PIC DEL CONILLER "via Liebe Clàudia"

Aquest dissabte, marxem amb el Josep A. i el Tato cap al Pic del Coniller a provar una nova via del Joan Asin i companyia.

Quan arribem hi ha dos cotxes, això ens fa pensar que potser haurem de fer cua, així que la pujada ens la prenem amb calma. Arribats a la paret veiem una cordada que sembla que està fent la via que volem fer, però al arribar al peu és un escalador en solitari que ens diu que fa la via Liebe Clàudia, però no ens quadra, doncs hi ha spits i a peu de via no hi ha la fletxa. L'altra cordada que busca la del Guillem ens diu que on són ells hi ha una fletxa, allí sí comença la via.

Comencem el primer llarg que va per una fissura molt maca de V força equipada amb claus, ponts de roca i parabolts. A l'inici no hi ha gran cosa però els friends entren bé.

El segon llarg és un altra història, aquí el que més servei ens hagués fet és un bon raspall. Comença per un pas molt difícil, un 6a amb majúscules, després un flanqueig que tècnicament és més fàcil, però hi ha força terra i això et fa anar amb el culet apretat. Després del flanqueig cal tirar amunt, aquí els aperturistes van tenir molta feina a treure la molseta negra característica d'aquesta paret, ara tenim al davant una placa d'adherència que surt bé en lliure fins que a meitat em canso de treure terra de totes les preses i faig un Ao per continuar fins la R2. Llàstima de la terra perquè quan no hi sigui la tirada estarà força bé, però caldrà que plogui bastant.

En el tercer llarg la dificultat afluixa molt, cal pujar per una mena de diedre i després cap a la dreta fins una savina que és sota la R3.

La sortida de la R3 hi ha un parell de passos senzills que et deixen a la feixa que cal seguir-la en tendència a la dreta fins la R4 on hi ha un bolt i un pont de roca equipat amb un cordino blau.

La tirada següent és de la via del Nil.

A la R5 hi ha instal·lada la línia de ràpels, però la nostra via encara li queda una tirada de II i a mig camí et trobes un bloc que té un parell de moviments molt macos.

Ostres trobem el pot de registre i sembla que després dels aperturistes nosaltres hem estat els següents. 

 L1, el més bonic

L1

 Inici de L3

 El company sortint de R3

 Inici de L5

 El Tato, que encara no havia sortit a la foto

 Acabant la via

 Fotocim, o de la motxilla

MONTSERRAT Collbató "via del avi Joan" en solitari

Feia dies que no escalava amb el company silenciós i avui de camí a Lleida, malgrat la mandra que em fa, faig una parada a Collbató, per fer la via de l'avi Joan. L'aproximació és curteta de fet és a tocar amb l'esperó de Fra Garí. El primer llarg és un tram arrampat de IV i després caminar fins la R1, com no sembla complicat el faig sense la corda. El segon llarg té una sortida de la R força vertical però amb bones preses i després caminar fins R2. El llarg següent està molt bé una placa fineta per sota un sostre i després una placa amb bones preses fins la R3. Aquest dos llargs els he empalmat. Els dos llargs que queden també els empalmo, el primer és una rampa de III i el següent una placa preciosa molt vertical, només per aquest llarg ja val la pena. La via està equipada per no passar por. La ressenya la podeu trobar en el blog ninubloc

 La tirada més maca

Fotocim

MONTSERRAT Pastereta "via Anoiram"

No fa massa dies pujàvem amb el Toni i el Jaume cap a la Pastereta amb guants , gorro i molt abrigats, avui dilluns 27, tot just han passat 15 dies i tornem cap a la Pastereta, però en màniga curta. L'objectiu de la tarda és l'Anoiram. Després d'una bona suada som a peu de via que ara just li comença a tocar el sol. En Jaume comença per una rampeta no massa difícil fins la primera R, el segon llarg flanqueja a la dreta per anar a buscar un esperó amb algún pas de V, però amb roca força descomposta. El tercer llarg que enceta en Jaume promet, però després d'uns 10 metres cal començar a caminar fins al peu de la quarta tirada, que és amb diferència la millor tot i algun tram delicat. Una via per col·leccionistes

 En Jaume en l'inici de via

 L1

 Inici del segon llarg

 Aspecte de l'esperó del 2on llarg

 Iniciant L3

 En el tram més fi de l'últim llarg

 Eooo arribant al final de cia

 Fotocim

MONTSERRAT Collbató "via mal pas" i La Codolosa "via any de traspàs"

Avui dimarts anem amb en Toni a fer la via Mal pas a Collbató, que jo no he fet, sempre m'havia semblat que la roca del segon llarg no era massa bona. Començo per un muret molt vertical que deseguida tomba fins la primera reunió. El segon llarg el fem tots dos de primer, el primer 6a, no l'acabo de veure i faig un Ao, la resta surt bé, el llarg el trobo força físic, però molt bonic i la roca, malgrat l'aparença està força bé.

