dimarts, 31 d’agost de 2010

MONTSERRAT Roca Dolça "Vacances fustrades" Carnavalada "via Zen"

Feia un parell de mesos que no m'enfilava amb el Josep A., avui després de treballar ell, jo avui acabo les vacances. Quedem per anar Agulles jo fa temps que tinc ganes de la Roca dolça i després la Carnavalada, no crec que tinguem més temps a quarts de quatre.

Per anar a la Roca Dolça cal agafar la canal dels cirerers, és la que s'enfila després de la Miranda de les Boïgues, per trobar el peu de via cal estar atent a un cartell penjat en un arbre, que posa Roca Dolça.

A peu de via veiem unes expansions verdes, sembla una rampa fàcil. Però quan t''hi poses no ho és tan, una tirada IV-IV+, molt guapa. Mentre arriba el company vaig estudiant el 6b que tinc davant, quan m'hi poso faig un Ao, la resta surt bé, molt guapo. De dalt baixes caminant.


Primera tirada a la Roca Dolça


Segon llarg


el company en el segon llarg


Cim de la roca Dolça

Anem a la Carnavalada, hi ha una via que quan he baixat per aquesta canal sempre m'ha cridat l'atenció, la via Zen. Hem buscat informació per Internet i només hem trobat un comentari que li marcava dues tirades la primera de V+ i la segona de 6a. Ens hi posem i anem seguint els parabolts, molts seguits a la part de baix, que deu ser IV+/V- més pel verdet que hi ha a la pedra que per la dificultat, després és més fàcil, però cal vigilar amb la roca.. El segon llarg vas en direcció a una fissura on creix una savineta IV- i d'allí en tendència a l'esquerra fins superar un petit bony (V+/6a). Per baixar travessem en direcció nord per sota la bola cimera i trobarem un bolt amb anella que permet fer un ràpel d'uns 8 metres fins al peu. Després aneu a buscar un camí ben marcat en direcció nord.

Marxem contents, he pujat dues agulles on mai havia estat. El primer cop que vaig estar per agulles em vaig quedar embadalit amb tanta agulla, acostumat a les parets de la Terraferma. Quan les vaig veure vaig voler pujar-les totes.


Inici de la via Zen a la Carnavalada



Primer llarg


Ariibant a R1


Inici del segon llarg


En el pas més difícil


El company arribant a R2


La Panxeta i la Boteruda del Gra




La ressenya de la Roca Dolça via vacances fustrades la podeu trobar a Onaclimb

dijous, 26 d’agost de 2010

CAVALLERS 1a i 2ona Agulla de Comalestorres "vies Inst Clásico, Sherezade i l'hora dels adeus"

Els Molines han dit que avui serà el dia més càlid del que portem d'estiu, així que pugem d'horeta cap a les agulles de Comalestorres. El nostre objectiu són la primera i segona Agulla de Comalestorres, on segur que estarem tranquils.

Malgrat no toca el sol arribo ben cansat al peu de les agulles, coi veiem una parella que també ve on som nosaltres, això si que es estrany, doncs la majoria de gent s'enfila a la quarta agulla. Després de xerrar amb ells mig matí doncs hem escalat de costat i rapelat junts, resulta que coneixen a la gran majoria dels bloggers.

La primera via que fem és de les fàcils instinto clásico, tot i que el concepte fàcil és molt relatiu. La primera tirada diu la guia que té tres expansions, però jo m'equivoco, xapo una expansió de la via del costat i me'n salto dos de la meva via, sort que no és massa difícil IV. El segon llarg és un diedre de IV+, la mare que el va parir no hi ha res i les fissures no són massa bones però ens hem sortim bé, la R es fa en un arbre. L'últim llarg de tramit. Rapelem amb la parella que ha fet la Sherezade.




Pta Ferrusola, agulla Jordi Pujol i 1a agulla de Comestorres



1er llarg Instinto clásico ?

