ORIHUELA Paret Negra via a la derecha del espolon

Avui anem a la paret Negra a fer la via a la derecha del espolon.

Quan arribem a lloc, fot fresqueta, però després de l’aproximació veiem que avui patirem calor, malgrat estar al mes de gener. A l’arribar a peu de via, en Toni s’adona que s’ha deixat els peus de gat, sort que l’aproximació no és massa llarga, així que, mentre ell ho va a buscar, nosaltres comencem. Desde baix, fot bastant respecte la tirada, però a mesura que vas pujant no pares de disfrutar, un llarg força vertical amb una dificultat mantinguda en el IV+ i algun pas de V. Gairebé 55 m de disfrutada. Cal anar seguint els parabolts més vells.

El segon llarg continua amb la mateixa tònica amb un tram on cal apretar una mica.

Enceto el tercer llarg, dubto si anar per l’esquerra on els parabolts son vells o la dreta que es veuen més nous, però com hi ha tantes vies. En fi els companys em diuen que per la dreta, però estic convençut que s’equivoquen. No he llegit bé hi em sembla que això no és IV, i com soc tan tossut penso que no tenen raó i me’n vaig a buscar els bolts vells i renoi això es una mica més de cinquè superior i la línia de parabolts va cap a un sostre, socorro; per sort abans d’arribar al sostre veig a la meva dreta una reunió així que després d’un flanqueig delicat ja hi soc, miro cap avall i he de donar la raó als col·legues, per la dreta es veu més senzill.

L’ultim llarg és el mes curt amb un parell d’apretades de V.

Per baixar, nosaltres hem seguit les fites que ens porten cap a la dreta fons trobar un cable que serveix per remuntar una canal i després xino xano fins un parell de ràpels.

A diferència d’ahir avui hem disfrutat de valent

Paret Negra

Primer llarg

Els companys en el 1r llarg

El J.Anton arribant a R1

 

El segon llarg

 

Desde R3

Tercer llarg (variant)

Arribant a R3

L'equip

REDOVAN Paret de la Cantera via PyP

Avui, anem a Redován, concretament a la paret de las Canteras. Una paret d’una mica més de 200 metres, triem la via PyP.

Deixem el cotxe a las cordelerias Artibel i en uns 20/30 minuts estem a peu de via, desde lluny semblava més tiesa, un cop al peu això es veu bastant tumbat. Segons la ressenya cal portar friends, com no coneixem la zona, anem carregat com si haguessim de fer la Nose, amb 3 o 4 friends variats és suficient. Dels 215 metres que diuen que te la paret potser hi 40 o 50 metres verticals, la resta és bastant tumbat. Les tirades son de 55 i alguna de 60.

Per baixar cal flanquejar a la dreta i desgrimpar fàcil fins un coll, a partir d’allí el camí és més còmode.

A nosaltres no ens ha agradat massa aquesta via.

En aquesta adreça trobareu l’aproximació així com els croquis de les vies

https://gonzaloclimb.com/croquis-escalada-la-cantera/

Paret de la Cantera

 

Primer llarg

 

 

 

Últim llarg

REDOVAN La Planxa vies esportives

 

Aquesta setmana marxem uns dies a buscar el solet del sud, concretament a Oriola. A primera hora del matí enfilem la carretera, amb intenció de fer una vieta a Sacks, però a l’arribar veiem un cartell que posa que és finca particular i que està prohibit escalar. Així que anem a dinar i despres fem unes vies d’esportiva a Radovan abans d’entrar a l’apartament

 

 

PUIG CAMPANA Esperó Central

Ahir a la nit el vam intuir, avui el tenim davant nostre; impressionant el Puig Campana, és veu preciós amb la punta vermella pels primers raigs de sol. Marxem cap als 420 metres de somni, ummm no estarem sols, a mesura que ens atansem no veiem ningú enfilar-se per la nostra via, perfecte. Som al peu i la parella estan asseguts, no sé que estaven esperant, ens diuen que ja l'han fet un parell de cops, però que ara es posen a escalar. En fi fem uns estiraments per tranquil·litzar-nos, sembla que porten bon ritme. El primer llarg el fem per un diedre que jo li posaria V, coi si els IV+ són així, després veiem que la via anava a l'esquerra del diedre. A continuació un parell de llargs que van a  l'esperó, per aquí hi ha moltes variants. A partir del llarg 4 ja estas de ple en l'esperó i tots els llargs són molt guapos, és IV+, però molt aeri i vertical i t'ho has d'anar equipant perquè no hi ha més de 4 claus i 1 spit en tota la via. Llàstima que hem hagut d'esperar força estona a les reunions, perquè ho haguéssim fet en 3h 30m. La propera vegada ens llevarem més d'hora.

La baixada li marquen 1h 15 minuts, nosaltres hem estat gairebé dues hores. Cal anar sempre amb molta atenció perquè és perillosa, no difícil

Ja a la tartera anem mirant l'esperó i intentem esbrinar els llargs de l'esperó, que ara ja és un record, més a la dreta veiem la via diedros mágicos i l'esperó elegante, que bonic que és veu, en fi ens ha sortit feina per una propera visita.

De material amb els camelots 0,5 al 3 aquest últim és el  més utilitzat i sobretot, cordinos pels nombrosos pont de roca.

La ressenya la podeu trobar a la pàgina de via clásica

 En el centre l'esperó central

 Primer llarg, la ruta flanqueja a l'esquerradel peu del diedre

El Josep A. en el llarg 2 

Arribant a la R4 

L5 

L6

Arribant a R6 

L7, preciós com tot l'esperó 

El Josep A. arribant a R7 

L8, és fa difícil dir quin és el llatg més guapo 

Al final se'ns va afegir un col.lega que havia fet una via per la dreta en solitari 

baixada 

A l'esquerra l'esperó central al mig l'espero elegante

MONTANEJOS Paret de la Maimona "Kombinado Komecacas"

Marxem cap al sud on tenim assignatures pendents de fa temps. Abans però, i per aprofitar el viatge fem una paradeta a mig camí per conèixer Montanejos i fer alguna de les vies llargues que hi ha per la zona. Us explico per on vam passar doncs serveix per anar cap a la zona d'Alacant i t'estalvies uns 80 quilòmetres d'autopista de pagament. Sortim de l'AP7 a Torreblanca i agafem una carretera molt bona que empalma amb l'autovia CV10 que acaba a Sagunt. Nosaltres la deixem a Onda i cap Montanejos per un recorregut molt bonic, el poble com tots els de la zona està molt ben cuidat, a l'estiu es deu estar de conya, al matí et matxaques escalant i després al balneari a prendre les aigües i uns bons massatges. Qui diu que l'escalada és dura.

Deixem el cotxe a la font de la pechina i en 5 minuts arribem a la paret de la Maimona on trobem gent, la nostre via no hi ha ningú, així que ens disposem a fer els 4 llargs que marca la guia. Els dos primer llargs li marca 5b i els dos següents 5c i 6a. La roca és la calcària del Juràssic, per fer-vos una idea és com la de les parets de Camarasa, la via és molt guapa i allò que diuen en Montanejos los seguros estan lejos, aquí no es dona. La via es pot fer en dos llargs i únicament necessitareu cintes. La baixada 1 ràpel de 60m fins a peu de via.  

Paret de la Maimona

L1

El company al segon llarg

L2

En el tram més complicat del tercer llarg

L3

En el tram més fi del llarg 4