dissabte, 27 de novembre del 2010

SERRA DEL MONTROIG Rosa de Abril

Recordo el nom d'una via “si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo”. No n'he fet massa de vies d'en Marmo, que tot i que és de Lleida no el conec, però amb el Josep A. van compartir l'expedició al G2. El que dèiem les vies d'en Marmo són vies on no et regalen res, el grau està molt ajustat i les assegurances sempre justes.
La intenció d'avui és fer la via Hèroes del silencio, però abans per escalfar farem la via Rosa de Abril que jo havia fet fa uns 6 anys en solitari.
Començo a pujar i cony em faig creus com havia passat per aquí en solitari, a més recordo que no vaig posar res i avui he posat un parell de friends. No sé si quan escales en solitari vas més concentrat o que era més jove.





 
Serra del Montroig, que be que s'està a l'hivern

L1

 Passet obligat al final de L1

 

El company enceta el segon llarg, li dic que és de tràmit, coi de tràmit res és un bon V, ja veig que el pas dels anys es comencen a notar. En aquest llarg m'he estat barallant amb un friend cassin que no hi ha manera de que surti, ara sé que és de l'Edunz.
Uns 20 metres de la R2 hi ha un niu de voltors, els polls són molt grans.


 El company a L2




 


El tercer llarg, abans d'arribar al 1er spit tens un pas difícil he posat un camelot del 0,5, però no me'n fio ni un pel, es belluga molt, el company em diu després que treballava molt bé. Cal llegir bé jo he anat per tot el desplom, que crec que és 6a o 6a+, el company ha anat pel diedre i el V+ li sembla correcte. Tot els passos difícils són obligats.
Dalt el sol es tapa i comença a fer fred així que la hèroes la deixem per un altre dia

 Pel diedre V+






La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

dimarts, 23 de novembre del 2010

MONTSERRAT Mama's and the Papa's

Mirant les últimes activitats veig que últimament només faig esportiva, en alguns casos com a pla B i d'altres, com avui, perquè amb les tardes tan curtes és l'única opció; espero que el que diuen els que fan molt grau, sigui veritat; que és la manera de pujar el grau, je je je, ja veurem quan les assegurances no siguin tan bones i properes.
Avui quedem un altre cop al sector Mama's and the Papa's, però aquest cop anirem al sectar A i al C. Ens posem a les vies la Boira de V, després en Me cago....de V+ i finalment a els Coloms de la Rambla que li posen 6a, però tot just arriba al V+. Marxem del lloc perquè bufa un vent molt gelat i malgrat el sector és cara oest, com el sol va molt baix no toca al peu de via. Així que anem al sector C allí no estic segur del que hem fet, crec que és Peluts no, de 6a, aquest si que ho és, encara que els que escalen aprop nostre m'han dit que és 6a/6a+, aquesta via és força atlètica, però estem contents per què l'hem resolt a vista. Ja no queda temps per res més, doncs abans de les 6 ja ens tanquen el llum.

                                  El company escalant la Boira

                                 Me cago en la .......


                                  Coloms de la rambla


                                             Peluts no?

diumenge, 21 de novembre del 2010

PERLES Roc d'en Solà i agulla de l'Alba

Avui estic content, no perquè vagi a escalar si no perquè ho faré amb els amics amb qui més estones he compartit per les muntanyes. El Jorge, el Josep A. i l'Enric. No recordo quin dia vam coincidir per última vegada, però avui ens trobem a Pons. Tirem amunt i al sortir de la boira no sembla que farà un bon dia, mirem la sud de la roca Naireda i les plaques estan xopes, així que anem a Perles que l'Enric i el Jorge no ho coneixen. El dia s'està tapant i fot força rasca 3 graus. Comencem a escalfar en la Roca d'en Solà en dues vies fàcils Boraviu i Lluisors de 5b, collons com costa la roca està molt freda. Canviem a l'agulla de l'Alba i encadenem Komics i Salamanca de 5c.. Em poso a Llum d'estiu de 6a+, pensant que és una via de 6a i surt a vista, a continuació faig Conífer pensant que és aquesta la de 6a+ i li dic al company que em sembla més difícil l'anterior, aleshores comprovem que ens hem equivocat en la graduació. Amb la moral a tope intento Punguina de 6b, uauauaua també surt a vista. Per acabar intento Baixa'm baixa'm de 6a+, aquesta via a diferència de les anteriors és més atlètica, també surt però fent algun repòs. Ha estat un bon dia, mai havia encadenat un 6b d'esportiva a vista, tot i que m'hagués agradat fer via llarga amb els amics.

