dimarts, 5 de gener de 2016

ALÒS DE BALAGUER Via del Nico

Ara ja fa quasi un any que no he escrit en el blog. En aquest temps he escalat molt poc, no per falta de motivació, si no per la maquinària, que després de tans anys comença a queixar-se i cal passar pel traumatòleg a veure si fa una bona reparació del maluc. Des que tinc data per la reparació sembla que les molèsties que m'han acompanyat aquest darrers temps, em donem una treva i el dia abans de reis quedem amb el Josep Anton per escalar a Alòs de Balaguer. Triem la via Del Nico que té poca aproximació i la podrem baixar rapelant.
Estem a peu de via, em miro el primer llarg i després de no escalar en 5 mesos em sembla molt vertical i noto un cert neguit interior semblant al que tenia quan vaig començar a escalar. El company que ja l'ha fet em diu si vull fer la segona i la penúltima que són les maques. A mi que no m'agrada copiar li dic que d'acord; així que el Josep Anton enceta la via. A mesura que pujo em vaig trobant millor i després del 2n llarg em trobo com sempre. Les tirades de dalt molt guapes.

El company iniciant la via



 Canvi de r3 a r4

 El Josep A. en 5e llarg

 Un dels llargs més bonics

 Finalitzant la via



dissabte, 3 de gener de 2015

GUARA La Predicadera "vies jabali, furtivos de la toca i esp. guanchinfú"

Molts dies sense escriure ni tampoc veure res relacionat amb les pedres, no perquè m'hagi cansat d'escalar si no perquè el maluc no m'ha deixat, i no estava per res relacionat amb el que em dona gasolina per ser feliç. Ara poc a poc m'hi vaig acostumant i els dies que em dona una treva, ho aprofito i els que no; m'aguanto esperant dies millors, que sembla que arribem amb el caloret que diu aquella ignorant.
Aquesta sortida són de les que no s'obliden, ens vam trobar amb els amics de Madrid i el País Basc , d'escalar no vam escalar gaire però ens ho vam passar molt bé. A més teníem la Predicadera per nosaltres sols, ens vam donar un permís per escalar a principis d'any.

La zona és preciosa i la companyia 5 estrelles . Les vies que vam fer van ser el Jabalí errante una de les clàssiques i una que queda a la dreta, furtivos de la roca i els companys l'espolon guanchinfú. No són vies de massa dificultat, la Jabalí té un pas de 6 a+, que no és obligat en Ao surt molt bé, però si esteu be de braços val la pena probar-lo. Us poso algunes fotos de la gent. Les fotos no són totes meves, les més xules són les d'en Félix Ayuso que és un artista de la fotografia.

 Muntatge d'en Félix Ayuso, l'artista

 Aproximació a La Predicadera



 Furtivos de la roca

En Josep A. i el Quique  en la furtivos

  Jabalí

  Jabalí

 En Josep A. i el puntet del final, el Quique al llarg final del  Jabalí

 Top  Jabalí

 L'Ana en el tram més difícil de l'esperó guanchinfú

 Joserra amb 70 tacos, al mateix lloc (eres mi idolo)


 Tota la penya (Félix, Quique Josep A., Mingo, Jorge, Ana, Nandi i Joserra)





diumenge, 14 de desembre de 2014

MONTSERRAT Miranda de Can Jorba "via Sol solet"

Últimament tinc força abandonat el blog, però intentaré posar-lo al dia.
A finals de desembre havíem de ser uns quants per fer una escalada per Montserrat, finalment ens trobem amb el Jorge que ha vingut uns dies de Bilbao. Com el pronòstics meteorològics no són massa favorables  i el maluc em toca la pera, anem a fer una via senzilla i molt agradable, la Sol solet a la Miranda de Can Jorba.



diumenge, 7 de desembre de 2014

ALOS DE BALAGUER Serrat del Poll "via Canto por soleares"

De jovenet havia sentit dir que si a partir dels 50  no et fa mal res és que no estas viu, collons en el meu cas ho segueixo al peu de la lletra, quan no molesta el maluc ho fa el turmell o el colze o la clavícula, en fi ja veig que ho hauré d'anar trampejant i escalar el que es pugui.
Aquest diumenge 7 de desembre, quedem amb el Josep Anton per anar a Alòs de Balaguer, on fa molts anys vam fer l'Olga Frontera, avui anem a una via dels companys de Lleida que ens van dir que només per l'últim llarg, valia la pena. Així que fem una mínima aproximació i xino xano ens plantem al peu de l'últim llarg, bufff li dic al company, això és per aquí? Sembla el desert no es veu res ni cantos ni res. Però el Pinto ens va dir que no es veu res però que hi molt de canto. Quan no escales regularment el coco mana massa, així que amb el cul ben estret amunt. No ho semblava però es troba molt de canto i molts llocs per anar posant friends, el llarg és preciós.  

