MONTSERRAT La Monja "via Josep Rigol"

Ara feia dies que no escalàvem i sempre costa tornar a agafar la forma , sobretot psíquica. Amb el Josep Anton decidim, aquest dissabte,  anar a Frares a fer la Josep Rigol a la Monja que ell encara no havia fet, a mi em sembla bé doncs no és massa difícil i escalar a Frares sempre és una gran experiència que et dona una bona dosis de motivació.

L'aproximació no la tenim clara, jo li dic que quan hi vaig anar-hi vam fer la canal del Lloro i després vam baixar, veiem que també si pot anar per l'alta ruta de Frares, però finalment aventurant-nos una mica, trobem la millor opció, que és pujar una mica per la canal del Lloro fins una mena de pla on hi ha una marca de pintura blanca, la canal s'enfila amunt nosaltres girem a l'esquerra i baixem a una canal que no té camí però amb intuïció es puja molt bé fins a peu de via.

La via anem fent fins arribar a l'última tirada, allí han tret un spit que no et permet xapar el segon, algun il·luminat l'ha tret perquè com hi ha una fissura es poden posar un parell de friend del 0,5 al 1, que nosaltres no portem, doncs la via està equipada i així figura a la ressenya dels germans Massó.

Jo això no ho acabo d'entendre, que es treguin expansions en vies on abans no n'hi havia ho trobo bé, però decidir treure un spit dels primers ascensionistes ja no ho trobo bé, si al menys el que ho ha fet explica que cal anar-hi amb friends. No fa massa gràcia fer una caminada de més d'un hora i no poder acabar la via pel que us acabo d'explicar.

 El Josep A. en el segon llarg

 L3

 Inici del L4

El company flanquejant la bola, perquè sense friends l'articial no és pot fer, o be amb un spit es pot aprofitar el "casquillo"

MONTSERRAT Miranda del Pas del Príncep "via makita plateá"

Sembla que el dissabte serà el millor dia del cap de setmana per escalar. Així que enfilem cap a la Miranda del Pas del Príncep, amb la intenció d'escalar la makita plateà. Després d'una bona passejada arribem a peu de via, on tot i fer un bon sol la temperatura pensàvem que seria més agradable.

Enfilem el primer llarg, que segons la ressenya original és V+/6a, tot i que en un altra ressenya posa que el llarg és màxim V/Ao. No sé com ho deuen de fer, perquè tots els passos són obligats i precisament el que jo he trobat més difícil els seguros no et queden a tocar. Aquest llarg és el que té més continuïtat, la resta vas fent per terreny fàcil i de tan en tan et trobes un muret equipat.

El lloc és molt guapo i malgrat ser un lloc solitari avui trobem un parell de cordades a la via blava amb el Antonio G. Picazo al capdavant.

 L1

 Apretadeta a l'inici del 3r llarg

Començant l'últim llarg

 FOTOCIM

MONTSERRAT Frares Encats Agulla fàcil "via del Senglar"

-->

Aquest cap de setmana fem una incursió per la bonica zona de Frares encantats, tot i que la intenció era començar per un altra agulla, el fred ens fa buscar cares més assolellades, així que anem a l'Agulla fàcil.

La via a mi m'ha agradat força i em recorda als meus inicis per Montserrat, on les expansions eren molt minses. En els primers 50 metres únicament hi ha un buril, però hi ha força forats, per friends; nosaltres hem utilitzat els aliens vermell i groc i el camalot del 1. Via sense massa dificultat tècnica però té un plus pel lloc i l'estil que la fan recomanable.

Al baixar i quan estem aprop de la canal del Lloro trobem una placa equipada amb spits vells alternats amb bolts del 8, no sabem el que és però té un llarg d'uns 40 metres  de V, totalment equipats.
La ressenya de la via la trobareu al blog de l'Eduard 

 Primer llarg

 L2

  En el tram més difícil

 Els companys arribant a la R2

 Fotocim

Placa que vam trobar equipada i que va a parar quasi al peu del Bastó de Frares

MONTSERRAT La Monja "via Goma 2"

-->

A mig matí quedem amb en Toni, per anar a fer la via goma2 a la Monja. Tot i que a Can Massana hi ha boira, arribats al coll de Guirló ja s'ha esvaït i farà un dia fantàstic.

