diumenge, 21 de juny del 2009

MONTSERRAT Agulla de l'Arbret "via Vicenç Soto"

Tot i que avui comença l'estiu, a Can Massana i fot fresqueta i la màniga llarga no molestaria; em ve al cap l'any passat una ascensió que vam fer amb en Pere i l'Adrien en ple més de Juliol a les Garrigoses on no vam suar gens.
Enfilem el camí d'Agulles, no sé les vegades que l'hauré fet, però sempre quan pujo el pas que hi ha al costat de les Portelles, recordo la sensació que vaig tenir el primer cop que vaig treure el cap a dalt, entraves en un mon mineral on cada pedra tenia un nom i una història de la qual ara em formem part.
L'agulla triada és la de l' Arbret, una via que han obert els germans Masó, amb el company comenten que les últimes vies que hem fet, són dels mateixos aperturistes, arribem al peu de la Vicenç Soto.




El primer llarg és una rampeta amb un trosset més vertical de V, molt ben equipat, com tota la via.

La reunió és fa en un arbre on hi ha penjat un peu de gat new ballet de boreal en bon estat, si algú el va perdre ja ho sap on el té. Esperant al col·lega em vaig mirant el llarg estrella de la via, és veu un mur preciós, uauuu.




El company em diu que no es nota fi, i m'ofereix de fer el llarg, li agafo les cintes abans que es repensi. L'inici li marquen 6a+, fantàstic continua per un mur supervertical amb bolos molt generosos, el tram està equipat com si fos esportiva. Arribes a l'artifo, un parell de passos d'Ao, el primer casi em surt, el segon costa molt més, no li veig el color, es continua per 6a és un tram de molta finura, l'he trobat més complicat que el de baix, després narinant fins la R.











La tercera tirada té molt d'ambient, com a dificultat té un desplomet de V+. A l'igual que les anteriors està equipada amb spits i claus.
Al cim ens espera el solet que s'agraeix. Llàstima que hem de marxar per què la temperatura és ideal per escalar.









Una cordada a la Saca gran




La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

dissabte, 13 de juny del 2009

MONTSERRAT Agulla veïna del Musclet

Després d'uns dies d'inactivitat, per culpa de petites molèsties, decidim anar a provar el colze.
Es fa difícil trobar una via on no hagis d'apretar massa i no patir massa calor, avui que han pronosticat temperatures de rigorós estiu. Encara que sembli estrany, ens trobem al Bruc, per anar a Montserrat sud, està clar que no trobem gairebé ningú, la gent deu d'estar en lloc més fresquets.
Ens dirigim cap a la Proa, per tal d'anar a l'agulla veïna del Musclet, la via està força bé, li falta una mica de continuïtat. Per trobar el peu de via, cal anar a la Proa i pujar la canal de l'electró, flanquejar a l'esquerra fins l'inici de les cordes fixes que et porten al peu de via, abans però, hi trobareu un bon replanet per posar-vos els gats i en el nostre cas, fer els estiraments que últimament els practiquem com si fossin una religió.
La primera tirada no està malament, llàstima que hi ha una fissura on hi ha força vegetació per què el llarg hagués pogut sortir sense expansions, malgrat tot és força maco, una mica discontinuo a la part de dalt.
El segon llarg, consisteix en un petit flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una aresta (IV-V-)
El tercer llarg una placa molt maca amb un passet més vertical a la meitat del llarg (V)
La quarta tirada surts a la dreta i amunt fins un arbre (V-)
Després teniu un canvi de reunió, caminant
L'última tirada només té com a dificultat la sortida de la reunió, que si fas una mica la mona amb l'alzina pot tenir més o menys dificultat, després del pas (2 spits) no trobareu res més però ja és molt fàcil. Per fer la via amb 10 cintes es fa, no és necessari res més, però podeu portar friends per què trobareu forats i fissures. Tot i que ja ens toca el sol de ple, la calor no apreta doncs aquell ventet tan emprenyador que sempre bufa a l'hivern ara es fa molt agradable.
La baixada l'hem feta per la mateixa via. Dalt al cim no hi ha reunió amb espits (al menys no l'hem trobat) vam fer la R i vam rapelar d'una savineta no massa gran que hi ha abans del cim, just abans d'una plataforma de gres. Tot i la seva aparença la planta és forta, trobareu un mallon i un parell de cordinos, amb dues cordes s'arriba fins la R4, si aneu amb una caldrà desgrimpar un tros fàcil. Rapelem d'un arbre (porteu alguna baga per abandonar) fins la R2 o R3 depèn de si aneu amb una o dues cordes. Finalment ràpel de la R2 a peu de via (32mts). Nosaltres teníem les bambes i la motxilla abans de les cordes fixes, el meu consell és que ho deixeu a peu de via on hi ha un arbre molt bo, i d'aquest podeu fer un ràpel fins al camí, així os estalvieu les cordes fixes i la canal de l'electró.
La ressenya la trobareu a l'Onaclimb



La Proa, la via queda a la part més esquerra

Primer llarg, en el pas més complicat


El company en el flanqueig del segon llargs




El tercer llarg, un dels macos





Vistes de Frares, des de la R3




Inici del 4art llarg