dissabte, 29 de maig del 2010

Peladet Oriental "via dos birres i unes braves"

Parlo amb el company que fa dies que està fent geologia pel Pallars, i veient les previsions del temps, dia boirós i poc calorós li proposo fer la via que l'Antxi i el Llorens han obert al Peladet, que en condicions normals de temps en aquesta època de l'any no és massa recomanable.

No surto massa d'hora doncs allà ha estat plovent molt aquest divendres, tot just al passar per Montserrat les boires comencen a llevar-se, quines fotos més maques. Tot i anar sol, el viatge no se'm fa gens pesat els camps estan preciosos, el cereal comença a groguejar i les roselles estan d'un vermell ufanós.

A Vilanova no es veu ni el cartell una boira super espesa que persisteix fins la font de la Figuera que és el punt de trobada. La pista esta molt enfangada, coi l'últim cop que vam venir per fer la Guineu lliure, no vam poder arribar per la neu, però finalment arribem a Rubies, carai és el primer cop que trobem un parell de cotxes i sentim veus en les parets. A peu de via ens trobem una cordada de Badalona, en Jordi i el Francesc.

La primera tirada és senzilla, té un muret vilanoví molt maco IV+, i l'entrada a la R també està força bé. Hem reforçat la tirada amb un alien groc i alguna baga savinera .



Les boires comencen a escampar



Primer llarg




El segon llarg, és preciós el més maco de de la via un V-V+ mantingudet. Força equipat, l'hem reforçat amb un camalot del 0,75.




El company en el llarg més bonic, el segon







El tercer llarg va en direcció a un sostre que es passa per l'esquerra, després de passar nosaltres és un pel més difícil (no gaire més), doncs una savina m'ha quedat a les mans i amb la terreta humida i les escarpies que són un pelet Kutres (semblen de l'època d'en Cerda però més petites), me l'he pensat una mica, després el flanqueig sota el sostre i el sostre són molt bonics, llàstima que el que continua no és massa sòlid, aquí és on he passat més por, sort que hi ha alguna fissureta decent on he posat un alien groc.



Inici del tercer llarg



El passet del sostre

El quart llarg, té el tram del diedre V que està força bé. Equipat.




El company en L4

L'últim llarg va a buscar una fissura un pel desplomada, que surt molt bé amb Ao, crec que en lliure és molt factible, deu d'estar entre el 6b+ i el 6c, la sortida un muret de V, llàstima que no sigui més llarg perquè no té desperdici. Reforçat amb camelot 0,5.



L5, llàstima que sigui tan curt aquest tram







La via està força bé. Felicitacions a l'Antxi i en Llorens.

La ressenya la podeu trobar en el seu blog

dilluns, 24 de maig del 2010

MONTSERRAT La Plantació Agulla Col.leccionistes"via somiatruites" I la Mamelleta "via Paciencia del Sioux"

-->
Fa una setmana pujàvem ben tapadets, avui sobra tot, també s'ha de dir que un imprevist d'última hora ha fet que caminem a mig matí; sort que el trajecte fins la Plantació es fa en gran part a l'ombra.
La Plantació està de moda? La passejada que hi ha abans no arribes la manté lluny de massificacions i fa que aquest raconet sigui un lloc de privilegi on disfrutar de la solitud de Montserrat.
Al arribar, únicament hi ha una cordada a la Infinity, que està de moda. Ens afanyem perquè estan fent l'última tirada i el nostre objectiu és la somiatruites, a la mateixa agulla i el ràpel va just per la via i la caiguda de pedres es gairebé inevitable.
El primer spit està força amunt, però tens una fissura en diagonal on pots posar els friends que vulguis, el camalot de l'1 entra fantàstic, el tram és molt guapo, a partir de l'spit tens un mur molt vertical (V+/6a), on sempre trobes presses. Personalment penso que cap pas és de 6a, però és mantingudet i els spits no estan a tocar, la qual cosa et fa arribar amb les pilles carregades


Primera tirada de la Somiatruites



L'Enric en el bonic mur de L1

-->
El segon llarg, surts per la dreta i després amb tendència a l'esquerra intentant llegir bé, fins que arribes gairebé al cim, allí la pedra és molt delicada, sort d'una fissura on pots assegurar-te amb un camalot perquè el pas tot i no ser difícil és raro i la pedra es queda a les mans.

