PUIG RAMADER

Dissabte quedem amb la colla de Lleida per anar a Rubies, però contràriament al que passava fa uns anys enrere, quan aquest raconet el coneixíem quatre gats avui hi ha força gent. Quan arribem a la via que volíem fer ens trobem una cordada de tres que progressa molt tranqui i això ens fa fer un canvi de plans, doncs les vies que ens falten cal portar una mica d'artilleria que no portem, així que anem a conèixer el Puig Ramader, be el Tato i el Sergi ja hi havien estat i jo tenia ganes d'anar-hi doncs la roca des de baix es veu molt bona.

Les vies que hem fet no sé com es diuen, però en Sergi diu que gairebé totes són de V-V+, no sé si n'hi ha alguna més de les que surten en les antigues ressenyes, però l'última que hem fet s'allunyava una mica del V+. Tot i que ens venia més de gust la paret de Rubies, les vietes estan força bé; roca molt bona i murs típics de Vilanova.

Baixem al Cirera on fem unes cerveses amb en Nico i el Pepe que han fet la segona a la màquina del temps, que és la via més dura de la paret, de moment.. perquè la canalla no té límits.

 Montserrat al fons

PELADET Oriental "via cita a cegues"

Segons la meteo sembla que a la costa i aprop és on farà més mal temps, així que aquest dissabte quedo amb els companys de Lleida, per anar a Rubies.

A Rubies gairebé no si cap, i aleshores ens ve al cap els anys que veníem per aquí i que poca gent ho coneixia, però resulta que són caçadors; d'escaladors només hi ha un parell de cordades de Tàrrega que van a fer la festival eròtic i la David Duaigües. Nosaltres som cinc, el Lluís i el Juanito se'n van a la Bernatac i en Sergi, el Tato i jo a la cita a cegues.

Tot i que arribem ben suats a peu de via la roca està molt freda, la primera tirada té un passet difícil en que t'has d'equilibrar bé, després continues per un diedre ja més fàcil per entrar en un terreny caminant fins la R que te la trobes a la dreta.

 Després del pas difícil de 1er llarg

El segon llarg és molt aeri i amb ambient en una dificultat de V, amb alguna petita tibada de V+,la tirada està ben equipada, però cal anar amb comte amb la pedra tot i que no és dolenta si cal anar atent.

 Inici del 2on llarg

 2on llarg

 El Tato arribant a R2

 El Sergi apretant en el 2on llarg

El tercer llarg canviem amb el Sergi, no és un llarg tan vertical però està força bé tret d'algun tram de roca delicada.

 El Sergi en l'inici de la tercera tirada

 R2

 

La quarta tirada cal anar a la dreta a buscar una placa que cal escalar-la a la dreta del bolt i després anar seguint les expansions. Aquest llarg és el més físic de tots, li marquen Ae, però si estas fort de pila surt, jo he fet un Ao, pq les meves piles ja no són les duracell.

 Inici de L4

 L4

 El Juanito i el Lluís en el 3er llarg de la Bernatac

L'últim llarg tot i ser fàcil el tram que escales la pedra és molt bona.

 Últim llarg

 Al fons la paret de la Fontfreda

A dalt ens trobem tots per disfrutar de les precioses vistes del Pirineu nevat i amb sol. La via està força bé, per mi millor que la seva veïna la de les braves i el bar, que va ser l'última que vaig fer per aquí.

 La ressenya és fàcil de trobar, només cal preguntar al senyor Google.

Peladet Oriental "via dos birres i unes braves"

Parlo amb el company que fa dies que està fent geologia pel Pallars, i veient les previsions del temps, dia boirós i poc calorós li proposo fer la via que l'Antxi i el Llorens han obert al Peladet, que en condicions normals de temps en aquesta època de l'any no és massa recomanable.

No surto massa d'hora doncs allà ha estat plovent molt aquest divendres, tot just al passar per Montserrat les boires comencen a llevar-se, quines fotos més maques. Tot i anar sol, el viatge no se'm fa gens pesat els camps estan preciosos, el cereal comença a groguejar i les roselles estan d'un vermell ufanós.