 Boraviu 5b

 Jorge, en Lluisors 5b

En Josep A encadenant Llum d'estiu 6a+
 Punguina 6b

dimarts, 16 de novembre del 2010

MONTSERRAT Can Jorba sector Columpi

Estem de sort, aquest dimarts fa un bon solet i no massa fred, per què el sol a quarts de quatre ja no hi és al sector del Columpi de Can Jorba. Com tenim poca estona escalem sense estirar, costa  en fred de fer L'hora violeta (5c), els col·legues del rocòdrom riurien, doncs alguns escalfen al 6c. Després la cosa ja va millor i encadenem la  Xapes negres (5c) que té un pas, que no sé si l'he agafat bé, perquè m'ha costat més que la via fàcil de 6a. Ara que comencem a estar calents ja és hora de marxar, aquests kit kat a mitja setmana senten molt bé.

 El company en l'hora violeta (L1)



 Xapes Negres

La fàcil


 Ressenya de la pàgina Kpujo



diumenge, 14 de novembre del 2010

ROCA REGINA Aresta Ribes Vidal

Era l'any 74 que veníem caminant de l'estació de Cellers, per escalar l'Anglada de Terradets, quan de sobte se'ns va aparèixer la Roca Regina, una paret que em va impressionar. Els veterans que ens portaven a escalar van explicar-nos per on anava la Galí Molero i també ens van fer cinc cèntims la seva història. Vaig pensar per mi, alguna dia la faré, també ens van parlar de l'aresta Ribes-Vidal, que era la primera que havíem d'escalar. La Galí fa molts anys que la vaig fer, encara havia els burils dels primers ascensionistes i feien por. L'aresta de la Regina, després de fer la Galí, no la tenia en la meva llista, però una piada d'en Llorenç em va picar el cuquet, i el dia que m'ho va proposar en Joan B, no ho vaig dubtar.
Així que aquest diumenge ens trobem amb el company a Balaguer i enfilem cap a Terradets que encara està emboirat. De l''ascensió dir que el millor amb diferència la companyia, perquè la l'ascensió per ser políticament correctes diria que és per col·leccionistes o per fer una excursió vertical. El més excitant és el segon ràpel que és volat, molt més que los volados de Riglos, la paret queda lluny. Si voleu detalls de la via en la pàgina d'en Llorenç i trobareu la ressenya, només una puntualització la tirada 8 té 30 metres i a la penúltima tirada sortir per la variant que és l'únic lloc on hi ha bona roca. No hi ha reportatge gràfic, però si voleu veure alguna foto aneu a la pàgina del company, en Joan B.

dimarts, 9 de novembre del 2010

MONTSERRAT Collbató "Placa Gandhi"

Amb el canvi d'hora les tardes donen poc de sí, però com últimament estem força fanàtics quedem amb el Jorge i el Josep A per fer esportiva a Collbató; anem a la placa del Gandhi, avui una mica ventada, on fem totes les vies menys la més difícil, ens hem quedat amb les ganes per falta de llum. De les vies dir que les més fàcils estan força sobades i que la de 5c, tots tres l'hem trobat bastant més difícil que la de 6a.





 Aquesta fotografia és de la pàgina de Kpujo

diumenge, 7 de novembre del 2010

PARET DEL GRAU " vies Cainejo i Si fa sol"

Quina diferència d'ahir dissabte, el dia s'ha llevat fred i humit però sembla que no plourà, així que anem cap a la paret del Grau. La intenció era anar a la via Àfrica, però hi ha gent i com jo ja l'he fet dos cops els dic d'anar més al centre de la paret. Ens posem a la Si fa sol, una primera tirada molt guapa de 5c i una roca bonissima. El segon llarg és un pel més fàcil. Baixem i fem la Cainejo que ens pensàvem que havíem fet abans, però ens diuen que és la que va més a la dreta. La faig jo, és més fàcil que l'anterior. Volíem fer alguna cosa més però s'ha girat un ventet, que ens deixa gelats així que com ja tenim una edat i ens hem de cuidar, marxem a llocs més càlids.

