dimarts, 27 de setembre del 2011

MONTSERRAT Tarda a Gorros


-->
Un altre dimarts tarda quedem amb en Toni per fer una marató per Gorros. Comencem pel Gorro Frigi, amb la via de l'Adrià que no recordava que era de les primeres que vaig fer al Frigi. Com a l'ombra fa una mica de fresca decidim anar a la part més assolellada del Gorro, on jo mai he escalat. En Toni que ho coneix molt bé, proposa de fer una clàssica la Gede, és senzilleta però té un 3er llarg que està força bé. I finalment apurem el dia fent la via de l'Acròmion a la Magdalena superior. Marxem que ja no s'hi veu gaire. Coi amb els anys que ja tenim i encara amb la dèria d'apurar fins l'últim moment.

1er llarg de la via Adrià al Gorro Frigi

 Segona tirada

L3 un dels més bonics
L4

 En Toni en el L5

 Segona tirada de la Gede

 Arribant al cim

 L2 de la via acròmion

 Foto d'en Toni a la R2

 Escalant amb els últims raigs de sol

dimecres, 21 de setembre del 2011

MONTSERRAT Carena del Dumbo "vies llimac groc i nexus"


-->
Avui dimecres ens trobem amb el Joan B a can Massana, com fa força xafogor pensem que a l'ombreta, s'estarà millor. Mirant el nou llibre d'Agulles, decidim anar a la Carena del Dumbo, així que sense el ventet característic d'Agulles enfilem cap a la canal Ampla, allí ens trobem a l'Eduard que baixen amb un company de fer la ful de sac del Setrill, xarrem una estona molt breu, suposo que en Joan ja em coneix una mica i veient que la trobada s'allargaria ens fa anar per feina així que cap a escalar. Sense saber-ho ens posem a la via del llimac groc una via on els parabolts i són força presents i no està gens malament, tot i que nosaltres fem una R on marca el llibre, si no es xapa el 3er bolt pots arribar còmodament fins al cim.

 En Joan en el s2on llarg del llimac groc

Ara anem a la via Nexus del Remi Bresco, aquí la història és totalment diferent. El primer llarg que l'enceta en Joan, els spits són força separats i la roca és força discreta malgrat les dificultats no són massa grans.
El segon llarg té un aspecte molt cutre, no sé si és que s'està fent fosc i la boira que entra et fa ganes de fotre el camp, però la R són dos spits vellets . Aquest llarg tècnicament és més senzill que l'anterior i tot i està descompost vas amb la suficient comoditat per anar triant les millors preses, fins que arribes a l'últim spit, a mesura que t'allunyés el terreny és fa més vertical aleshores et venen els pensaments negatius, típics de quan et cagues de por, que si l'spit està lluny i tots són molt rovellats, m'aturo un moment , i faig un parell de respiracions alhora que miro a l'esquerra que es veu més fàcil però molt descompost, així que cap a la dreta amb un aire més positiu. En el IV+, no es cau i si vaig tranquil segur que triaré les preses més sòlides. Un cop passat, ara la paret s'ajau i fàcil ja fins al top.
Ha estat bé, dues vies totalment diferents. Tot i que la primera tenia passos mes macos d'aquesta segona me'n recordaré més.

 En Joan al L1 de la Nexus


 Arribant al cim del Dumbo

dimarts, 20 de setembre del 2011

MONTSERRAT Timbaler "via Francesc Sardans"


Quan hem truca el Toni no tinc massa clar poder escalar per les molèsties amb l'abductor, però em poden més les ganes i aquest mals que apareixen sense cap motiu aparent, si fas repòs encara tarden més a marxar. A l'hora de dinar ens trobem al Bruc, la intenció és fer la nova via dels germans Masó al Timbaler. Potser m'he equivocat doncs com ahir vam escalar en màniga llarga, pensava que avui la temperatura seria més baixa. Sort que un lleuger ventet ens farà passar la calor que torna a fer.
La via sense ser cap meravella, no està malament. El primer llarg, comença amb un tram on costa posar-se a la roca doncs hi ha una zona amb força terra. Després hi ha una placa molt fineta amb roca que no és de primera. Per mi V+.
El segon llarg surt mitjançant un flanqueig on cal tibar la roca amb molt de carinyuuu. Després ve un tram molt vertical però amb presses bonissimes que cal vigilar, el tram el graduen de V+, però jo l'he trobat més senzill que la placa d'inici.
El tercer llarg el mateix que el primer costa posar-se a la paret, per la terra que hi ha al peu, enfiles recte amunt aplicant la tècnica de diedre, jo no goso per la cama així que m'ajudo en els dos bolts que trobo. Després de un tram en lliure cal agafar 4 bolts amb artificial on cal pujar a l'ultim esglaó per poder xapar.
L'últim llarg, pertany a l'aresta Brucs, tot i ser fàcil és força disfrutón, a més el Toni que a l'igual que jo és un incondicional dels tricams els va posant en els forats que va trobant i queden superbé, la ressenya marca un clau però nosaltres pugem recte i no el trobem.


