dissabte, 20 de juliol de 2019

DOLOMITES Pta Lucy i Quarta Bassa

Anem a la zona de las Cinqüe Torri, una zona de molta concurrència. Tot i que hem arribat aviat a la Quarta Bassa i a les més clàssiques, ja hi ha gent, així que entrem per la dreta de la Quarta. L'Agulla té tres llarg  senzills. Al baixar veiem que a la Punta Lucy únicament hi ha una cordada, així que ens hi posem. La via esta molt polida, sobretot, la part baixa. Té 6 tirades de quart dolomític. No tinc fotos de l'escalada per què la càmera no va funcionar.

 La quarta Bassa, una agulla amb molta concurrència

 Punta Lucy

Punta Lucy

dijous, 18 de juliol de 2019

ESPORTIVA A DOLOMITES

Dels 18 dies que hem estat únicament dos dies no ens ha plogut, així que hem força esportiva, a mi ja em va bé, per què després de tres anys esperant la recuperació dels malucs; activitat forta cada dia encara no estic preparat.
Les fotos son de la zona de Falzarego, Cinque Torri i Missourina.














dissabte, 6 de juliol de 2019

PIC DE LLAUSET via GAS

Encara amb cruiximents a les cames del Salvaguarda, enfilem cap a Llauset, de ràpida aproximació i escalada. Lo segon si, però caminar per blocs inestables, molt dur i entretingut, per mi. Crec que m'ha costat més, creuar la tartera que pujar del cotxe al coll d'Anglòs. 
En vista de l'èxit de caminar per sobre dels blocs optem per rapelar el primer llarg. El diedre es veu molt maco, hi trobereu un parell de bolts, tot i que té 55 m, nosaltres no hem posat res, es bastant fàcil crec que li marquen III-IV. El segon llarg també és senzill i tampoc està tan malament, el tercer llarg té els primers 10 m bastant guapos, però la resta a mi ja no m'ha agradat massa. D'aquesta paret només em queda per fer l'antiparques, de les que he fet, sens dubte la que més m'ha agradat la Valric.
Un cop dalt, ens queda, per mi el més complicat baixar, recordo que el primer cop vam baixar en una horeta avui, jo,  més del doble.

 Al collet d'Angliòs

 El Quique, en el diedre del primer llarg

 L2

 Sortint a la cresta, beciberri al fons



dijous, 4 de juliol de 2019

ASCENSIÓ AL SALVAGUARDA

Avui he decidit de treure el rovell dels ferros que porto. L'objectiu triat, és el pic del Salvaguarda, que des de els LLanos de l'hospital de Benasque té quasi 1000 metres de desnivell. He pujat de l'Hospital fins al Portillon de Benasque pel camí més directe i d'allí fins al Salvaguarda, la baixada l'he fet fins als plans de Besurta, i de nou a l'Hospital. El GPS em marca un total de 20 Km.
L'ascensió és molt tranquil·la i el camí sempre és bo, pujant amb els pals m'he trobat molt bé, baixant és un altra història, la musculatura que hi ha al voltant de la protesi encara no hem dona prou estabilitat, però vull pensar que a mesura que anirem treballant la cosa millorarà. Sort que el paisatge t'ajuda a superar les molèsties.

 Sortida dels Llanos

 L'hospital al fons


 Primeres rampes cap al Portillon

 Massis de la Maladeta

 Arribant al Salvaguarda

 Cim del Salvaguarda

 La Forcanada

 Baixant cap a Besurta

dimecres, 26 de juny de 2019

CAMARASA El Puro via Aventafocs

Avui han dit que entra una bombolla d'aire africà, així que anem a buscar l'ombra de Camarasa. La via triada és l'Avantafocs. 
Els dos primers llargs els empalmem, queda una tirada mol bonica. Està totalment equipada. Després arribem al cim del Puro per la via Jopuma








divendres, 21 de juny de 2019

ABELLA DE LA CONCA Escalada esportiva

Aquesta sortida és de fa uns 10 dies i sembla mentida que fins a mig matí anàvem en màniga llarga, amb la calorada que fa avui.
Havíem quedat a Vilanova de Meià per fer la Tarzan, però quan arribem plou, esperem una estona i sembla que es vol aclarir,  ens atansem a la paret i torna a ploure. Així que ho deixem córrer, però a l'arribar a Comiols, sembla que Abella no plou. Allí no ha caigut ni una gota, així que fem unes quantes vies d'esportiva per matar el cuquet




dimecres, 19 de juny de 2019

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Cresta Tio Maria

El primer cop que la vaig fer, va ser en solitari, avui ens trobem amb els germans Vidal, per fer-la plegats. 
El Jordi em diu que provi de fer-la de primer. La primera tirada és molt senzilla, la segona tampoc és difícil, però si espectacular. La tercera em pregunta el Jordi si la vull fer, perquè té un pas de V+, continuo, a l'arribar al pas, en Jordi m'explica com fer el pas, Jordi sé com fer-lo però la cama no fa cas al meu cervell, perquè encara no té prou força. Ajudant-me una mica aconsegueixo passar. El que queda ja és més senzill. 
Poc a poc vaig recuperant sensacions, però encara cal treballar més per recuperar la musculatura de l'articulació. Escalades com les d'avui, encara que senzilles, em donen energia per continuar, així com els ànims dels companys, més d'un m'ha confessat que ens pensaven que no escalaria més.