Arribar al peu de la via ens ha costat una mica de localitzar però finalment ens hi posem. La primera no té massa dificultats i està sobre-equipada, doncs en Toni em diu que les tirades només tenien una expansió i n'hem trobat 4 en un tram que no supera el IV-. El segon llarg és una mica més continuo IV+ i el tercer amb la mateixa tònica que el primer. La via no m'ha agradat massa, però estar al peu del cap de la Monja amb aquest ambient ja val la pena.

Nosaltres decidim sortir per la via normal, que tot i que és cara nord avui no fa massa fred. En Toni flanqueja per sota el cap de la Monja, la part final és força aeri però sense massa dificultats. Ens mirem el llarg que queda i t'agafa ganes d'arrencar a corre, roca amb força líquens i la part de dalt sembla descomposta, però ens hi posem. Molt bonic tot el tram fins una fissura just sota del cim, segons la ressenya que portem i cap un camelot del 0.4 però no aconsegueixo posar-lo, un del 0.75 hi entraria perfecte, per sort portem els aliens que sempre entren, hi fem el llarg més maco d'avui, res a veure amb les tirades anteriors, que personalment no m'han agradat

Frares Encantats

 Primer llarg

 El Toni en el 1er llarg

 En Toni escalant amb elegància el 2on llarg

 Arribant a R2

 Precioses vistes des de R3

 El Frare Gros

Flanqueig per agafar la via normal

 El millor llarg, amb diferència.

 En Toni arribant al final de via

La ressenya la podeu trobar al blog de l'Eduard (Escalatroncs)

MONTSERRAT Manolito Garcia "Master comander"

-->

Avui quedem amb el Jaume i el Toni, aquest últim només el coneixia de manera virtual.

Tot i que no tenim una idea clara on anar, ens decidim per fer alguna escaladeta ràpida a la zona d'Agulles, doncs els companys estan de festa major i a dinar han de ser a casa.

El nostre objectiu era un altre, després de buscar-lo, tornem a ser al peu de la via Master, així que malgrat en Jaume i jo l'haguem fet, ens decidim per enfilar-nos hi, per no perdre més temps buscant. La via, com diu en Jaume, és una excursió vertical, però força agradable i amb bona companyia, com és el cas, fins i tot disfrutes.

MONTSERRAT Miranda de l'Alba "via del falcó"

-->

Avui hem quedat per fer una matinal amb el Josep Anton, així que ens n'anem a Frares Encantats per fer la Miranda de l'Alba, la via del Falcó. L'aproximació és una passejada realment deliciosa, a més fa un dia perfecte per escalar o per qualsevol cosa que es vulgui fer.

Arribem al peu de la via, una mena de rampa de III-IV+ des de baix no es veu res, però la ressenya diu que només calen cintes, imagino que la part final que es veu més vertical deu d'haver alguna cosa, per si de cas m'enduc els aliens per si hagués algun foradet. La tirada està neta, però pots anar una mica a la canal herbosa a pillar una savina que no està mal, a la part més vertical ja no hi ha vegetació, malgrat tot, torno per veure si puc posar alguna cosa, que bé hi ha una fissureta on hi caben friends, no és que sigui difícil però una patinada et fa tocar terra.

El segon llarg és una mena de flanqueig primer en Ao i després A1, els burils estan molt separats i del segon al tercer has de fer virgueries per arribar-hi, a més hi ha cintes cutres en els burils que dificulten mosquetonejar bé, per acabar de posar emoció em cau l'estrep, a sobre d'un arbre que hi ha en la canal del primer llarg, joder quina merda el meu superestrep, de totes maneres ja estic en un lloc on hi ha més vidilla, surt en lliure però molt finet, una travessia fina a la dreta i R

La tirada ha estat laboriosa. La reunió és un lloc de somni un forat amb una visió de Frares privilegiada. No veig massa el col·lega, però el sento renegar, treure els mosquetons dels burils era complicat i la posició no era massa còmoda.

L'última tirada és veu molt curteta un parell de murets de V ben equipats, em preparo per pujar però abans xarren amb el company que ha d'arribar se'ns falta a un dinar. Li dic que pugem i que ell marxi que jo ja aniré a buscar l'estrep, però tinc clar que no em deixarà sol per anar a buscar l'estrep, per què potser hem de fer un altre cop un tros de la primera tirada i enfilar-me a l'arbre. Així que rapelem i després de fer una mica el mono recupero el superestrep i cagant llets cap a Can Massana.

Primer llarg, pots assegurar-te amb una savina i després, a la part de dat trobes una fissureta

El segon llarg, equipat amb burils vells, a més tenen cordinos que dificulten el mosquetonatge.
Es pot passar pel cordino, però no feien massa bona pinta