 L1

 En Toni arribant a R1

 Inici L2

 Inici de l'artifo, L3

 Arribant R3

Top

dilluns, 19 de setembre del 2011

MONTSERRAT Roca Gris "via esparreguera"


Avui aquesta nit no sé amb qui hauré somiat, que em fot un mal la zona de l'abductor . I  he quedat amb un amic de Bilbao amb qui he fet les meves millors escalades no vull tirar-me enrere tot i que mentre camino cap a la feina em molesta força. Procuro no pensar-hi pq segurament serà una tonteria pròpia de l'edat.
A migdia ens trobem a Collbató i seguint les seves indicacions trio la via. L'escollida és la Roca Gris per la via Esparreguera.
Les dues primeres tirades amb la ventolera que està fent i la cuixa es fan molt desagradables, sort que després quedem una mica arrecerats i podem disfrutar de les tirades que potser són les més maques de la via.
Tot i que aquesta via no recordo el nombre de vegades que l'he feta, però poder-ho compartir amb el meu amic Jorge és una sensació molt agradable.

 Roca Gris

 Primer llarg

 Arribant a R2

En el bonic mur del 3er llarg
 Flanqueig, abans del diedre final

Últim llarg

dissabte, 17 de setembre del 2011

MONTSERRAT Paret del Pont "via Tasmania"


Havíem de ser tres però al final amb en Quique marxem a la paret del Pont. A mesura que ens atansem veiem que les vies clàssiques hi han cordades i és que dintre de 3 mesos ja no hi podrem escalar. Arribem a la paret, hi trobem una cordada, a la via Anonymus. Tot i que no ens coneixem gràcies a Internet sabem els uns dels altres.
Tot i que ja coneixia la via, perquè l'havia fet en solitari un fred mati de gener, abans de les prohibicions. Aquell dia va ser més una lluita contra els elements que un altra cosa, avui molt més relaxat l'he disfrutada, no la recordava així de maca.
El primer llarg és preciós mantingut en el IV+/V i un petit tram molt finet de V+.
El segon llarg una placa on t'has de bellugar per trobar les millors preses.
La tercera tirada sobre el paper és la més fàcil IV, però aquí he patit força, doncs havia una capa important de terra sobre les preses.
La última tirada és la més bonica, puges per un terreny fàcil fins que una expansió et marca on has de d'atacar la paret de la dreta un pel desplomada el pas és molt tècnic i val la pena no fer trampes perquè és d'aquells que et deixen un bon regust.
La via no arriba dalt de tot, si porteu cordes de 60 m en dos ràpels sou baix.

 Primer llarg de la Tasmania

El company arribant a R2
 En el 3er llarg


 Arribant al top de la via

 En Jordi

dimecres, 14 de setembre del 2011

MONTSERRAT El Cap del Guerrer "Ocell garratibat"


-->
Caldrà aprofitar fins que no canviïn l'hora i a quarts de 5 ens trobem amb el Joan B a Can Massana. Tot i la calor el ventet típic d'Agulles fa suportable la caminada fins el Cap del Guerrer. La via no està malament una primera tirada que tot i ser fàcil pels llocs on hem passat hi ha alguna escameta de roca que et fa anar amb les pil.les posades. El segon llarg és molt bonic, surt per un tram molt vertical però amb uns bolos pels peus molt bons. Aquest tram jo l'he vist ressenyat per alguns en V+ i en algunes ressenyes IV+. Com aquí Montserrat canvia tan anar un pam a la dreta o a l'esquerra. Nosaltres l'hem atacat una mica a la dreta dels spits i és fa molt bé no crec que sigui més de V. Després d'aquest muret la dificultat, baixa molt.
Com hem anat per feina encara queda una bona estona de sol, en Joan em proposa que fem la via normal, que em diu que va a la dreta de la que acabem de fer, però jo aquesta ja l'havia fet i la recordo com la del 40 aniversari. Potser és una variant que van obrir a la normal 40 anys després de la seva apertura?.
Com mai he pujat a la Màquina de Tren, li dic al company de fer-la. M'ha sorprès gratament.

