dissabte, 30 d’octubre de 2010

PERLES Sector "Els Roures"

Que avui fem esportiva ha estat una casualitat, doncs teníem previst anar al Roc de Rumbau, a fer la Sioux conection que és una via que a mi no em fa massa el pes, però el company m'ha insistit, li han dit que està força bé i que es troba força neta. A Peramola hi ha un boirot força humit, esperem que escampi, just a l'arribar s'alça un pel així que amunt, prèviament ens trobem a l'Angel, la Lourdes i en Lluís Nadal, amb el que havíem intercanviat comentaris per internet, una trobada molt agradable. Tot i que ens deixen passar, a mi no em ve gens de gust posar-me amb aquest boirot que fa pinta de no alçar-se així que decidim anar a Perles on fa un solet bonissim.
Anem al sector dels Roures, una roca brutal del tipus Vilanova. Hem escalat l'Obelix, Mikonos, Boira, Estel i Corfú a vista. A peu de via hi ha el nom i la graduació de les vies i aquestes, a excepció de la primera són de 6a, tot i que en el blog d'en Xavi alguna les posen de 5c. En fi jo no les he trobat massa diferents entre si, ara totes elles una disfrutada, la pluja és la que ens va fer plegar abans d'hora.
En el blog d'en Xavi trobareu tota la info


Obelix 5c


Mikonos 5c/6a


Boira 5c/6a


Estel 6a


Corfú 6a

dimarts, 26 d’octubre de 2010

MONTSERRAT Mama's and de Papa's

Sembla de riure però avui dimarts som tres clàssics de Lleida a Montserrat, preparats per fer esportiva. Hem triat el sector mamas and de Pappas 5 minuts caminant, una tarda fantàstica i la companyia de 5 estrelles. No hem parat d'escalar i riure i és que això de l'esportiva és molt còmode, eppppp que els friends no me'ls venc, però és una bona activitat per les tardes que cada cop són més curtes.
Hem estat en el sector B i hem fet quasi totes les vies de V+, hem trobat que només un parell li podem donar aquesta dificultat. La via Iroquesos 6a-, i l'aromes del Papiol 8a, ay ayay baixeu dos graus. Una tarda molt ben aprofitada en tots els sentits

En Josep Anton, Jordi Vidal i Mingo






dissabte, 23 d’octubre de 2010

MONTSERRAT Pell Roja "vies esportives"

Aquest divendres tornem a quedar amb en Joan B. Anem al sector Pell Roja, doncs a les 5 no podem buscar vies massa llargues. Malgrat l'hora hem escalat força, és que l'escalada esportiva és molt agraïda. Les vies que hem fet: pipa de la pau 5b, qui no plora no mama 5b, espero de la Martina 5c, seminoles 6a, i pytecus 6a+ aquesta última amb la corda per davant i quan quasi no si veia en Joan vol entrenar per l'escalada nocturna i fem el cigronet.
Les fotes les va fer en Joan B

dimarts, 19 d’octubre de 2010

MONTSERRAT Pastereta "via J. Nieto"

Apurarem fins l'últim raig calent d'aquestes fantàstiques tardes d'octubre, els nostres dits buscaran els forats i còdols de l'assolellada cara oest de la Pastereta i poc a poc ens allunyarem de la seguretat de terra per sentir-nos més lliures. Un cop més som Conqueridors de l'inútil

En Jordi en el 1r llarg de la Jose Nieto V+





R1


L2


Cim







dissabte, 16 d’octubre de 2010

SOLSONÈS Vilamala Cami dels Alamalivons

Marxem cap al Solsonès amb la intenció de escalar l'esperó de Can Fité, que l'any passat no vam poder fer perquè feia molt de fred. Avui no és que faci calor, a Sant Llorenç estem a 4 graus, decidim fer un esmorzar llarg, perquè l'ambient s'escalfi i per si de cas busquem un pla B. Sembla que ho encertarem, doncs ja estem a 10 graus. Però avui tampoc podrà ser doncs la pista està tallada, suposem que per les pluges dels dies enrere. Així que anem a les agulles del Custodi, coi aquí si que fot rasca i com el sol tardarà decidim anar una estona al Lord, però no acabem de trobar can Peres, així que com no tenim ganes de passar fred, anem cap a la paret del Lacó a fer la via més clàssica de la paret. Quan la veiem, sense res i nosaltres amb poca ferralla decidim marxar, tot i que fa una pinta molt bona, ahir pensava que no i tornaria, però després de trobar bona informació, queda apuntada.
Tornem força desanimats cap al cotxe, el company em proposa de tornar on la setmana passada, a la Font Ferrera, a mi m'agradaria escalar en un altre lloc, que això està ple de pedres. Li proposo d'anar a Vilamala, que sé que hi ha una via que van obrir l'Antxi i en Llorens. Osti si tingues Internet , el col·lega que té un super mòbil pot pillar la via, així que ens dirigim a Vilamala.
El lloc és fantàstic, i l'aproximació de la via tot un luxe, trenta minutets de baixada molt guapa i després, cinc minuts fins al cotxe. Mentre baixàvem hem contat tres cordades, això ens anima.
A les tres comencem a escalar, li comento al company, que també va començar a escalar quan ens encordàvem la corda directament a la cintura, si ens haguessin dit que aniríem a escalar amb la ressenya dins un telefon. Bé anem per feina, la primera tirada és força maca encara que la roca en alguns trams s'ha de tractar amb carinyo, amb molt carinyo, la tirada està equipada per no passar por.
El segon llarg és el més fàcil i llarg. Després toca caminar un tros fins l'inici del tercer llarg, que per mi és el més guapo de la via, molt vertical i amb molt bones preses.
L'últim llarg és molt curtet i bonic, cal buscar bé el forats pels peus.
Malgrat hem recorregut mig Solsonès finalment hem trobat una activitat que ens ha deixat força satisfets. Una descoberta molt bonica.

