dimarts, 27 de juliol de 2010

MONTSERRAT Miranda pas del Princep "via blava, en solitari"

Feia dies que li tenia ganes a la via blava de la Miranda del Pas del Princep, però el fet de no estar massa aprop, la calor i les molèsties que arrossego últimament; m'han portat a escalar poc, i tornar a arrencar sempre costa, al menys a mi. Avui, malgrat la meva motivació no és massa alta, agafo els trastos i a la una estic al parking del vermell, esperant que malgrat tingui una aproximació amb calor després escalaré a l'ombra. Enfilo cap a la cova de l'Arcada que no coneixia i després d'una bona estona arribo a peu de via, fot calor i ja veig que la paret li toca el sol de ple. Com estic sol, em poso el més fresc possible, però només començar he de tornar a peu de via, escalar amb els silent entre les cames és un perill, que no estic disposat a córrer, així que em poso els gallumbos, vaig menys fresc, però més tranquil.

La primera tirada és molt senzilla i a l'igual que tota la via està amb moltes assegurances. La segona tirada, encara és més fàcil, malgrat tot, té força ambient. A l'arribar a R2 decideixo continuar per un muret vertical (IV+), per mi el tros més bonic de la via fins arribar a la gran balma on faig la segona R, sort que ja fa estona bufa un ventet molt agradable.

Surto a l'esquerra (IV) i després molt fàcil (II-III) fins la meva R3 (R4 de la via). La sortida d'aquesta reunió té un passet una mica desplomat, però amb molt bona pressa, la resta fàcil fins al cim.

Recullo els trastos i m'adono que he pujat en dues hores, així que m'estiro i deixo la ment en blanc contemplant aquestes pedres que no em canso mai de mirar.



En el tram més bonic de la paret







Agulla del Pas del Princep