Havíem de ser tres però al final amb en Quique marxem a la paret del Pont. A mesura que ens atansem veiem que les vies clàssiques hi han cordades i és que dintre de 3 mesos ja no hi podrem escalar. Arribem a la paret, hi trobem una cordada, a la via Anonymus. Tot i que no ens coneixem gràcies a Internet sabem els uns dels altres.
Tot i que ja coneixia la via, perquè l'havia fet en solitari un fred mati de gener, abans de les prohibicions. Aquell dia va ser més una lluita contra els elements que un altra cosa, avui molt més relaxat l'he disfrutada, no la recordava així de maca.
El primer llarg és preciós mantingut en el IV+/V i un petit tram molt finet de V+.
El segon llarg una placa on t'has de bellugar per trobar les millors preses.
La tercera tirada sobre el paper és la més fàcil IV, però aquí he patit força, doncs havia una capa important de terra sobre les preses.
La última tirada és la més bonica, puges per un terreny fàcil fins que una expansió et marca on has de d'atacar la paret de la dreta un pel desplomada el pas és molt tècnic i val la pena no fer trampes perquè és d'aquells que et deixen un bon regust.
La via no arriba dalt de tot, si porteu cordes de 60 m en dos ràpels sou baix.
Primer llarg de la Tasmania
El company arribant a R2
En el 3er llarg
Arribant al top de la via
En Jordi
.jpg)
1 comentari:
Doncs jo la vaig fer en un dia de molta calor i ens vam deshidratar, també la vull repetir per gaudir-la millor. Carai quasi coincidim, amb el Jordi vam coincidir esmorzant.
Publica un comentari a l'entrada