COLLEGATS Carretera vella via dels principiants i euronica

Amb el bat de sol que cau fins i tot fa peresa d'escalar, però a la zona de la carretera vella i corre una mica l'aire, ens posem a les vies dels principiants i a la via euronica. Vies molt ben equipades i de poca dificultat, ideals per anar recuperant sensacions amb el maluc.

 L2 Principiants

 L1 Eurònica

 L2 Eurònica

COLLEGATS Esportiva a la Agulla de les Morreres

Avui més que escalar anàvem a fer temps i entretenir al company abans de la festa sorpresa d'aniversari, així que l'enganyem i li diem de fer esportiva a la zona de l'Agulla de les Morreres. Fem unes quantes vies, la graduació li posen V, però no tots son iguals.

COLLEGATS Piru Caba i agulla Bonatti

La intenció és fer una via facileta i a migdia cap a casa. Ens posem a la piru-caba, que fa molts anys ja havia fet i llavors em va semblar molt fàcil, avui quan estic al peu de via, se'm ve molt costa amunt, perquè  en el procés de recuperació, pateixo més que disfruto. La primera tirada la veig molt vertical i m'agafem tots els dubtes, tres anys sense escalar m'estan passant factura. El company m'anima i em surt la tirada millor del que esperava. Ara que volia continuar, hem de baixar perque la Montse té les vambes del company. 
Decidim anar a fer l'agulla Bonatti, el primer llarg, molt senzill, me'l faig de primer. El segon no les tinc totes però el company m'anima i m'hi poso, arribo als desplomets més complicats IV+, el pas el veig clarament, estic ben agafat de les preses de ma, les de peu no són exigents pel meu maluc. Ho tinc tot a favor, però el "múscul" que tinc entre les espatlles es fa el "remolon" el tranquilitzo i amunt, tot molt bé. Crec que acabo de fer un gran pas en la meva recuperació.

 El company en el L1 de la Piru-Caba

 Arribant a la R1 de la Piru-Caba

Segon llarg de l'agulla Bonatti

COLLEGATS Paret del Pessó via Els intocables de Bellmunt

Fugint de la calor i aprofitant que estem per les terres de ponent ens decidim  anar a la paret del Pessó a la zona de la Virgen del Pilar, último buril,... a migdia( sobre les dues)  ja no hi toca el sol. Anem a fer l'única via que ens queda d'aquest sector; els intocables de Bellmunt. La millor opció per fer la via és entrar per la Discovery, que vam fer fa anys, doncs a partir de la feixa les vies prenen rutes diferents, la nostra a la dreta farcida de parabolts i l'altra amb algun spit va per l'esquerra. Tot i que si no heu fet cap via en aquest pany de paret, la Discovery és una via molt recomanable, clar que cal portar algun catxarro, no la recordo exposada.

El primer llarg dels intocables és força vertical amb algun passet de 6a, no obligat.

El segon llarg és un xic més fàcil, però amb un muret molt vertical amb els forats justos per passar sense patir gens.

  

Els dos llargs següents els fem en un de sol, doncs sembla que vol ploure. Són fàcils amb algun pas aïllat de IV.

El quart llarg en lliure li donen 6b, nosaltres hem fet algun Ao, jo li posaria Ao-V+, és un tram molt guapo, al final del llarg la ressenya del llibre d'en Ballart li marca 6a i la de la nochedellloro V+, però no deu ser més de IV+/V fins la R.

L'últim llarg té un pas molt tècnic a la sortida i un molt puta (no obligat) abans d'entrar a la R, doncs hi ha un savinot que si caus, el cul hi va directe i la roca no és massa bona.

Una via força maca i generosament equipada amb parabolts

 Fotocim

La ressenya la podeu trobar a la nochedelloro

COLLEGATS via Euronica

Tornem a Collegats per intentar unes vietes a la paret del Pessó de les que no hem sentit a parlar massa, sobre el paper semblen que poden estar bé. Però només arribar veiem que la cosa no serà tan fàcil, estem a uns dos metres de la paret i és molt difícil accedir al peu de la via, segurament fa anys que la via no l'escala ningú, aconseguim després de molts esforços posar el peu en els arítjols i a la pedra, l'escalada en aquest tram és IV+, després d'uns 12 metres arribo a un spit, la continuació no és massa encoratjadora, la pedra fa pinta de descomposta i no es veu res i posar friends en aquesta roca no dona bon rotllo, així que li dic al company que baixo i decidim posar-nos a una via que hi ha en una agulla més accessible, li marquen artificial els tres primers pasos, quasi surt en lliure però el teòricament V+ que tinc davant no el veig clar així que torno a baixar, buff amb l'autoestima per terra marxem i anem a la carretera vella, al sector cal Nica, em sembla que fem la via eurònica, ho dic perquè la guia li marca dos llargs i nosaltres hem fet tres, per cert hi ha força més vies de les que marca la guia que va sortir a principis de l'any passat, no crec que siguin més noves. La via té un segon llarg molt bonic i aquí a diferència de les anteriors les vies estan hiperequipades, coi potser un terme mig estaria millor tan en aquestes vies com les del matí. Al marxar ens adonem que havíem de venir de primeres haguéssim escalat més, hi ha un munt de línies equipades molt maques de tres i quatre llargs

