-->
Avui dimecres ens trobem amb el Joan B a can Massana, com fa força xafogor pensem que a l'ombreta, s'estarà millor. Mirant el nou llibre d'Agulles, decidim anar a la Carena del Dumbo, així que sense el ventet característic d'Agulles enfilem cap a la canal Ampla, allí ens trobem a l'Eduard que baixen amb un company de fer la ful de sac del Setrill, xarrem una estona molt breu, suposo que en Joan ja em coneix una mica i veient que la trobada s'allargaria ens fa anar per feina així que cap a escalar. Sense saber-ho ens posem a la via del llimac groc una via on els parabolts i són força presents i no està gens malament, tot i que nosaltres fem una R on marca el llibre, si no es xapa el 3er bolt pots arribar còmodament fins al cim.
En Joan en el s2on llarg del llimac groc
Ara anem a la via Nexus del Remi Bresco, aquí la història és totalment diferent. El primer llarg que l'enceta en Joan, els spits són força separats i la roca és força discreta malgrat les dificultats no són massa grans.
El segon llarg té un aspecte molt cutre, no sé si és que s'està fent fosc i la boira que entra et fa ganes de fotre el camp, però la R són dos spits vellets . Aquest llarg tècnicament és més senzill que l'anterior i tot i està descompost vas amb la suficient comoditat per anar triant les millors preses, fins que arribes a l'últim spit, a mesura que t'allunyés el terreny és fa més vertical aleshores et venen els pensaments negatius, típics de quan et cagues de por, que si l'spit està lluny i tots són molt rovellats, m'aturo un moment , i faig un parell de respiracions alhora que miro a l'esquerra que es veu més fàcil però molt descompost, així que cap a la dreta amb un aire més positiu. En el IV+, no es cau i si vaig tranquil segur que triaré les preses més sòlides. Un cop passat, ara la paret s'ajau i fàcil ja fins al top.
Ha estat bé, dues vies totalment diferents. Tot i que la primera tenia passos mes macos d'aquesta segona me'n recordaré més.
En Joan al L1 de la Nexus
Arribant al cim del Dumbo
.jpg)
4 comentaris:
Ei Mingo,
Nosaltres cercant l'ombra i ens varem fotre de fred...
La Nexus.....segur que la recordarem.
Li cal una restauració.
Salut ia tibar
..pensaments negatius, de quan et cagues de por...je je je...molt ben explicat! m'ha agradat....son sensasions difícils d'explicar...i pensar sempre que en un IV+ no es pot caure, i a la vagada recordes quants cops t'ha patinat un peu fent IV's! je je je
un dia ben variat!
Carai, Mingo, has portat un bon ritme des de la darrera vegada que vam coincidir!! A veure si tornem a veure'ns alguna tarda....
Si si la Nexus la recordarem però jo no hi tornaré. La roca i la via no inviten a tornar-hi.
Ja tens raó LLorens però cal donar-se moral pq si el múscul més important es nega, no hi ha res a fer. Salut
Joan hi tan que ens hem de veure, llàstima que aviat canviaran l'hora i serà complicat. Però algun cap de setmana podem quedar, pq ara la meva parella marxa tres mesos a les Antípodes.
Publica un comentari a l'entrada