Sortida de R1


En el cim de l'agulla dels Col.leccionistes

-->
Després de rapelar seguim canal amunt fins la Mamelleta allí fem la via paciència del Sioux, tot i no ser difícil la via és molt xul.la i ben equipada, ideal per estrenar-se de primer. Del cim baixem fent un ràpel de menys de 10 m.

L'Enric en l'agradable llarg 1 de la Mamelleta



El company a la sortida de R1


-->
Baixem per la canal de la Mamella, ens mirem la via Tomahaw, que fa una pinta molt bona, però la possibilitat de trobar col·lapsada la carretera ens fa desistir. Tornarem a la Plantació.
Podeu trobar les ressenyes a Onaclimb

dimarts, 18 de maig del 2010

MONTSERRAT "Perfil logaritmic· en solitari

-->
Tot i que em fa molta mandra anar a escalar sol, intento posar-m'ho fàcil, perquè no em desdigui a última hora. Aniré al perfil logarítmic, pujaré amb el funicular de Sant Joan i en uns 20 minuts estaré a peu de via.
Després de la feina em poso en marxa i a quarts de quatre em trobo al pàrquing del Monestir buscant la clau del cotxe que no sé on carai l'he fotut, a més m'he deixat el mòbil que sempre porto quan vaig sol. Solventat el contratemps me'n vaig a buscar el funicular de Sant Joan, merda, està tancat per treballs de millora, bufffff si em quedo a dinar per aquí? no, no que després no faré res, intento un plan B, aniré a l'Agulla del Pla dels Ocells. Mentre pujo l'alternativa no em motiva massa, així que malgrat la calor accelero el ritme, quan arribi a peu de via decidiré en funció de l'hora. Evidentment sembla que avui no és el meu dia, en el pla dels Ocells en comptes d'agafar el camí cap a Sant Joan tiro cap a Sant Jeroni, esperant trobar una drecera que em porti al camí que tinc uns metres per sobre, fins l'alçada del Puntal de l'Albarda no em puc desviar. Arribats al mirador agafo una canal que no sé si és la correcta, però després de barallar-me amb tots els arítjols de la canal, ara no vull tornar. Finalment a dos quarts de sis estic a peu de via. Ara em fotre el bocata, però abans m'abrigaré una mica perquè fot un ventet fresquet, ostia m'he deixat el jersei al cotxe. Coi pot-ser que me'n torni?, em foto un glop d'aigua i amunt.
Tot i que la roca no té un aspecte massa bo, és bastant ferma amb preses bones, molt bonic. Trec la ressenya per confirmar on he de tirar, ostres però si la portava a sobre, miro avall i a peu de via ben plegadeta; jo que havia col·locat la motxilla en el primer spit per no tornar al peu, però hauré de recuperar la ressenya, la baixada no la tinc gens clara. He de dir que aquest va ser l'últim contratemps. Quan baixo a recuperar la tirada em trobo una màquina de fotos (SI ALGÚ L'HA PERDUT QUE M'HO FACI SABER).
La segona tirada surt amb tendència a la dreta, té un passet molt maco de IV+. El tercer llarg tot i ser fàcil té una sortida molt aèria i com l'spit està una mica amunt li dona vidilla al tram, després arribes dalt d'una primera agulla, però cal fer una grimpadeta a una segona agulla que té un passet equipat de V, cal vigilar una mica amb la roca.
Ja dalt em relaxo, és una de les hores més maques del dia, una calma absoluta, fins i tot el ventet ha parat, la llum fantàstica, tot i no ser una escalada molt exigent em sento plenament satisfet. Ara estaria fins la posta del sol, però no tinc clar el camí de tornada. Apart del final del ràpel que és una mica selvàtic la resta molt còmoda, un corriolet et porta al torrent dels llorers que seguim còmodament fins el camí de Sant Jeroni a Sant Joan, baixo per Sant Miquel que segons els cartells és més ràpid. Al Monestir només hi queda el que no deixa passar els cotxes i el cobrador del pàrquing que em diu si estic federat. PERDÓ com diu?, que si està federat li farem un petit descompte. Collons no m'ho puc creure m'han rebaixat dos euros. Després de tans anys donant el conyàs.



