Avui fem l'última escalada de l'any, ens trobem a Sopeira amb el Quique, que baixa de la Vall d'Aran.
L'aproximació es fa seguint el camí de terra, travessem el riu per un pont de pedra, anem seguint un camí ben marcat fins que trobem un barranc que remuntem i sortim d'aquest a l'esquerra fins a peu de via. La via a mi, m'ha agradat força, com a tirada més difícil és la quarta. La via està molt ben equipada.
No hi ha fotos, la targeta va fallar.
dilluns, 30 de desembre del 2019
divendres, 27 de desembre del 2019
ABELLA DE LA CONCA Torre Xica via Yolanda Cortes
Després dels dos dies de Nadal ens trobem amb els amics del Vallès a Abella de la Conca . Ens distribuïm en tres cordades per fer les vies Pepa, Yolanda Cortes i la Mariquita Perez.
Nosaltres amb el Quique hem fet la Yolanda Cortes. La via està força bé, tot i que el 3er llarg que m'ha tocat a mi, m'ha costat força, això de fer adherència i exigir tanta força a la cama, encara em costa. Tot i que la via no està malament per mi el millor trobar-nos i disfrutar de l'escalada amb els companys
Nosaltres amb el Quique hem fet la Yolanda Cortes. La via està força bé, tot i que el 3er llarg que m'ha tocat a mi, m'ha costat força, això de fer adherència i exigir tanta força a la cama, encara em costa. Tot i que la via no està malament per mi el millor trobar-nos i disfrutar de l'escalada amb els companys
El Quique en la placa del tercer llarg
Cim
Amb alguns companys, del Vallès
dimarts, 24 de desembre del 2019
VILANOVA DE MEIA PAS NOU Via de les cinc feixes
Abans de fer la via pensava que no seria una gran via. Cal dir que les feixes li fan perdre continuïtat, però gairebé tots els llargs tenen passos molt bonics especialment el llarg 4 que et posa les piles i el següent, no tan exigent però molt disfruton. Una via que m'ha agradat força i ens ha deixat un bon regust.
La via comença a la carretera mateix, la baixada tot i que hi ha llocs que li marca una línia de ràpels i corda fixa, és preferible i més ràpid baixar caminant per una feixa que arriba directament a la carretera.
La via comença a la carretera mateix, la baixada tot i que hi ha llocs que li marca una línia de ràpels i corda fixa, és preferible i més ràpid baixar caminant per una feixa que arriba directament a la carretera.
En Cesc en el L2
L3
L4, el més bonic
L5
En Cesc sabat i jo al cim
Croquis de la via, copiat de la pàgina dels Visas
dissabte, 21 de desembre del 2019
MONTSERRAT TORRENT DE LA SALUT
Ara feia molts dies que no quedava amb el Toni, em proposa de fer una matinal al Torrent de la Salut, unes vies que han equipat no fa massa el Toni Alarcon unes i en Joan Baraldés altres. La primera via que hem fet té tres tirades, únicament cal apretar una mica per arribar al cim, les altres molt senzilles, a mi no m'ha agradat massa. Després anem a fer un parell de vies curtes que es diuen t'estimo, en català i en francès. Al blog d'en Baraldés trobareu mes informació.
Aquest dissabte, he oblidat la càmera i els companys no en porten mai.
Aquest dissabte, he oblidat la càmera i els companys no en porten mai.
dimecres, 18 de desembre del 2019
ALOS DE BALAGUER Via 1 d'Octubre
Avui pugem amb el Josep a Alòs de Balaguer, farem la via 1 d'octubre, que ell no ha fet i jo vaig fer fa uns mesos i voldria fer de primer el primer llarg. La via té quatre llargs que no apreten massa i esta totalment equipada.
Una mica de boira que ha marxat només arribar nosaltres
El Josep arribant a R1
Segon llarg
No és el 4art llarg de la via, però és més bonica
dimarts, 10 de desembre del 2019
PARET DEL PONT Via Guapos
Aquest dimarts anem amb el Josep i el Pep Godoy a repetir la via dels Guapos una via que van obrir en Manel Solís i l'Eloi.
És una llàstima perquè sempre ha sigut una via molt bonica i com té poquissimes expansions, la gent no hi va. Cal dir que amb uns quants friends no es passa gens de por. Fent la via, hem fet una tasca important de neteja d'herbes i punxes.
És una llàstima perquè sempre ha sigut una via molt bonica i com té poquissimes expansions, la gent no hi va. Cal dir que amb uns quants friends no es passa gens de por. Fent la via, hem fet una tasca important de neteja d'herbes i punxes.
L'inici de la via és fàcil de trobar perquè hi ha un spit a uns cinc
metres de terra (queda a l'esquerra de la via neura), abans però, hi ha
fissures on podeu posar friends o fissurers. Continua en direcció a un
parell de savines i un clau, d'allí anem a un diedre on entren
perfectament friends mitjans i grossos. Flanquegem a l'esquerra on
trobarem un altre clau. Dificultat IV+/V, però del d'abans.
