divendres, 18 de gener del 2008

MONTSERRAT Paret de la Codolosa via "Avi trepador"

Aquest cap de setmana hi ha una previsió molt bona del temps, així que mig quedo amb els colegues per escalar dissabte i diumenge. Com a les 11 del matí de divendres, ja he acabat de treballar i estic d'un fanàtic total, me'n vaig a Montserrat, a la paret de la Codolosa que està just davant del bareto de les coves del Salnitre. La via escollida és l'avi trepador. Agafo els estris i en 15 minutets sóc al peu de la paret, començo el ritual de sempre desfer la corda, posar el silent,... La primera tirada no és massa difícil IV+, però em noto distret no em concentro, no m'agrada pujar d'aquesta manera. La segona tirada és un pel més difícil V, ja em noto amb les piles posades. L' última tirada és un muret de V fins una feixa i després un esperonet molt maco. Al començament m'ha costat, però en l'última tirada la concentració i grau de confiança era total.


Inici de la segona tirada (V)

La via està força bé per fer-la en solitari, amb 10 cintes i una corda de 60 m és suficient. Si algú llegeix aquest post i se li acudeix alguna via no massa difícil, per fer-la en solitari, li agrairia que m'ho digui.

Ressenya de L'avi trepador


La resta del cap de setmana les coses no han anat com esperava.

diumenge, 13 de gener del 2008

MONTSERRAT Miranda de les Boigues

Fa un dia fantàstic i a la cara oest de la Miranda s'hi està de conya. Després de mirar i discutir per on va la via, començem a escalar per la via hiwatta, això crec jo. Arribo al lloc on la ressenya marca Ao o 6b i és evident que Ao no ho és, entre bolt i bolt cal escalar. No sé si ens hem equivocat de via, jo crec que no, o bé que després de reequipar ara s'hagi de fer en lliure i sigui 6b. Quan estem tots a la reunió, no hi ha quorum per continuar, així que decidim anar a fer una via més fàcil; a la Monpart hi ha un parell de cordades, a més ja l'hem feta. Ens dirigim al vessant sud, hi ha gent a la normal i les del voltant, guai ens possem a la Daniel SA, però avui no és el nostre dia, una de les cordades que estaven en el pedestal es posa al davant, així que al final anem a l'esquerra de tot, els d'alli ens diuen que la via es diu Silvia, be és molt semblant a la normal. Fot un ventet molt desagradable, així que decidim no anar a la Stephanie i fotem el camp.

Primer llarg de la Hiwatta


L'Enric i en Josep Anton en la 1ª tirada

Primer llarg de la Daniel SA

NOTA

Si algún ha fet recentment la Hiwatta, li agrairia que em deixes una piada.

dilluns, 7 de gener del 2008

PARET DEL GRAU "via Africa"

Avui acabo les vacances i toca marxar cap a Vilassar, abans aniré a Andorra, tot passant per la paret del Grau. Arribo a l'aparcament de la paret del Grau, és un lloc maco mai hi havia estat. Miro l'hora, ufff les 12 avui vaig com els modernos. Trobo gent en l'esplanada , no sé el que fan però tenen pinta de ser bombers, els dic “que bé si em passa alguna cosa os tinc aprop”, em diuen que són mossos i millor que no haguessin de venir.
La via escollida és una de les fàcils, Africa, té tres tirades de 5a, 5b i 5b, equipades amb parabolts. L'última tirada és la més maca, sobretot, la part final. La baixada l'he fet per la mateixa via. Ja torno ha ser a peu que bé que senta unes dosis d'adrenalina.


La paret del Grau

Desfent la primera tirada. Quan pujo de segon em poso el jumar lligat a l'arnes i vaig escalant, a mesura que pujo el jumar corre sol

La Roca Naireda vista des de el cim



Si voleu veure la ressenya d'aquesta via la trobareu al blog Maneirons climb
http://maneironsseu.blogspot.com/2007/08/vies-del-manelet-i-africa-la-paret-del.html

dissabte, 5 de gener del 2008

Escales "via Ramona"

