diumenge, 31 de març de 2019

ESCALES Sector Ferrata via Pixi

Continuo amb la llarga recuperació. Avui teníem intenció d'anar a la via Montsemi, però la rufa que fa a l'arribar ens tira una mica enrera i a mi sobretot, la baixada per la ferrata.
Finalment ens decidim per sector ferrata. Allí ens posem per la via més llarga, la Pixi, que té tres llargs no gaire difícils però  m'han costat força, perquè encara noto  inestabilitat en l'articulació. Tornem a peu de via, mentre els col·legues proposen de fer la dixi de dues tirades, però jo baixo. Doncs baixar la meitat de la ferrata i la canal, serà una tasca lenta. De fet ells han fet la via i quan jo feia la part final de la canal m'han atrapat.

 L'Enric en la placa del primer llarg

 Segon llarg


Agrair als amics la seva paciència

dimecres, 27 de març de 2019

VILANOVA DE LA SAL-FONTANELLES-ERMITA DE STA MARGARIDA I RETORN PER LES SALINES


 La caminada d'avui és molt planeta uns 250 de desnivell i 10,3 km. Surts de Vilanova de la Sal i segueixes la carretera fins trobar la pista que porta a Montalegre i la font de Fontanelles. No hi ha pèrdua força indicat amb cartells. A l'arribar a la font trobem els roures de declarats d'interès general (el primer). Continuarem la pista en direcció a l'ermita de Sta Margarida de Privà i d'allí baixem fins la carretera que porta a l'estació, retornem al poble passant per les Salines



 Roure, declarat d'interès general, per la Generalitat

 Ermita de Sta Margarida de Privà

dilluns, 25 de març de 2019

CAMARASA ERMITA DE S. JORDI LO FEIXÀ, I RETORN

Una ruta circular de 13,1 km i 660 m de desnivell, molt agradable i força maca. Sortim de la benzinera de Camarasa, primer per una pista i després a l'esquerra pel barranc de Canudell, fins trobar un pista que deixem per pujar per una torrentera  directament a l'Ermita de Sant Jordi. Continuem fins el mirador de Mu i retornem per pujar al Tossal de Sant Jordi, on encara queden restes de les trinxeres de la guerra civil. Tornem a l'Ermita i baixem un tram per la pista fins que a l'alçada de la benzinera trenquem, per anar a buscar el cotxe. Si algú vol seguir el trajecte, trobareu el track a wikilog o al llibre d'em J. Segura i A. Satorra

Inici de la ruta. Serra del Montroig

 Camarasa

 Ermita de Sant Jordi

 Narcisos silvestres


 Presa de Camarasa

 Congost de Mu


dissabte, 23 de març de 2019

SANT LLORENÇ DE MONTGAI La Formiguera Savina wall

Aquest dissabte anem a fer una petita matinal a Sant Llorenç, concretament a la paret de la Formiguera. Començo, el primer i ja me'n adono que el calcari és un pel més obligat referent a alçar la cama, alguns passos que són evidents he de fer passets intermedis. El segon i tercer llarg els deixo al company, que a mi el calcari em costa de fer-ho amb una certa soltura, però respecte a fa un mes em noto bastant millor, espero que la musculatura que hi tinc al voltant de l'articulació agafi més força, jo no penso tirar la tovallola.

 Aquí fent el fàcil primer llarg

El Josep Anton en L2 

El Josep Anton en L3

dimarts, 19 de març de 2019

MONTSERRAT PARET DE LA CODOLOSA

Avui és un dia especial per mi, feia gairebé tres anys que no trepitjava aquesta santa pedra de Montserrat. Havia arribat a pensar, que tots els moments inoblidables passats entre els còdols eren ja un record i que l'escalada s'havia acabat per mi.
Als anys setanta quan vaig començar a escalar recordo que molta gent aliena a l'escalada em preguntava que hi trobes en l'escalada, si et pots matar. Han passat més de quaranta anys i encara no tinc una resposta clara, no entenc perquè després de tantes operacions i  amb molèsties en les articulacions m'entossudeixo en la línia vertical. Però no puc deixar-ho córrer, perquè aleshores la roca, la neu, els boscos perdran tot el sentit per mi.
Teníem intenció d'escalar tres vies però la pluja ens ha fet fora. Al final hem escalat l'Alimera via, no massa difícil, però per mi que me l'he fet tota de primer, és com si m'hagués fet la Walker. Després hem fet la via de les Cabres.

 Primer llarg de l'Alimera

 Segon llarg

 El Tato encetant la via de les Cabres

 En el segon llarg

divendres, 15 de març de 2019

VOLTA PELS VOLTANTS DE MONTSONIS

Continuo amb les sortides de caminar, per anar recuperant la musculatura, però li estic agafant ganes a aquestes agradables sortides, a veure si milloro en les baixades i puc fer rutes més llargues. La d'avui és de aproximadament 10 km.
He sortit del bonic poble de Montsonís en direcció al vèrtex geodèsic de la Serra de Munt, d'aquí baixo i em dirigeixo a la cova del bandoler, una mica enredat el lloc, tiro enrere per arribar a un bunker de la guerra civil i continuem pel camí fins arribar al Santuari del Salgar i d'allí retornem al poble de Montsonís.

 Bonica vista d'Artesa de Segre i els voltants



 Curioses fites al voltant del turó del Munt de Montsonís

Turó del Munt de Montsonís

 La Serra de Boada (dreta) i la dels Arquells (esquerra)

 Rubió


dimecres, 13 de març de 2019

ALOS DE BALAGUER Sordenes Mon Guef

A les nou, ens trobem amb el Cesc i el Josep Anton a Alos de Balaguer per grimpar. La via triada és sordenes mon guef, és una via que crec que he fet un parell de vegades i no presenta massa dificultat, la tirada més maca és la placa de la quarta tirada, la resta estan entre el quart i quart superior. Un cop dalt baixem per darrera, per mi ha estat un petit via crucis, però poc a poc espero anar guanyant musculatura i anar més tranquil.

 El Cesc en el segon llarg

 L2

 El Josep A. en la bonica placa de L4

divendres, 8 de març de 2019

ABELLA DE LA CONCA

Quedem amb el Josep Anton per fer una escaladeta a Abella de la Conca. La intenció, és fer la via del llaç groc, però quan comencem a pujar veiem unes plaques a la part més dreta de la paret i com és una mica tard, ens hi posem, vies bastant fàcils, jo encara no estic en condicions de dir la graduació perquè per mi els quarts encara costen força.

divendres, 1 de març de 2019

SANTA ANNA, PARET DEL NINXOL via Trikiclimb

Avui divendres hem quedat una bona colla de Lleida. Jo que ja passo els 60, crec que era el més jove. Anem a un lloc on no havia escalat mai i el lloc m'ha encantat, supertranquil i bona roca. La via triada és la trikiclimb, una via semiequipada i amb roca molt bona, semblant a la de les Calanques. 
La via, malgrat que encara tinc dificultats físiques, és molt disfrutona i variada. La companyia molt entranyable, he fet cordada amb en Jordi Vidal i el seu germà, Vis. 

 Entrant a la primera R

En Vis Vidal, entrant a R2
 
 En Jordi Vidal, en el bonic segon llarg

En Jordi a L2