MONTSERRAT Agulla Arbret "Om Mani Padme..."

Últimament amb la història de la tendinitis no em bellugo de Montserrat, no és que me'n cansi però tinc ganes de tocar altres pedres i de fer vies més llargues, i més difícils i més i més i més. El cap va més ràpid que el tendó, i malgrat està bregats en moltes històries, agafar paciència sempre costa.

Són les nou i ens trobem a Can Massana amb la meva parella d'escalada, decidim que anirem a la banda oest de les agulles. A mesura que ens atansem, ens adonem que les parets a l'ombra estan humides i decidim canviar de plans, tot i que no m'agrada repetir, el col.lega em proposa una via que no ha fet, la Om Mani Padme Hum, a l'agulla de l'Arbret. Tot i que no fa massa calor i a estones el cel es tapa, arribem xops a peu de via, hi ha molta humitat .

La primera tiradeta li marquen IV+, de fet només hi ha un passet una mica més difícil que els altres. La tirada està molt ben equipada.

El company en el tros més complicat de L1

Arribant a R1

El segon llarg, sobre el paper és una mica més difícil, V de fet son un parell de passets, la veritat és que no el recordava gens i m'ha agradat força.

Sortida de R1

El company arribant a R2

L'últim llarg és una passejada fins dalt.

El dia s'ha espatllat força, fins i tot, sembla que vol ploure, és curiós el mal temps que fa per aquí mentre que a Pirineu està fent uns dies bonissims

La ressenya la podeu trobar en Ressenyes.net

MONTSERRAT La Peluda "Via Rodrigues"

Des que havia neu per Agulles que no havia tornat a escalar amb l'Enric, per ell és la tercera escalada d'aquest any.
Ens trobem a Can Massana, ha vingut amb l'Albert i el Yu, repassem les cordes que tenim amb tres de simples no podem fer dues cordades. Hem fet una cordada de quatre i ha anat força bé, un al capdavant dos darrera i l'últim.
Com ara ja no hi ha neu i avui la calor apreta anem a la part nord d'agulles la via triada és la Peluda, una que va sortir en un vèrtex: la Rodrigués i he llegit que és V obligat.
L'aproximació és la mateixa que la Bandereta, però quan arribes al peu cal flanquejar fins al Sabre, a la dreta veureu els bolts.

La primera tirada és la més maca primer fas uns passets per la placa i et poses en una canal cutre al centre però les parets estan bé, després cal agafar una llastra molt atlètica fins la R, li marquen 6a+, és perquè el llarg és molt mantingut en el V+ i 6a, jo a meitat he hagut de descansar es nota la falta d'entreno. El llarg no és obligat, queda V/Ao. Quan estic a la R, molt incòmoda penso que m'he equivocat en la via, millor la Bandereta que no és tan física, tot i que està molt xapada, el meu col·lega em maleirà. No em diu res per què és molt bon amic, però l'he de convèncer de no baixar.

Inici de la via

L'Enric a l'inici

L'Albert en la llastra del primera tirada

En Yu, l'Albert i l'Enric apretadets en R1

La segona tirada és un artifo, molt còmode, de curset, al final té una sortideta maca de V, si vols pots continuar en Ao fins la R2. D'aquí es pot abandonar fent un ràpel que va a parar entre la Peluda i l'agulla del Sol Ponent. En Yu intenta el llarg en lliure, però ha de deixar-ho córrer per què algunes preses es trenquen.

En Yu, provant en lliure

L'Albert tancant la tirada

La tercera tirada sembla fàcil des de la reunió, però la sortida és on hi ha el V+, amb preses sospitoses, molt ben equipat de bolts, després bé un terreny més fàcil fins arribar a un desplom on hi ha tres bolts, en lliure 6b, per mi Ao.

Tercer llarg

Yu en el 6b

L'últim llarg una passejada de segon fins al cim de la Peluda. Arriba l'Enric i li dic que em sap greu de no haver triat una via més montserratina, tot i la calor s'hagués pogut escalar al sol, doncs bufa aquell ventet tan típic d'Agulles.

