dissabte, 30 de novembre del 2013

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Formiguera i paella

Feia dies que tenia la piulada pendent. Com cada any ens reunim per compartir dinar amb els amics escaladors, alguns només ens veiem un cop a l'any, però sempre és agradable seure i servir-nos copetes de bons records d'aquestes roques que ja son una mica nostres.
Com arribem a l'hora d'esmorzar amb el Jordi, decidim fer una escalada per la Formiguera, que sembla que esta de moda, doncs sempre hi ha molta gent, nosaltres ens posem a la via de l'Olondriz la memòria selectiva una via molt agradable i xula.

Estem a peu de via amb el Jordi Vidal i el seu germà que amb més de 60 anys s'ha posat a escalar, la gent no em deixarà mai de sorprendre'm. La via es veu guapa, i m'agradaria fer-la de primer però davant del mestre no hi tinc res a pelar. Compartir corda amb el Jordi sempre és alguna cosa més.





dissabte, 23 de novembre del 2013

ALT URGELL Roca dels Collars "vis Dioni"

Aquest dissabte quedem ben d'hora ben d'hora ben d'hora, per anar amb el Toni a la Roca dels Collars, per fer la via del Dioni. Fa un fred bastant viu, però esperem que quan siguem a peu de paret ens toqui un bon solet, però uns núvols no ho fan possible. Començo i el fred fa que costi avançar, realment fot un gil que deu ni do. Mentre sento queixar-se el company vaig recuperant la corda als peus, a veure si entren en calor. Arriba el company i esperem a que toqui el sol, per continuar. El Toni enceta el segon llarg, que recordo que és el més difícil, carai quan vaig pujar ara fa sis anys no em va costar gens i avui ho trobo molt difícil. El tercer llarg és bastant de tramit, arriba el Toni, que encara no s'ha pogut treure el fred de sobre, malgrat en aquesta zona no bufa el vent. El quart llarg té un pas molt finet a l'entrada i després minva molt la dificultat.
L'últim llarg, és dels macos de la via amb una dificultat mantinguda de V.
Tres ràpels i ja som a peu de via.


 L1

El Toni arribant a la R1 

 L1

 L2

  L2

  L4

  L5



El sinclinal de Santa Fe

divendres, 8 de novembre del 2013

RIGLOS Mallo Colorado

Feia dies que volia escriure la sortida de Riglos però ja fa temps que tinc abandonat el blog i d'altres coses. No són bons temps però cal tirar endavant i recuperar la il·lusió per conquerir lo inútil.
El dissabte havíem quedat amb els amics de Madrid i del País Basc, però finalment ens trobem el Jorge que ve de Bilbao i la Nandi, incansable que ve de Madrid. Feia dies que no coincidiem, llàstima doncs sempre que ho fem és fantàstic

Com la temperatura és força baixa, jo els dic que anem on vulguin, però al sol. Anem cap al Colorado a fer un parell de vies, l'Anorèxia i la de la seva dreta que no sé com es diu. Malgrat fa dies que no toco pedra ni entreno, encara ho hem salvat amb força dignitat. A la meva edat ja no et regalen res i cal entrenar si no vols patir massa, tot i que el cos no sempre estigui preparat per fer-ho.

 1r llarg de la via Anorèxia


 Els amics sota un típic desplom

 La Nandi

 El Jorge en la via del costat (ultrabox?)