dimarts, 31 de gener de 2012

MONTSERRAT Paret de Codolosa "via esperó blocaire i la dels indignats"


Tot i que mig vam quedar amb el Toni per escalar a la tarde, amb el dia que està fent hem fot molta mandra, però en Toni em diu que a Montserrat fa sol, jo no m'ho acabo de creure, però al final una mica de raó si tenia.
Ens trobem a la Codolosa, que en dies com avui, és un dels llocs agraïts de Montserrat. Crec que d'aquesta modesta paret ja s'ha tret tot el seu suc. Anem a l'espero Blocaire que juntament amb l'último mohicano són les que em falten.
Tot i que a mi m'agrada començar les vies, avui preferiria fer la segona tirada perquè sembla que és la millor de les tres. Però com en Toni ja l'ha fet em diu que ell havia començat la via. Així que per no fer-li repetir tirades de primer, començo el primer llarg, que es força senzill, només cal anar amb compte amb la pedra.
El segon llarg es veu bonic i amb bona roca, quan arriba el company recorda que era el segon llarg que havia anat de 1er, abans que es repensi me'n vaig, El llarg sense ser un gran llarg és el millor un muret que el graduen de V+.
L'últim llarg, bastant cutre, el fa el Toni, això és un amic.

Com encara queda estona anem a la via dels Indignats que el Toni no coneix, aquí fem la torna, escalant el company els dos últims llargs què són molt macos. La veritat és que tal com ara ha deixat la via el company Asin, està molt millor. Marxem sense saber quan podrem tornar a tocar una paret, com ha de fer tan fred.

 Primer llarg de l'espero blocaire

Després del muret del 2on llarg

 El Toni en la tirada més antipàtica de la via

 El Toni arribant a la R1 dels Indignats

 El Toni encetant L2

 Fotocim

dimarts, 24 de gener de 2012

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via dels Reincidents"


Feia temps que amb el meu amic i company d'escalada no em fèiem cap, avui dimarts, malgrat el seu jet lag, quedem per fer una escapada a la Codolosa. Triem la via dels reincidents, el primer llarg no té res, apart d'un muret senzill a l'inici. En canvi el segon està força bé, no és difícil però el fet de que no hagi quasi res el fa interessant. Bé nosaltres hem trobat un clau i un pont de roca equipat, segons la ressenya hi ha una expansió i molts ponts de roca per poder equipar, però nosaltres solament hem vist un pont de roca i alguns forats, que segur que els tricams que no portem hi anirien molt bé, però la presa i la roca és força bona i no pateixes, i en el tram on és més delicada hi ha una fissura on entren bé els friends.
La via no és de les més bones però el segon llarg la fa una via interessant.
Per cert, aquesta setmana he estat dos cops en aquesta paret i el primer dia vaig veure moltes burilles i avui de camí cap al sector de la dreta està ple de paper de water, bastant desagradable, no costa res fer un forat i deixar-ho dins ben tapat

 Arribant a R1

 L2
L2


 Última reunió

dissabte, 21 de gener de 2012

PUIG RAMADER


Dissabte quedem amb la colla de Lleida per anar a Rubies, però contràriament al que passava fa uns anys enrere, quan aquest raconet el coneixíem quatre gats avui hi ha força gent. Quan arribem a la via que volíem fer ens trobem una cordada de tres que progressa molt tranqui i això ens fa fer un canvi de plans, doncs les vies que ens falten cal portar una mica d'artilleria que no portem, així que anem a conèixer el Puig Ramader, be el Tato i el Sergi ja hi havien estat i jo tenia ganes d'anar-hi doncs la roca des de baix es veu molt bona.

Les vies que hem fet no sé com es diuen, però en Sergi diu que gairebé totes són de V-V+, no sé si n'hi ha alguna més de les que surten en les antigues ressenyes, però l'última que hem fet s'allunyava una mica del V+. Tot i que ens venia més de gust la paret de Rubies, les vietes estan força bé; roca molt bona i murs típics de Vilanova.

Baixem al Cirera on fem unes cerveses amb en Nico i el Pepe que han fet la segona a la màquina del temps, que és la via més dura de la paret, de moment.. perquè la canalla no té límits.

 Montserrat al fons




divendres, 20 de gener de 2012

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via Campions"


Avui de camí a Lleida faig una paradeta a la paret de la Codolosa, per fer una via que encara no he fet, la via dels campions. Quan estic a mitja primera tirada en passa una cosa que no acostuma a passar, un noi em pregunta per la via dels indignats, resulta que també va en solitari, és el Xavi amb el que ens coneixem virtualment. Mentre escalem anem intercanviant experiències sobre la tècnica d'assegurament.
La via no és res de l'altre món, la sortida de la primera reunió està molt bé, el magnesi en les preses delaten la seqüència del pas, després un muret més senzill fins la R2, que me la salto per agafar un esperonet molt ben equipat, i del cim amb dos ràpels fins al peu.

