dimarts, 28 de setembre del 2010

MONTSERRAT El Xumet "Via agullolegs" en solitari

Aquest dimarts m'he posat en pla espartà, ho he disposat tot perquè quan surti de treballar no m'ho repensi lo d'anar a escalar tot sol. Tot i que el dia no és molt bo, marxo a Montserrat, quan estic arribant penso, osti Mingo avui potser si que l'excusa era bona doncs els núvols estan entretinguts a la muntanya. Però ja i sóc, i si plou faré una caminada i cap a casa.
Arribo al peu de la via dels agullolegs i m'adono que m'he deixat la ressenya, bé mes o menys recordo que té 3 tirades i que té algun passet de V, a més al cap tinc alguna piada que he llegit, així que com no plou tiro amunt, l'entrada és força vertical, però amb bones presses, a més molt ben assegurat, després és fa més fàcil, cony que passa porto molt metres i no veig cap seguro i en les vies dels germans Masó no recordo un aleje tan gran, no és que sigui difícil, però davant meu per molt que forci la vista no veig res. M'aturo un moment per tranquil·litzar-me i valorar la situació. A l'esquerra tinc una canal amb arbres que en cas de necessitat pot ser una escapatòria, això no em fa sentir tan perdut en mig d'aquesta placa. Flanquejo a la dreta un bon tros i veig un spit, arribar-hi s'ha fet una mica angoixant la corda s'enganxava al codolets, després al baixar a recuperar la tirada he vist que m'havia saltat 2 seguros. Ja més tranquil i esperant que no plogui, perquè només porto una corda, enceto la segona tirada que només té un passet que li posen V-.
L'últim llarg són dels que comencen de manera que a mi no m'agrada, enfilar-se a un arbre, cal dir que és de bon pujar i que no fas massa la mona, després un artificial fins un parell de claus, l'artificial es fa molt bé, havia llegit que allunyaven, jo sóc talla espanyola i no he tingut cap problema. La sortideta he fet un pas que m'ha costat li posaria V+/6a, després a la ressenya he vist que hi marcaven Ao, a vegades va bé no portar-la. Després un flanqueig de IV molt aeri i bonic.
Tot i que fa una mica d'aire em costa de marxar, hi ha un silenci total i escoltar el silenci és una activitat que sempre m'ha agradat. Plego tot l'escampall i baixo pel camí del pla dels ocells, si no anés tan carregat em posaria a córrer em sento tan be, que ni me'n adono del refotut turmell. Després d'un petit incident amb una cabra que m'ha tirat unes quantes pedres arribo al Monestir on ja només hi queden els cobradors.
El dia he estat bé, malgrat la via no és de les que repetiré.
La ressenya la podeu trobar a Onaclimb i al ressenya.net. De material diu de portar un alien vermell, però no sé on el deuen posar, i de cintes unes 12.


Escalant l'últim llarg


Últim llarg


Si està tan bé a Montserrat, que ni els núvols volen marxar


Cim






dissabte, 25 de setembre del 2010

AGER Agulla de l'Embut "Blues del Gamerus i Cerdito valiente"

Tenia ganes d'anar a Pirineu, però el company em proposa escalar per Ager, el temps per dalt no pinta gens bé. Tot i que no les tenia totes per la calor, hem encertat de ple, doncs a Pirineu està tapat i al litoral també.
Fa un dia de tardor superclar i estem sols al cap de Ras. El nostre objectiu és fer un parell de vies a l'agulla de l'Embut. Comencem per la Blues del Gamerus. El primer llarg fàcil i en plan ferratilla, el segon tiba bastant més, és un llarg atlètic i un pel desplomat però amb unes bústies bonissimes, buff m'adono que he d'entrenar que a la meva edat no es viu de renda. L'últim llarg una placa maca de IV+.
La segona via que fem és el cerdito valiente. La primera tirada no és difícil. El segon és el més difícil de la via, comença amb uns passos molt atlètics, i després uns trams molt fins amb uns petits relleus pels peus i amb poca presa de ma, li posen 6a, però personalment li posaria una mica més, potser és que em faig gran i ja trobo els 6a molt difícils. Les dues tirades que queden són més fàcils però molt maques.  



L1 Blues del Gamerus


L2 Blues del Gamerús


L2 Blues del Gamerús


Últim llarg del Blues


L1 Cerdito valiente


L1 Cerdito valiente


L2 Cerdito


L2 Cerdito


L2 Cerdito


L3 Cerdito


L3 Cerdito


L4


El company finalitzant la via


dimecres, 22 de setembre del 2010

MONTSERRAT Magdalena Inferior

Avui el de menys era la via, tot i que la nostra intenció era anar a la Mingo Arenas de la Magdalena, quan hem arribat al peu, que no hem localitzat, estava tot moll així que finalment hem escalat la fàcil i agraïda Apià.
Feia al menys 10 anys que no ens lligàvem amb el Jorge, i no ha estat perquè ell visqui a Bilbao, doncs en nombroses ocasions havíem quedat a mig camí i llocs com el Midi, Montrebei, Regina, Riglos, Ordesa,.. havia estat el nostre terreny de joc. Però el seu genoll, va obrir un llarg parèntesi en les nostres escalades, avui tot i fer aquesta aquesta vieta fàcil, he disfrutat moltissim escalant amb el meu amic, es com beure un xupito de bons records. En el cim parlem amb prudència de projectes, doncs sabem que les articulacions ja no seran com abans, malgrat tot, ho intentarem.
Volíem escalar una mica més però ha començat a entrar la boira i jo que havia quedat per fer una escalada nocturna, m'ho repenso i marxo amb el company, després mentre fèiem la cervesa la cosa ha millorat.

