dissabte, 26 de maig de 2012

OLVENA Sector Garrapatillos


Aquesta piada també es de fa dies, i es que tinc una mica abandonat el blog, tot i que últimament no tinc gran cosa a posar. El dissabte 26 de maig ens atansem a Olvena i en l'aparcament i veiem unes ratlles grogues, i com fa temps que ens vam treure el carnet no sabem massa el que volen dir, però fa pinta de que si aparquem potser ens deixen una recepta. Deixem el cotxe a Olvena i baixem fins a peu de les vies més llargues, però la calor ens desmotiva del tot i decidim anar a fer una cresta que ara no recordo el nom i que sembla que hi fa més aire, però ens han avançat 5 persones que fan dues cordades amb dues cordes. Jo em pensava que ho havia vist tot però una cordada de 3 van amb una corda, un a cada  extrem i el tercer esta unit a la corda a traves del shunt. Veien que la primera tirada de 50 metres la fan en tres tirades decidim remuntar el camí fins el poble i anem a fer esportiva al sector Garrapatillos fins que la calor ens fa marxar a tot el personal. Les vies no sé quines hem fet, però la dificultat deu rondar el V+.


divendres, 25 de maig de 2012

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Rematxa ·via diablillos"


Ja fa dies que vam fer la via, concretament el divendres 25 de maig, però la motivació d'escalar i escriure les piades està sota mínims.
Després de treballar quedem amb el Josep A a Sant Llorenç de Montgai, que per ser un dia feiner hi ha força personal escalant. Esperem una mica per la calor i quan l'esperó Rematxa comença a estar a l'ombra comencem la Diablillos, que n'hem sentit parlar molt. El primer llarg té un pas de V+ atlètic però a mi m'ha costat més el que hi ha abans doncs no m'atreveixo a forçar el meu maluc, després d'intentar-ho de totes les maneres possibles cal fer-ho forçant l'articulació, sortosament me la sento bé i després ve el pas força atlètic. Després anar fent fins la R, tot i que la ressenya li marca un flanqueig també difícil si l'agafes bé no té cap complicació i és força bonic.
El segon llarg que enceta el company és més bonic té algun passet força maco.
La via tot i no ser de les més maques estar força bé i escalar a Sant Llorenç entre setmana és un gust.

 L1

  L1

 L2

dilluns, 7 de maig de 2012

MONTSERRAT Portella Gran "via la senda dels angels"


Sempre que marxàvem d'Agulles amb el Josep A., ens dèiem, algun dia hem de venir a fer aquesta via, però sempre costava fer-li un forat, i no sé si és una cosa del meu subconscient. El primer cop que vaig escalar per Agulles, a començament dels setanta, vaig veure uns escaladors que feien la Ravic, em va deixar impressionat, mira que després he fet vies molt aèries de la zona nord de Montserrat.
Així que avui dilluns estem al peu de la Senda dels Àngels amb el cul una mica apretat. L'entrada me la miro una mica a l'esquerra a la dreta, el company em diu que havia llegit que algú havia pujat per l'arbre, en fi que quan el company em posa la ma al cul, ep sense apretar, això em dona el plus que em faltava i arribo a la primera xapa, després anar fent ara lliure ara algun pedalillo fins la R1.

El segon llarg l'enceta el company, a mi aquest m'ha costat, no em trobo massa fi, quan el cos no va bé el cap et juga males passades, tan que jo ara ja baixaria. Em miro el llarg i tot i que em costa posar-m'hi, continuo; la sortida té un passet molt finet, més cabron pel segon que pel primer, per això va bé xapar un spit de la Ravic, que al primer li fa més nosa que servei però al segon li estalvies un pèndol, cal posar un expres ben llarg. Vas flanquejant i tirant amunt per una zona força maca i fina.
L'últim llarg és d'aquells que no voldries que s'acabessin mai, molt vertical però amb uns còdols bonissims.
Tot i que la via no és una gran via ens sentim contents i satisfets d'haver-la escalat i el meu subconscient més tranquil. 

 L1

 L1

 Arribant a R3

 L4

  L4

Fotocim

dimarts, 1 de maig de 2012

MONTSERAT La Palomera "via Josep Fatjó"


Avui últim dia del pont, fa un dia boníssim, com només disposem del matí decidim acabar el que no vam poder el diumenge, així que tornem a pujar a la Palomera per fer una nova via dels germans Masó, la Josep Fatjó.
Anem resseguint la Palomera fins que arribem a una canal que fa molt bona pinta, però mirant la ressenya aquesta és la via canalin acanalado, així que seguim amunt fins trobar la fletxa típica de les vies Masó. La primera tirada no és difícil però té molt ambient i a mi m'ha agradat molt, és una tirada que no necessita expansions doncs hi ha nombrosos forats on col·locar catxarros. Una bona opció és escalar prescindint de les dues expansions i practicant en els nombrosos forats.
El segon llarg comença amb un desplomet artificial de bon fer. Després flanqueges fins arribar a un tram molt vertical i aeri, tot i que la ressenya li posa 1r V+ i després V-, més aviat és a l'inrevés.
Llàstima que sigui curta la via perquè és una via bonica, per una matinal o una tarda de calor.
Com encara ens queda una mica de temps escalem la via canalin, que està força bé, tot i que en alguna ressenya marca 37 metres, aquesta no arriba als 30.
La ressenya la podeu trobar a la noche del lloro2

 Inici de la Josep Fatjó

 L1

 L1

  L1

 Després de 2 o 3 passos surts (L2)

 En el tram més bonic de L2

 Acabant la via

 Quina agulla és? A la dreta hi ha l'agulla de Can Jorba

Fotocim

 Canalin acanalado

 El Tato en la mateixa via