 Escalant el primer llarg (foto feta pel Xavi)

 En la R1 (Foto Xavi)

 El Bautista (silent partner), com li diu el Xavi en R1

El Xavi a la primera reunió dels indignats

dissabte, 14 de gener de 2012

Serra de Busa "Maneras de vivir"


El primer cop que vaig estar a Busa va ser amb els col.legues músics, per participar en un acte reivindicatiu de la Vall d'Ora, aleshores, ja em van cridar l'atenció les petites parets que mai n'havia sentit a parlar. Ara, que més que les parets em va captivar el lloc i la gent, se'ls notava orgullosos i contents per aquest racó tan bonic.

Avui quasi 8 anys després torno amb el Quique per escalar-hi, i gràcies a internet i el Llibre de ressenyes del Solsonès, en tenim una bona documentació de vies. Després de llegir-ne unes quantes, ens decidim per la Maneras de vivir, que és la que recomana més gent.

Arribats a peu de via, el primer que mirem és la xemeneia, collons fot impressió, però un cops posats es deixa fer bastant bé. Arribo a la R1 i tot i que volia continuar veig que l'spit està quasi a la mateixa alçada que la reunió i decideixo aturar-me. Continuo el segon llarg a mesura que pugem millorem la tècnica i gaudim d'aquest tros tan bonic fins l'aèria R2.

El tercer llarg quan el comences a disfrutar ja ets a la reunió.

El següent llarg és molt guapo i aeri, però cal tirar endins en algunes preses perquè no semblen massa franques el dos llargs que queden tot i que no tenen bon aspecte també tenen lo seu i l'arribada al pla de Busa és fantàstica, quin lloc es pot escoltar el silenci, em sento superbé un indret per perdre-s'hi.

La via molt bonica, malgrat són alçades modestes l'escalada té de tot, xemeneies, plaques, diedres i molt ambient. Un dia que recordaré.

Baixem caminant, tot i que el ràpel el tenim al costat, però ens ve de gust passejar pel Pla.

El material que hem utilitzat: un alien vermell, un camelot del 0,5 i un linkam groc.

BUSA

  L1

  L1

 Arribant a R1

 Segon llarg

L2

  L2

Acabant el 2on llarg

 L3

 
 L3

 L4

 L4

  L4

 L5

 L5

 Pla de Busa


diumenge, 8 de gener de 2012

MONTSERRAT Agulla Ajaguda "via normal" i Cajoleta "via petita Aran"


Fa dies que amb el Jaume vam pujar a l'agulla Ajaguda del coll Musset i ens va quedar pendent l'aresta normal. Avui ens hem llevat d'hora i encara no hi toca el sol a la via que volem fer de la Cajoleta i aprofitem per anar-la a fer. Tot i que semblava descomposta, en els llocs una mica pendents la roca està bé. En una tirada s'arriba dalt i només calen un parell de bagues savineres.

Després d'haver fet temps ens plantem davant d'un pi on comença la via de la petita Aran a la Cajoleta. En Jaume arrenca per una tirada que no té cap complicació, ens passa pel cap que aquesta via deu estar posada en calçador, doncs marxa de la lògica.

La segona tirada està força bé, amb algun passet de V/V+ però tot molt ben assegurat a l'igual que tota la via.

El tercer llarg l'enceta el Jaume una tirada preciosa, molt vertical i amb uns bolos bonissims.

La via ens agradat molt la més bonica d'aquesta cara, molt millor que la seva veïna, la Esquiboles.

Per baixar hem fet lo tradicional un curt ràpel i després anar a buscar el camí que puja al Montgrós per desfer-lo fins al coll Musset i avall

La ressenya la podeu trobar a l'Onaclimb (secció Ecos/Montgrós)

 El Jaume escalant, sense despentinar-se la normal a l'Ajaguda

 El Jaume en la primera R, i dalt una cordada en la Esquiboles

 L2

 El Jaume en L2

 El lloc més complicat del 2on llarg

 En Jaume en el preciós tercer llarg

 El cul se li fa anís, del que disfruta

 L3

dimecres, 4 de gener de 2012

RIGLOS Camino del cielo


Avui sembla que no hi ha massa ganes d'escalar, així que fem una activitat que no acostumem massa a fer els escaladors quan anem lluny de casa i és fer una passejada per Riglos. El camino del cielo, que consisteix en donar una volta als Mallos de Riglos, és una activitat tranquil·la i molt interessant per conèixer aquestes formacions de conglomerats que es varen formar després del alçament del Pirineu. Nosaltres hem fet el recorregut a l'inrevés, hem començat pels Mallos petits fins arribar al Mallo Visera i d'allí hem baixat per l'impressionant circo de verano.