dijous, 10 d’octubre de 2019

GRONSA SUD via Esperó de la Lluna plena

Ahir vam estar a Vilamala, fent una via de l'Antxi i el Llorenç. Avui estem als Ports i davant tenim l'esperó de la Lluna plena, també dels mateixos aperturistes. 
Els Ports un lloc que enamora i si a més teniu la sort, com nosaltres, de poder venir entre setmana es disfruta molt més del lloc.


El primer llarg es molt senzill, trobareu un clau i es pot llaçar alguna sabina.


El segon llarg és més bonic i ben equipat, ni molt properes ni allunyades, (tònica de la via). Es pot llaçar alguna sabina al començar.



El tercer llarg, a mi m'ha posat els pels de punta, sembla que t'hagis de quedar amb les preses a la mà. En aquest llarg és l'únic on hem utilitzat un parell de friends (alien groc i vermell) més per la roca que per la dificultat.

Després del L3 el Jorge no fa massa bona cara

El quart llarg, no fot molt bona pinta i després del llarg que acabem de fer no estem massa animats, però res és una tirada molt maca i el V+ surt molt bé.
 
El Jorge sortint de la zona més complicada

El cinquè llarg, el millor de la via, només per aquest llarg ja val la pena. Un IV+, mantingut en un esperonet molt aeri.
 

L'últim llarg, els primers metres són molt bonics i després gairebé caminant fins al cim de la Gronsa.



Precioses vistes del cim de la Gronsa

dimecres, 9 d’octubre de 2019

VILAMALA Arantxa al país dels sons trobats

Dimecres 9 d'octubre em trobo amb el Cesc a Solsona per anar a Vilamala. La nostra sorpresa és que a la famosa corba, no ens deixen aparcar, perquè han de fer un rodatge. Anem enrere a deixar el cotxe i enfilem cap a la paret, per l'aproximació clàssica, pel que ens va dir un escalador local,  hi ha una aproximació més còmoda i curta.
A peu de via trobarem dues fletxes la del mussol gris i l'Arantxa. Les dues primeres expansions, que no es veuen des de peu de via (però hi son), són comunes, després ens desviem a la dreta. Aquest primer llarg a mi m'ha agradat. Els llargs segon i tercer fan perdre continuïtat a la via. El quart llarg sembla més difícil del que realment és, IV i la part pròxima a la reunió un pel més difícil, per mi el llarg més bonic. L'últim llarg, que és el de més dificultat, té algun passet obligat de V+. DE material amb les expansions de la via, per nosaltres ha estat suficient.
El lloc és molt guapo, llàstima de la part del mig de la via, que li fa perdre continuïtat a la via. 


 La paret on hi ha la via

 El Cesc arribant a R1

 El company en L2

 El bonic L4

 L4

 Arribant al cim

 Fotocim

Ressenya del Llorenç. Per mes info prem

dijous, 3 d’octubre de 2019

ALOS DE BALAGUER Combinació de vies

El dia que vam fer l'esperó de l'Anna el Jordi ens va dir que havia una combinació bastant bonica. Que és fer les dues primeres tirades de la Canto por Soleares, la de la matagalls i finalment la Canto de collons.
Ens trobem amb el Tato, el Pinto i el Jordi Mayor. I enfilem amb dues cordades aquesta combinació. Molt tranquil·la i sense cap compromís i bastant disfrutona, sobretot, l'últim llarg.

 El Jordi iniciant la via

 El Tato i el Pinto, esperant a peu de via

 El Pinto a L1

 El Jordi escalant el segon llarg

 El Jordi al Canto de Collons L4

 El Tato a L4

El Pinto a L4

dimarts, 1 d’octubre de 2019

GORRO FRIGI Integral Pilar Martinez


D'aquesta cara del Gorro, només havia fet la GEDE. Aquesta via no sé si va buscant l'espai entre vies, doncs mentres vas pujant vas veien expansions pels costats. La via no està malament, com a boniques, a mi m'han agradat la quarta tirada  i la última. De material només es necessiten cintes.


 El Cesc en el primer llarg

el Cesc escalant L2

 L4

 El Cesc flanquejant el sisè llarg

 L6

 Iniciant L7

 L7

El Cesc Arribant al final del llarg
Cim del Gorro

diumenge, 29 de setembre de 2019

ODEN. PARET DE LA PLUJA vies Dia de pluja/No plou ni fa sol

Buscant informació de la zona, hem trobat algunes polèmiques referent a les vies. Bé jo no en faré cap valoració, sinó que diré que m'han semblat les dues vies que hem fet.
Quan hem arribat, ens ha fet una certa basarda,  veure que les vies comencen a la cuneta de la carretera, tot i que avui és diumenge, la veritat és que hem escalat molt tranquils hi ha poc trànsit, almenys avui.
Hem començat per la via mes senzilla, dies de pluja, a mi apart de l'últim llarg, que és molt curt, la resta no m'ha agradat massa.
Malgrat que el sol començava a fer-se notar, ens hem posat a la via No plou ni fa sol. Aquesta no té res a veure amb l'anterior. El primer llarg te una placa molt bonica de V, abans de la R1, porteu algun friend el 0,5 o 0,75 per L1, doncs abans de la placa es va per una zona arrampada que si rellisques vas a la cuneta.
El segon llarg és molt guapo i  ben assegurat V+/6a  fins un arbre, després la dificultat minva. L'últim llarg curt però també està força bé. Tot i que ens hagués agradat fer alguna via més, la cervesa del bar ens motiva més.

 Inici de la Dias de pluja

 En la placa del L1 de la via No plou ni fa sol

L2 de No plou....

dijous, 26 de setembre de 2019

ELS PORTS PARET DE LA GRONSA via Caspa i Caries

Decidim baixar als Ports perquè el Jordi no hi havia escalat mai. Triem la Gronsa sud, doncs encara fa una mica de calor i al matí hi toca força ombra. La via a mi m'ha agradat força, les primeres tirades son bastant arrampades però a partir del cinquè llarg es posa més vertical; aquest llarg m'ha agradat força, un IV+ mantingut. La resta estan bé però no tenen tanta continuïtat. Ha destacar que en el quart llarg quan flanquegeu trobarem una R de parabolts, allí no és, cal continuar flanquejant fins una canal on hi ha un arbre del que farem reunió.



 La Gronsa Sud

 El Jordi M. iniciant la via

 Crec que és el tercer llarg

 El Tato al flanqueig del L4

 L7

 L5

Fotocim

dimecres, 25 de setembre de 2019

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Esperó Rematxa v.n.

Avui el Venanci, que ve de la Cerdanya, se'ns ha afegit a la colla Geriàtric Climb. Com som 5 ens distribuïm en dues cordades. El Jordi, el Vis i el Jose en una i el Venanci i jo un altra. El Jordi em diu si em veig en cor de fer el segon llarg de primer, li dic que si, que ho vull provar, que si tinc problemes amb els malucs ja baixaré. Tot i que és un llarg que he fet tres o quatre vegades en solitari, aquest cop estic una mica nerviós, per veure si la maquinària respondrà bé. 
La veritat és que ha anat força bé, malgrat la cama dreta encara li falta força.
Hem passat una tarda molt agradable en una bonica via i amb uns companys millors encara.


 El Jordi en  L1

 En el 2n llarg

 Arribant a R2

 El Venanci arribant a R2

 En l'inici del L3

 Top

Colla Geriàtric climb