MONTSERRAT Esfinx del Montgrós vies Argos i Athos

Encetem les piulades de l'any 2014, amb l'escalada a l'Esfinx del Montgrós. Tot i que el dia no acompanya massa encetem camí en direcció a la Palomera per després seguir el corriol de marques blaves fins pràcticament peu de via. La via triada és una combinació athos i argos que en el llibre de Montserrat sud li posem 4 estrelles, a mi ja m'està bé una via fàcil i que a més, segons la guia, pota negra. L'escalada jo no li he vist aquesta qualificació al meu entendre bastant exagerada. Comences amb una rampa de quart molt ben equipada. Surts de la reunió amb uns passos disfrutons però aquí s'acaba la dificultat la resta ja molt fàcil fins al cim. El lloc tot i que estem un pel emboirats és bonic i suposo que sovint bastant solitari, el que li afegeix alguna estrella a l'escalada. Malgrat tot un dia ben aprofitat en una bona i nombrosa companyia: en Toni, Jaume, Josep A. I Quique

 El Jaume escalant el primer llarg de la Rampa

 Peu de via

 El tram més divertit de la via L2

 En Jaume i l'esquena del Toni a la part final

 Últims dos llargs de la via

 Fotocim en Jaume i el Toni ja estaven fent una l'altra via

Esfinx

MONTSERRAT Agulla Ajaguda "via normal" i Cajoleta "via petita Aran"

-->

Fa dies que amb el Jaume vam pujar a l'agulla Ajaguda del coll Musset i ens va quedar pendent l'aresta normal. Avui ens hem llevat d'hora i encara no hi toca el sol a la via que volem fer de la Cajoleta i aprofitem per anar-la a fer. Tot i que semblava descomposta, en els llocs una mica pendents la roca està bé. En una tirada s'arriba dalt i només calen un parell de bagues savineres.

Després d'haver fet temps ens plantem davant d'un pi on comença la via de la petita Aran a la Cajoleta. En Jaume arrenca per una tirada que no té cap complicació, ens passa pel cap que aquesta via deu estar posada en calçador, doncs marxa de la lògica.

La segona tirada està força bé, amb algun passet de V/V+ però tot molt ben assegurat a l'igual que tota la via.

El tercer llarg l'enceta el Jaume una tirada preciosa, molt vertical i amb uns bolos bonissims.

La via ens agradat molt la més bonica d'aquesta cara, molt millor que la seva veïna, la Esquiboles.

Per baixar hem fet lo tradicional un curt ràpel i després anar a buscar el camí que puja al Montgrós per desfer-lo fins al coll Musset i avall

La ressenya la podeu trobar a l'Onaclimb (secció Ecos/Montgrós)

 El Jaume escalant, sense despentinar-se la normal a l'Ajaguda

 El Jaume en la primera R, i dalt una cordada en la Esquiboles

 L2

 El Jaume en L2

 El lloc més complicat del 2on llarg

 En Jaume en el preciós tercer llarg

 El cul se li fa anís, del que disfruta

 L3

MONTSERRAT Ecoblau

-->

Feia molts dies que tenia ganes de fer aquesta volteta en solitari per Ecos. Avui finalment em decideixo. Surto de Can Jorba i pujant pel camí dels francesos estic suant com una guarra buff no sé si la disfrutarem o la patirem. Al coll Musset l'aire fa més agradable la caminada, malgrat el sol, la pujada fins al peu del Montgrós no es fa pesada.

Glopet d'aigua i m'enfilo per la via blava del Montgrós, és senzilla però haver de pujar i baixar amb aquest solet,em deixa força cansat . Ja soc al Montgrós, quin lloc no hi ha ningú i el silenci és total; em miro l'aresta de la roca Plana, no fa una pinta massa bona i com no sé com són les R, decideixo baixar cap a la Salamandra. Aquí si que fa calor, doncs queda enclotat i el ventet no es nota fins força amunt. Començo i tot i que la via tècnicament no és difícil, les assegurances no les veus fins que hi ets a sobre, la qual cosa et fa pujar amb molta atenció. La via m'ha agradat molt, malgrat dalt la roca és delicada.