A Vilanova no es veu ni el cartell una boira super espesa que persisteix fins la font de la Figuera que és el punt de trobada. La pista esta molt enfangada, coi l'últim cop que vam venir per fer la Guineu lliure, no vam poder arribar per la neu, però finalment arribem a Rubies, carai és el primer cop que trobem un parell de cotxes i sentim veus en les parets. A peu de via ens trobem una cordada de Badalona, en Jordi i el Francesc.

La primera tirada és senzilla, té un muret vilanoví molt maco IV+, i l'entrada a la R també està força bé. Hem reforçat la tirada amb un alien groc i alguna baga savinera .

Les boires comencen a escampar

Primer llarg

El segon llarg, és preciós el més maco de de la via un V-V+ mantingudet. Força equipat, l'hem reforçat amb un camalot del 0,75.

El company en el llarg més bonic, el segon

El tercer llarg va en direcció a un sostre que es passa per l'esquerra, després de passar nosaltres és un pel més difícil (no gaire més), doncs una savina m'ha quedat a les mans i amb la terreta humida i les escarpies que són un pelet Kutres (semblen de l'època d'en Cerda però més petites), me l'he pensat una mica, després el flanqueig sota el sostre i el sostre són molt bonics, llàstima que el que continua no és massa sòlid, aquí és on he passat més por, sort que hi ha alguna fissureta decent on he posat un alien groc.

Inici del tercer llarg

El passet del sostre

El quart llarg, té el tram del diedre V que està força bé. Equipat.

El company en L4

L'últim llarg va a buscar una fissura un pel desplomada, que surt molt bé amb Ao, crec que en lliure és molt factible, deu d'estar entre el 6b+ i el 6c, la sortida un muret de V, llàstima que no sigui més llarg perquè no té desperdici. Reforçat amb camelot 0,5.

L5, llàstima que sigui tan curt aquest tram

La via està força bé. Felicitacions a l'Antxi i en Llorens.

La ressenya la podeu trobar en el seu blog

Montsec de Rúbies "Paret Peladet" "via forat de la pera"

A mitja setmana en Sergi m'envia una ressenya d'una via molt disfrutona que havien escalat, en el Montsec de Rubies. Aquesta paret seria la continuació de la paret del Peladet, la seva part més alta, a cavall entre Terradets i Vilanova. En un any he estat tres vegades en aquesta paret i mai hem trobat a cap escalador. El lloc és de somni.
Cal pujar per la pista que va de Vilanova de Meia a la Roca Alta i anar en direcció al poble abandonat de Rúbies . La pista esta força bé fins a 1,5 Km del poble, amb un cotxe alt no es tenen problemes, per fer aquest últim tros. La via esta aprop de las maduritas calientes. Sortint de Rubies, cal pujar pel camí GR de la Portella Blanca (hi ha un lletrero). Quan arribeu a l'alçada de la paret, hi ha una fita i una mena de corriol fitat que va a la paret. El lloc on hi ha la primera fita, veureu un arbre gran a la dreta, allí comença la via festival eròtic. Continueu seguint les fites i trobareu la Maduritas, és fàcil de reconèixer per què hi ha una baga en un pont de roca. Continueu caminant i trobareu una gran fletxa picada a la pedra a la dreta d'una gran llastra, allí hi ha la directa. A l'altre costat de la llastra hi ha un altra fletxa, allí comença el forat de la pera. No vaig comptar el temps que vam tardar, però deu de ser una mitja horeta o tres quarts.
A finals de novembre érem els mateixos protagonistes en aquesta paret, en Jordi (Tato), en Josep Anton i jo.
La primera tirada, és un pelet rara i algun tros una mica il·lògica, la graduen de V+ ,a la reunió hi ha un parabolt i un clau.
El segon llarg, bufffffffff una passada una roca extraordinària i els primers trenta metres guapissims. D'assegurances en trobes en tots els passos difícils (spits i parabolts) en els llocs fàcils no trobareu res, però si voleu podeu col·locar friends.
El tercer llarg és molt guapo, un primer tram per una fissura desplomada i que sembla descomposta, però la roca esta força compacta després un tram més fàcil on cal vigilar la roca i finalment un desplom amb unes bústies brutals. Trobareu de tot, claus, parabolts,...
El quart llarg, en teoria és més fàcil que els dos anteriors, com a dificultats hi han un parell de desploms, el primer molt atlètic, i el segon no és tan difícil, però és una mica exposat, es pot protegir amb un alien vermell, però estàs en una posició una mica forçada, per col.locar-lo.
L'últim llarg, des de la R es veu un parabolt, jo no el vaig veure i vaig pujar un pel més a la dreta, no és difícil, però com la roca ens ha anat donant sorpreses, anem col·locant friends, no per la dificultat si no per si de cas alguna pedra se'ns quedes als dits.
Tot i que no fa un dia massa bo, és fantàstica l'arribada al cim, el Pirineu pelat de neu, Cap de Ras, la Fontfreda, Escales, Sant Gervàs, Boumort.. és un lloc de privilegi.