dissabte, 11 de setembre del 2010

CAVALLERS Punta Ferrusola

Després de canviar un parell de cops de plans, finalment acabem escalant a Cavallers. Què complicat és escalar a Certescan a no ser que tinguis temps i ganes de caminar o una bona butxaca per contractar un taxi.

Tot i que encara estem a l'estiu, la fresqueta ens fa de nou canviar els plans i deixem la via que volíem fer a l'ombra, per una més assolellada, la Punta Ferrusola.

Encetem per enèsima vegada el camí que puja cap a Comalestorres, amb el company llegim que en l'aproximació no cal fer tot el camí de Comalestorres i després desviar-se a l'esquerra, que és el que vam fer quan vam anar a l'agulla Jordi Pujol. Després del pas de l'os continuem pel bosc al sortir i quan el camí comença a empinar-se trobem una petita pedrera a l'esquerra, veureu una fita, allí cal desviar-se però podeu pujar uns metres més i trobareu un altra fita a l'esquerra, que vam posar nosaltres, que marca el lloc més còmode per agafar el camí cap a la punta Ferrusola i l'agulla Jordi Pujol, anireu trobant marques i en poca estona sereu a peu de via.

La primera tirada tot just és quart, molt discontinu, anireu trobant arbres on assegurar-vos. Jo crec que cal anar a 3 arbres molt visibles però secs, nosaltres vam anar un pelet a l'esquerra a buscar un arbre viu, just uns metres per sobre havia una R de bolts allí vam fer cap. Per sobre es veu una ristra de bolts en una placa molt llisa, no sembla difícil,però el granit és una de les roques que més enganyen. Més a la dreta veiem un spit perdut, que deu ser de la Barriere Alfonso, suposem que és una via nova, almenys no ressenyada en el llibre.

Enceto la tirada per la nova via, adherència total hi ha un parell de passos complicats en que les mans les poses planes a la paret, coincidim amb el company de posar-li V+, s'acaben els bolts i veig que la via continuaria per l'esquerra on hi ha bones fissures per assegurar-se, com volem tornar a la Barriere, escalem una placa una mica menys difícil però sense res i el que pots posar no ofereix garanties, fem la R en un arbre.

La tirada següent és caminar fins al peu d'un esperonet, pugeu recte i trobareu 2 bolts, no aneu en tendència a l'esquerra perquè anireu a parar a la via que puja paral·lela.

El quart llarg és fàcil IV no hem posat res únicament una baga en un arbre. La ressenya marca la R en un arbre, però podeu pujar una mica més en tendència a la dreta on hi ha unes anelles de ràpel.

La cinquena tirada no té un aspecte massa agradable doncs es veuen blocs que foten mala pinta, però a partir d'aquí la escalada té molt més ambient, cal pujar en una xemeneia que de baix sembla difícil, però és IV+, després trobes un bolt en un replà, allí hem fet reunió perquè les cordes es queden enganxades en les fissures i dificulten la progressió.

L'últim llarg surts en tendència a la esquerra, no és difícil, però difícilment et pots assegurar al començament, la part final hi ha un diedret i una una xemeneia molt aèria i molt maca, és molt espectacular però és IV+.

Tot i que la ressenya marca que la millor baixada és fer-ho per la canal de les Lloses, ara ja no és la millor opció. Es baixa caminant la punta fins un collet (2')i allí hi ha dues anelles, rapelem fins dues anelles més que ens deixaran en una feixa d'herba que cal seguir en direcció a Comalestorres, quan la franja s'acaba hi ha un ràpel de 20 metres a la canal de les Lloses, la seguirem fins a peu de la nostra via i desfarem el camí de pujada. La via tot i ser fàcil no està malament, el lloc és molt tranquil.




Pta Ferrusola, Agulla J. Pujol i 1a agulla de Comalestorres
(Foto feta fa 15 dies)


ç
Inici de la via



Primera tirada, discontinua. La 1a tirada de la Barriere va més a la dreta, crec



Plaques típiques de Cavallers, la Barriere va més a la dreta



El company en la placa del 2n llarg



2n llarg



Quarta tirada



Cinquè llarg, a partir d'aquí l'escalada es torna més aèria i espectacular



Cinquè llarg



El company arribant a R5



Tirada final, la més espectacular



Arribant al cim