divendres, 30 de maig del 2008

MONTSERRAT La Granota "via Pique Longue"

Al maig cada dia un raig, aquest any si que ha estat veritat.

Avui divendres fa solet, tot i que han dit que hauria núvols, a les 11 surto de currar i agafo el meu silent partner i cap a Montserrat. Uiii arribant a coll Cardús hi ha uns cumulonimbus grisos i potents sobre Montserrat, collons potser millor que hagués anat a Castelldefels. Com vui anar a fer la via Pique Longue de la Granota doncs si plou ja baixaré. Em paro a la font dels Monjos a fer un esmorçar dinar, sembla que no s'acaba de decidir a descarregar. Amunt, aparco aprop del Monestir, m'emprenya pagar els 5 euros, però és que l'últim cop que vam aparcar fora, havien molts vidres trencats. Sempre he pensat que els escaladors hauríem de pagar menys i que la federació s'ho podria currar.

Aquesta zona de Montserrat mai hi he escalat, en poc temps estic preparat al peu de la placa Salme, es veuen la tira d'spits, com no és massa difícil IV+, passo un seguro si i un altra no, és que vui empalmar les dues primeres tirades. És un tram força bonic, la segona li marquen V, però és un petit tram. Ara cal caminar, fins al peu de la Granota, localitzo la via, és fàcil, perquè té spits verds, el començament té alguna presa patinosa després millora molt la roca, una placa preciosa que acaba amb uns passets molt verticals per entrar a la R, un V però molt cinquè. Volia continuar però només tinc una cinta, aquesta tirada tot hi haver deixat de xapar algun seguro calen jo diria que unes 16 o 17 cintes si ho vols xapar tot.

Començo la tercera tirada per mi, la quarta de la via, no té massa dificultat IV+, la tirada següent l'empalmo, no més té un passet tonto a la sortida de la R, la resta es fa molt bé fins la reunió a sobre d'una agulleta, me'n vaig a buscar els trastos estic cansat i en fan mal els peus, davant meu tinc una placa d'uns 10 metres que es veu preciosa, pujo primer per un arbre fins el primer seguro, és un tram durillo li marquen V, però jo li posaria V+/6a. Quan la faig de segon pujo en X fins el primer seguro, així s'encadena millor, el tram és preciós però continuo pensant que no és V.

Ara una caminadeta fins el peu d'una agulla, la roca no fa massa bona pinta, i els seguros allunyen una mica més, el tram és molt bonic i aeri, val la pena fer aquest tram. La visió de Sant Benet i el Monestir és fantàstica.

Tot i haver arrossegat un altra corda, per què no sabia si els ràpels serien més llargs de 30 metres, la corda es queda a la motxilla; i en 5 ràpels estic al peu de la Granota.

La via és del tot recomanable, si em llegeixes Lu aquesta si és una via tranquileta. Ah a mitja escalada els núvols s'han esvaït del tot, no sembla que hagi de fer mal temps demà, però no oblido que al maig cada dia un raig


La meva ombra en la segona tirada per mi


Recuperant la segona tirada


Els núvols es desfan sobre Sant Benet



Agulleta final


La ressenya es pot trobar al llibre Montserrat vertiente norte del Luichy, si algú hi té molt interés li puc scanejar

dissabte, 3 de maig del 2008

ALT URGELL Roca Naireda "cafè, copa i puro

A mig camí canviem l'objectiu, i trenquem direcció a Pons. Ens ve de gust fer una via llarga, però la calor ens espanta, en Josep Anton em proposa la cafè, copa i puro a la paret sud de la roca Naireda. No les tinc totes, per què segur que allí farà calor, em comenta que el cap de setmana passat i va anar la penya de Lleida i no es van queixar d' aquest aspecte i que a més no és una via de placa com la postres de músic, no és que tingui res contra l'adherència però fer 12 o 14 llarg d'adherència no em venen massa de gust. Anem directament a Canyelles, per evitar una aproximació amb massa calor, encara tenim molt recent el record de l'aproximació a l'Amanita. Tot perfecte l'aproximació pel camí correcte, ens hem estalviat gairebé un quart d'hora respecte del dia que vam venir a fer la postres. El peu de la via és fàcil de trobar, es veuen les bagues que ens acompanyaran tota la via. És curiós, hi ha poques expansions en la via, amb unes 10 cintes exprés fas, en cap moment trobes en falta els friends. La via no està malament, personalment penso que la postres és més via.

