dimecres, 24 d’abril del 2013

MONTSERRAT Agulla de Can Jorba "via Entre.linies i aresta Brucs"


Feia dies que no escalava, no per què no tingués temps, el que passa és que la maquinària es queixa i aquest últim any ha protestat força. L'haurem de mimar al màxim.
Ahir dimecres quedem amb el Josep A. Per fer una via llarga i no massa difícil, tot i que lo de difícil és relatiu, quan portes dies sense escalar, et sembla tot més complicat. El lloc on hi ha les dificultats més grans és el primer llarg on li posen V+, suposo que aquestes plaques amb regletes sempre se m'han donat bé, doncs em pensava que patiria més, però ha anat molt bé, físicament cansat però ha sortit tot bé. El segon llarg que enceta el company comença amb un V i acaba amb un IV+, jo ho hagués graduat a l'inrevés. Un cop fets aquest dos llargs la via baixa molt la dificultat, malgrat tot a mi m'ha agradat força.
Un cop dalt de la Miranda ens decidim pujar fins dalt de l'Agulla de Can Jorba; l'aresta tot i ser molt fàcil és molt bonica, cal dir que la tirada està neta, però la bona qualitat de la roca i alguna fissura que et trobes pel camí, fan que el principal “múscul” no pateixi gens.
Ara ja només queda la baixada, que hem fet pel camí dels francesos, potser és més llarg, però és més còmode.
La ressenya la podeu trobar al blog del Joan Asin (aperturista) i la del Eduard (escalatroncs)

 El company arribant a R1

En la bonica aresta final

dimecres, 3 d’abril del 2013

MONTSERRAT La Doble via Lluís Corominas


Feia dies que no coincidíem amb el company habitual i com avui han dit que seria un dia força estable triem una cara oest per aprofitar el solet de tarda, doncs la primavera sembla que no acaba d'arrencar.
Tot i que no fa massa bon dia ens trobem amb el Josep A i  el Cesc. A Monistrol els núvols no sembla que vulguin descarregar, així que  amunt. La via triada és la Lluís Corominas de la Doble que es troba al capdamunt de la Plantació.
Nosaltres agafem el funicular de Sant Joan i després de passar el Gorro Frigi, prenem un corriol que ens porta al collet que hi ha entre la Doble i la Processó dels Monjos i passem a la banda oest de la Doble fins a peu de via. El camí no és massa embrossat, però si pendent en la part final, jo ho he passat força malament, hem passa pel cap que potser m'hauria de jubilar, però és que després m'ho passo tan bé que gairebé m'oblido de totes les molèsties que fa temps que em persegueixen.
El peu de via està uns 30 metres per sobre de la via Tomahawk de la Mamella. La pinta que fot la via, no és massa bona. El primer llarg és molt curt, si es vol pots marxar caminant. Nosaltres seguim i la cosa millora força, una tirada amb molt bona presa on trobareu un parell de bolts i una baga, no es necessita res més les preses són tan bones que en cap moment et passa pel cap la possibilitat de caure. L'últim llarg té una sortida força bonica, llàstima que sigui tot tan curt. La via està bé per combinar amb algun altra de la zona.
La baixada es fa per la banda nord, trobareu un pont de roca on podeu passar la corda per ajudar-vos a desgrimpar un passet. Per arribar al collet  hi ha un petit ràpel.
La ressenya la trobareu a la nochedellloro

 El Cesc iniciant la via

 Primer llarg

 Els companys acabant L2

 Inici de l'últim llarg

Fotocim