MONTSERRAT Esperó de Fra Garí

Feia molt temps que no escrivia al blog, no és que no faci activitat, el motiu es que repeteixo bastant i em costa una mica amb els malucs nous, els originals eren infinitament millors. Però no em puc queixar, doncs ara m’ho han dit els metges i alguns col·legues, que no es pensaven que tornes a escalar i fins i tot, poder fer alguna excursió a peu. Així que si no fem 9b, no pastanaga, continuem disfrutant de la natura, la roca i els companys, i això ja és molt.

Feia dies que no baixava a Montserrat, així que sortim de Lleida amb el Tato, per trobar-nos amb el Josep Anton al solet de Collbató doncs aquests dies fa fred. La via triada és l’esperó de Fra Garí que he fet unes quantes vegades, la que més recordo és la primera que la vaig fer en solitari, avui ha costat una mica més, però l’hem disfrutat malgrat fer un passet d’Ao al sortir de la segona reunió

Un dels llargs més bonics

Els companys

MONTSERRAT TORRENT DE LA SALUT

Ara feia molts dies que no quedava amb el Toni, em proposa de fer una matinal al Torrent de la Salut, unes vies que han equipat no fa massa el Toni Alarcon unes i en Joan Baraldés altres. La primera via que hem fet té tres tirades, únicament cal apretar una mica per arribar al cim, les altres molt senzilles, a mi no m'ha agradat massa. Després anem a fer un parell de vies curtes que es diuen t'estimo, en català i en francès. Al blog d'en Baraldés trobareu mes informació.
Aquest dissabte, he oblidat la càmera i els companys no en porten mai.

MONTSERRAT Més esportiva a Collbató

Aquest dimecres la intenció era anar a fer una via i no esportiva però el turmell que fa una temporada em molesta ens fa decantar per fer esportiva. Hi escalem per la zona de Collbató la placa pell Roja i altres que ara no recordo i es situen més a la dreta. Tot i que encara el dia té unes hores de sol, fer tanta esportiva ens motiva poc, així que marxem.

MONTSERRAT Esportiva per Collbató

Ja només ens falta neu en dimecres, avui tot i fer sol el vent és força intens i molest. Comencem pel Jardinet, que no coneixia farem una via de V i després dues de 6a. Quan començo ja m'adono que avui el maluc no em deixa bellugar-me bé, però potser quan s'escalfi ja no em molestarà. El Toni es barallà amb un 6a+, però el vent el fa desistir, així que anem a llocs més protegits, i provem unes vies d'esportiva a la zona del sector Poma, intentem la via del seny, que ara he vist que li marquen 6b, li ha faltat una mica però li hem vist el color, després el Toni escala una que no he vist ressenyada i que va més a la dreta, ell li dona al voltant de 6a. La via fa molt bona pinta, però jo ho deixo córrer perquè les molèsties al maluc persisteixen i em sento incòmode. El company es baralla amb la polida via de los pinxos no morunos (V+) i per avui ho deixem estar.

El Toni en la placa del Jardinet

El mateix en la via del seny

MONTSERRAT Mixacolbató

Dimecres, és el dia que escalem amb el Toni. Avui, malgrat el vent fresquet, fa un bon solet així que mentre fem el bocata decidim fer clàssica i esportiva. Pujarem per l'esperó de Fra Garí, continuarem pel joc de nens i farem unes quantes vies d'esportiva de la part de dalt.

Comencem Fra Garí, però avui decidim escalar-lo més a la dreta on la roca fa molt bona pinta a més te l'al·licient d'autoprotegir-nos. La tirada és fàcil i amb un alien vermell enllestim, els parabolts ni els mirem, tot i ser fàcil és divertit. Arribats aquí fem una incursió a unes vies d'esportiva que hi ha a la dreta, però es veuen molt dures. Així que anem al joc de nens i mentre la fem comença a tapar-se i a escapar gotes. El Toni que és jove i està molt motivat fa una via d'esportiva plovent i amb un fred que s'ha girat;  jo que soc més gran i “amb més seny” desisteixo.  

 El primer llarg del Fra Garí el fem per la part dreta i empalmen les dues primeres tirades assegurant-nos d'un alien vermell

El Toni en la via d'esportiva

MONTSERRAT via Espadat d'Orient i el Totxo gros

Aquest dimecres sortim amb el Toni i tot i que els dies ja són curts encara hem escalat força. Comencem per la via dels Masó, l'espadat d'Orient, una via molt fineta al principi després perd interès. Aquesta ens permet accedir al Totxo gros, les ressenyes de les vies estan dins d'un tub, però jo diria que la dificultat no s'ajusta massa a la realitat, doncs marca 5 vies 2 de V+, una de V, que és la més difícil de totes. Una tarda ben aprofitada

MONTSERRAT Collbató vies del Pitu i l'Imma

Divendres aprofitem la bona tarda que fa per escalar al vessant sud de Montserrat. Tot i que la majoria vies del nostre nivell les hem fet, decidim repetir la via del Pitu. Llàstima que les tirades siguin curtes, doncs quan comences a disfrutar s'acaben.