La reunió està en una feixa amb un parell de parabolts. Sortim per la dreta, trobareu un pont de roca que hem deixat equipat, anem en direcció a un spit, visible des de la reunió, abans un camalot del tres ens ha ajudat a protegir el pas fins l'espit. Un cop superat l'espit, per un lloc fàcil anem fins una fisura final que ens porta al cim. Dificultat IV+/V
La reunió està en una feixa amb un parell de parabolts. Sortim per la dreta, trobareu un pont de roca que hem deixat equipat, anem en direcció a un spit, visible des de la reunió, abans un camalot del tres ens ha ajudat a protegir el pas fins l'espit. Un cop superat l'espit, per un lloc fàcil anem fins una fisura final que ens porta al cim. Dificultat IV+/V
Inici de la via
L1
L1
L2
L2
Fotocim
Itinerari
A sota ressenya d'en Joan Escuer, amb la modificació feta pel Manel Solis, aperturista
dijous, 21 de novembre del 2019
ROCA GRISA Via Esparraguera
Aquesta via crec que l'he fet mes vegades en solitari que amb companys. Avui quedem amb el Jaume per fer-la, ara feia anys que no venia per aquí, bàsicament perquè físicament era impossible, així que malgrat l'hagi fet tantes vegades, sento un cert neguit.
Comença el Jaume, la roca encara no li toca el sol i és molt freda, potser quan escali la segona ja hi tocarà, doncs no, començo el llarg i em quedo encallat en els passos difícils, buff com li costa al magí, tres anys sense escalar i ara m'està passant factura que si la presa de la dreta, no millor la de l'esquerra, que si patina la roca, que tinc els dits gelats, que si tinc el cul estret, però malgrat tot, cap amunt. Després amb solet la cosa va sortint una mica millor. Una escalada, que tot i que no sé quantes vegades he fet, sempre deixa un bon regust i compartint-la amb bons amic no es pot demanar més.
Comença el Jaume, la roca encara no li toca el sol i és molt freda, potser quan escali la segona ja hi tocarà, doncs no, començo el llarg i em quedo encallat en els passos difícils, buff com li costa al magí, tres anys sense escalar i ara m'està passant factura que si la presa de la dreta, no millor la de l'esquerra, que si patina la roca, que tinc els dits gelats, que si tinc el cul estret, però malgrat tot, cap amunt. Després amb solet la cosa va sortint una mica millor. Una escalada, que tot i que no sé quantes vegades he fet, sempre deixa un bon regust i compartint-la amb bons amic no es pot demanar més.
dijous, 7 de novembre del 2019
VILANOVA DE MEIA. Placa fàcil
La intenció no era anar a les plaques, però arribant a Vilanova ha començat a plovisquejar, així que passem al pla B, després de fer la primera via, sembla que la cosa vol despejar i potser hem pres la decisió errònia, però comencem la segona via i comença a ploure en un moment s'ha posat tot xop, així que cap al bar.
dimecres, 6 de novembre del 2019
SANT LLORENÇ Paret del Pont-Combinació normal i neura
Els dimecres acostumen a quedar la Penya Geriàtric Team, malgrat ja som bastant grandets, encara n'hi ha algun que té el vici de treballar. Els que treballeu, no us preocupeu que amb els anys es cura aquest vici. Com no tenim massa estona repetim la paret del Pont, però avui fem la combinació Normal i la neura.
Escalant el primer llarg, hem fet dues cordades
El Jose arribant a R1
Final de la Neura
Geriàtric team
dimecres, 30 d’octubre del 2019
PARET DEL PONT SANT LLORENÇ DE MONTGAI via Neura
Feia dies que no quedàvem la colla geriàtric Team. Com sempre ens trobem a migdia, abans de dinar per fer alguna vieta per Sant Llorenç. Tot i que fa boira, com no fa fred, ens decidim per la paret del Pont , que va ser on jo em vaig estrenar en l'escalada, li comentava al Jordi, que quan m'hi va portar el Joan Enric Farreny les cames em tremolaven, d'allò fa més de 45 anys. La via triada és la Neura que van obrir el Massanetes, i que mai he fet. La paret del Pont, no ha estat una paret massa frecuentada.
A peu de via li dic al Jordi que jo no vull "copiar" i que m'agradaria fer alguna tirada de primer. Com em deixa triar i la primera tirada sembla descomposta escullo l'esperonet de la segona.
El Jordi en el primer llarg, tot i l'aspecte la roca és molt ferma i té moviments molt bonic i molt aeris
A peu de via li dic al Jordi que jo no vull "copiar" i que m'agradaria fer alguna tirada de primer. Com em deixa triar i la primera tirada sembla descomposta escullo l'esperonet de la segona.
El Jordi en el primer llarg, tot i l'aspecte la roca és molt ferma i té moviments molt bonic i molt aeris
L1
Arribant a la R1
El Vis a mig L1
El segon llarg comença amb un desplom que diuen que és de V, per mi li posaria mig grau més. La resta de la tirada és preciosa amb una roca magnífica.
L2
Vidal's brother
Una via que no en donava un duro abans de pujar-hi, però després de fer-la del tot recomanable.
Si voleu saber més detalls, ho trobareu a la pàgina de l'eduard (escalatroncs)
Si voleu saber més detalls, ho trobareu a la pàgina de l'eduard (escalatroncs)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)