-->
Caldrà aprofitar fins que no canviïn l'hora i a quarts de 5 ens trobem amb el Joan B a Can Massana. Tot i la calor el ventet típic d'Agulles fa suportable la caminada fins el Cap del Guerrer. La via no està malament una primera tirada que tot i ser fàcil pels llocs on hem passat hi ha alguna escameta de roca que et fa anar amb les pil.les posades. El segon llarg és molt bonic, surt per un tram molt vertical però amb uns bolos pels peus molt bons. Aquest tram jo l'he vist ressenyat per alguns en V+ i en algunes ressenyes IV+. Com aquí Montserrat canvia tan anar un pam a la dreta o a l'esquerra. Nosaltres l'hem atacat una mica a la dreta dels spits i és fa molt bé no crec que sigui més de V. Després d'aquest muret la dificultat, baixa molt.
Com hem anat per feina encara queda una bona estona de sol, en Joan em proposa que fem la via normal, que em diu que va a la dreta de la que acabem de fer, però jo aquesta ja l'havia fet i la recordo com la del 40 aniversari. Potser és una variant que van obrir a la normal 40 anys després de la seva apertura?.
Com mai he pujat a la Màquina de Tren, li dic al company de fer-la. M'ha sorprès gratament.
En Joan en la primera tirada
Inici de la bonica segona tirada
Màquina de Tren
1 comentari:
Mingo, no en vas tenir prou dimarts? quina fam de pedra. Aprofita que quan ens canviin l'hora caldrà anar al plafó i no és el mateix.
Fins la propera!
Publica un comentari a l'entrada