diumenge, 21 de desembre del 2008

MONTSERRAT La Plantació

-->
Avui diumenge hem quedat una mica més tard no ens passi com ahir, que el sol encara no toca a la paret. Anem a conèixer la Plantació, esperem que el fred no ens faci marxar, com l'últim cop.
L'aproximació és força agradable, pel camí del Clot de la Mònica en uns tres quarts et plantes en aquest raconet de Montserrat, supertranquil. Anem als estalvis del porró a fer la via Pell Roja, arribar-hi és fàcil vas pujant pel camí marcat amb taques grogues fins que trobes una fita i un corriol a la dreta que et deixa a peu de via.
El primer llarg superguapo 6a molt ben equipat, no és obligat però val la pena intentar-ho sense fer trampes; fins el tercer bolt és el tram més difícil la resta V-V+ com a màxim. El segon llarg té un desplomet de sortida V+ molt maco després xino xano fins al cim.
La ressenya ens diu que es pot baixar rapelant d'un arbre i anar aprop de la canal, aquesta era la nostra intenció per què hem deixat les bambes a peu de via, l'arbre està sec i jo no me'n fio gens de baixar, així que baixem a peu per una canal (W) bastant emprenyadora. Al cim també hi ha un pi, que té les branques molt baixes, no sé si amb un seixanta arribaríeu al peu de via, el pi és viu.
Un cop recuperades les bambes decidim anar al Barretet a fer la via Caçadors de Mamuts. Tornem al camí de les marques grogues i pugem amunt fins que trobem un altra fita i un altra corriol que l'heu de deixar a l'alçada del Barretet, des de baix sembla molt lluny l'agulla, però en 10 minuts arribes. La via és molt guapa, el primer llarg té un pas tonto d'entrada V+, la resta tot i no ser massa difícil és preciosa. El segon llarg, un altra meravella, tan que intento enganyar al Josep A a veure si me la deixa fer, però no hi ha sort. Comença amb una mena de canal de V, fins arribar a un desplomet li marquen V+, jo l'he fet per l'esquerra del bolt és possible que per la dreta hagi més vidilla. La via a l'igual que l'anterior està molt ben equipada, si voleu ja casi al cim hi ha una fissureta per un camalot del 0,75. Del cim es baixa rapelant 35/40 mts. Les dues vies estan ben equipades però en la última jo li hagués posat un ràpel just sortir al cim, per què ara es rapela d'una arrel (forta), però aneu en compta al recuperar les cordes és fàcil que caiguin pedres i que el nus es pugui enganxar (feu un as de guia per què no s'enganxi). Ja no queda temps per més, i és una llàstima per què fa una tarda superagradable.

La Plantació via Pell Roja i camí del Barretet

(la foto és de fa un parell de caps de setmana)


Un matí excel.lent per caminar


Primer llarg de la Pell Roja


Després del desplom, segon llarg


L'Enric i en Josep A. al cim de l'agulla


L'Enric a l'inici del Barretet


En Josep Anton a l'inici del 2on llarg


L'Enric en el segon llarg del Barretet


Un dia fantàstic en un lloc de somni


Les ressenyes les podeu trobar a la web Onaclimb http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm#

dissabte, 20 de desembre del 2008

MONTSERRAT Cara sud del Montgros


-->
Avui primer cap de setmana d'anticicló, quedem per anar a fer alguna vieta a la Cajoleta, doncs els compromisos no ens deixen tot el dia. A l'arribar tenim dubtes de si el sol arribarà a tocar a tota la paret, sort que Montserrat hi ha tantes possibilitats, així que anem a conèixer la sud del Montgrós, que segur que hi farà sol, tot i que el cel està enteranyinat. Una bona caminadeta fins al Montgrós i comencem per la via de més a la dreta, crec que es diu Juan Bala, les dues primeres tirades de V i l'última de IV. Arribem dalt i baixem rapelant, la via no ens agradat massa la roca no està descomposta però hi ha moltes crostes de roca que et fan anar sempre alerta. Ens recordem del be que ens ho vam passar fent esportiva l'altre cap de setmana a la Palomera.
Provem la via del costat, no recordo el nom, en Josep A. Em diu que és V+, després de fer els primers metres dubto que la dificultat sigui aquesta, ens adonem que estem en un altra via una mica més difícil 6a+, un llarg de de quasi 55 metres força maco i la roca molt millor que l'anterior. Un cop tots dos a la R, decidim baixar i no fer la rampa de IV, que queda fins dalt. Ei que passa, estem canviant la nostra mentalitat clàssica.


