dissabte, 25 d’abril de 2009

MONTSERRAT Frare de Baix "via del petit Nil"

Aquest dissabte només hi ha temps per una matinal, demà hi ha pronòstic de pluja per variar. Així que escollim una via curteta i sense massa aproximació; la via del petit Nil al Frare de baix. El primer llarg és molt guapo, un diedre placa que li marquen V+ i posteriorment un diedre desplomat amb molt bona presa, també de V+, la resta fins la R, V, el llarg està equipat amb bolts, nosaltres l'hem completat amb un camalot del 2 i l'alien vermell.

El segon llarg és un artificial fàcil, fins casi el cim, té una sortida molt maca i amb molt bones preses.

Un ràpel de 30 metres i llestos, cap a casa.


Inici de la via


El tram més difícil del llarg


El company arribant a la R


En Josep A. en el segon llarg





Jo entremig de les cames (va per tu Joan G.)


Arribant al Frare


La part final del ràpel és volada


La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

dijous, 23 d’abril de 2009

MONTSERRAT Trompa de l'ELEFANT "via GEDE"

Avui dia de Sant Jordi, després de treballar quedem a Monistrol amb intenció d'anar a la GEDE de la Trompa de l'Elefant, ja fa dies que la teníem a la llista però la meteo ens ha anat en contra. Avui no sé si ens va a favor són les 3 i al Monestir fot calda. L'aproximació amb el dinar dins em deixa bé, sort que després de l'ermita de Sant Benet, hi ha força ombra. Arribem al peu i uns que l'acaben de fer ens diuen que han començat més amunt, crec que és millor fer-ho del punt més baix, sobretot, pel segon. La primera tirada he trobat un spit just abans d'entrar a la R, el tram no és difícil però només té aquest spit. La R hi ha un bolt i molts burils, en bon estat (al menys ho sembla).

No ens cansarem de contemplar-les


La segona tirada, està força bé una fissura, al peu hi ha un bolt i un metre més amunt un clau, però es pot equipar, el company crec que va posar l'alien vermell i el camalot 0,75. La tirada és curteta, crec que es pot empalmar amb la següent, però cal portar més de 12 cintes.
El col.lega a l'inici del segon llarg


El tercer llarg és el més maco de la via, el primer tram la roca no és massa bona, no està descomposta però té una patina negra que la fa poc adherent a més les fissures estan plenes d'un fanget emprenyador, seguros guai, no es pateix. Més amunt la roca millora, però el sol està just a sobre els ulls i es fa difícil veure les preses, m'espero una mica però no tinc paciència, prefereixo fer una mica d'Ao i no perdre temps, no fos cas que arribéssim a les fosques. El company s'ho treu bé en lliure.

Llàstima que el sol no ens ha deixat disfrutar el llarg


El company en la R2


En Josep A. finalitzant el llarg


La quarta tirada, és un flanqueig d'Ao (3 o 4 passos) fins una canaleta que va a un bosquet on es fa reunió, el lliure és fàcil i entra un alien vermell.

Inici de L4


El menda en R3


La cinquena tirada, li marquen 6a o bé artificial, lo segon és més difícil per què cal equipar entre claus, si os obriu bé de cames cap problema. Després dels 6 primers metres la cosa afluixa trobareu un parell de savines i una U abans d'entrar a la R.

Inici de la cinquena tirada







L'última tirada créiem que era a pel, però flanqueges a la dreta fins la R de la Boy-Roca, i fas l'ultim llarg, que té un parell de parabolts, fa més de 30 anys que la vaig fer (Boy) i no recordava res en l'última tirada. El que és estrany és la R del cim, hi ha un bolt que balla i un altra que l'han petat i dalt, en el cim només hi ha un spit. Tot i que són les 6 i fot un solet molt bo el vent ens fa marxar. La baixada es fa caminant

Llarg final



dissabte, 18 d’abril de 2009

MONTSERRAT El Setril Via "Salvadó-Alava"

Tot i que no tenia previst escalar, per què la previsió no és massa bona i amés tinc unes molèsties al braç que no acaben de passar. Al tard em truca el company i em convenç per anar a Montserrat. Com la previsió és d' aigua al migdia, quedem d'hora, a la trobada s'hi ha afegit en Tato, que ve de Lleida. Tot i que no m'agrada gaire repetir vies, decidim anar a fer la Salvadó-Alava al Setrill, que hem llegit que l'han reequipat amb parabolts.

Després d'una agradable, passejada amb un bon solet arribem al peu de via, bufff que poc motivat em sento, la pedra està freda, tot està humit i el començament amb una mica de verdet patina una mica. Malgrat tot, enfilo amunt fins un spit que l'altre cop que vaig venir no hi era, el bolt està molt aprop, però amb la humitat s'agraeix l'spit. Arribo al bolt, ara tinc el pas que li marquen 6a o bé V-Ao, lo segon res, si hagués menjat més petit suís de petit hi arribaria. En fi, jo d'aquí no baixo malgrat estic gelat, em fot mal el braç i tinc més por que vergonya, al final no sé si he fet un pas de levitació però m'he desencallat i amunt. Poc a poc arribo a l'últim bolt, la role la veig lluny, collons amb el tram que estic fent, montserratí d'agulles total, segurament amb caloreta aquest tram es fa millor, per què l'altre cop que la vaig fer no recordava haver patit.



Inici de la via


En Josep Anton acabant el 1er llatg


En Jordi (Tato) tastant codulets


La tirada següent és veu fàcil uns 30 metres de IV-IV+, hi trobareu un parell de parabolts. Hi ha molts foradets on hi podeu posar friends.



Segon llarg


La tercera tirada amb un solet esplèndid és preciosa, uns passets molt verticals però amb pressa molt bona fins sota un sostre que es flanqueja a la dreta i després es supera un petit desplom que li marquen V+, i fàcil fins una R que no hem fet, d'allí 15 metres i al cim.



Inici del tercer llatg


Acabant la via


Que maca que és la vista d'aquesta zona d'Agulles. Fem algunes fotos i avall per què el temps comença a empitjorar. Malgrat tot, decidim tornar per coll de Porc així fem una mica d'amfitrions.






Obrint pas


Va por ti, Mariajo


La baixada es fa desgrimpant del cim fins un arbre on hi ha un parell de bagues en un arbre, nosaltres vam deixar un mallon. D'allí amb un ràpel de 30m ( molt justet)



La ressenya la podeu trobar a Kpujo

dijous, 9 d’abril de 2009

MONTSERRAT "Pel Serrat del Muntaner"

Aprofitem el dijous per trepar, que les previsions són força dolentes. Marxem cap a Montserrat a l'arribar, les parets es veuen molt molles i la que hem triat en té molts de números. Malgrat tot, enfilem amb l'Agnès cap a la Plantació, quan arribem a les plaques Urquiza ens adonem que si hi ha una paret supermolla és la nostra, així que ens entretenim una mica escalant algunes vies curtes, tot esperant que la paret s'eixugui. En fi, ho deixem córrer i baixem cap al Serrat del Muntaner, allí la roca està bé. Anem a fer el Petit Guifre. La via si fas totes les reunions té tres tirades curtes i està força bé.

Ha quedat una tarde fantàstica.


L'Agnes escalant en les plaques Urquiza





En el primer llarg del Petit Guifre



Segon llarg


L'Agnes acabant la via


Pa ta ta


El Descens un ràpel de menys de 60 m des de'l cim