Per l'agulla central que queda endins, va la via


El bonic perfil del Sentinella


La motxil.la en la R1



El Rave


Escalant el 3er llarg


Disfrutant del moment

diumenge, 16 de maig del 2010

MONTSERRAT Mirador de St Joan "via J. Barbera"

Hem fet tans cops els mateixos camins diumenge darrera diumenge que ja ens hem acostumat a la bellesa de Montserrat. Avui explorem un camí nou i m'adono del privilegi que és tenir aquest paisatge únic tan a mà. Que bonic que és Montserrat.

L'objectiu és la nova via dels germans Masó a la zona de Sant Joan, sobre el paper es veu molt atractiva, 210 m d'escalada amb alguns passets de 6a. Malgrat estem a mitjans de maig l'ambient és força fresc, pugem pel Clot de la Mònica que no ho coneixem, el camí ofereix molt bones vistes de la Plantació, i fa que l'aproximació sigui molt agradable.

Un cop a peu de via encetem la primera tirada que té més bona roca del que sembla, la tirada fàcil, un tram de IV i la resta gairebé caminant fins la R1, on fot un fred que pel.la.

En Josep A. enceta el 2on llarg el més escalador de tota la via, llàstima del fred perquè la tirada és molt fineta i maca i els dits no acaben de respondre amb preses tan fredes.

A continuació tenim un canvi de reunió III, solament la sortida de la R.

El quart llarg és una rampeta de III/ IV força distreta. L'últim llarg només té una sortideta desplomada, que si trobes la presa bona tot just és V+, la resta fàcil fins al cim.

Tot i no ser una gran escalada, l'excursioneta fins arribar a peu de via i el lloc supertranquil la fa una activitat recomanable.

La ressenya la trobareu a l'Onaclimb. (23 st Pere)



Les dues agulletes per on va la via, al centre-dreta



Inici del primer llarg



El company acabant el 1ª tirada



El company iniciant L2, la més escaladora



Que be, el solet a l'acabar L2



El 4art llarg, el tercer és un canvi de R



El company finalitzant el llarg



El desplomet de l'últim llarg, un cop passat fàcil fins dalt






Arribant al cim






Una visió privilegiada, eppp la que tenim nosaltres

dissabte, 8 de maig del 2010

COLLEGATS vies Gemenis, Gaston i Mecano

Després de les fortes pluges d'aquesta matinada de dissabte, passem directament al pla B, que ja m'està bé perquè últimament em falta una mica de motivació per fer dificultat i via llarga. El lloc escollit són els voltants de la roca bonatti, on hi toca el sol de valent i la paret està eixuta. Són vies d'un parell de llargs. Sobre la dificultat, nosaltres portàvem un llibre de ressenyes antic, crec que d'en Ballart on hi ha IV+, que abans de que et surtin te'ls has de mirar per on atacar-los, li podríem posar un grau o més en algunes vies. Les vies que hem fet són la Gemenis, la del Gaston i la Mecano, aquesta última mirant la ressenya no supera el IV+, però jo graduaria algun pas del final del primer llarg com a V+.




Inici de la via Gemenis



En els IV+??? del segon llarg



Potser ens fem grans i els IV+, els trobem més difícils



El company en el 2on llarg de la Gemenis




Inici de la Gaston, sobre el paper la més difícil, la que ha costat menys



El company acabant el 1er llarg de la Gaston



El company en el passet de sortida de L2



Primer llarg de la Mecano



final del primer llarg de la Mecano