Com encara hi ha força llum decidim fer la via de l'Imma que el Toni no ha fet. La via té tres tirades i malgrat ser discontinua és una via que està força bé de l'estil de la seva veïna, la Ester.

 L1 de la via del Pitu

  L2 de la via del Pitu

  L4 de la via del Pitu

L2 de la via Imma

L3 de la via Imma

MONTSERRAT Esportiva a Collbató

Tot i que la intenció era fer un altra cosa, el temps no massa segur i el cos que no està per molta marxa ens han fet anar a fer esportiva per Collbató. Vam anar a la part de més a l'esquerra, que semblava que no hi havia tanta penya. Clar que després es va omplir. No portàvem cap ressenya i vam anar fent el que quedava lliure, segurament és una bona tàctica doncs si arribem a saber la graduació no ens haguessim posa't a la poema de amor de 6b+, que quasi va sortir. La resta eren més humanes, Nerea, Alguer, Almogaver tossut i algunes més. Per no portar tampoc teníem la màquina de fotos.

MONTSERRAT Collbató "via del avi Joan" en solitari

-->

Feia dies que no escalava amb el company silenciós i avui de camí a Lleida, malgrat la mandra que em fa, faig una parada a Collbató, per fer la via de l'avi Joan. L'aproximació és curteta de fet és a tocar amb l'esperó de Fra Garí. El primer llarg és un tram arrampat de IV i després caminar fins la R1, com no sembla complicat el faig sense la corda. El segon llarg té una sortida de la R força vertical però amb bones preses i després caminar fins R2. El llarg següent està molt bé una placa fineta per sota un sostre i després una placa amb bones preses fins la R3. Aquest dos llargs els he empalmat. Els dos llargs que queden també els empalmo, el primer és una rampa de III i el següent una placa preciosa molt vertical, només per aquest llarg ja val la pena. La via està equipada per no passar por. La ressenya la podeu trobar en el blog ninubloc

 La tirada més maca

Fotocim

MONTSERRAT Collbató "via mal pas" i La Codolosa "via any de traspàs"

-->

Avui dimarts anem amb en Toni a fer la via Mal pas a Collbató, que jo no he fet, sempre m'havia semblat que la roca del segon llarg no era massa bona. Començo per un muret molt vertical que deseguida tomba fins la primera reunió. El segon llarg el fem tots dos de primer, el primer 6a, no l'acabo de veure i faig un Ao, la resta surt bé, el llarg el trobo força físic, però molt bonic i la roca, malgrat l'aparença està força bé.

Com encara ens queda una mica de temps, anem ràpid cap a la Codolosa per fer la via any de traspas, quan som al peu tenim la impressió que la via no valdrà massa la pena, però no està gens malament, una entrada molt fina i després un mur molt bonic. El segon llarg surt amb tendència a la dreta per anar a buscar un mur força interessant, llàstima que sigui curt. Una via que per completar no està gens malament.

 L1 de la via Mal pas

 El Toni iniciant L2

 L2

 El Toni finalitzant la via any de traspàs

Fotocim

MONTSERRAT Collbató "El Llençol B entrant per l'esperó Fra Garí"

-->

Avui dimecres sembla que la fredor de dies enrere s'acaba, tot i que el vent encara es deixa sentir.

Amb el Toni volem anar a fer una via de 6a que hi ha al Llençol , però per no pujar caminant, escalem l'esperó del Fra Garí, la via és molt discontinua però te uns trams força bonics de la meitat cap a amunt. Un cop al camí de les bateries el vent és molt desagradable, però malgrat tot ens hi posem. Comences per un diedre molt vertical però amb uns cantos bonissims, després et poses a la placa de l'esquerra que és molt fineta, hi ha un parell de passos superfins, suposem que allí deu d'estar el 6a, després les preses són més generosos, una tirada d'uns 40 metres que ens deixa plenament satisfets.

 El Toni en l'esperó Fra Garí

 El Toni més amunt

 El Llençol B

 Més del mateix

MONTSERRAT Collbató "via somni de tardor"

-->

Es fa una mica difícil trobar vies no massa llargues amb poca aproximació i que no hagem fet, per aprofitar les tardes, que encara no donen massa de sí. Així que amb el Josep A. decidim la tarda de divendres anar al solet de Collbató per fer la via somni de tardor que cap dels dos hem fet.