Ara ens hi posem nosaltres, el primer llarg vas pujant sota un sostre, jo m'equivoco i vaig pel lloc que sembla més lògic, per no equivocar-vos cada cop que xapeu mireu a l'esquerra per localitzar un bolt posat al sostre i que marca el lloc on super-lo (V). El segon llarg és molt guapo (V+) cal pujar en direcció al diedre de l' instinto clàssico, però, mantenir-vos al fil; equipat amb bolt i possibilitats de completar amb friends, després sortim a una placa molt guapa d'adherència fins la R2. L'últim llarg és fàcil fins on arriba la via feta abans.




Sherezade?



Segon llarg de la Sherezade



2on llarg Sherezade

Tornem a ser avall; sort que fa una mica d'aire, la calor es fa notar, estic superdesganat si el col·lega em digués de baixar ho faria, però tinc clarissim que no m'ho dirà. Així que mengem una mica i bevem sueroral. Anem a la segona agulla, amb la intenció de fer l'hora dels adeus i si encara tenim temps fer la Còmplices que la parella del matí n'ha parlat molt bé.

La primera tirada i segona són molt senzilles, la tercera , marca que hem d'anar a un arbre i seguir per una mena de sostret, allí anem, al peu de la placa veig un bolt i cap a l'arbre, collons m'agradaria tenir una fissureta per posar alguna cosa, no és massa difícil però si rellisco me'n vaig per sota la R, passo una baga a l'arbre i miro per on he passat i un pelet més a l'esquerra veig tres bolts, dedueixo que no els he vist pel sol, que va directe als ulls, de totes maneres creiem que són d'un altra via. Continuo amunt per un tram maco, com la corda li costa de córrer i a més no tenim presa, faig R en la via que puja al costat. Ara tenim tres possibilitats, per l'esquerra es veuen bolts i fàcil, recte amunt sembla difícil però els bolts estan a tocar en cas d'apuro pots fer un Ao i a la dreta va la nostra via no es veu gran cosa, una mica de vegetació i una expansió a la quinta forca. Com nosaltres som de la cofradia dels rucs, cap a la dreta, poso un camelot del 2 i miro l'spit uns 15 metres per sobre a més no es veuen bones fissures. Tres metres per sobre sembla intuir-se'n una de petita, m'he de decidir, si faig el següent pas no hi ha marxa enrere, doncs endavant, merda la fissureta cega, quan miro on posar el peu dret s'apareix sant SPIT a l'alçada del taló, no és que el tram sigui difícil (V), però hi ha alguns líquens i el granit sembla que fa una mica de sorreta, i que coi encara que l'spit no escala vaig més tranki. De la R baixem amb dos ràpels. Tot i que ara em sento més animat que abans de començar la via, ja és un pel tard per fer la Còmplices, però fa una pinta bonissima, queda a la llista.



Inici de L'hora dels adeus. 2 agulla



Final de via

diumenge, 22 d’agost de 2010

TUMENEJA NORD "via Evident"

És l'última via que volia fer de la regió, sempre l'havia anat deixant pel final, doncs una mirada a la ressenya no la fa massa atractiva. Una via que com a màxim és IV+ i que la part de dalt li marquen III+ i a més Pirineu, imagines una rampa amb algun passet més dret.. Un NO ben gros, la via és una petita joia. Pots captar l'essència salvatge i solitària d'aquest Pirineu que és una mica nostre, aquella solitud que em va enamorar de jove i que ara malgrat la massificació de la muntanya si surts dels circuits clàssics, encara es conserven.

La via super-recomanable, fins i tot ara que recordo l'experiència viscuda em sento super bé i amb una forta motivació per descobrir nous indrets.

Com el company és un pota negra de la Vall d'Aran, malgrat ja no hi visqui (si ho llegeix em fotrà bronca), pugem amb vehicle autoritzat fins el pont de Rius i ens estalvien uns 40 minuts de pista.

En uns 35 m arribem al refugi de la Restanca i d'allí agafem el camí que porta a l'estany de Mar, després de la primera pujada forta, arribem a una esplanada, deixem el camí més important (que porta al Mar) i seguim unes fites en tendència a l'esquerra i ens endinsem a la vall que queda tancada per la paret de les Monges i gairebé al final girem a la dreta (SW) i anem seguin unes fites que degut a la gran quantitat de blocs són fàcils de perdre, però amb intuïció arribareu sense problemes, des de'l cotxe hem estat unes 2h 15 m.



