dissabte, 19 de desembre de 2009

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paret de l'Os "via Farreny"

Avui dia de rialles, de batalletes, de retrobaments, de compartir amb els amics de Lleida. Som un grupet, alguns ja tenim un cinc al davant, vam començar amb botes i la corda lligada a la cintura, ho comentàvem amb el Jordi Mayor, que fa 34 anys va obrir, per mi, la via més bonica de Camarasa, la directa al Sabardó, que encara conserva el regust d'aventura d'aleshores, només que ara amb el material modern et permet pujar amb un plus de seguretat; que valents que érem o potser seria més exacte dir què joves i que inconscients. Avui no som tan joves, però de seny no sé si n'hem posat massa, doncs estem a Sant Llorenç de Montgai a sis sota cero i estem fent plans d'on escalar fins l'hora de dinar. Ens anem repartint uns a la paret de l'Os, a la del Pont, altres a la Formiguera per acabar una via nova: la formigonera digital, una via de tres llargs equipats de 6a+. Jo aconsegueixo enganyar al meu company d'anar a la Farreny de l'Os. Després de fer temps xarrant amb una cordada de Cardona, habituals de la zona ens posem a la via.

La primera tirada és una mica bruta i és per això que l'hem reforçat amb un parell d'aliens.




Inici de la via

La segona tirada és la superació d'un desplom equipat.



El company inicant el segon llarg



El tercer llarg es fa en lliure V, no cal reforçar. Se'ns està fent tard i fins aquí la via no m'ha agradat gaire, per un moment ens passa pel cap de baixar.




Inici del 3er llarg


El company arribant a la R3

La quarta tirada supera un desplomet i després hi ha un flanqueig molt maco.



Iniciant 4art llarg (foto feta pels de Cardona)


En el desplom de la quarta tirada


En el flanqueig abans de R4

El cinquena tirada, és amb diferència la més bonica de la via, jo no m'he entretingut massa i he fet molts Ao, doncs em sap greu de fer esperar a la penya.



En el llarg més bonic de la via


Arribant a R4

L'últim llarg, molt guapo, un parell de passos de V que cal autoprotegir-los.



El company en l'últim llarg


Serra del Montroig

Malgrat la primera part de la via no m'ha agradat, la part de dalt és molt maca i té molt ambient.

Baixem rapidissim, per què avui el que realment és important és poder compartir taula amb tots els companys..

dissabte, 12 de desembre de 2009

SOLSONES Paret del Pas Estret

El títol d'aquest post hauria de ser, buscant el sol pel Solsonès. El nostre objectiu era l'esperó de can Fité, però a peu de via fot molt fred, esperem una estona al solet però la boira alta no deixa que ens escalfi, així que anem baixant molt però que molt lentament per una estona ens oblidem que em vingut a escalar, el meu company i col·lega em fa una interpretació geològica del que tenim al davant. No donaré la tabarra però tenim un tall d'aquells de llibre.

Tornem a estar en el cotxe amb un sol lleganyós, coi són quasi la 1 i el termòmetre marca 2ºC , mirant la guia decidim anar a la roca del Pas Estret que és una petita paret que hi ha una mica més amunt del poble de Pedra. Decidim fer totes les vies recomanades; comencem amb la via Unai, una via que segons la guia és IV, però coincidim amb el Josep A que la graduació és IV+, amb algun passet de V, la via és molt xula i equipada per malacostumar-te. Tot i que la nostra intenció era fer més vies, estem dalt tremolant com dos ocellets, malgrat la presència del sol, així que amb un ràpel a peu de via i cap al cotxe. Malgrat tot, hem conegut una zona que de ben segur i tornarem

Solsonès, per tot arreu tenim parets





Primer llarg


Acabant el 1er llarg


Segon llarg


Malgrat i toca el sol, fot un fred que ta....


Roques del Minguell


Posem en pràctica aquest sistema de ràpel que se'n va parlar en un vèrtex i realment és el millor, no tires pedres, mai s'enganxen les cordes i guanyes temps si et coordines bé amb el company


dimarts, 8 de desembre de 2009

MONTSERRAT Plecs de la Vinya Nova "via Kashmir"

Avui s'acaba el pont i el meu company fa temps que m'insisteix en anar a la Kashmir dels plecs de la Vinya Nova. A mi no em motiva massa doncs no sé qui m'ha dit que la roca no és massa bona. Malgrat tot, i per estalviar cues de cotxes quedem per anar-hi. A mesura que anem xarrant en l'aproximació entenc el perquè hi volia anar, però això és una cosa que queda entre ell i jo.
No quedem massa d'hora perquè el sol no toca fins a migdia. A l'arribar a peu de via dubtem, perquè la via està equipada amb bolts i veiem un spit, però només pot ser aquest el peu de via. M'ho miro i entre la fresqueta que fa, l'ombra i l'aspecte de la tirada t'agafa ganes d'arrencar a córrer.
La roca no està tan malament com sembla, cal vigilar però vas fent, poso un alien groc en l'únic lloc possible,una llastra de dubtosa qualitat,continuo per la placa fineta i freda fins l'spit, després hauria de trobar un clau, que no hi és, però pas de problem hi ha unes savinetes i una fissura on hi pots posar fissurers o aliens, un parell de bolts més en un tram de V+ (jo crec V mantingut). Queda l'entrada a la R, la veig complicada una canaleta diedre amb terra i alguna branca trencada a més el bolt està molt avall, cony aquí hauria d'haver un tac, segons la ressenya, però res joder només tinc uns alien inútils per la fissura i malgrat tenir un camelot del 0,75 despistat en l'arnés, li sobre fissura per tot arreu. Netejo una mica l'esquerda que es fa un pel més estreta i aconsegueixo posar un parell de leves del camelot, ha estat duret, llàstima perquè amb un camelot del dos ara ni en parlaria del pas.
Inici de la via