Primer intent 

Segon  

Inici de la via euronica 

Arribant a R1 

El company en el bonic segon llarg 

L3 

Arribant a R3

COLLEGATS Xtreme-romaní

Avui estrenarem la nova guia de Collegats, i hem triat uns 300 metres de vies de no massa dificultat. Així que anem a la paret del Pessó per fer la Crit de l'Infern, en primer lloc. Mirant l'esquema de la via intentem dirigir-nos al peu, però la gran quantitat de vegetació ho fa molt difícil, així que tornem enrere i ho intentem a partir de la ferrata, segons el dibuix està aprop, després de barallar-nos amb totes les herbes aconseguim arribar-hi, allí ni rastre de la via, tornem al punt de partida i anem a la torreta de llum doncs diu la guia que està aprop. Es veuen dos spit i després del segon hi ha un desplom important, sense res i sense possibilitat de posar res; pensem potser es passa per l'esquerra, però la guia posa una línia directa, en fi ho deixem córrer, perquè diu que la via està equipada però que cal portar friends. Sempre havia pensat que les vies equipades amb cintes era suficient i el desplom en V-Ao no és possible. Suposem que el crit de l'infern és aquesta malgrat no coincideixi el bonic dibuix amb la realitat. No és el primer cop que trobem poc rigor en una guia, recordo una que deia que havíem de portar material d'improvisació, entre col·legues ok, però en una guia que és comercialitza és poc serio utilitzar aquests termes.

Anem a les vies curtes de dalt perquè avui no mullarem, ens posem a la Xtreme romaní. La via és molt senzilla i està ben equipada, té tres llargs, tot i ser fàcils els dos primers són molt macos, l'ultim no té cap interès. Llàstima de l'emmerdada del començament ara tot està a l'ombra i fot una mica de fred, així que ens dediquem a passejar i el meu company em fa cinc cèntims de la geologia dels conglomerats i calcàries que tenim davant que tenen un gran interès geològic.

L1 

El company en el bonic segon llarg

Pels aficionats a la geologia aquí trobareu una discordança, un anticlinal desventrat, un cavalcament i un onlap

COLLEGATS vies Gemenis, Gaston i Mecano

Després de les fortes pluges d'aquesta matinada de dissabte, passem directament al pla B, que ja m'està bé perquè últimament em falta una mica de motivació per fer dificultat i via llarga. El lloc escollit són els voltants de la roca bonatti, on hi toca el sol de valent i la paret està eixuta. Són vies d'un parell de llargs. Sobre la dificultat, nosaltres portàvem un llibre de ressenyes antic, crec que d'en Ballart on hi ha IV+, que abans de que et surtin te'ls has de mirar per on atacar-los, li podríem posar un grau o més en algunes vies. Les vies que hem fet són la Gemenis, la del Gaston i la Mecano, aquesta última mirant la ressenya no supera el IV+, però jo graduaria algun pas del final del primer llarg com a V+.

Inici de la via Gemenis

En els IV+??? del segon llarg

Potser ens fem grans i els IV+, els trobem més difícils

El company en el 2on llarg de la Gemenis

Inici de la Gaston, sobre el paper la més difícil, la que ha costat menys

El company acabant el 1er llarg de la Gaston

El company en el passet de sortida de L2

Primer llarg de la Mecano

final del primer llarg de la Mecano

COLLEGATS Roca del Pessó "via Tànger"

El mes d'Agost ja vam anar-hi, però el temps estava molt insegur, així que vam canviar els plans i vam escalar la via Discovery, que oferia més facilitats a l'hora d'abandonar. La Discovery té llargs molt macos, sobre tot, a la part de dalt. No més sortir de la via va caure una tormenta important, crec que mai baixaré tan ràpid pels cables com aquell dia.
La Tanger, surt a molts llibres com una via molt recomanable, ho és, solament el tram abans d'arribar al bosquets i aquest, són les parts més lletges de la via.

DESCENS
Es fa vorejant la paret en direcció sud, fins uns els cables, després es segueix el camí fins al cotxe.

Primer llarg de la via

En el 4art llarg

Cinquè llarg

Nové llarg

La ressenya la podeu trobar en la web onaclimb
http://www.onaclimb.com/ressencatal/index.htm

COLLEGATS Paret de la Figuereta "Xemeneia del Pallars"

Aquestes xemeneies, profundes i fosques, sempre m'han acollonit. Un cop ja hi vàrem anar, però en veure-la vam marxar a altres vies. Com és una via clàssica que teníem al cap, al final ens hi posem.
El primer llarg, és preciós, no més té un pas tonto 6a/b que en artificial no ofereix cap problema, la resta del llarg cal buscar l'obertura òptima per no patir.
La segona tirada, és molt curta, os aconsello que no os carregueu massa l'arnes per què hi ha un lloc que s'estreny la xemeneia i es poden donar situacions còmiques.
La tercera tirada surts de la xemeneia IV/IV+, el tram és força aeri.
L'última tirada sembla més descomposta del que és en realitat, la dificultat és IV+/V. El material que es necessita són cintes express.

DESCENS
Cal seguir una mena de corriol (fites) que voreja la paret fins un lloc elevat, a partir d'aqui baixem fins una canal, que pots desgrimpar un tros o bé, rapelar; continues per camí fins l'antiga carretera.

Primer llarg

Segon llarg

Últim llarg

La ressenla la podeu trobar en la web ressenya.net
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=402