dissabte, 26 d’abril de 2014

ROCA DE L'ISARD

Aquest cap de setmana hem fet la salat, la idea inicial era anar a una via que segurament es fa molt poc, l'Anglada Guillamon de Terradets. Així que sortim d'hora de Lleida per no patir massa calor.
Em fa una certa gràcia doncs aquesta via fa 40 anys que la vaig fer, així que encetem la via, i després d'haver fet el segon llarg atrapem a dues cordades, jo em poso super nerviós l'Anglada i a sobre gent davant, jo me'n vull anar així que deixem al Sergi i al Tato i nosaltres baixem i fem la Roca de l'Isard, que mai havia fet.

dissabte, 19 d’abril de 2014

ABELLA DE LA CONCA Roca Viella Via Gall Pinto

Tot i que havíem de ser una colla, al final ens trobem amb el Jorge que ha vingut de Bilbao a passar uns dies, pel que abans eren les seves terres. Jo li proposo d'anar a Abella de la Conca, tot i que tinc dubtes de si val la pena fer una tirada tan llarga de cotxe per fer una via no massa llarga, doncs l'última que havíem fet per la zona estava només bé. De totes maneres amb l'edat aprens a valorar més coses que el tipus de via, suposo que de jove també ho fas, però ara, al menys jo, en soc més conscient.
El dia és fantàstic ni fred ni calor, una olor de romaní i altres herbes molt agradable, la salut bé feia dies que no em trobava així. Així que encetem l'escalada. Un primer llarg amb una roca molt bona i ben equipat.
El segon que l'enceta el Jorge, buff preciós, tot i que hi ha un bolt sense xapa, però pots posar friends.
El tercer llarg que em toca a mi un flanqueig força atlètic. En fi tots els llargs valen la pena. Una escalada que ens ha sorprès gratament. Un dia per recordar, bonica via, compartit amb el Jorge amb el que malgrat feia temps que no escalàvem plegats, ens entenem a la perfecció


 L1

 El Jorge flanquejant cap a R1

 El company escalant el bonic L2

 L2

 La travessia del tercer llarg

 El company en L3



 El Jorge a l'inici de la quarta tirada

 Arribant a R4

 La bonica placa del sisè llarg

Fotocim

dimarts, 15 d’abril de 2014

MALANYEU Paret del Devesso vies Doraimon i sac d'impaciència


Ahir després de fer l'òptima quedem per anar a Malanyeu a escalar una estona. Farem un parell de vies i si encara queden ganes doncs alguna més. Al arribar estem sols,  així que tranquil·lament anem a la Doraimon. La via un cop has fet la primera tirada, la resta no presenta massa interès. Avui ja veiem que farà calor, però malgrat aquesta ens posem a la sac d'impaciència que la tenim al costat. El primer llarg és semblant a l'anterior potser una mica més difícil i les assegurances no tan juntes. El segon llarg és un flanqueig bastant atípic en la zona que totes les vies pugen rectes, no està malament i el tercer llarg té una part final amb un tram força divertit. M'ha agradat més aquesta segona via. Baixem i ja només tenim ganes de posar els peus en remull en el riuet. Al arribar al cotxe ens trobem a l'Amadeu Pagès que ens proposa vies interessants  per la propera visita. L'escalada a Malanyeu no és de les que m'entusiasmen però el lloc és únic i això ens fa tornar en aquest indret del Berguedà tan bonic.

 L1 crec que de la sac d'impaciència

El Quique arribant a la R1 de la sac d'impaciència

dilluns, 14 d’abril de 2014

MONTSERRAT Gorro Frigi "via òptima en solitari"

Després de no trobar companys pel cap de setmana, aquest dilluns em decideixo anar tot sol a Montserrat a fer una via que tinc pendent d'escalar en solitari.
Avui al Monestir sembla un dia de festa hi ha força gent, així que m'afanyo per anar a zones més tranquil·les, després d'agafar el funicular de Sant Joan. Enceto el camí de Sant Jeroni fins passar el Gorro Frigi i enfilar una canal per anar a la cara oest, on ja hi toca el sol i un vent bastant fresquet. Localitzo el peu de la via òptima, gràcies als parabolts grocs típics de les vies d'en Guillem Arias; i començo a preparar tota la parafernàlia. Trec l' amic silenciós (silent partner), disposo bé la corda i començo a enfilar-me pel que serà el tram més difícil de la via, però al haver-hi tanta expansió no pateixes gens, el tram surt molt bé i això em deixa força motivat, ara ja ve un tram més senzill fins la R on es deixa sentir el vent.
Surto per la dreta i fàcil fins la R2. Ara començo a dubtar no veig cap bolt groc i ho trobo estrany, segur que el tinc a tocar i no el veig, però no porto ressenya i no recordo si és a la dreta o a l'esquerra. Ho miro al mòbil i després d'una estona puc esbrinar que és a l'esquerra. Començo a flanquejar i de seguida trobo un bolt que l'amagava un codul. El tram és molt bonic intento fer-ho tot en lliure però els còduls no estan massa fixats a la roca així que utilitzo alguna expansió per ajudar-me. Llàstima de la roca perquè el tram i l'ambient és força guapo.
Finalment queda un llarg que sembla de tramit, però a mi és dels que més m'ha agradat, no és difícil però és bastant mantingut, mentre pujo sento el mòbil és en Quique que em proposa anar a escalar demà, així que quedem per anar a Malanyeu.

Dalt del Gorro contemplo les agulles que m'envolten, tot i que les he vist un munt de vegades no em canso de contemplar la seva bellesa i més ara que tenen una llum preciosa.

 L'amic silenciós entre les meves cames després del tram més complicat de la via

 La Momia i l'Elefant des de R3

Fotocim