Croquis aproximat de la via

El peu de via és fàcil de localitzar, hi ha una esquerda de la via invident, a més veureu un parabolt, que marca el lloc per on passar. Quan el veus en el lloc on està, penses això és impossible que sigui IV, però ho és. Com una bona cara nord al peu hem trobat una bona taca de neu, com anem amb bambes ens costa de creuar-la, s' hi aneu aquest any us aconsellaria que la creueu uns 7 metres més a la dreta doncs la rimaia en el peu de via te una bona alçada(un piolet faria un bon servei).

El primer llarg el comencem una mica més a la dreta d'on comença la via, per tal de que els gats no quedin pringosos, jo li posaria al pas V, després un festival de IV aeri i amb ambient de cara nord. A la R trobareu un bolt amb anella, però amb una baga al voltant d'un pedrot completem.



Primer llarg, tot i que no ho sembla, és IV



L'Enric iniciant la via, l'entrada original li queda més a l'esquerra



Primer llarg


El segon llarg surt recte (clau i bolt) i anem alternant amb canals i diedres, però mantenint la dificultat IV-IV+, sense pujar, però tampoc baixar.



Iniciant la 2ona tirada



Segon llarg



Segon llarg

El tercer llarg sortim de la R i anem a buscar un diedre, jo el vaig pujar en dulfer el company va pujar per la placa en ambdós casos és IV-IV+.




Inici del 3er llarg



Diedret de IV, molt guapo



Al mateix lloc



Finalitzant el 3er llarg

El quart llarg és un canvi de reunió, tot i ser fàcil l'ambient 5 estrelles com tota la via, cal anar abrigat doncs avui ha fet calor a Vielha i nosaltres hem escalat en màniga llarga, no escaleu la paret després de ploure, li costa d'eixugar-se.




Canvi de R

El cinquè llarg, li marquen III+, suposo que al re-equipar-la van modificar el llarg, la sortida jo li posaria IV+ hi ha un bolt que assegura el pas i marca el recorregut després ens trobem amb el passet més complicat, per mi V, el company li posaria un plus, és pot protegir amb un alien vermell, després anar en direcció a un altre bolt i ara a la dreta o a l'esquerra per qualsevol lloc disfrutes.



Sortida de la R4



En el tram més difícil del 5e llarg



5e llarg



Arribant a R5

L'últim llarg miro de pujar per una canal molt marcada, però al final veig uns blocs que no fan massa bona pinta així que surto a l'esquerra per una placa III+ ni mes ni menys. La R estaria just a sobre de la canal que teniu a la dreta. D'aquí surts fent un petit pas de III i després caminant fins al cim (30m). Totes les R menys la primera tenen 2 bolts amb anella.



El company començant la 6ena tirada



sisena tirada

Ens sentim plenament satisfets una part d'aquesta pedra ja ens l'hem fet nostra.

Amb l'Enric apuntem la possibilitat de baixar rapelant, però em sembla recordar que la cresta de baixada és fàcil, clar que vaig pujar amb esquis fa més de 25 anys; però si, la baixada no té res a veure amb la que vam fer la setmana passada del pic de Pinetó. Seguiu la cresta SO fins el coll de Puis i allí anar fent, trobareu un tallat busqueu les fites que marquen el pas, i al poc arribeu a peu de via, després desfer el camí de pujada.

Aquesta via i el gran diedre del Drac de Tumeneja les més recomanables de la zona, per mi.