El company en el segon llarg


El Josep A. en R2

En la preciosa placa de l'ultim llarg

divendres, 3 d’octubre de 2014

MONTSERRAT Tarda a la Codolosa

Tot i que aquest divendres hem mig quedat amb el Toni quan surto de la feina, no en tinc massa ganes, doncs les meves articulacions anuncien un canvi de temps, malgrat tot una part de mi vol agafar una certa regularitat en el tema d'escalar així que m'encomano a sant voltaren 75 que fa l'efecte desitjat i ens permet fer gairebé tres cents metres a la Codolosa. Comencem per l'avi trepador, l'Alimera, la via de les Cabres i ho rematem amb la segona tirada de l'espero blocaire.

Una tarda molt ben aprofitada



diumenge, 21 de setembre de 2014

MONTSERRAT Mix a la Plantació

Després de la lesió al bessó, provarem si la cosa ja és aigua passada. Triem unes quantes ascensions fàcils a la Plantació que apart d'escalar ens permeten una bona passejada.

Comencem per L'esperó de la Martina, continuem per la Laura Batalla als estalvis del porró i finalment acabem amb l'arc dels Titius al Porró on ens ha sorprès un petit ruixat, que ha estat curtet, per sort.

 El Josep Anton en el primer llarg de l'esperó de la Martina

 El Toni en el segon llarg

 En Toni en la r1 dels Arc dels titius

 El Josep Anton en el passet més difícil del primer llarg

 En el segon llarg

Fotocim

dissabte, 23 d’agost de 2014

FORATATA "via Valle del Tena"

Aquesta escalada és del 23 d'agost, un dia que no ho semblava però va ser fantàstic. El divendres quedo amb el Sergi, però està plovent com poques vegades he vist a Lleida, torno trucar al Sergi i el veig convençut així que a les set del matí agafem carretera i manta però a mesura que ens atansem a Huesca el cel és més negre, però el company diu que les previsions són molt bones, arribem al Formigal i fa un dia esplèndid i la Foratata es veu totalment eixuta i amb un sol que invita.
En gairebé un hora ja estem a peu de via.
Els dos primers llargs són un pel discontinus, però tenen algun passet bonic. A partir del tercer llarg la paret es redressa fins al final. Aquest llarg surts amb flanqueig per agafar uns canalons de molt bon calcari fins la R3. El llarg 4 té un pas desplomat força atlètic on jo noto com si m'hagués caigut una pedra al bessó però no la sento caure, després els entesos em diuen que és el síndrome de la pedrada i que consisteix en un trencament de fibres musculars. Jo com no ho sé em penso que ha estat una rampa a la R4 intento estirar el bessó però encara em fa més mal, no m'ho vull pensar massa i malgrat el dolor enceto la tirada 5, el dolor no m'acaba de deixar concentrar amb la feina, però m'adono que la tirada és de les que, com diu el Sergi es fan estimar.
El sisè llarg té un pas difícil a la sortida i després anar fent.
El setè llarg és una xemeneia molt estreta que fa en Sergi, si baralla molt, tan que em preocupa que amb el mal al bessó no me'n surti. Noto molèsties però menys de les que pensava. El llarg millor fer-lo sense motxilla i amb unes bones genolleres doncs cal empotrar-se amb l'esquena i els genolls.
El vuitè llarg molt bonic amb un altra xemeneia al final, però menys exigent que l'anterior. Finalment sortim a la cresta fins el top.

La via molt bonica i la roca d'una molt bona qualitat. Del tot recomanable, de material només cintes si porteu friends els passejareu.

La baixada és de les que no pots badar doncs hi ha algun tram herbós i molt estret. En 1h 30. més o menys em tornat arribar al cotxe. Llàstima del bessó perquè la resta ha estat excel·lent

La ressenya la trobareu a sendero límite


 L1



 El Sergi en L1

 L3

  L3

 L4

L5

 L7

  L7

 L8

Fotocim