MONTSERRAT Gorro Frigi "Stromberg"

Bufff estic esperant el col·lega a Monistrol i m'adormo, no perquè tingui son, quina calda que està fent, sense bellugar-me estic suant i ara a escalar, joder que be que es deu d'estar al Carib o al xiringuito del meu poble amb una cerveseta ben fresca, en fi tota la vida així de rucs... Au cap al Monestir, preparem els trastos i decidim que anirem a la Stromberg, he llegit al blog de l'Eduard i el del Joan (Gatsaule) que és maca. Quan anem cap a les escales li dic al company i si pugem amb el funicular? Si em sentis en Jaume,....De fet anàvem a preguntar, i ens diuen ara sortirà, coi ens esperaven. Que bé en cinc minutets al peu de Gorros,
Ens adonem que la Stromberg toca el sol, tot i que teníem altres opcions, fa un airet molt agradable i a quarts de sis al sol fins i tot si està bé. Així que amunt. En algun lloc havia llegit que si xapaves el primer seguro després no corrien bé les cordes, jo que sóc un xulo ni el primer ni el segon i com se'n veuen força xaparé un si un no, la paret es redreça i collons un si i l'altre també, la tirada és molt maca V aeri, a uns 9 metres de la R jo he trobat un passet que m'ha costat, suposo que m'he equivocat perquè el company ha escalat una mica a l'esquerra del bolt i no la trobat gens complicat.

Primer llarg

La segona tirada tot i no tenir massa dificultat, és força maca, aèria i amb molt bones vistes, suposo que aquesta via només li deu de tocar el sol una mica a l'estiu.

El tercer llarg, uauuuu fantàstic, jo que no em trobava massa a gust, aquí he tingut un “subidón” un desplomet amb bona pressa, he trobat més complicat un pas que hi ha després del flanqueig per anar a un forat molt bo.

El perfil del Sentinella, des de R3

El quart llarg facilet.

L'últim llarg un desplom, un pas de campus un parell de bolos i t'agafes a una fissura, em noto que no tinc power i en el segon bolt li foto un Ao. El pas es pot evitar, a la dreta hi ha un bolt i sembla més fàcil. Tot i que la tendinitis del colze em fa la guitza i no m'he sentit a gust del tot, la via és molt recomanable.

Feia un munt d'anys que no estava aquí dalt, em miro la creu i m'imagino al Joan enfilat a la creu, ep no no que em fa por pujar-hi. Arriba el company, aquí dalt ara estem millor que al Carib.

MONTSERRAT Agulla de l'Arbret "via Vicenç Soto"

Tot i que avui comença l'estiu, a Can Massana i fot fresqueta i la màniga llarga no molestaria; em ve al cap l'any passat una ascensió que vam fer amb en Pere i l'Adrien en ple més de Juliol a les Garrigoses on no vam suar gens.
Enfilem el camí d'Agulles, no sé les vegades que l'hauré fet, però sempre quan pujo el pas que hi ha al costat de les Portelles, recordo la sensació que vaig tenir el primer cop que vaig treure el cap a dalt, entraves en un mon mineral on cada pedra tenia un nom i una història de la qual ara em formem part.
L'agulla triada és la de l' Arbret, una via que han obert els germans Masó, amb el company comenten que les últimes vies que hem fet, són dels mateixos aperturistes, arribem al peu de la Vicenç Soto.

El primer llarg és una rampeta amb un trosset més vertical de V, molt ben equipat, com tota la via.
La reunió és fa en un arbre on hi ha penjat un peu de gat new ballet de boreal en bon estat, si algú el va perdre ja ho sap on el té. Esperant al col·lega em vaig mirant el llarg estrella de la via, és veu un mur preciós, uauuu.

El company em diu que no es nota fi, i m'ofereix de fer el llarg, li agafo les cintes abans que es repensi. L'inici li marquen 6a+, fantàstic continua per un mur supervertical amb bolos molt generosos, el tram està equipat com si fos esportiva. Arribes a l'artifo, un parell de passos d'Ao, el primer casi em surt, el segon costa molt més, no li veig el color, es continua per 6a és un tram de molta finura, l'he trobat més complicat que el de baix, després narinant fins la R.

