dissabte, 6 de juliol de 2019

PIC DE LLAUSET via GAS

Encara amb cruiximents a les cames del Salvaguarda, enfilem cap a Llauset, de ràpida aproximació i escalada. Lo segon si, però caminar per blocs inestables, molt dur i entretingut, per mi. Crec que m'ha costat més, creuar la tartera que pujar del cotxe al coll d'Anglòs. 
En vista de l'èxit de caminar per sobre dels blocs optem per rapelar el primer llarg. El diedre es veu molt maco, hi trobereu un parell de bolts, tot i que té 55 m, nosaltres no hem posat res, es bastant fàcil crec que li marquen III-IV. El segon llarg també és senzill i tampoc està tan malament, el tercer llarg té els primers 10 m bastant guapos, però la resta a mi ja no m'ha agradat massa. D'aquesta paret només em queda per fer l'antiparques, de les que he fet, sens dubte la que més m'ha agradat la Valric.
Un cop dalt, ens queda, per mi el més complicat baixar, recordo que el primer cop vam baixar en una horeta avui, jo,  més del doble.

 Al collet d'Angliòs

 El Quique, en el diedre del primer llarg

 L2

 Sortint a la cresta, beciberri al fons



dijous, 4 de juliol de 2019

ASCENSIÓ AL SALVAGUARDA

Avui he decidit de treure el rovell dels ferros que porto. L'objectiu triat, és el pic del Salvaguarda, que des de els LLanos de l'hospital de Benasque té quasi 1000 metres de desnivell. He pujat de l'Hospital fins al Portillon de Benasque pel camí més directe i d'allí fins al Salvaguarda, la baixada l'he fet fins als plans de Besurta, i de nou a l'Hospital. El GPS em marca un total de 20 Km.
L'ascensió és molt tranquil·la i el camí sempre és bo, pujant amb els pals m'he trobat molt bé, baixant és un altra història, la musculatura que hi ha al voltant de la protesi encara no hem dona prou estabilitat, però vull pensar que a mesura que anirem treballant la cosa millorarà. Sort que el paisatge t'ajuda a superar les molèsties.

 Sortida dels Llanos

 L'hospital al fons


 Primeres rampes cap al Portillon

 Massis de la Maladeta

 Arribant al Salvaguarda

 Cim del Salvaguarda

 La Forcanada

 Baixant cap a Besurta

dimecres, 26 de juny de 2019

CAMARASA El Puro via Aventafocs

Avui han dit que entra una bombolla d'aire africà, així que anem a buscar l'ombra de Camarasa. La via triada és l'Avantafocs. 
Els dos primers llargs els empalmem, queda una tirada mol bonica. Està totalment equipada. Després arribem al cim del Puro per la via Jopuma








divendres, 21 de juny de 2019

ABELLA DE LA CONCA Escalada esportiva

Aquesta sortida és de fa uns 10 dies i sembla mentida que fins a mig matí anàvem en màniga llarga, amb la calorada que fa avui.
Havíem quedat a Vilanova de Meià per fer la Tarzan, però quan arribem plou, esperem una estona i sembla que es vol aclarir,  ens atansem a la paret i torna a ploure. Així que ho deixem córrer, però a l'arribar a Comiols, sembla que Abella no plou. Allí no ha caigut ni una gota, així que fem unes quantes vies d'esportiva per matar el cuquet




dimecres, 19 de juny de 2019

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Cresta Tio Maria

El primer cop que la vaig fer, va ser en solitari, avui ens trobem amb els germans Vidal, per fer-la plegats. 
El Jordi em diu que provi de fer-la de primer. La primera tirada és molt senzilla, la segona tampoc és difícil, però si espectacular. La tercera em pregunta el Jordi si la vull fer, perquè té un pas de V+, continuo, a l'arribar al pas, en Jordi m'explica com fer el pas, Jordi sé com fer-lo però la cama no fa cas al meu cervell, perquè encara no té prou força. Ajudant-me una mica aconsegueixo passar. El que queda ja és més senzill. 
Poc a poc vaig recuperant sensacions, però encara cal treballar més per recuperar la musculatura de l'articulació. Escalades com les d'avui, encara que senzilles, em donen energia per continuar, així com els ànims dels companys, més d'un m'ha confessat que ens pensaven que no escalaria més.




dissabte, 15 de juny de 2019

COLLEGATS Carretera vella via dels principiants i euronica

Amb el bat de sol que cau fins i tot fa peresa d'escalar, però a la zona de la carretera vella i corre una mica l'aire, ens posem a les vies dels principiants i a la via euronica. Vies molt ben equipades i de poca dificultat, ideals per anar recuperant sensacions amb el maluc.

 L2 Principiants

 L1 Eurònica

 L2 Eurònica

dimecres, 12 de juny de 2019

LES ROQUES DE L'AGUILAR A LES ARENES

Aquest dimecres ens retrobem amb el Jaume i el Toni, em porten a les Roques de l'Aguilar. 
Hem fet tres vies, l'aresta de la Sardana , Buscapeligru i via 1 d'octubre. De més fàcil a més difícil. El conglomerat es bastant diferent del que estic acostumat a Montserrat. Però és una bona escola, on cal utilitzar bé els peus. El lloc i la companyia de deu. Llàstima que estigui tan lluny del meu poble.

 Aresta de la Sardana

 Buscapeligru

 1-O

  1-O

  1-O



dissabte, 1 de juny de 2019

COLLEGATS Esportiva a la Agulla de les Morreres

Avui més que escalar anàvem a fer temps i entretenir al company abans de la festa sorpresa d'aniversari, així que l'enganyem i li diem de fer esportiva a la zona de l'Agulla de les Morreres. Fem unes quantes vies, la graduació li posen V, però no tots son iguals.





divendres, 31 de maig de 2019

ESCALES via Xin Xan

Avui tercer dia consecutiu escalant, anem a Escales per refugiar-nos del sol. Hem triat la via Xin Xan, que ja havíem fet fa bastants anys. És una via love climbing que no pica massa, així  podré fer les tirades que em pertoquin de primer.
La via és de les d'anar fent i les tirades són força semblants, uns 200 metres de plaques.


 El company en el prime llarg

 Arribant a R1

 Escalant el llarg 2

 El company arribant a R2

 Arribant a R3

Arribant a R4


 L5


dijous, 30 de maig de 2019

SANT LLORENÇ DE MONTGAI FORMIGUERA via Memòria selectiva

Com molts dijous, ens trobem amb el Jordi, Vis i el Jose a Sant Llorenç. Avui ja han dit que començaria a fer calor, i no voldríem quedar deshidratats.
Fa una mica de aire i decidim que la Formiguera serà el lloc menys calorós. D'allí n'hem fet moltes, no sabem massa on anar, així que proposo una de no massa difícil, la Memòria Selectiva. Ahir vaig anar tan bé a Montserrat, que estic temptat de fer-la de primer. Però la paret m'ha posat a lloc, el V+, encara em costa, veig com he de fer el pas, però la cama encara no aguanta lo suficient per quedar pressionant de les petites preses. Però bé, si he tingut la paciència i les ganes d'arribar fins aquí, continuarem treballant per minimitzar aquest inconvenients.