dissabte, 11 de juliol de 2009

MONTSERRAT Agulla Arbret "Om Mani Padme..."

Últimament amb la història de la tendinitis no em bellugo de Montserrat, no és que me'n cansi però tinc ganes de tocar altres pedres i de fer vies més llargues, i més difícils i més i més i més. El cap va més ràpid que el tendó, i malgrat està bregats en moltes històries, agafar paciència sempre costa.

Són les nou i ens trobem a Can Massana amb la meva parella d'escalada, decidim que anirem a la banda oest de les agulles. A mesura que ens atansem, ens adonem que les parets a l'ombra estan humides i decidim canviar de plans, tot i que no m'agrada repetir, el col.lega em proposa una via que no ha fet, la Om Mani Padme Hum, a l'agulla de l'Arbret. Tot i que no fa massa calor i a estones el cel es tapa, arribem xops a peu de via, hi ha molta humitat .

La primera tiradeta li marquen IV+, de fet només hi ha un passet una mica més difícil que els altres. La tirada està molt ben equipada.



El company en el tros més complicat de L1


Arribant a R1


El segon llarg, sobre el paper és una mica més difícil, V de fet son un parell de passets, la veritat és que no el recordava gens i m'ha agradat força.

Sortida de R1



El company arribant a R2


L'últim llarg és una passejada fins dalt.







El dia s'ha espatllat força, fins i tot, sembla que vol ploure, és curiós el mal temps que fa per aquí mentre que a Pirineu està fent uns dies bonissims




La ressenya la podeu trobar en Ressenyes.net

dissabte, 4 de juliol de 2009

MONTSERRAT La Peluda "Via Rodrigues"

Des que havia neu per Agulles que no havia tornat a escalar amb l'Enric, per ell és la tercera escalada d'aquest any.
Ens trobem a Can Massana, ha vingut amb l'Albert i el Yu, repassem les cordes que tenim amb tres de simples no podem fer dues cordades. Hem fet una cordada de quatre i ha anat força bé, un al capdavant dos darrera i l'últim.
Com ara ja no hi ha neu i avui la calor apreta anem a la part nord d'agulles la via triada és la Peluda, una que va sortir en un vèrtex: la Rodrigués i he llegit que és V obligat.
L'aproximació és la mateixa que la Bandereta, però quan arribes al peu cal flanquejar fins al Sabre, a la dreta veureu els bolts.




La primera tirada és la més maca primer fas uns passets per la placa i et poses en una canal cutre al centre però les parets estan bé, després cal agafar una llastra molt atlètica fins la R, li marquen 6a+, és perquè el llarg és molt mantingut en el V+ i 6a, jo a meitat he hagut de descansar es nota la falta d'entreno. El llarg no és obligat, queda V/Ao. Quan estic a la R, molt incòmoda penso que m'he equivocat en la via, millor la Bandereta que no és tan física, tot i que està molt xapada, el meu col·lega em maleirà. No em diu res per què és molt bon amic, però l'he de convèncer de no baixar.

Inici de la via



L'Enric a l'inici

L'Albert en la llastra del primera tirada


En Yu, l'Albert i l'Enric apretadets en R1



La segona tirada és un artifo, molt còmode, de curset, al final té una sortideta maca de V, si vols pots continuar en Ao fins la R2. D'aquí es pot abandonar fent un ràpel que va a parar entre la Peluda i l'agulla del Sol Ponent. En Yu intenta el llarg en lliure, però ha de deixar-ho córrer per què algunes preses es trenquen.


En Yu, provant en lliure


L'Albert tancant la tirada


La tercera tirada sembla fàcil des de la reunió, però la sortida és on hi ha el V+, amb preses sospitoses, molt ben equipat de bolts, després bé un terreny més fàcil fins arribar a un desplom on hi ha tres bolts, en lliure 6b, per mi Ao.


Tercer llarg



Yu en el 6b



L'últim llarg una passejada de segon fins al cim de la Peluda. Arriba l'Enric i li dic que em sap greu de no haver triat una via més montserratina, tot i la calor s'hagués pogut escalar al sol, doncs bufa aquell ventet tan típic d'Agulles.





dijous, 2 de juliol de 2009

MONTSERRAT Gorro Frigi "Stromberg"

Bufff estic esperant el col·lega a Monistrol i m'adormo, no perquè tingui son, quina calda que està fent, sense bellugar-me estic suant i ara a escalar, joder que be que es deu d'estar al Carib o al xiringuito del meu poble amb una cerveseta ben fresca, en fi tota la vida així de rucs... Au cap al Monestir, preparem els trastos i decidim que anirem a la Stromberg, he llegit al blog de l'Eduard i el del Joan (Gatsaule) que és maca. Quan anem cap a les escales li dic al company i si pugem amb el funicular? Si em sentis en Jaume,....De fet anàvem a preguntar, i ens diuen ara sortirà, coi ens esperaven. Que bé en cinc minutets al peu de Gorros,
Ens adonem que la Stromberg toca el sol, tot i que teníem altres opcions, fa un airet molt agradable i a quarts de sis al sol fins i tot si està bé. Així que amunt. En algun lloc havia llegit que si xapaves el primer seguro després no corrien bé les cordes, jo que sóc un xulo ni el primer ni el segon i com se'n veuen força xaparé un si un no, la paret es redreça i collons un si i l'altre també, la tirada és molt maca V aeri, a uns 9 metres de la R jo he trobat un passet que m'ha costat, suposo que m'he equivocat perquè el company ha escalat una mica a l'esquerra del bolt i no la trobat gens complicat.

Primer llarg




La segona tirada tot i no tenir massa dificultat, és força maca, aèria i amb molt bones vistes, suposo que aquesta via només li deu de tocar el sol una mica a l'estiu.





El tercer llarg, uauuuu fantàstic, jo que no em trobava massa a gust, aquí he tingut un “subidón” un desplomet amb bona pressa, he trobat més complicat un pas que hi ha després del flanqueig per anar a un forat molt bo.




El perfil del Sentinella, des de R3



El quart llarg facilet.



L'últim llarg un desplom, un pas de campus un parell de bolos i t'agafes a una fissura, em noto que no tinc power i en el segon bolt li foto un Ao. El pas es pot evitar, a la dreta hi ha un bolt i sembla més fàcil. Tot i que la tendinitis del colze em fa la guitza i no m'he sentit a gust del tot, la via és molt recomanable.



Feia un munt d'anys que no estava aquí dalt, em miro la creu i m'imagino al Joan enfilat a la creu, ep no no que em fa por pujar-hi. Arriba el company, aquí dalt ara estem millor que al Carib.