Baixo per la mateixa via doncs només porto una corda de 60 metres i a peu de via m'he deixat la motxil.la i està clar l'aigua i la maquina de fotos a dins. Quin glop d'aigua calenta que em fotre quan arribi baix.

La calor em deixa fet caldo, el bocata que portava és impossible empassar-lo, així que em foto la poca aigua calenta i la poma que em senta d'allò més bé i xino xano avall que tot i l'ombra i quarts de set de la tarda la calda continua sent important. L'excursió és maca, però amb l'únic que penso és amb una bona cervesa ben fresca.

 L'Ajaguda, des de el coll Muset

 Ecos

 El Montgrós, primer objectiu

 En el cor de Montserrat

Frares i Agulles

 La Salamandra, segon objectiu

 La Talaia

 Els amos

MONTSERRAT Cajoleta+ Montgros "Esquivoles i Tot el que...."

De vegades les coses no et surten com havies planejat i finalment només he pogut escalar un dia del llarg pont.

Quedem amb en Quique per fer unes vies que ha obert en Luichy,  en Joan Vidal i en Josep Solé, en total són uns 350 metres d'escalada i una bona caminada fins a peu de via. Pugem pel camí dels francesos on trobem al Lluís Nadal que van a escalar l'aresta Arcarons. A l'arribar a peu de via veiem dues cordades i decidim fer primer la via del Montgrós, comencem pujant el plec de la Martina que té dues tirades que no estan malament, arribem al peu del Montgrós i sortim un pel a l'esquerra de la via blava, les tres tirades a mi no m'han agradat massa, a més fa molt vent, em venen al cap els companys que han anat a l'Arcarons, amb aquest vent deu ser complicat.

                                Inici de Tot el que vola...

 El company en L1

 L1

 Segon llarg

 El company arribant dalt del plec de la Martina

L3 en el Montgrós

Després de l'inici del Montgrós, la resta és molt ramposa

Baixem a fer les tres tirades que ens queden de la Cajoleta, les dues primeres poc interessants i l'última té un tram molt aeri i molt bonic, de material només és necessiten cintes unes 8

 

L2 de la Cajoleta

En el tram més bonic de la via L3

Les ressenyes les poden trobar en el blog del Luichy 1 i 2

MONTSERRAT Miranda pas del Princep "via blava, en solitari"

-->

Feia dies que li tenia ganes a la via blava de la Miranda del Pas del Princep, però el fet de no estar massa aprop, la calor i les molèsties que arrossego últimament; m'han portat a escalar poc, i tornar a arrencar sempre costa, al menys a mi. Avui, malgrat la meva motivació no és massa alta, agafo els trastos i a la una estic al parking del vermell, esperant que malgrat tingui una aproximació amb calor després escalaré a l'ombra. Enfilo cap a la cova de l'Arcada que no coneixia i després d'una bona estona arribo a peu de via, fot calor i ja veig que la paret li toca el sol de ple. Com estic sol, em poso el més fresc possible, però només començar he de tornar a peu de via, escalar amb els silent entre les cames és un perill, que no estic disposat a córrer, així que em poso els gallumbos, vaig menys fresc, però més tranquil.

La primera tirada és molt senzilla i a l'igual que tota la via està amb moltes assegurances. La segona tirada, encara és més fàcil, malgrat tot, té força ambient. A l'arribar a R2 decideixo continuar per un muret vertical (IV+), per mi el tros més bonic de la via fins arribar a la gran balma on faig la segona R, sort que ja fa estona bufa un ventet molt agradable.

Surto a l'esquerra (IV) i després molt fàcil (II-III) fins la meva R3 (R4 de la via). La sortida d'aquesta reunió té un passet una mica desplomat, però amb molt bona pressa, la resta fàcil fins al cim.

Recullo els trastos i m'adono que he pujat en dues hores, així que m'estiro i deixo la ment en blanc contemplant aquestes pedres que no em canso mai de mirar.

En el tram més bonic de la paret

Agulla del Pas del Princep

MONTSERRAT Cajoleta "via blava"

-->

Divendres, faig una mossada ràpida i marxo cap a terres de ponent; abans faré una paradeta tècnica a Montserrat, fa dies que tinc ganes de fer l'aresta Brucs a la Cajoleta, però pujar a migdia el camí dels francesos, se'm fa una muntanya.

