ELS PORTS Lo Paller via Superman

 Abans que ens tornin a confinar anem amb el Jordi als Ports, per fer una via que sempre hem volgut fer, però com és una via curta, mai n'hi ha ganes a l'acabar les altres més llargues.

A la guia dels Ports la deixen molt bé, tot i que fent una ullada la màxima dificultat és IV+, no tinc clar que valgui la pena el viatge.

Deixem el cotxe al coll que hi ha abans que la carretera baixi als Estrets. Reculem uns metres i ens dirigim a la paret, cal anar en direcció a un arbre molt gros que hi ha a la part dreta de la paret, pugem per una vira en direcció a l'esquerra, no cal treure la corda, fins arribar a una baga molt cutre. Des de el peu de la via ja veiem el pa que si dona, una via gairebé neta.

El primer llarg cal tirar recte amunt on hi ha un parell de savines, fa una mica de basarda al veure la roca, aquest llarg té un parell de bagues però es van trobant més savines.

El següent llarg és un mar de conglomerat, decidim sortir a la dreta de la reunió i agafem un semivira en direcció a l'esquerra, hi ha algun forat on podeu posar algun alien petit,  a mig llarg trobareu un parabolt, que et dona la tranquil·litat de saber que vas navegant pel bon camí, un cop al bolt cal dirigir-se a un forat, allí entra un totten fucksia a caldo, i fàcil fins la R. Si voleu baixar en rapel ho heu de fer des de aquí. El que queda son un parell de llargs molt fàcils fins al cim. Podeu baixar mig desgrimpant per una canal de la cara NW.

Tot i ser una via de poca dificultat ens ha deixat totalment satisfets, aquesta via si tingués mes bolts perdria tota la seva essència.

Paret de lo Paller

Primer llarg, cal anar amunt en direcció a les savines de la dreta

Segon llarg un mar de conglomerat

El company en el segon llarg

Fotocim

GRONSA SUD via Esperó de la Lluna plena

Ahir vam estar a Vilamala, fent una via de l'Antxi i el Llorenç. Avui estem als Ports i davant tenim l'esperó de la Lluna plena, també dels mateixos aperturistes. 
Els Ports un lloc que enamora i si a més teniu la sort, com nosaltres, de poder venir entre setmana es disfruta molt més del lloc.

El primer llarg es molt senzill, trobareu un clau i es pot llaçar alguna sabina.

El segon llarg és més bonic i ben equipat, ni molt properes ni allunyades, (tònica de la via). Es pot llaçar alguna sabina al començar.

El tercer llarg, a mi m'ha posat els pels de punta, sembla que t'hagis de quedar amb les preses a la mà. En aquest llarg és l'únic on hem utilitzat un parell de friends (alien groc i vermell) més per la roca que per la dificultat.

Després del L3 el Jorge no fa massa bona cara

El quart llarg, no fot molt bona pinta i després del llarg que acabem de fer no estem massa animats, però res és una tirada molt maca i el V+ surt molt bé.

 

El Jorge sortint de la zona més complicada

El cinquè llarg, el millor de la via, només per aquest llarg ja val la pena. Un IV+, mantingut en un esperonet molt aeri.

 

L'últim llarg, els primers metres són molt bonics i després gairebé caminant fins al cim de la Gronsa.

Precioses vistes del cim de la Gronsa

ELS PORTS PARET DE LA GRONSA via Caspa i Caries

Decidim baixar als Ports perquè el Jordi no hi havia escalat mai. Triem la Gronsa sud, doncs encara fa una mica de calor i al matí hi toca força ombra. La via a mi m'ha agradat força, les primeres tirades son bastant arrampades però a partir del cinquè llarg es posa més vertical; aquest llarg m'ha agradat força, un IV+ mantingut. La resta estan bé però no tenen tanta continuïtat. Ha destacar que en el quart llarg quan flanquegeu trobarem una R de parabolts, allí no és, cal continuar flanquejant fins una canal on hi ha un arbre del que farem reunió.

 La Gronsa Sud

 El Jordi M. iniciant la via

 Crec que és el tercer llarg

 El Tato al flanqueig del L4

 L7

 L5

Fotocim

ELS PORTS Gronsa Central "via dels Aprenents"

Avui a part del vent el dia està núvol, així que decidim anar a la Gronsa Central, que sembla que està més resguardada del vent.

La via triada és molt senzilla, però el lloc a diferència de la zona dels Estrets que sempre hi passa algú, és molt solitària. L'única via que coneixem, apart de la Sol desitjat, que ja he fet, és la dels aprenents. La via és força agradable.