La tercera tirada té molt d'ambient, com a dificultat té un desplomet de V+. A l'igual que les anteriors està equipada amb spits i claus.
Al cim ens espera el solet que s'agraeix. Llàstima que hem de marxar per què la temperatura és ideal per escalar.

Una cordada a la Saca gran

La ressenya la podeu trobar a Onaclimb

MONTSERRAT Agulla veïna del Musclet

Després d'uns dies d'inactivitat, per culpa de petites molèsties, decidim anar a provar el colze.
Es fa difícil trobar una via on no hagis d'apretar massa i no patir massa calor, avui que han pronosticat temperatures de rigorós estiu. Encara que sembli estrany, ens trobem al Bruc, per anar a Montserrat sud, està clar que no trobem gairebé ningú, la gent deu d'estar en lloc més fresquets.
Ens dirigim cap a la Proa, per tal d'anar a l'agulla veïna del Musclet, la via està força bé, li falta una mica de continuïtat. Per trobar el peu de via, cal anar a la Proa i pujar la canal de l'electró, flanquejar a l'esquerra fins l'inici de les cordes fixes que et porten al peu de via, abans però, hi trobareu un bon replanet per posar-vos els gats i en el nostre cas, fer els estiraments que últimament els practiquem com si fossin una religió.
La primera tirada no està malament, llàstima que hi ha una fissura on hi ha força vegetació per què el llarg hagués pogut sortir sense expansions, malgrat tot és força maco, una mica discontinuo a la part de dalt.
El segon llarg, consisteix en un petit flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una aresta (IV-V-)
El tercer llarg una placa molt maca amb un passet més vertical a la meitat del llarg (V)
La quarta tirada surts a la dreta i amunt fins un arbre (V-)
Després teniu un canvi de reunió, caminant
L'última tirada només té com a dificultat la sortida de la reunió, que si fas una mica la mona amb l'alzina pot tenir més o menys dificultat, després del pas (2 spits) no trobareu res més però ja és molt fàcil. Per fer la via amb 10 cintes es fa, no és necessari res més, però podeu portar friends per què trobareu forats i fissures. Tot i que ja ens toca el sol de ple, la calor no apreta doncs aquell ventet tan emprenyador que sempre bufa a l'hivern ara es fa molt agradable.
La baixada l'hem feta per la mateixa via. Dalt al cim no hi ha reunió amb espits (al menys no l'hem trobat) vam fer la R i vam rapelar d'una savineta no massa gran que hi ha abans del cim, just abans d'una plataforma de gres. Tot i la seva aparença la planta és forta, trobareu un mallon i un parell de cordinos, amb dues cordes s'arriba fins la R4, si aneu amb una caldrà desgrimpar un tros fàcil. Rapelem d'un arbre (porteu alguna baga per abandonar) fins la R2 o R3 depèn de si aneu amb una o dues cordes. Finalment ràpel de la R2 a peu de via (32mts). Nosaltres teníem les bambes i la motxilla abans de les cordes fixes, el meu consell és que ho deixeu a peu de via on hi ha un arbre molt bo, i d'aquest podeu fer un ràpel fins al camí, així os estalvieu les cordes fixes i la canal de l'electró.
La ressenya la trobareu a l'Onaclimb