Tot i que les previsions no són massa bones, en Jordi i jo enfilem cap a Escales, abans però, ens trobarem amb en Josep Anton a Pont de Muntanyana.
Un cop aparcats ens afanyem, per què aquí sempre corre ventet; per sort, a mesura que ens atansem a la via la temperatura és més agradable. Després de caminar una estoneta, ens trobem als peus de la Ramona, hi ha una fletxa picada.
Comencem per una placa d'adherència V, bé jo li posaria V+.
La segona tirada, un pel cutre, dona pas al 6b de la següent, és només un pas. Ostia m'ha sortit, mai n'havia fet cap, la continuació és una placa molt maca de V+, que dona pas a una reunió molt aèria. El què es veu a sobre, fot por de veure. Una placa de gairebé 40 metres de V+, bufff guapíssima, tota equipada hi ha algun aleje que pots sol ventar amb un camelock del 2.
Queda ja una última tirada de 60 metres, des de la R sembla més difícil del que marca la ressenya, però no, és una tirada molt disfrutona; a la fissura no hi ha res, però t'hi entren friends de totes les mides.
La via esta bastant equipada nosaltres només vam utilitzar dos friends el 2 i el 3,5



Placa de la primera tirada

En Jordi finalizant la tercera tirada


La 4a tirada, la més guapa de la via



Josep Anton entrant a la quarta reunió

Inici de l'última tirada
Si voleu veure la ressenya la trobarem al blog del Luichy: http://bp1.blogger.com/_INF_WT9mP4U/R2JTuD3RQDI/AAAAAAAAC_o/GT9LVSZHiVg/s1600-h/5.jpg

dimecres, 2 de gener del 2008

PARET BUCOLICA "via Terra de Dinosaures"

Un canvi de plans, fa que ara estem asseguts a Coll de Nargó, mentre nosaltres “estudiem” les llibretes de ressenyes, l'home del bar no para d'entrar troncs, diu que avui nevarà. Malgrat el fred ens ha fet estudiosos dels llibres de piades, decidim anar a la paret Bucòlica a fer la via Terra de dinosaures. Marxem, el termòmetre marca 3 sota zero a més bufa una mica d'aire, això no pinta massa bé. Per sort, a peu de paret no es nota l'airet. La via queda a la dreta del Bàlsam del tigre i més o menys va paral·lela, és una mica més fàcil i crec que té possibilitats d'esdevenir una clàssica. Per fer la via no més calen cintes. L'home del bar tenia raó


La primera tirada va just a la dreta del Bàlsam del tigre



En Josep Anton, en el segon llarg



El meu cul, a l'inici de la 4 tirada

Aquí sota teniu la ressenya que vam copiar del llibre de piades del bar d Coll de Nargo.

dimarts, 1 de gener del 2008

Montroig "màgic"

La serra del Montroig, és una de les serralades pre-pirinenques que van cavalcar més al sud del País, ara fa uns quants mil.lions d’anys. Aquests sediments calcàris, són acaronats pels escaladors, quan la boira s’arrapa a la plana de Lleida. Avui primer dia de l’any no és una excepció, la boira ho ha gebrat tot.
El trajecte és curt, a Vilanova de la Sal (Noguera) no es veu ni el nom, començo a pensar que el Montroig deu d’estar tapat, però sortir del poble i el mercuri es comença a enfilar-se, la boira als meus peus.

Abans de preparar el material, faig una ullada a la ressenya, via del Lluis, quatre tirades. El llibre diu que cal agafar artilleria. Així que agafo friends, tascons i cintes. Em dirigeixo, amb cert neguit, al coll de Porta, l’espectacle és impressionant, però jo estic capficat i repaso mentalment les maniobres que hauré de fer.
Arribo a la paret,. Els preparatius són lents, arreglar la corda, el material i de tan en tan mirar la paret que he d’escalar. Em lligo el silent partner (asegurador d’escalada en solitari) i començo a pujar, la primera tirada és una rampa de de tercer
La segona i tercera tirada la dificultat és IV+ i algun pas potser V-, els seguros no estan massa pròxims però em trobo molt bé escalant, tot i que feia molt de temps que no anava sol.
Queda una tirada, la sortida fa més por que no pas dificultat, la resta de la tirada força guapa, la millor tirada.
A dalt tota la tensió s’esbaix, l’espectacle és impressionant, no puc marxar el moment m’atrapa; el Montroig vermell i a sota un mar de boira fins on arriba la vista. Em sento tan be; suposo que el cel deu de ser quelcom semblant, si pogués atrapar el temps ho faria ara mateix.

La boira gebradora, típica d'aquesta època de l'any

És un espectacle, tenir-la als teus peus

Preparats per començar amb el silent

Tercera reunió

Una alegria salvatge m'atrapa, em sento FELIÇ