dimarts, 13 de setembre de 2011

MONTSERRAT "Gorra Marinera i Magdalena inferior"


Dimarts després de treballar quedem amb en Toni per anar a Gorros, que està ple de turistes. Dubtem de si pujar a peu, però finalment ho fem en el funicular que està ple de russes; russos també en devia haver, però no m'hi vaig fixar massa.
Comencem a la Gorra Marinera, veient el pas d'entrada tan desplomat de la directa incierta, uii en fred decidim no fer-lo, hi entrem per la via de l'esquerra, crec que és la sargantana?. Marxo ràpid mentre en Toni va xarrant amb unes japoneses que crec que les vol fer pagar per mirar-nos. Em salto un parell de Rs i quan porto uns 50 metres espero que pugi en Toni. La tirada és força maca té alguns muret força verticals que suposo que deuen de ser IV+. La segona tirada en Toni fa un llarg de 60 metres fins al peu del mur final on hi ha la tirada més maca de la directa incierta. La continuació és molt maca i atlètica V. En Toni em diu que la via va per l'esquerra, es veu un spit, però mirant recte veig un bolt i escalo recte amunt, després de l'expansió arribes a una petita vira i recte l'únic que veig és un tram molt descompost, després em va dir en Joan B, que havies de sortir recte, però el terreny es veia molt descompost.


 En Toni en el 1er llarg de la Gorra Marinera

Baixem i ens quedem a la Magdalena inferior. Fem la via Augusta que a peu de via té un químic. Aquí ens equivoquem al fer la R, mirant un llibret antic de Gorros la R la marca on l'ha fet en Toni, però si puges 15 metres més queda una tirada més maca IV+ a l'inici i després V. D'aquesta R fins al cim si aneu amb cordes de seixanta ja arribeu al cim fent una tirada força maca i tranquil·la.

 Via Augusta


En Toni que coneix molt be la zona em proposa de fer la via Amnistia, una via força entretinguda que pots fer en una sola tirada de 60 metres.


 Amnistia
 Com encara queda una estona de llum ens anem a fer la Cantus mesede, no sé s'escriu així, és una que té una entradeta on cal tibar. Després com el nostre fort no és la vista i en aquestes hores és quan més es nota, en Toni sense saber-ho es canvia a la via de l'esquerra. Però com gairebé és el mateix per on passis a la segona tirada ho fem en direcció a la dreta i ja sortim al cim.


Anem baixant i sembla com si tanquéssim el dia per aquí dalt, aquesta hora és màgica els colors el silenci, el cansament però alhora la satisfacció d'haver viscut unes hores intenses ens deixa plenament satisfets


5 comentaris:

joan asin ha dit...

Carai Mingo això si que és aprofitar la tarda o fèieu temps per no pagar a la sortida?, je,je.

Joan B ha dit...

Ei Mingo,
Això se'n diu fer un poker de vies !!
i amb russes i japoneses voltant per allí ja sembla un casino de les Vegas !!

Anònim ha dit...

Hola Mingo.

Varem aprofitar força la tarda, però sense desmereixé als turistes, la millor hora va ser quan ens varem quedar sols, quina pau i tranquil•litat. A veure si dimarts vinent podem repetir.

Antoni Aymamí

Jaumegrimp ha dit...

Ep Mingo! el Toni es coneix Gorros millor que casa seva!! vau fer un intensiu!! apa a aprofitar les tardes que aviat se'ns acabarà.

Mingo ha dit...

Joan si no hagués jugat el Barça potser si que hauríem esperat per no pagar.

Joan no sé si van ser les russes, però segurament va ser la tranquil.litat que es respira entre setmana per Montserrat.

Toni, que si vam aprofitar la tarda, jo avui encara tinc molesties al canell d'una antiga lesió que pensava que ja estava oblidada. Quan et vagi be hi tornem.

Jaume doncs ja m'ho crec, pq s'ho savia tot. Salut