Com encara ens queda una mica de temps, anem ràpid cap a la Codolosa per fer la via any de traspas, quan som al peu tenim la impressió que la via no valdrà massa la pena, però no està gens malament, una entrada molt fina i després un mur molt bonic. El segon llarg surt amb tendència a la dreta per anar a buscar un mur força interessant, llàstima que sigui curt. Una via que per completar no està gens malament.

 L1 de la via Mal pas

 El Toni iniciant L2

 L2

 El Toni finalitzant la via any de traspàs

Fotocim

PARET DE LA RUFA "via sons amagats"

Sembla que malgrat els 3 graus sota zero, avui tindrem un dia molt bo, per escalar la via del Llorenç i el Joan A. a la paret de la Rufa.

Tot i que hi ha moltes piades d'aquesta paret. Posaré l'aproximació, que crec que de totes les que hem llegit és la més curta i força còmoda. Deixem el cotxe en una era que hi ha pujant al poble de Canelles, concretament en una corba força tancada. Sortim de l'era per la pista, que enseguida és bifurca, una va avall (passa per una caseta de pedra), aquesta no l'agafeu, continueu recte sense perdre alçada, quasi fins al final on veure dos prats esglaonats cal creuar-los sempre en direcció cap a l'esquerra per tal de creuar el riu després d'un meandre (corba del riu), allí trobarem fites que ens fan pujar per una zona sense vegetació, on hi trobareu força ostres fòssils. A la dreta us queda una torrentera que té alguna fita, però no en feu cas, continueu pel llom tot seguint les fites fins quasi el peu de la Rodamons, seguiu després amb tendència a l'esquerra fins a peu de via on hi trobareu un pont de roca equipat amb un cordino vermell, aquest tram és el més emprenyador perquè ja no hi trobareu fites.

 Aproximació

Al arribar a la via ens trobem al Joan Baraldes i dos companys de Badalona el Toni i el Joan, que tot just comencen la via. El primer llarg està força bé, la part final és on tiba més, l'entrada a la reunió és molt fina, per mi V+.

 Primer llarg

 Entrant a R1

El segon llarg és un dels que més m'ha agradat, una sortida vertical amb molt bons repeus per flanquejar sota un sostre i finalment fer un tram molt vertical amb unes preses brutals, preciosa la part final.

 Acabant el preciós segon llarg

El tercer llarg, té una sortida molt maca, però cal oblidar-se de la primera expansió i agafar-te en una mena de bavaresa i els peus en pastilla quan has fet el pas, xapes. Aquí havia llegit discusions sobre si el pas era més de V+, per mi la graduació és la correcta, un cop en una savina on hi ha una baga flanqueges a la dreta i ja fàcil fins un arbre i un pont de roca. Aquest tres primers llargs estan equipats

El quart llarg tot i que comences caminant i sembla un llarg de tràmit el final jo l'he trobat preciós aquí si necessites algun friend per augmentar la seguretat.

La cinquena tirada comença per una placa de IV/IV+ fins una baga, després cal anar en tendència a la dreta fins trobar un parell de ponts de roca abans de la reunió.

 Inici del cinquè llarg

Mentre espero al company em miro el llarg que diuen que és el millor, la primera expansió la veig uns 20 metres per sobre, em miro la ressenya i em quedo més tranquil, doncs la zona on no hi ha res li donen IV, després comprovem que pots posar catxarros en les nombroses fissures que anem creuant, la segona part del llarg guapissima.

 En la part més bonica de L6

Ja només queda un últim llarg on li posen una sortida de V, aquí jo no l'he trobat tan difícil.

Una via recomanable i que ens ha deixat plenament satisfets. Felicitacions als aperturistes, via molt maca i molt ben equipada.

 Sortida de la sisena reunió

La ressenya la podeu trobar en el blog del Llorens o del Joan Asin

MONTSERRAT Collbató "El Llençol B entrant per l'esperó Fra Garí"

Avui dimecres sembla que la fredor de dies enrere s'acaba, tot i que el vent encara es deixa sentir.

Amb el Toni volem anar a fer una via de 6a que hi ha al Llençol , però per no pujar caminant, escalem l'esperó del Fra Garí, la via és molt discontinua però te uns trams força bonics de la meitat cap a amunt. Un cop al camí de les bateries el vent és molt desagradable, però malgrat tot ens hi posem. Comences per un diedre molt vertical però amb uns cantos bonissims, després et poses a la placa de l'esquerra que és molt fineta, hi ha un parell de passos superfins, suposem que allí deu d'estar el 6a, després les preses són més generosos, una tirada d'uns 40 metres que ens deixa plenament satisfets.

 El Toni en l'esperó Fra Garí

 El Toni més amunt

 El Llençol B

 Més del mateix

MONTSERRAT La Plantació E. del Porró "via L.B"

Avui la cosa no ens ha sortit massa bé, pujàvem amb moltes ganes a la Plantació per fer unes quantes agulles de les que cal posar catxarros. La intenció era entrar per la Laura Batalla per estalviar-nos la canal embardissada del Porró, però malgrat feia un bon sol la paret i l'ambient estan molt freds i no aconseguim que les mans entrin en calor. Així que ho deixem córrer per dies una mica més càlids

 Fotocim