La pujada s'ha fet força agradable, no feia massa calor i gran part del recorregut està a l'ombra, de vegades és més dur dins del nostre cap. Estic al cor de Montserrat, impressionant, solament un parell de cabres i jo.

Arribo al peu de la via i com no hi ha res i els arbres no són massa forts, em poso els peus de gat i l'arnes i pujo amunt, no és gens difícil, fins que arribes a una baumeta miro a la dreta, osti hi ha algun bolo suelto m'ho miro i no es veu difícil, però III no en fa la pinta, a més no hi ha res, començo a dubtar que sigui per aquí, abans de provar-ho torno a la bauma i me'n vaig a l'esquerra, sembla més fàcil m'hi poso, i a mig pas trobo un bolt, vaig pel bon camí flanquejo fins un arbre on hi ha la R1. Ràpidament m'asseguro i faig tot els preparatius: corda, silent,...etc. Miro amunt i no veig res, collons hagués pogut agafar alguna cosa més que 6 cintes. El llarg no és veu difícil, m'hi poso facilet III/IV amb 5 seguros, dos corresponen a reunions intermedis. El llarg per fer sol força emprenyador, com no és massa vertical, la corda s'enganxa als bolos de la paret, a més s'ha girat vent.

Després de recuperar enceto l'últim llarg no em trec la motxilla fot fred i així estic més calent; el llarg, molt guapo una mica de V amb molt bona pressa i vertical, i després IV. Baixo a desfer la R, començo el llarg de segon, bufff estic acollonit, en cas de caiguda fotre un bon pèndul, això no és el que em fa por, quan vaig de segon m'asseguro amb el jumar que va corrent sol a mesura que puges i no sé si deu de ser efectiu amb aquest tipus de caigudes, bé com quan era petit prohibit caure.

Tot i que hi ha una llum molt maca, el vent em fa marxar. Per fer-ho cal anar fins al cim i fer un ràpel curt i grimpar l'agulla que et queda a l'oest, careneges fins trobar el camí de baixada.

Merda mentre baixo m'adono que el meu turmell demà voldrà descansar i no podré quedar amb els col·legues de Lleida, que hi farem això és el peatge per no ser tan jove.

Ah! és pot baixar per la cara est (pluja d'idees) però no sé si es pot baixar amb una corda.

L'Ajaguda

La Cajoleta

Remuntant l'últim llarg

Els plecs del Llibre

MONTSERRAT Cara sud del Montgros

-->

Avui primer cap de setmana d'anticicló, quedem per anar a fer alguna vieta a la Cajoleta, doncs els compromisos no ens deixen tot el dia. A l'arribar tenim dubtes de si el sol arribarà a tocar a tota la paret, sort que Montserrat hi ha tantes possibilitats, així que anem a conèixer la sud del Montgrós, que segur que hi farà sol, tot i que el cel està enteranyinat. Una bona caminadeta fins al Montgrós i comencem per la via de més a la dreta, crec que es diu Juan Bala, les dues primeres tirades de V i l'última de IV. Arribem dalt i baixem rapelant, la via no ens agradat massa la roca no està descomposta però hi ha moltes crostes de roca que et fan anar sempre alerta. Ens recordem del be que ens ho vam passar fent esportiva l'altre cap de setmana a la Palomera.

Provem la via del costat, no recordo el nom, en Josep A. Em diu que és V+, després de fer els primers metres dubto que la dificultat sigui aquesta, ens adonem que estem en un altra via una mica més difícil 6a+, un llarg de de quasi 55 metres força maco i la roca molt millor que l'anterior. Un cop tots dos a la R, decidim baixar i no fer la rampa de IV, que queda fins dalt. Ei que passa, estem canviant la nostra mentalitat clàssica.

Cara Sud del Montgrós

Primera tirada de la Juan Bala

En Josep A. Arribant a la R1 ( la foto hauria d'està girada, però ???)

En Josep A. a l'inici del segon llarg

Escalant la via de 6a+

Zona d'Agulles