El company enceta la primera tirada que comença per una rampa fàcil per anar a buscar un muret molt vertical, però amb bones preses, llàstima que sigui curt, pq està molt bé, la resta fàcil fins dalt una savina.

El segon llarg  sempre que me l'havia mirat no invitava gens doncs la roca no es veu massa bona. Però està millor del que sembla. Comences amb un tram molt vertical on cal posicionar-se bé doncs les preses de ma no són massa bones, després un tram més senzill fins un desplomet on cal fer un bon cop de gas i ja més fàcil fins al cim. Una tirada que com ha sortit bé em deixa plenament satisfet.

Encara ens queda una mica de temps, anem a la placa pell roja, però després de fer una via marxem doncs encara que faci sol fa força fresca i no convida gens a continuar trepant.

La ressenya la poder trobar en el blog de l'Eduard

 El company en el bonic mur del primer llarg

 Iniciant el segon llarg

 L2

Fotocim

 Sector pell roja

MONTSERRAT Esperons Fra Garí en solitari

-->

Surto de la feina i no sé si escalaré amb el silent o amb el Toni, però ell,finalment no pot.

Em dirigeixo a Collbató per escalar els esperons de Fra Garí. Tot i que no porto ressenya, identifico el Llençol i lo de sota deuen de ser els esperons. Arribo al peu i veig uns parabolts molt nous i suposo que estic a peu de via.

Començo a pujar i faig els dos primers ressalts, això és una merda una rampa III/IV on tinc una feinada amb el silent per que apart de corre malament s'enganxa la corda a tot arreu. Començo el tercer ressalt, be això ja és un altra cosa aquí escales una mica més i la corda ja va normal. La resta de murets no són tan difícils però estan força bé, llàstima que no tingui més continuïtat perquè la roca és molt bona.

Això de no parar de pujar i baixar em deixa ben cansat i ja tenia ganes d'arribar al camí de les bateries. La baixada la faig per la drecera de Fra Garí, cal pujar una mica per trobar-la

 Tercer ressalt

Passant l'estona per Collbató

Fa dies que l'aigua ens ha posa't un pel nerviosos, així que avui dijous, anem a enfilar-nos a les pedres de Collbató doncs no hi ha temps per massa cosa. Anem al sector Sioux i fem quasi totes les vies de V+ i després canviem a l'agulla dels Marges que hi toca solet, escalem un parell de vies també de V+, llàstima ara que estem calents i podríem provar més dificultat hem de marxar.

MONTSERRAT Collbato "esportiva"

Què bé poder fer un parèntesi a mitja setmana, encara que sigui molt petit.

Ens trobem amb el Jorge a Collbató i anem a fer una mica d'esportiva doncs no hi ha massa temps per més. Anem a l'esquerra del Totxo Pinotxo i fem Farigola 4b, l'home del sac 5c, la 3 6a, la 4 6a+ i Amistat infinita 6a. Al marxar passem pel sector del Patge de Collbató i fem la Duèndelos i Vent vuit, ambdues de 5c.

Amb una posta de cel preciosa marxem satisfets, doncs les vies han sortit totes a vista. Quina ràbia del reportatge gràfic, sobretot, perquè tenim un cel magnífic. Llàstima  que cada cop hi ha gent més bruta i caguen on els va bé, amb el poc que costa de fer un forat i colgar-lo després.

MONTSERRAT Can Jorba sector Columpi

Estem de sort, aquest dimarts fa un bon solet i no massa fred, per què el sol a quarts de quatre ja no hi és al sector del Columpi de Can Jorba. Com tenim poca estona escalem sense estirar, costa  en fred de fer L'hora violeta (5c), els col·legues del rocòdrom riurien, doncs alguns escalfen al 6c. Després la cosa ja va millor i encadenem la  Xapes negres (5c) que té un pas, que no sé si l'he agafat bé, perquè m'ha costat més que la via fàcil de 6a. Ara que comencem a estar calents ja és hora de marxar, aquests kit kat a mitja setmana senten molt bé.

 El company en l'hora violeta (L1)

 Xapes Negres

La fàcil

 Ressenya de la pàgina Kpujo

MONTSERRAT Collbató "Placa Gandhi"

Amb el canvi d'hora les tardes donen poc de sí, però com últimament estem força fanàtics quedem amb el Jorge i el Josep A per fer esportiva a Collbató; anem a la placa del Gandhi, avui una mica ventada, on fem totes les vies menys la més difícil, ens hem quedat amb les ganes per falta de llum. De les vies dir que les més fàcils estan força sobades i que la de 5c, tots tres l'hem trobat bastant més difícil que la de 6a.

 Aquesta fotografia és de la pàgina de Kpujo