Cara Sud del Montgrós


Primera tirada de la Juan Bala


En Josep A. Arribant a la R1 ( la foto hauria d'està girada, però ???)


En Josep A. a l'inici del segon llarg


Escalant la via de 6a+


Zona d'Agulles

dissabte, 13 de desembre del 2008

MONTSERRAT La Palomera

Després de mirar el cel, i consultar aquest mals misteriosos, propis de l'edat, que venen i marxen sense cap raó aparent. Avui em quedaria al llit.

Mentre m'apropo a Montserrat el dia està tapadot, teníem la intenció d'anar a la plantació, però avui no serà.

Pugem a la Palomera, no sé si avui escalarem massa, fot bastant de fred i humitat i en qualsevol moment pot ploure, tot i que les previsions eren pluja al vespre. En fi, arribem a la Palomera i la roca fot molt bona pinta. Anem a la Palomera II a la part de més a la dreta i fem una via facileta, avui no tinc el cos per tibar massa i la pedra està superfreda, la dificultat em diu el company que és 4c+, suposo que al final m'equivoco per què ataco un desplom que no és tan fàcil a més no hi ha bolts, després em diu el company que a l'esquerra havia un parabolt i que el pas per allí no tenia res. Com ha sortit el solet, continuem i fem una via molt maca que està al costat, li posem 5b+, no és V+ però tampoc V, ens ha agradat força. Com sembla que l'adrenalina li va be a les meves lumbars, provem una via de 6a que està al costat, molt fineta al començament després més fàcil, carai com més costa més disfrutem. Llàstima que comença a fotre fresca, per què es veuen línies molt xules. Anem a la Palomera I que encara li toca el sol, i fem un parell de vies fàcils, fins que el fred ens fa marxar. Baixant, em trobo supermotivat tinc ganes de tornar a provar els 6bs i un 6c, per aquest últim caldrà entrenar.


Via de més a la dreta encara tapat


Al final ha quedat un dia molt bo










A la Palomera 1


divendres, 5 de desembre del 2008

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "via l'últim fluter"

Avui divendres després de la feina marxo cap a Collbató, no sé si tindré molt de temps, però vui probar-ho. Son quarts de quatre i estic davant de la Paret de la Codolosa, fa pocs dies vaig veure a internet unes vies obertes pels Alberts. La via triada és la de l’últim flutter, una mirada a la ressenya i suposo que deu de ser molt semblant a la majoria del sector. L’aproximació, com totes les vies del sector és molt ràpida, a peu de via hi ha un parabolt diferent als que estem acostumats a veure a les parets. Ataco la via directament, no aneu a la dreta que sembla el més lògic, pugem per la placa IV-IV+ fins arribar a un diedre que va cap a l’esquerra, allí comencen les dificultats , fem un tram preciós i ben equipat de V molt mantingut, tot i ser una paret modesta aquest tram té molt d’ambient. Desfaig el llarg i torno a disfrutar de la tirada, ha estat una sorpresa molt agradable, abans de començar m’imaginava una via amb placa amb algun tram més vertical de V, doncs no, uns pasos molt agoserats. El segon llarg, és facilet una placa de quart on hi trobareu un parell de parabolts. La via malgrat ser curta, molt recomanable. El descens és pot fer en ràpel o bé pujar una mica fins agafar el camí de les bateries.

Paret de la Codolosa- l'últim fluter

Primera tirada, la més maca




Últims raigs de sol