-->
Després d'un parell de caps de setmanes musicals, aquest podrem escalar, ni que sigui un dia. Així que quedem amb l'Enric, que des que vam anar a l'Arnau de Cavallers no havíem coincidit. Li proposo d'anar a la Miranda de Can Jorba a fer la via Gloria, que per equivocació vam pujar fins la R3 quan l'obrien, i després si encara té ganes, anirem a la Drac de Gos. Quan arribem a Can Jorba ens trobem amb el Joan i en Jordi, coneguts del blog que tot i que personalment no ens coneixíem, al saludar-nos, he tingut la impressió de que érem vells coneguts.
En poc mes de 10 minuts estem al peu de la via Gloria, que és la que queda més a l'esquerra de la Miranda de Can Jorba.
El primer llarg té un pas a uns 5 metres de terra més de decisió que de dificultat V+, la resta una placa molt maca V.
Inici de la via Gloria, en el primer pas difícil
L'Enric escalant el bonic L1
-->
La segona tirada, cal vigilar una mica amb la roca, tot i que no presenta massa dificultat. IV+/V, en aquesta tirada hem posat un camelot del 0,5, no cal que porteu res més.
Inici de la 2ona tirada
Acabant el segon llarg
-->
La tercera tirada, cal anar pel lloc, doncs fora de via la pedra no fa massa bon aspecte.
L'Enric entrant a R3
-->
L'última tirada és la que no coneixia, quan vam venir encara no estava oberta, va pel diedre a l'esquerra, juntament amb la primera les més maques,per mi.
Des de aquí es pot baixar, rapelant, totes les R estan equipades per rapelar, nosaltres fem una llarga tirada fins al cim de la Miranda de Can Jorba, allí veiem que en Joan i en Jordi, gairebé són dalt de l'agulla de Can Jorba. Nosaltres en un parell de tirades fàcils per l'aresta brucs arribem al mateix punt.
Últim llarg, al final hi ha un pas desplomat V+
El company en el bonic L4
Dalt de l'Agulla de Can Jorba
En Joan B i en Jordi finalitzant la Bego-Kush
-->
Baixem xino xano pel Joc de l'Oca fins al peu de la Drac de Gos, buffff quin paredon més guapo, sort que no fa fred perquè aquí fa estona que no hi toca el sol.
L'entrada a la via ja és complicada, cal ajudar-se amb la paret del darrera fins poder xapar un buril molt rònec, a continuació hi ha un tros on no pots caure sinó arribés al terra, collons amb el llarg, deu ni do quin V(?), superfí amb presses molt petites, sort que la tirada és molt curta 15 metres.
Mentre espero al company em vaig mirant la segona tirada és veu molt tiesa, sobretot al final. Quan arriba el company, li pregunto el què, em diu amunt. L'Enric sempre em sorprèn mira que escala poc i sempre endavant, i el que tenim davant no es veu gens fàcil.
Primera tirada de Drac de Gos
Un V? molt difícil
El company arribant a la primera R
-->
El segon llarg al començament no li trobo massa diferència amb el llarg anterior, presses molt petites, però aquí potser hi ha algun foradet més, collons que mantinguda vaig pujant amb el cinc sentits quan estic apunt d'arribar a la bavaresa he de fer un descansillo en un bolt, més pel coco que pel físic, tornem-hi els passos de la bavaresa superguapos i tope aeris, aquí cal anar per feina i no entretenir-se fins la R. Miro avall i el final es desplomat, una tirada dura però guapisima, superrecomanable, faig una miradeta amunt i aquí la paret perd verticalitat, fot molt bona pinta. Arriba el col·lega i em diu que la pil.la s'ha acabat i les mans ja no li fan cas, així que avall que es tracta de passar-s'ho bé. En un ràpel arribem al Joc de l'Oca i la baixem, bufff ara entenc per què la gent baixa per la Palomera o el camí dels francesos.
LLarg 2, difícil i mantingut 6a+
El company iniciant la segona tirada
Un llarg MAGNÍFIC
Les ressenyes, la de la primera via la trobareu en ONACLIMB i la segona en Ressenya.net
.jpg)
.jpg)