 En Joan en la primera tirada

 Inici de la bonica segona tirada

Màquina de Tren

dimarts, 13 de setembre del 2011

MONTSERRAT "Gorra Marinera i Magdalena inferior"


-->
Dimarts després de treballar quedem amb en Toni per anar a Gorros, que està ple de turistes. Dubtem de si pujar a peu, però finalment ho fem en el funicular que està ple de russes; russos també en devia haver, però no m'hi vaig fixar massa.
Comencem a la Gorra Marinera, veient el pas d'entrada tan desplomat de la directa incierta, uii en fred decidim no fer-lo, hi entrem per la via de l'esquerra, crec que és la sargantana?. Marxo ràpid mentre en Toni va xarrant amb unes japoneses que crec que les vol fer pagar per mirar-nos. Em salto un parell de Rs i quan porto uns 50 metres espero que pugi en Toni. La tirada és força maca té alguns muret força verticals que suposo que deuen de ser IV+. La segona tirada en Toni fa un llarg de 60 metres fins al peu del mur final on hi ha la tirada més maca de la directa incierta. La continuació és molt maca i atlètica V. En Toni em diu que la via va per l'esquerra, es veu un spit, però mirant recte veig un bolt i escalo recte amunt, després de l'expansió arribes a una petita vira i recte l'únic que veig és un tram molt descompost, després em va dir en Joan B, que havies de sortir recte, però el terreny es veia molt descompost.


 En Toni en el 1er llarg de la Gorra Marinera

-->
Baixem i ens quedem a la Magdalena inferior. Fem la via Augusta que a peu de via té un químic. Aquí ens equivoquem al fer la R, mirant un llibret antic de Gorros la R la marca on l'ha fet en Toni, però si puges 15 metres més queda una tirada més maca IV+ a l'inici i després V. D'aquesta R fins al cim si aneu amb cordes de seixanta ja arribeu al cim fent una tirada força maca i tranquil·la.

-->
 Via Augusta


En Toni que coneix molt be la zona em proposa de fer la via Amnistia, una via força entretinguda que pots fer en una sola tirada de 60 metres.


 Amnistia
 Com encara queda una estona de llum ens anem a fer la Cantus mesede, no sé s'escriu així, és una que té una entradeta on cal tibar. Després com el nostre fort no és la vista i en aquestes hores és quan més es nota, en Toni sense saber-ho es canvia a la via de l'esquerra. Però com gairebé és el mateix per on passis a la segona tirada ho fem en direcció a la dreta i ja sortim al cim.


Anem baixant i sembla com si tanquéssim el dia per aquí dalt, aquesta hora és màgica els colors el silenci, el cansament però alhora la satisfacció d'haver viscut unes hores intenses ens deixa plenament satisfets


dissabte, 10 de setembre del 2011

MONTSERRAT MIranda de les Boïgues "via Josolomi" i l'Agulla dels Espeleòlegs


-->
Aquest dissabte espantats per la calor que ha de fer per les terres de Ponent, decidim amb el Joan B. anar a Montserrat a un lloc amb poc sol. Triem una nova via que s'ha obert a la Miranda de les Boïgues, la Josolomi, que està en la cara SW.
La primera tirada és una gran pedalada a excepció d'uns metres finals ressenyat de V, que sempre costen quan se surt dels estreps, el tram és molt maco molt vertical però amb bons bolos. La R super-incòmoda, un metre i mig a la dreta hi ha un millor repòs. La sortida és un V, cosit amb bolts, però és que la roca de moment, no és massa bona. El desplom cal fer-lo amb A0 perquè aquí la roca és molt dolenta al company li va caure un superbolo. La qual cosa el fa anar buscar una R de l'aresta Brucs, cal dir que després del desplom la roca millora i el tram és força bonic (IV+).

 En Joan acabant de pedalar

 En el peu del desplom del 2on llarg

 Arribant al cim


A continuació anem a l'Agulla dels Espeleòlegs que jo mai havia escalat. Molt bonica i recomanable.

 La ressenya la trobareu al blog del Joan B. o a Onaclimb.

dijous, 8 de setembre del 2011

MONTSERRAT Agulles


-->
Dijous passat quedem una bona colla de gent dels blogs, en Joan G., en Jaumegrimp, el Toni,  i la meva parella d'escalada, que fa dies que es va trencar els dits i avui torna a escalar, a veure si se'n recorda.
En Joan i en Jaume se'n van a l'Ou de Colom i la resta anem a la Miranda Alta, que el diumenge passat vam veure una via que sembla interessant, la del dijous. Comença gairebé en el coll amb la Manolito Garcia i seguim uns spits (4), el tram és força dret i un pel brut, però si t'ajudes de l'arbre ronda el V, al deixar-lo hi ha un tram de V+, la resta fàcil fins la R que està sobre un pedrot; la tirada és molt curta.
La segona tirada continua fins sota un desplom, allí hi ha un clau molt rònec i després no és veu res miro a dreta i esquerra, i res. No ho tinc gens clar, doncs les vies d'en Majo, Sales i Cia, no són tan exposades. Trobo un forat on hi cabria un friend petit, però no portem res, doncs la guia diu que no en calen. Em costa de marxar perquè veig la seqüència, però hi ha algun còdol que no fa bona pinta , això i el clau em tiren enrere. Així que baixem i anem a la Roca de les dues Puntes que la tenim just al costat.

 En Toni en el primer llarg

 Josep A tb en el 1er llarg

 En Joan G i en Jaume dalt de l'OU de Colom
Roca de les Dues Puntes