L1


L1


L1


L2


L2


L3


L3


L4


L4


divendres, 15 d’octubre de 2010

Escalant per Collbató

Aquest divendres, per fi quedem amb en Joan B, per intentar aprofitar les últimes tardes que queden abans del canvi d'hora.
Amb el Joan ja havíem coincidit un cop al Pic del Coniller i a Can Jorba però mai havíem compartit corda, avui com és una mica tard escollim Collbató que té una aproximació ràpida. Em proposa fer un mix de vies una primera tirada per una via esportiva i l'última del somni de primavera. Començo per la via esportiva que li marquen V+, coi quan el fas et penses que ets bo i tot, perquè és fa molt bé, després quan el Joan fa l'última del somni de primavera que és 6a i V+, t'adones que segurament allò no és V+. Com hem pujat ràpids ens enfilem a una via que hi ha a la dreta i que es pensa que és una nova via d'en Moragas i cia, ara no recordo si la via és diu Imma. Té una primera tirada amb roca dubtosa, però ben assegurada i com a dificultat hi ha un petit tram força dret que jo li posaria V+. En Joan fa el segon llarg que té un flanqueig fàcil per anar a buscar la paret  del costat i després unes plaques maques, llàstima que no tingui més continuïtat. Ens queda l'últim llarg, però ja comença a fosquejar i decidim baixar.
Ha estat una tarda molt ben aprofitada, m'he trobat molt còmode amb el nou company, segur que repetirem, al menys per la meva part.

En Joan en l'últim llarg de somni de primavera


un pel més amunt


Arribant a la R1 de la via Imma?


En el segon llarg

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Escalant pel SOLSONÈS

El temps se'ns ha posat en contra, malgrat tot, intentem aprofitar el que sembla que serà el millor dia d'aquest pont, i dissabte ens trobem amb en Josep A als trabucaires de Solsona.
Pugem cap a la Font-ferrera, on sentim força boletaires que escorcollen el bosc sense massa èxit. Mirem les petites parets,  el Triangle encara no hi toca el sol, però a l'esquerra s'alça un esperó provocatiu i assolellat, la Trompa, allí anem. Comença duret, tot i que no ho sembla. La roca és bona, malgrat visualment sembla que es vagi a trencar només tocar-la, una tirada de les que et deixen un bon regust. El següent llarg és més fàcil però cal mimar la pedra. Baixem amb un parell de ràpels i ens dirigim al Triangle per fer un parell de vies.
Comencem per la via del Pato, ufff la roca no té massa bon aspecte, però és més sòlida del que sembla. La primera part de la tirada no té massa dificultat IV+, després et trobes un muret molt vertical i mantingut (V) on sempre trobes la pressa que necessites, però que et fa anar molt concentrat per la roca i les assegurances que no estan a tocar. Molt guapo el tram.
Arriba el company que té problemes amb l'ungla del peu, així que enfilo el següent llarg que li marquen IV+, sembla fàcil però el primer bolt no estar massa aprop i el IV+ ho és, a més ara tinc un muret amb molta molsa, quina por, però un cop hi ets la presa és bona i abundant i ja fàcil fins un arbre. Collons amb la tirada, ja veig que al Solsonès no regalen res. Crido al company per saber si pujarà, un cop reunits a l'arbre amb un ràpel de 60m arribem a peu de via.
La ressenya de la Trompa la trobareu al blog de l'Edu. La del Pato també hi és al mateix blog pica aquí


Des de l'Hostal Cap del pla


La Trompa


Inici de la Trompa


Finalitzant L1


En Josep A. en el L2


Acabant la via


Cim de la Trompa


El Triangle via del Pato


El tram més bonic de L1


El company arribant a L1


L2

Ermita de St Agustí

dimecres, 6 d’octubre de 2010

MONTSERRAT Roca Gris "Esparraguera"

Després de treballar quedem amb el Jordi Vidal, per anar a Montserrat Sud, doncs m'explica que  coneix poc aquesta zona del massís. Així que li proposo d'anar a una clàssica on la baixada amb ràpel l'agrairan els seus genolls. Xino xano i amb un bon sol enfilem cap a l'Esparraguera. Quan arribem a peu de via jo ja no pregunto, en Jordi enfila amunt i així alternant les tirades anem disfrutant de la roca i la tarda, que ens regala una llum preciosa. Tot i que ja coneixia la via, escalar amb en Jordi no t'avorreixes mai; el que no me'n recordo mai, és de fer-li una broma que em va fer, quan jo era un escalador tendret. Escalàvem l'Esperó sud de St Llorenç amb l'entranyable Joan E.Farreny quan en Jordi va començar a cridar com si anés a caure ayyyayyyy em vaig espantar pensant que queia, tot seguit sento dir-li i una de pulpos, que maricón li vaig dir a en Farreny que l'assegurava al meu costat; ell que ni s'havia immutat em va dir en Jordi és així, un tipus amb el que mai t'avorriràs.   


El Jordi en L1


L2


Arribant a R2


En la placa de L3


Iniciant el quart llarg


L4


El flanqueig de L5


Últim llarg


Eppp con una mano