diumenge, 17 de gener de 2010

Passant l'estona per Vilanova

Aquest any no ho acabem d'encertar, malgrat el temps no ha estat massa bo, tampoc encertem el millor dia del cap de setmana.

Aquest diumenge sortim de Lleida amb un cel gris, anem a provar a Vilanova.

Veure la paret i em quedo superdesmotivat la pedra esta força molla, no de la pluja d'ahir, més aviat de les últimes nevades, a més hi ha molta humitat el sol no el veurem i fa fred. En fi ens atansem a la paret que no sé com es diu, per fer esportiva, tenim sort que no està massa molla i ens posem en una via que ens semblava que era de V, per anar escalfant, collons això és 6a o una mica més. Mes tard anem a la zona de la Chulo piscinas, que jo no he fet a l'arribar al peu veiem un buril fet una merda i res més i com no em trobo motivat me'n vaig al costat a la corsarios o la piratas. Vaig pujant molt desmotivat i em sap greu perquè la tirada és molt maca, molt vertical i amb molt bones presses. En fi esperem dies millors en tots els sentits.




Fent esportiva



Plaques fàcils al peu del Pas Nou



En el preciós llarg de la Corsarios (o Piratas)



En Jordi treballant el llarg

dissabte, 9 de gener de 2010

PIC DEL MARTELL "via No sé"

Hem quedat per escalar a Montserrat, però les condicions són molt dures, dos sota cero i tot nevat, les arestes Brucs estan blanquisimes i precioses, a més la previsió era de sol, que no és veu enlloc. Marxem cap a Castelldefels, a veure si toca un bon solet i podem fer alguna coseta.

Aquí no fa tan fred però bufa vent i el sol promès pel Molina de torn tampoc hi és.

Un cop a peu de paret ens trobem al Ricard de Mataró, que està glaçat, no fot vent però la pedra està molt freda, segons els companys que estan trepant. Ens decidim per la No sé, però entrem per la Midi Plan, bufffff com costa d'escalar, la pedra no ve gens de gust d'agafar-s'hi i costa de fer la força correcta. No ho entendre mai, aquesta tossuderia nostra de fer una via que l'he fet un munt de cops, en fi tirem amunt i malgrat ser migdia, continua fent fred i és dur escalar. Ens ha costat més del que és normal, però al final som dalt contens i amb un solet que ens refà.



Montserrat, blanc



En Ricard a la Muntand World



Primer llarg





Segon llarg



diumenge, 3 de gener de 2010

PARET DE L' OBAGA NEGRA vies esportives

Comencem l'any fent esportiva, no era la intenció, però el fred i sobretot el ventet, ens ha fet buscar un lloc més arrecerat i acabem a la paret de l'Obaga Negra. Un bon descobriment, una paret amb una calcària molt bona, recorda Vilanova.

L'aproximació és ràpida, és la paret que queda darrera de la paret Bucòlica, trobareu una fletxa blava a la carretera que indica l'inici del camí.

Nosaltres hem començat amb les vies més fàcils de la part de baix (mi negra, sorra negra, mamba negra i arribar i moldre) i posteriorment hem fet algunes de la part de sobre: Androide (5c) su vaig dir (6a) i la guineu (6a). El més complicat són les entrades a les vies com més a la dreta més difícil, després uns murs amb unes presses brutals, que en el cas de les vies de 6a no supera el V, una disfrutada.


Paret de l'Obaga Negra


Escalant en la part de baix





Inici d'Androide

El el preciós mur d'Androide


Inici de Su vaig dir


L'aproximació i les vies les podeu trobarl al blog del Xavi