DESCENS
Cal baixar cap a la dreta en direcció a un coll on agafarem de nou el GR de la Portella Blanca. Fins baix, de mitja hora a tres quarts.

Primer llarg de la via

Arribant a la R1

En Josep Anton arribant a la primera R

El segon llarg, una passada

Tato en el segon llarg

Josep Anton arribant a la R2

En Josep A. en el tram més bonic de la tercera tirada

En Tato i en en Josep A. en els desploms del quart llarg

Eoooo, ja som al cim

Ara ja sabem com funciona l'automàtic

La propera, potser aprendrem a enfocar-nos

La ressenya esta treta del Vèrtex

MONTSEC DE RUBIES Paret del Peladet "Maduritas calientes"

Si hagués de descriure aquest racó del Montsec se m'acabarien els qualificatius. Si us agrada escalar en un lloc tranquil i solitari, us recomano aquest indret.
Per accedir-hi, cal sortir de Vilanova de Meià i agafar la pista que va a la roca Alta, continueu fins al poble abandonat de Rubies. Aparqueu el cotxe i agafeu el camí de la Portella Blanca (NE), quan arribeu a l'alçada de la paret, trobareu una fita, aneu per una mena de corriol poc marcat; primer passareu la via Festival Eròtic, continueu fins al peu de las maduritas ( de mitja hora a tres quarts). En el peu de via veureu un pont de roca amb una baga.

Descripció de la via:
Via del tot recomanable, no cal portar gaire material algun friend pel 3er llarg i res més, bé, cintes està clar.
L1 Llarg molt maco, passos variats i força ambient
L2 Encara millor que l'anterior, tirada guapíssima
L3 Flanquejar cap a la dreta (IV) fins arribar a una mena d'esperó, seguir els parabolts (V)
L4 Els passos de 6a, són aïllats i no obligats

Peu de via, no estem fent res dolent

La fletxa senyala la baga

Primera tirada la baga està als meus peus

Tercera tirada

En Jordi (Tato) escalant el bonic mur del tercer llarg (V)

En Josep Anton i jo al cim. Encara no sabia com funcionava l'automàtic

DESCENS
Aneu cap a la dreta (E) a buscar el camí de la Portella Blanca que os portarà al poble de Rubies. Baixant comentem, que no entenem com en Sergi i companyia (aperturistes) han posat aquest nom, en tot cas hauria de ser maduritos calientes, no?

La ressenya la trobareu a la web d'onaclimb

MONTSEC RUBIES Paret del Peladet "Festival eròtic"

Aquesta via la vàrem fer l'Anton Tarragona, en Josep Anton i jo la primavera del 2007. La via és més fàcil que las maduritas calientes. Les tirades més maques de la via són amb diferència la segona i la quarta. Són un festival igual que el lloc on està la paret.

El poble abandonat de Rubies

Situació de la paret i les vies

Segona tirada

L'Anton Tarragona escalant el segon llarg

En Josep Anton en la tercera tirada, la de roca més delicada

Iniciant l'últim llarg

El coll de la Portella Blanca, al fons la plana de Lleida amb boira

La ressenya la podeu trobar

http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/0.99.ViaFestivalEroticVV+6aNuevaapertura