dimarts, 22 de juny de 2010

MONTSERRAT Esquelet "Torras Homet"

Aprofitant que l'estiu està mandrós, quedem amb el company per escalar l'atardeceres a la Bessona superior, que té solet de tarda. Tenim clara l'aproximació doncs l'any passat ens vam passar el peu de via i vam acabar per l'agulla de l'Arbret. Aquest cop no ha estat massa diferent, doncs la canal d'accés té una cortina espesa d'arítjols que fan difícil travessar-la. Provem per dalt però quedes molt amunt. Després de rumiar un pla B, anem a fer una via que és obligada per un montserratí, i que cap dels dos hem fet, la Torras a l'Esquelet. Recordo haver pujat a l'agulla per una via molt maca la Regira rocks, faig una ullada a la via que deu de fer 17 anys que vaig fer i veig la línia de burils rovelladets i al costat de cadascun uns espàrrecs de parabolt, són coses que no entendre mai. Tal com està, és més perillosa que quan jo la vaig fer doncs si caus et podries clavar l'espàrrec. En fi anem a la xemeneia. Només començar la tirada hi ha un pas que em costa molt, s'ha de dir que aquest tipus d'escalada sempre m'ha costat, així que quan arribo a una R a mitja xemeneia no ho dubto i espero al company que farà la resta de la via. El dia que tingui mes bona tècnica de xemeneies potser hi torni per disfrutar-la i no arrossegar-me com un cuc.



Entrada a la xemeneia



Sortida de la via

dimecres, 16 de juny de 2010

MONTSERRAT Gorra Marinera "via Sultains..."

Mentre feia la motxilla, agafo el jersei i el xubasquero, pensant que no em caldrà fer-ho servir, però és el primer que faig quan arribo a Montserrat, malgrat són les quatre de la tarda.

Anem a la Gorra Marinera a fer la Sultains que amb el solet de tarda estarem bé. L'aproximació és tot un luxe funicular i 5 minuts d'aproximació.

A l'esquerra es veu un parabolt, sense sentit, jo l'he xapat però no val gens la pena anar-hi, és millor portar algun aliens i posar-los en els nombrosos forats que hi ha, el tram és fàcil. Després es posa més vertical però aquí ja hi ha assegurances, mentre espero al company comença a tronar, però no sembla que vulgui ploure.

El segon llarg la sortida és el més interessant un cinquè molt cinquè després fàcil.

El tercer llarg, és un desplom que amb lliure diuen que és 6a+, no és obligat amb Ao surt bé, després un tram vertical amb molt bona presa fins la R3.

La quarta tirada no l'acabo d'entendre, podien posar la reunió a l'esquerra de la balma doncs tens un pas complicat abans del parabolt i portes mitja balma de corda. Aquest llarg és el que més m'agradat de la via. Ens queda l'últim llarg mentre comença a tronar, no fem ni foto al cim el cel està ben gris i fot molta fresca, així que rapelem i avall, donem una ullada a Gorros i veiem una cordada a la Magdalena superior que ja surt, mentre comença a escapar gotes.

Si voleu la ressenya la trobareu al blog de l'Eduard (Escalatroncs)


Primer llarg




Entrant a R1



Sortida de R1



L2



L3



Arribant a R3



L4


dissabte, 5 de juny de 2010

SANT HONORAT "via Núria"

Aquest dissabte quedem d'hora amb els col·legues de Lleida. A Oliana ens trobarem una bona colla, uns van a l'aresta idíl·lica altres al retiro espiritual, nosaltres: en Nico, el Tato en Sergi i jo a la Mola de Sant Honorat per fer la via Núria, que li tinc moltes ganes , des que la vaig veure l'any passat.

Sortim de l'ermita de Sant Llobre seguint una pista que s'enfila força, als pocs minuts, trobem una cadena, per aquí NO, el camí va a Sant Honorat, cal baixar la pista que ens queda un pel a la dreta fins una corba d'on surt un camí molt evident que cal seguir, de sobte apareix la Mola uauuuu impressionant que bonica que es veu, sense distracció seguir fins una fita i d'aquesta amunt i anar fent per on puguis fins a peu de via, on arribem ben suats i grocs de pollen.

Tot i que la roca d'un aspecte fosc no invita massa, quan t'hi poses és millor del que sembla, comences amb una grimpadeta fàcil fins al peu d'un desplom, que és resol molt bé amb Ao, en lliure segur que surt però la pedra aquí no és precisament 5 estrelles, després el llarg es manté en el V i algun passet aïllat de V+, no obligat. Per mi el millor llarg, ben assegurat i molt aeri. Tota la via es troba molt ben assegurada. Es pot completar amb un camalot del 1 (prescindible) pel primer llarg.

El segon té una sortideta on cal vigilar els còdols, els quatre l'hem fet per un lloc diferent, fins el segon espit és manté el V, després més fàcil fins un desplomet ben equipat i amb bones presses (V+/6a o Ao).

A partir del 3er llarg la dificultat baixa , únicament trobem passos aïllats una mica més verticals (IV-IV+), tots ells amb el seu spit.

Les dues tirades següents III, tot i ser fàcils el lloc te les fa disfrutar

L'últim llarg sortim a la dreta, anar a buscar una fissura descomposta, en aquest tram cal mimar la roca, malgrat això els nombrosos spits et donen tranquil·litat.

Ja al cim apurem la poca aigua que quedava i la idea d'un xampú ben fresquet al bar ens motiva per què la baixada no sigui tan pesada. Aquesta la fem des d'un corriol que surt del cim i que més endavant es bifurca a la dreta i avall a Can Boix i recte, pel camí més ample, a Sant Llobre


La ressenya la podeu trobar en el blog de l'Edunz











En Nico i el Tato en la R1



El Sergi en L1



L1



En Sergi en L2



L2



L3



R5



El Tato en la part final de la via