superior.
Començo el primer llarg on es veuen un parabolts molt lluents, al costat de les velles expansions, la tirada és senzilla potser hi ha algun tram de IV+, malgrat la poca dificultat no em sento gens còmode amb el meu físic.
El segon llarg que el Toni l'empalma amb el tercer (51m) és molt bonic, malgrat l'inici del llarg és de roca delicada.
Encara és d'hora però no em sento gens motivat d'anar a l'Ignasi Jorba, així que fem una via que està al costat de la normal crec que es diu Garcia Lorca a la Magdalena Inferior. No faré cap comentaris de la via.

 El Toni arribant a la primera R

 El company en el tram delicat del segon llarg

 Fotocim, quin company més sexy que tinc

dissabte, 9 de juny del 2012

COLLEGATS Paret del Pessó via Els intocables de Bellmunt


Fugint de la calor i aprofitant que estem per les terres de ponent ens decidim  anar a la paret del Pessó a la zona de la Virgen del Pilar, último buril,... a migdia( sobre les dues)  ja no hi toca el sol. Anem a fer l'única via que ens queda d'aquest sector; els intocables de Bellmunt. La millor opció per fer la via és entrar per la Discovery, que vam fer fa anys, doncs a partir de la feixa les vies prenen rutes diferents, la nostra a la dreta farcida de parabolts i l'altra amb algun spit va per l'esquerra. Tot i que si no heu fet cap via en aquest pany de paret, la Discovery és una via molt recomanable, clar que cal portar algun catxarro, no la recordo exposada.
El primer llarg dels intocables és força vertical amb algun passet de 6a, no obligat.



El segon llarg és un xic més fàcil, però amb un muret molt vertical amb els forats justos per passar sense patir gens.



  
Els dos llargs següents els fem en un de sol, doncs sembla que vol ploure. Són fàcils amb algun pas aïllat de IV.


El quart llarg en lliure li donen 6b, nosaltres hem fet algun Ao, jo li posaria Ao-V+, és un tram molt guapo, al final del llarg la ressenya del llibre d'en Ballart li marca 6a i la de la nochedellloro V+, però no deu ser més de IV+/V fins la R.




L'últim llarg té un pas molt tècnic a la sortida i un molt puta (no obligat) abans d'entrar a la R, doncs hi ha un savinot que si caus, el cul hi va directe i la roca no és massa bona.
Una via força maca i generosament equipada amb parabolts



 Fotocim

La ressenya la podeu trobar a la nochedelloro