dissabte, 27 de març de 2010

PARET DEL GRAU "vies Afrika i Manelet"

Aquest dissabte ens trobem al Faro de Balaguer amb una part dels companys de Lleida, en Sergi, en Nico i la Iolanda, que no coneixia. Enfilem cap a Coll de Nargó i fem la parada de rigor al Tahussà, allí trobem alguns de la penya de la tribu, bé jo només conec al Wolfang, la resta els tinc vistos del blog però no sé massa qui són, m'agradaria saludar en Jesús però no el reconec i com estan amb el pa amb tomàquet no els vui destorbar.

Decidim tenir un dia tranquil i anem a la paret del Grau, allí farem la via de l'Afrika i la del Manelet. Al parking trobem força gent que es prepara, el que passa que no estem acostumats que la gent porti botes rígides de muntanya i piolets per aquest llocs, potser entrenen escalar amb bota rígida. En fi, nosaltres ens afanyem per arribar els primers a la paret, que després serà per nosaltres sols, la gent va a unes parets més curtes que hi ha aprop del parking.

En Sergi i jo comencem per la via Afrika, que havia fet fa un parell d'anys en solitari, la veritat és que un pas força difícil que hi ha al començament, no em sona gens, m'adono que hem començat més a la dreta de la via, rectifiquem fins la R1 de l'Afrika. Ja a la via, en Sergi enceta la segona tirada, molt curta però amb un muret guapissim. L'última tirada, és la més bonica sobretot el mur final.

Al costat tenim el Nico i la Iolanda, que be que es belluga aquesta noia, ens diem amb el Sergi, les noies amb les que havíem escalat, quan érem joves, no tinc clar que el seu objectiu fos escalar vies. En Sergi m'explica que fa poc a Riglos va coincidir amb una trobada d'escaladores al Puro, al·lucinava mandonguilles, ja m'imagino el fart de riure que es devien fer perquè amb el Sergi no t'avorreixes mai.

Continuem ara per la via del Manelet té un desplom atlètic només començar, equipat per alts em diu en Nico, sort que el company és llarg i no té cap problema per xapar, després ve un tram més senzill fins un muret molt bonic.

El segon llarg tira recte amunt, els companys em diuen que cal anar un pel a la dreta entre el segon i tercer bolt, com veig magnesi vaig cap al bolt, merda estic en un punt on no puc desfer el pas i l'única solució és tirar amunt, però això és molt llis i al parabolt no hi arribo, ho intento i faig un saque, no m'he fet res, però dubto de si tornar a pujar, doncs per mi el pas és impossible, en Nico em diu que he d'anar cap a la fissura que està a la dreta, no entenc que hi fa el seguro tan a l'esquerra, per la dreta surt molt bé. Continuo, més fàcil fins la R. L'últim llarg és preciós, be tota la via és molt maca, només té un desplomet de 6a a mitja tirada. Baixem i cap al Tahussà a fer una cerveseta



L'entrada a l'Afrika la vam fer més a la dreta



En Sergi començant el segon llarg



En Nico en la primera tirada de la Manelet






La Iolanda en el 20n llarg de la Manelet



La mateixa acabant la via



El Sergi en el 1er desplom de la Manelet




El company arribant a R2



Última tirada de la Manelet



La Iolanda en la via Afrika (20n llarg)

Companys us poso totes les fotos que vam fer http://picasaweb.google.es/mingomortes50/ParetDelGrau#

dissabte, 20 de març de 2010

SERRA DE SANT JOAN Paret del repetidor "via Pa de Quilo"

Feia dies que volíem venir a fer la via, però el fred i la neu ens ho havien impedit. No m'agradaria desmerèixer la via, per què darrera de cadascuna de les línies hi ha una feina i sobretot, una il·lusió, però segurament no hi tornaré. La via té set tirades i tret de la sisena que és molt bonica i la quarta que li donem un aprovat, la resta no tenen gaire interès. El lloc, és un altra cosa es respira tranquil·litat i una gran solitud, em recorda Montrebei fa 25 anys.

Tot i que la via està força equipada, nosaltres hem utilitzat un joc de camelots del 0.5 al 3 i els aliens vermell, groc i verd i un fissurer mitja. Trobareu algun “seguro” curiós com un parell d'escàrpies en la primera tirada amb una cadeneta.



