dissabte, 27 d’agost de 2011

CAVALLERS Paret donde peta lo riu Malo "via Agujetas de color de rosa"

Després de fer molta bondat, avui dissabte quedem amb la penya de Lleida per anar a Cavallers. Marxem a quarts de vuit amb el Juanito i el Sergi i a mig camí recollim a l'Albert, que ens explica la seva experiència a la Carros de Roc.
Que ben situada  està Lleida, escalar a Pirineu i abans de fer-se fosc ja hi tornes a ser.
La via triada és l'agujetas de color de rosa, a la paret Donde peta lo riu Malo, així que després de descalçar-nos al riu arribem a peu de via.

Comencen en Juanito i l'Albert per una placa de V+, que agafada en fred te lo seu (equipada).


 Banyet de peus

 Placa del primer llarg

El Sergi escalant el 1er llarg

 
Després ve un canvi de reunió fins al peu d'un diedre força dur 6a+, on només hi ha un parell de xapes situades en els llocs més difícils, la resta pots anar equipant.
El llarg següent torna a ser un canvi fàcil de reunió.


 El company en el llarg més dur

 R4, difícil de veure si l'herba és alta

En Sergi enceta la cinquena tirada que està força be, té un petit tram de V+, aquí cal posar alguna cosa.

 El Sergi en el tram més difícil de la tirada 5

La sisena tirada, que em toca a mi, és una passada de guapa un placot de 50 metres de V amb els seguros ni massa lluny ni aprop, una disfrutada (equipada)


 L6, el més disfrutón

 L6

L6

L'últim llarg surt per una mena de diedre fins empalmar amb l'últim pas de la Indirectessima, on coincidim amb la Natasha i en Pascal amb qui baixem plegats pel ràpel que localitzareu caminant uns 50 metres cap al nord, després de passar un arbre, el trobareu. Si aneu amb cordes de 60 en 4 ràpels sou a peu de via, l'últim té 60 metres.

Fent relacions internacionals

La ressenya de la via la podeu trobar a Lo Gall

divendres, 12 d’agost de 2011

MONTSERRAT Zona torrent dels Naps


Avui divendres tornem amb en Joan B. a una zona nova pels dos, la del torrent dels Naps que és ombrívola pels matins. Deixem el cotxe a l'aparcament del vermell i  passat el caos de blocs que hi ha després de la cova de l'Arcada agafem un corriol que ens porta a la zona que està plena de petites agulles una de les primeres que reconeixem és l'Altiva. Volíem començar amb el Pas del Naps però no l'acabem de localitzar així que ens enfilem al Cavall dels Brucs per la via Foguera nocturna que comença amb tres passos d'Ae, l'últim em surt en lliure. Flanquegem a la dreta tot seguint les assegurances fins uns passos d'artificial per entrar a la R1. El segon llarg, que em toca a mi, és preciós, molt vertical i mantingut en el V+ amb algun passet de 6a i la roca immillorable, cal tibar de dits i en alguna ocasió les expansions et poden tentar però val la pena intentar-ho per què el tram és boníssim. El tercer llarg surt a la dreta amb artificial, animat pel llarg anterior ho intento en lliure però a la tercera expansió no li veig color, però segur que surt en lliure la tirada. Una via que ens deixa molt satisfets. Del cim localitzem el Pas dels Naps, on anirem.

 Cavall del Brucs

 Agulla del Xevret

En Joan iniciant el Cavall del Bruc
 Primer llarg

 l'artifo d'entrada a R1

 El preciós segon llarg

 En Joan acabant L2

 Inici de L3


 Munió d'agulles 

Estan al peu de via, penso que la paret es veu una mica cutre, però un cop t'hi poses la roca es molt bona, i malgrat marquen un parell de passos en Ao, en lliure no supera el V, la tirada surt molt maca i força mantinguda en el IV+/V, una disfrutada.
El segon llarg cal sortir a la dreta fins un clau i d'allí al cim, on sento queixar-se al Joan hi ha un munt de formigues que estan com a boges d' haver rebut companyia.
Tot i que no és massa tard el sol ja ha fet acte de presència i la calor es deixa notar així que avall, però segur que tornarem. Les ressenyes les trobareu a Onaclimb (Ecos/Naps)

Iniciant el Pas dels Naps

 En Joan arribant a R1

 Tram final

dimecres, 10 d’agost de 2011

MONTSERRAT Agulles Roca Dues puntes, Boteruda i Torta


Quedem amb el Joan B. per anar a les Agulles, no sabem massa on anar, ho decidirem em funció de la calor. Però ens adonem que avui fa més un dia de tardor que de canícula estival. Així que comencem fent un parell de vietes a la Roca de les Dues Puntes, li marquen V, però la dificultat es concentra en els primers passos.

 Roca de les Dues Puntes
 

Seguidament ens dirigim a la Boteruda del Gra per fer la via Califòrnia, que m'hi vaig fixar el dia que vam fer la Dipankasa, a més recordo una piulada en el blog del Lluís que la deixava bé.

La via comença per una fissura amb alguna zona amb terra, però no molesta excessivament, si et col·loques bé no tens problemes, diuen que és 6a, però jo he trobat algun V+ més difícil. La tirada és molt curta.

El segon llarg té una sortida que li marquen V+, amb molta pressa i molt bolts, aquesta via no pateixes mai per les assegurances, són d'aquelles vies que et fan malacostumar. Després del muret ve una zona més senzilla, però força maca.

L'últim llarg, cal vigilar una mica la roca però surt molt bé.


Petit diedre (6a?)
 En Joan arribant a R1

 Muret de sortida de la R1

 En Joan a la R2




  La Filigrana


Finalment anem a la Torta que als dos ens fa gràcia de fer, l'escaladeta està força bé i la visió de Frares i Agulles és molt maca.

 En Joan escalant la via blava de la Torta

 Bonica visió
de la Regió de Frares Encantats