La Proa, la via queda a la part més esquerra

Primer llarg, en el pas més complicat

El company en el flanqueig del segon llargs

El tercer llarg, un dels macos

Vistes de Frares, des de la R3

Inici del 4art llarg

Passant l'estona per Collegats

S'acaba el mes de maig amb un cap de setmana llarg, escalar, uffffff no sé si podré per què el tinc atapeït; divendres un bolo amb els col·legues músics a Barna, dissabte celebració familiar d'aquelles que no et pots escaquejar a Lleida i diumenge hem quedat per escalar amb el meu amic i company d'escalada. Però no escalarem massa, ell no ho sap, a migdia li hem preparat un dinar pels seu mig segle.
A les 8 del matí ens trobem amb en Jordi “Tato” i enfilem cap a Collegats, a Salàs de Pallars recollim al Josep A., que ens presenta un seguit de bones propostes, seguint les indicacions que vam parlar per telèfon: vies no massa llargues i de dificultat moderada per no forçar la tendinitis que ambdós tenim al colze. No sé si s'haurà mosquejat perquè a tot el que proposa li diem que no, que si fa massa calor,.... que si està molt lluny,....en fi un munt d'excuses. Total que acabem fent esportiva pels voltants de la font de la Figuera. Comencem amb un parell de vies de V, la tendinitis es nota però la via no apreta massa, surt bé. Ara ens posem a la del costat, crec que es diu bollycao, V+ al segon passet hi ha un bloqueig, stop, ho tinc clar, avall. Anem més a l'esquerra, una via de 6b, guapíssim fins al peu d'un desplom molt llarg, em quedo amb moltissimes ganes, tot i l'inclinació i la longitud es veuen molt bones preses, aquí vui tornar-hi quan estigui millor. Sembla que per avui ja n'hi ha prou, a més com portem el company enganyat, li hem dit que havíem d'anar dinar a Lleida.
Desfem el camí i pels missatges que tenim al mòbil ja el podem enviar a dinar. Així que ens acomiadem a Salàs, ell no sap que dintre d'una estona ens tornarem a veure. Deixem uns minutets perquè arribi a destí, entretant en Jordi i jo ens posem guapos.

A dalt l'inmens desplom

MONTSERRAT Cajoleta "via blava"

Divendres, faig una mossada ràpida i marxo cap a terres de ponent; abans faré una paradeta tècnica a Montserrat, fa dies que tinc ganes de fer l'aresta Brucs a la Cajoleta, però pujar a migdia el camí dels francesos, se'm fa una muntanya.

La pujada s'ha fet força agradable, no feia massa calor i gran part del recorregut està a l'ombra, de vegades és més dur dins del nostre cap. Estic al cor de Montserrat, impressionant, solament un parell de cabres i jo.

Arribo al peu de la via i com no hi ha res i els arbres no són massa forts, em poso els peus de gat i l'arnes i pujo amunt, no és gens difícil, fins que arribes a una baumeta miro a la dreta, osti hi ha algun bolo suelto m'ho miro i no es veu difícil, però III no en fa la pinta, a més no hi ha res, començo a dubtar que sigui per aquí, abans de provar-ho torno a la bauma i me'n vaig a l'esquerra, sembla més fàcil m'hi poso, i a mig pas trobo un bolt, vaig pel bon camí flanquejo fins un arbre on hi ha la R1. Ràpidament m'asseguro i faig tot els preparatius: corda, silent,...etc. Miro amunt i no veig res, collons hagués pogut agafar alguna cosa més que 6 cintes. El llarg no és veu difícil, m'hi poso facilet III/IV amb 5 seguros, dos corresponen a reunions intermedis. El llarg per fer sol força emprenyador, com no és massa vertical, la corda s'enganxa als bolos de la paret, a més s'ha girat vent.

Després de recuperar enceto l'últim llarg no em trec la motxilla fot fred i així estic més calent; el llarg, molt guapo una mica de V amb molt bona pressa i vertical, i després IV. Baixo a desfer la R, començo el llarg de segon, bufff estic acollonit, en cas de caiguda fotre un bon pèndul, això no és el que em fa por, quan vaig de segon m'asseguro amb el jumar que va corrent sol a mesura que puges i no sé si deu de ser efectiu amb aquest tipus de caigudes, bé com quan era petit prohibit caure.

Tot i que hi ha una llum molt maca, el vent em fa marxar. Per fer-ho cal anar fins al cim i fer un ràpel curt i grimpar l'agulla que et queda a l'oest, careneges fins trobar el camí de baixada.

Merda mentre baixo m'adono que el meu turmell demà voldrà descansar i no podré quedar amb els col·legues de Lleida, que hi farem això és el peatge per no ser tan jove.

Ah! és pot baixar per la cara est (pluja d'idees) però no sé si es pot baixar amb una corda.

L'Ajaguda

La Cajoleta

Remuntant l'últim llarg

Els plecs del Llibre