Arribant a R1




Em miro la continuació, no fot gens de bon aspecte, tot i que aquí les expansions es veuen més seguidetes. Quan arriba en Josep A valorem la situació, segurament el primer llarg és el més compromès (si portes el material adequat cap problema), així que tira amunt. Malgrat la roca no en donaries ni cinc, en aquest cas les apariències enganyen, és una tirada molt guapa i la roca aguanta bé, a més en el lloc on allunyen els bolts tens una fissura per aliens o tascons.





Inici del segon llarg









Disfrutant de la segona tirada





La tercera té una roca boníssima la sortida fins al primer bolt és força fina (V), entre les dues primeres assegurances no llegeixo bé i em surt un pas que és el més difícil que he trobat en la via, el company va flanquejar més a la dreta que hi ha millors presses, el llarg molt aeri i guapissim.

Canvi radical de roca en el L3





El company arribant a R3





L'últim llarg és una rampeta que si tornés no el faria perquè la R esta col·locada en un lloc que el moviment de la corda tira pedres al segon.

Quarta tirada

Per baixar, en un parell de ràpels arribes a peu de via, on hi toca un solet molt bo, fins i tot la tirada que feia tan mala pinta ara es veu d'un altra manera.



La ressenya recomana porta 8 cintes i un joc d'aliens o fissurers. Cal dir que en el primer llarg falta un clau i un tac, per solventar-ho cal portar, a més dels aliens un camelot del 2 i del 1 per si a cas i bagues per savines. El segon llarg li marquen 7 bolts però nosaltres només em vam trobar 6. Via recomanable a partir de migdia.



La ressenya està escanejada de la revista vèrtex

diumenge, 6 de desembre de 2009

MONTSERRAT Serrat del Muntaner "via A. González"

Ahir a la Plantació em vaig quedar amb ganes d'escalar, avui que no tinc plan, em decideixo escalar amb el silent que des de la Cajoleta no l'he tret a passejar. Així que al voltant de les 12 estic a l'aparcament del Serrat del Muntaner. Hi ha unes noies molt jovenetes que em demanen per anar a la l'aresta est de la Pastereta, sempre és agradable donar un cop de mà, el que passa que he marxat una mica planxat, doncs quan acabàvem la conversa m'han preguntat i VOSTÉ on va? En fi no negarem una realitat.

Arribo en poca estona al Serrat del Muntaner i després de passejar-me per sota, trobo la via Alberto Gonzàlez, és una rampeta de IV, equipada amb spits.

El primer llarg, malgrat ser fàcil IV, és força distret de fer, a més es nota que feia dies que no escalava amb el silent partner, per què he passat malament el ballestrinque i en el primer spit he hagut d'arreglar-ho.

El segon llarg, només té un parell de passets verticals IV, ambdós equipats amb spits, força divertits de fer. Arribo dalt, i merda no trobo la reunió, miro i remiro i res, però si de la via es baixa rapelant, en fi baixo una mica per rapelar des d'una savina, quan més a la dreta veig una instal·lació amb anella. Com he pujat amb la motxilla i la corda de recanvi rapelo la tirada i la desmunto. Un segon ràpel i a peu de via. Tot i ser una via fàcil, m'ha agradat força, a més fa un dia fantàstic i és estrany però no hi ha ningú.


El primer llarg


Acabant la via amb el Silent


Serrat de la Pastereta

dissabte, 5 de desembre de 2009

MONTSERRAT Agulla dels Coleccionistes "via Infinity"

Avui no tenim més temps que per una matinal, anem cap a la Plantació per fer la via Infinity dels germans Masó. El peu de via no costa massa de trobar, cal pujar per la canal del llorers a l'alçada de la Presidenta canviem a l'esquerra tot seguint el camí, continuem pujant fins al peu de via on trobem gravada una I i una fletxa en una codulet de gres.

Després dels estiraments de rigor, enfilem la primera tirada, una rampa típica de Montserrat amb bones presses on cal vigilar amb algun còdol. La roca encara es troba molt freda, malgrat tot, es fa bé.

Mentre espero el company surt el solet. La segona tirada, la roca és més compacta, es veu preciosa, el passet més difícil es troba gairebé al encetar la tirada (V+) la resta, amb uns forats boníssims (V). La tirada està equipada en plan ferrada a l'igual que el primer llarg (en els passos difícils).


La tercera tirada es dirigeix cap un sostre, que es passa per la dreta, malgrat la ressenya diu tres passos d'estreps, en els tres spits que hi ha en aquesta tirada, no són necessaris, el primer pas no és més de V, el segon hem fet un Ao, per por de la roca i l'últim un desplomet guapissim de V+, després tomba III. L'últim llarg una canal de terra fins al ràpel que es troba en un arbret, d'allí 50 metres a la canal.


Primer llarg


En Josep A. disfrutant el segon llarg





Acabant el segon llarg


En els passets més difícils de L3


desplomet final


El company afrontant el final de L3





La ressenya la podeu trobar a Onaclimb.