 El Josep A. en la  1a tirada de Si fa sol

En Marco en L1

Segon llarg

Preparant el ràpel

L1 via Cainejo

L1 via Cainejo

 L1 via Cainejo

 L2 via Cainejo

dissabte, 6 de novembre del 2010

TOSSAL DE LA FEIXA "via Jaume Caselles"

La teníem pendent de la primavera passada quan no vam trobar la via i ens vam encigalar per la part més baixa. Avui ho tenim clar, deixem el cotxe en un collet i en 20/25 minuts estem a peu de via. Comencem la via en el primer spit, aquesta tirada cal no equivocar-se, cada cop que veiem un spit hem d'atacar-lo directament si no ens quedarem a l'esquerra de la reunió que és de 2 spits.

 Les boires deixaran pas a un dia preciós


 
Primer llarg, cal atacar directament l'spit i no flanquejar a l'esquerra com faig jo

L'Enric en el primer llarg

El següent llarg tot i d'haver de vigilar amb la roca, és molt maco i està molt ben equipat, només caldrà alguna baga per savines, quan baixa la dificultat. Hem fet la R en un pinet al sol.




 El tercer llarg pots pujar a una agulleta, com la roca no fot massa bona pinta, la deixem córrer i anem caminant fins al peu de la R3, on trobareu un spit que marca la canal que hem de pujar.

El quart llarg és una canal fàcil, on podrem assegurar-nos de tres savines molt ben situades; la R la fem de dos spits.

 
El cinquè llarg surts a l'esquerra roca gris-groga fins un spit, abans hem col·locat un allien groc. Des de l'spit es veu una canal en tendència a l'esquerra que sembla lògica i fàcil, no aneu per allí és descomposta i sense possibilitats d'auto-assegurar-nos. Jo m'hi vaig posar i és el lloc on vaig passar més por, cal anar a una mena de fissura canal que puja amb tendència a la dreta, allí trobareu la reunió de dos spits.





El sisè consisteix en una sortida fàcil, protegida per un spit després molt fàcil fins el cim de la segona agulla. Crec que aquesta es podria empalmar amb l'anterior.
Després bé un tros caminat fins al peu del calcari.





El setè llarg és el més guapo de tots, té un passet de V+ entre el 2on i el 3r spit, per fer-lo cal oblidar-se de l'spit i buscar les presses que hi ha més amunt que són molt bones, després anar a buscar un diedre, on posem un camelot vermell (prescindible pq al costat hi ha una savina) i per un terreny bonic fins la R amb 2 spits.




El vuitè llarg és curtet pot-ser es podria empalmar amb l'anterior o amb el següent. Sortim fàcil per l'esquerra de la R fins una savina on hi ha una baga llarguissima, allí és on li marquen un passet de V, abans però és més fàcil i només calen bagues savineres.


El novè llarg és curtet abans d'arribar al 1er spit va bé posar un camelot del 1 (vermell) el tram és mantingudet i molt guapo, però curt (V+).



L'últim llarg tot i ser fàcil, és una mica exposat fins arribar al primer seguro. Hi ha possibilitats de posar alguna cosa, però jo no estava massa còmode i vaig optar per arribar a una savina que hi ha sota l'spit. Després hi ha un desplomet (V+) i fàcil fins al cim.





 No sé si la tornaré a fer la via, segurament no, però us la recomano si us agrada el terreny d'aventura,  el lloc, és fantàstic i més en l'època de tardor. M' ha quedat un bon record d'aquesta via.
La baixada: vam pujar fins la part més alta i després baixes pel vessant obac amb tendència a l'esquerra, fins el camí que ve de la feixa (espai que hi ha entre el conglomerat i el calcàri) i d'allí al cotxe. No us dic el temps que vam tardar doncs vam trobar força rovellons.