El Montarto, al fons



A l'altre costat, el Biciberri Nord



Dos tumeneges

dimecres, 18 d’agost de 2010

Volta per l'Artiga de Lin

Ens trobem amb el Jorge que ve de Bilbao, però no ha portat els trastos per escalar, així que farem una caminada. L'Enric proposa d'anar al peu de la Forcanada per veure la via Ravier, allí anem. Jo els dic que pujaré fins l'estanyet deth Pois, doncs dos dies d'activitat no crec que aguanti el turmell. La pujada és molt agradable i el fet de no haver d'anar a escalar dona un plus de relax al coco. Un cop a l'estany la visió de la Forcanada és preciosa, l'any vinent ens agradaria escalar-la ens diem amb l'Enric. Com les artrosis quan s'escalfen no fan mal, continuo amb ells fins al coll dels aranesos, un cop allí núvols negres comenen a passejar-se, ells dubtem de pujar a la Forcanada, no pels núvols sinó pel pallissot que els queda. Els convenço de baixar pel coll de Toro i que si el que volen és fer desnivell doncs podem pujar a un turonet que hi ha al costat. Així ho fem, pendents i pendents d'herba un cop al collet no donem opció a l'Enric que és incombustible, doncs malgrat plou, ell cap a la Tuca de Pumero, nosaltres li diem que anem a la Penya Nera que la tenim a tocar. Ben xops comencem a baixar, aquí és on es nota l'edat, el Jorge i jo ens ho prenem amb calma i xino xano amb el bastonet cap avall. Jo que no volia caminar massa, resulta que hem fet una mica més de 1600 metres de desnivell.



Artiga de Lin



Estanyet deth Pois i la Forcanada



La Forcanada







Aquest any encara queden congestes de neu



El corredor de la Forcanada encara es podria pujar



Aneto



Cim Penya Nera



Xino xano i amb el bastonet, finalment arribem

dimarts, 17 d’agost de 2010

PIC DEL PINETÓ EST (2704 M) "Directa Toni"

Fullejant volum 3 de roca caliente d'en Luichy, aquest apartat sempre me'l saltava. Avui amb més deteniment veig que hi ha el pic de Pinetó que tanca la vall de Cabanes, una vall on rarament hi trobes gent, jo la conec d'un cop que vam pujar al Bassiero amb esquis. Així que quedem amb els germans Caubet per anar a fer la directa Toni.

Ara que ja he fet l'excursió no sabria dir si el que m'ha agradat més és l'aproximació, o bé l'escalada.

Per anar al refugi és molt còmode, doncs està a 5 minutets del cotxe, abans però cal anar al poble de Son i entre aquest i el poble de Jou agafeu una pista amb molt bon estat. El refugi és molt agradable, així com el seu guarda que ens explica la manera de trobar el peu de via, i les noves vies que s'han obert en la paret. Marxem cap al coll de Fogueruix i abans d'arribar-hi trobem un lletrero que ens indica el corriol que hem de prendre i que atravessa un bosc molt maco de pi roig, la sortida té una visió espectacular de la vall de Sant Maurici. Encantats, Peguera, Subenuix ,.. estan a la nostra alçada. Uns pendents d'herba molt ben senyalitzats ens porten al primer pic del Pinetó (2648 m) continuem fins al coll de Pinetó i en diagonal anem a buscar l'inici de via, hem estat una mica més de 2hores, però no s'han fet gens feixugues, al contrari una descoberta recomanable.

Un cop a peu de via, ens dividim la via, jo faré les 3 primeres tirades i l'Oriol les tres següents. DE les tirades que m'han tocat dir que la segona és la més maca i difícil la resta són una mica més fàcils, però sense regalar res. La quarta tirada que encetal'Oriol té un passet de III+, i la paret perd ccontinuïtat fins l'última tirada (empalmem 6 i 7) que juntament amb la segona són les més maques, és una llàstima perquè hagués quedat un conjunt molt recomanable. Dir que la majoria de Rs tenen un parell de parabolts i també en trobareu algun en els llargs. Si teniu bona vista des de l'inici de via es veu un bolt que correspon a la primera R (de baix no sembla que sigui la R1).

La baixada és pesada i cal anar amb molt de compte, nosaltres la vam fer per la cresta que ens porta al coll de Pinetó, d'aquí cal desfer el camí d'aproximació



Refugi del Pla de la Font



Aproximació al coll de Fogueruix



Vall de Sant Maurici



La Pica d'Estats al fons







Primer pic de Pinetó 2648 m



Paret del Pinetó est i oest


Inici de la via



L'Oriol en el primer llarg



L'Oriol i el Quique arribant a R1



L'Oriol i el Quique arribant a R2



Tercer llarg



L'Oriol escalant el bonic final de via



Cresta de baixada