Paret del Repetidor



Primera tirada, una mica rara



Inici del segon llarg, després d'aquest pas la resta caminant



Tercer llar



Inici de la quarta tirada



Arribant al cim



Chep chep cheoeeeeeeeeee



Pista de baixada, així fins el pla

diumenge, 14 de març de 2010

SERRA DEL MONTROG "Paret de l'Extrem" via Oscar Lafotet

Em trobo amb el company al bar el faro de Balaguer, mentre esmorzem ho calculem tot, per poder disfrutar, per fi, d'un dia de sol. Volem escalar la paret de l'Extrem al Montroig i decidim pujar per Camarasa i evitar la possibilitat de trobar neu o el terreny molt tou pel costat que puja per Vilanova de la Sal. L'aproximació ha estat molt agradable, no hem pujat per les emprenyadores pedreres que ens porten a peu de via. Cal sortir de Camarasa i un cop hem passat el pont que creua el riu Segre agafem una pista en molt bon estat en direcció a les Crestes del Conill. Deixem el cotxe a tocar les esmentades crestes en un encreuament, agafar la pista de més a la dreta que passa per uns camps d'oliveres regades per goteig, immediatament la pista es fa un corriol que cal seguir fins que aquest gira clarament a l'esquerra (deixar-la), veureu que hi ha unes fites, un pal i alguna marca groga (N) que marca el camí que puja al refugi del buho, sense pèrdua arribem a la paret de l'Extrem i baixem fins a peu de via. Horari aproximat 1 hora.



Camí d'aproximació


Paret de l'Extrem

El peu de l'Oscar Lafotet, no té pèrdua doncs hi ha 3 parabolts, l'entrada antiga es veu més senzilla, però la roca no es veu tan ferma com la nova variant d'entrada que des de el peu sembla més de V+. Comencem a trepar i els passos no són tan difícils com semblaven, a l'arribar al tercer bolt dubto de si encastar-me per la dreta o anar per l'esquerra, em decideixo per l'últim aquí he trobat el pas més complicat 6a-, després cal agafar un diedre amb pedrots pel mig, no massa maco, al acabar-lo anar en tendència a la dreta per un terreny, amb terra, branquetes i alguna pedra dubtosa, fàcil però emprenyador. Muntar la R en algun arbre que hi ha a la feixa. (Material utilitzat el que hi ha a la via i alguna sabina ).


Variant d'entrada

En el diedre del 1er llarg

Després de fer un petit canvi de R, el company enceta una tirada molt estètica i aèria, graduada de IV+, però amb algun passet de V.




El company disfrutant en un dels llargs macos de la via


Treint el cap pel segon llarg

La tercera tirada, per mi, la més bonica de la via. Puges per un diedre xemeneia molt vertical fins una fissura vermellosa allí cal flanquejar a la dreta fins la reunió .


Inici del tercer llarg


El company en l'estètic tercer llarg

La quarta tirada, comença per una placa equipada amb 3 bolts V i després per terreny més fàcil i emprenyador.



Quarta tirada

La cinquena tirada té un passet desplomat a la sortida,V+, que està equipat amb un espit i un parabolt, després bé un terreny descompost, on trobes un bolt que assegura un pas que no és difícil però on no te'n fies de cap pressa, a continuació pujar una fàcil xemeneia fins al cim.


Inici de l'últim llarg


Sortint de la paret


Per baixar anar a buscar el camí que va al refugi i desfer el camí d'aproximació. Mentre baixem comentem amb el Josep Anton, les impressions de la via i coincidim que no és una via que repetirem, doncs apart de la segona i tercera tirada la resta no ens ha agradat massa.


Paret de l'Extrem




Ressenya publicada a la revista Aresta (CELL)

diumenge, 7 de març de 2010

MONTSERRAT Collbato "via del Pitu"

Que be avui tindrem un dia de sol com ahir, però fins migdia perquè després han anunciat fins i tot neu. Quedo amb el company per fer una matinal a Collbató, però a mesura que ens atansem a Montserrat el cel està cobert i fot el fred de costum. Decidim fer la via del Pitu, que es troba més amunt de la placa Poma. L'aproximació és molt curta i no hem tingut temps d'escalfar-nos, així que hi dediquem una estoneta a escalfar.

El primer llarg, tot i ser curtet té una placa molt maca, és pot empalmar el segon llarg, però tinc els dits freds, així que faig reunió, el desplom del segon llarg fa molt bona pinta. El company enfila el segon llarg, li pregunto si les preses que s'intueixen són bones, em diu que si. Però no ho entenc no les agafa, en fi. Arribo al desplom i es veu molt assequible, foto les mans a les preses i malgrat ser bones, són tan rugoses per dins que amb les mans gelades es fan insuportables, bufff quin mal, Arribo a la R, i marxaria quina merda. Però malgrat tot, som tossuts i tirem amunt, no acabo d'entendre perquè no van fer un canvi de reunió. Ara tinc un pas que segons la ressenya és 6a o Ae, però és fa molt bé amb el company coincidim que això és V, el tram és maco, llàstima que com tota la via tot és curt,

L'ultim llarg, també curtet, té un parell de passos de V, a la part del final cal anar amb compte amb la roca. Baixem amb un parell de ràpels fins a peu de via i d'allí cap a casa que encara trobaré els meus fills dormint.

El material que s'ha de portar són cintes, no recordo quantes, però hi han molts bolts.

La ressenya la podeu trobar en el blog d'en Joan Asin.



El company en la bonica placa del primer llarg



Llàstima del fred perquè el tram és molt maco



Tercer llarg



Tercer llarg. La via no és gens continua, però és distreta i malgrat el fred ens ho hem passat bé



El company en el tram més delicat del quart llarg