Te llargs macos: el primer llarg V, te passets interessants, s'ha de vigilar amb la terreta. El segon llarg, té un començament de V molt bonic. El tercer de tràmit, nosaltres el vam juntar amb l'anterior. El quart llarg, està força bé li marquen V+, es fa molt bé, de fet els llargs més bonics són els que tenen més dificultat. La cinquena tirada és un flanqueig fàcil. El següent també de tràmit fins arribar a un bosquet que se surt per la dreta on s'inicia el llarg 7, un flanqueig de V+. El vuitè és una placa amb passos fàcils d'adherència V segons la ressenya. El novè llarg és un canvi de reunió curiós. Desè llarg, de tràmit. L' onzè llarg molt maco amb passos molt vertical però amb unes bústies brutals. Un cop aquí pots anar un pel més a la dreta i fer 3 llargs més, que era la nostra intenció, però la visió de la fissura diedre que tenim a sobre es fa irresistible i sortim per aquí, el millor llarg de la via amb diferència, té uns moviments super guapos, la dificultat és obligada (6a). La última reunió és un pont de roca, però pujo una mica mes a veure si bufa una mica més d'airet, doncs és l'hora de màxim castig solar i encara ens queda un tros molt pesat; malgrat tot, els verds són intensos i el blanc resiteix en el Port del Compte. Fa tres mesos quan feia aquesta baixada, anava assaborint els postres de music, avui no més penso en l'aigua que el meu company deu de tenir a la nevera de la furgo. Sort que no he preguntat, la nevera era buida.


Inici de la via



Josep A. en el primer llarg



El company en l'inici del segon llarg


Acabant el segon llarg (L2+L3)



Un dels llargs bonics, el quart


Acabant el L-4


A l'inici del llarg 5

Acabant el llarg 5


El flanqueig de L-7


La rampa que correspon al L-8


Canvi de reunió L-9


El llarg 11, un dels macos


L-12 El més bonic de tots





Des de dalt hi ha un interessant paisatge geològic

dijous, 1 de maig del 2008

MONTSERRAT Pleca de la Vinya Nova "via GEM"

Avui hem anat a fer una via tranquileta, hiperequipada, tot i això els hem passat tots els parabolts. La via comença al costat de l'Urquiza Olmo (esquerra) i l'inici potser és el tros més delicat, per què la roca no és massa bona. La tirada li marquen V, però jo crec que és IV+ si no es conta l'entrada.
La segona tirada és molt maca, comences seguint la canal i flanqueges a l'esquerra per atacar una placa molt vertical, la guia marca V jo li donaria V+, després agafes una fissura en diagonal a la dreta molt maca (V), fins la R.
El tercer llarg és un canvi de reunió. La següent tirada, és preciosa, una sortida forta, li marquen 6a+, però jo penso que és més i després una placa molt vertical (V+) i amb molts parabolts fins la R.
L'última tirada té un parell de passets difícils un de V+, però és només un pas i un desplom al final amb bon canto (6a+).
La baixada es pot fer per la Urquiza-Olmo. Tres ràpels de més de 30 metres.
En aquest sector hi han força vies de característiques similars, ideals per un mati o una tarde.
Inici de la via

El company en el primer llarg


Josep A. iniciant la segona tirada



El tercer llarg




El més maco de la via (em refereixo al llarg 3)





Tercera tirada

La ressenya la podeu trobar en el llibre Montserrat sud d'en Luis Alfonso i demes