L'inici no el trobem però com és fàcil ens posem en el lloc on la roca sembla millor i ens dirigim a una sabina i a uns 30 metres trobem l'spit, sembla que anem bé. En un parell de tirades ens posem sota un muret de IV+, força bonic. La tirada següent és senzilla però força aèria, aquí el vent es comença a notar. M'abrigo com si estès en una hivernal.

Ja només ens queda una tirada que li marquen V-Ao, però en lliure surt molt bé (V+). Baixem i tot i que volíem anar a la paret de l'Espill, el vent i el fred ens tira enrere i ens dediquem a fer una caminada.

Totes les fotos són d'en Quique

 En el muret de IV+

 La nostra R3

 En l'aresta que surt a la feixa

 Últim llarg

ELS PORTS Moles del Don "vies Tintin i Ítaca"

Tornem a estar en l'aparcament dels Estrets, avui tenim previst anar a les Moles per escalar l'Ítaca i la Pasión por la birra. Coi amb el constipat, sembla com si caminés amb una pinça al nas, sort que tot és pla. Li dic al Quique de començar per la Tintin, perquè no em noto massa fi.

Comencem la via, que hem llegit que és de les que més es fa a les Moles. Apart de la segona tirada la resta a mi no m'ha agradat massa, a més ha començat a bufar un vent força desagradable. Tornem a baixar i ara ens posem a l'Ítaca.

La primera tirada molt escaladora, té un pas en un petit desplom de V+, a mi avui, m'ha semblat més difícil.

Arriba el company i comença a bufar el vent de nou, de fet bufa tota l'estona i de tan en tan li fot unes bones ratxes. Sense massa ganes enceto el segon llarg, què és maco, tot i que tinc el vent com a company massa estona.

L'últim llarg, el millor de tot a més queda una mica protegit del vent. La tirada és molt vertical però amb presses molt bones, realment un llarg que et deixa molt bones sensacions.

Ja només queda un petit ressalt que el fa el company.

Per baixar ho fem caminant, seguint les fites que et deixen en una canal on cal fer un curt ràpel fins quasi a peu de les vies.

 L1 de la Tintin a les Moles

Arribant a R1

 El llarg més bonic de la via, el segon

 Los putos amos

L1 de l'Ítaca

 El company en el 1er llarg

 L2

  El company treballant L2

 L3

Arribant a R3

ELS PORTS La Gronsa Sud "via Saltsitxes Tibetanes"

Tot i que hauria d'estar motivat i content per escalar uns dies per les terres del Ebre, el constipat que m'acaba sortir em fa tenir més ganes d'estar quiet que d'altres coses, però quan un ja té una edat, no pots esperar que tot vagi perfecte, si no és el constipat serà l'artrosi al canell, o al genoll o qualsevol cosa. Si és que ara entenc lo del banc del sinofós, que m'explicava el meu pare quan passàvem per la plaça Paeria de Lleida.

Amb el sinofós a sobre i en Quique, que no es queixa mai, marxem cap als Ports de Beseit, la intenció és fer la Caspa i Caries a la Gronsa sud. Parem davant de la Gronsa central, pensant que la pedra que just està al costat és la sud, però mirant la foto del vèrtex ja veiem que això no és aquí, continuem baixant fins un aparcament on comença el camí dels Estrets, que seguim fins que ens sorprèn la Gronsa sud, que maca, la paret i el lloc. Pensàvem que era cara sud i no, és oest, però avui no fa massa fred i el sol ja comença a tocar a les parts altes. Sort que la revista ens ofereix un altra via, perquè a la Caspa hi ha un parell de cordades, així que ens enfilem per la Salsitxes Tibetanes.

La via comença per unes rampes molt fàcils, mentre les fem algú em crida, ostres és el Llorenç que havia vingut a explorar la Tornassol, això m'ha semblat entendre.

La via és una escalada senzilla però el marc on té lloc, és únic. Ser escalador de la zona, com el company que hem saludat i de petit haver trepitjat aquests llocs, quina vivència més enriquidora.

La baixada la fem caminant; després del cim baixem cap al nord fins trobar un ràpel de 30 metres que va a parar a una bretxa d'on baixem a peu pel vessant oest.

Tot i que encara podríem acabar d'aprofitar el dia preferim marxar al càmping d'Arnes on plantem     l' única tenda.

La ressenya la podeu trobar en el vèrtex 202