diumenge, 29 de setembre de 2019

ODEN. PARET DE LA PLUJA vies Dia de pluja/No plou ni fa sol

Buscant informació de la zona, hem trobat algunes polèmiques referent a les vies. Bé jo no en faré cap valoració, sinó que diré que m'han semblat les dues vies que hem fet.
Quan hem arribat, ens ha fet una certa basarda,  veure que les vies comencen a la cuneta de la carretera, tot i que avui és diumenge, la veritat és que hem escalat molt tranquils hi ha poc trànsit, almenys avui.
Hem començat per la via mes senzilla, dies de pluja, a mi apart de l'últim llarg, que és molt curt, la resta no m'ha agradat massa.
Malgrat que el sol començava a fer-se notar, ens hem posat a la via No plou ni fa sol. Aquesta no té res a veure amb l'anterior. El primer llarg te una placa molt bonica de V, abans de la R1, porteu algun friend el 0,5 o 0,75 per L1, doncs abans de la placa es va per una zona arrampada que si rellisques vas a la cuneta.
El segon llarg és molt guapo i  ben assegurat V+/6a  fins un arbre, després la dificultat minva. L'últim llarg curt però també està força bé. Tot i que ens hagués agradat fer alguna via més, la cervesa del bar ens motiva més.

 Inici de la Dias de pluja

 En la placa del L1 de la via No plou ni fa sol

L2 de No plou....

dijous, 26 de setembre de 2019

ELS PORTS PARET DE LA GRONSA via Caspa i Caries

Decidim baixar als Ports perquè el Jordi no hi havia escalat mai. Triem la Gronsa sud, doncs encara fa una mica de calor i al matí hi toca força ombra. La via a mi m'ha agradat força, les primeres tirades son bastant arrampades però a partir del cinquè llarg es posa més vertical; aquest llarg m'ha agradat força, un IV+ mantingut. La resta estan bé però no tenen tanta continuïtat. Ha destacar que en el quart llarg quan flanquegeu trobarem una R de parabolts, allí no és, cal continuar flanquejant fins una canal on hi ha un arbre del que farem reunió.



 La Gronsa Sud

 El Jordi M. iniciant la via

 Crec que és el tercer llarg

 El Tato al flanqueig del L4

 L7

 L5

Fotocim

dimecres, 25 de setembre de 2019

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Esperó Rematxa v.n.

Avui el Venanci, que ve de la Cerdanya, se'ns ha afegit a la colla Geriàtric Climb. Com som 5 ens distribuïm en dues cordades. El Jordi, el Vis i el Jose en una i el Venanci i jo un altra. El Jordi em diu si em veig en cor de fer el segon llarg de primer, li dic que si, que ho vull provar, que si tinc problemes amb els malucs ja baixaré. Tot i que és un llarg que he fet tres o quatre vegades en solitari, aquest cop estic una mica nerviós, per veure si la maquinària respondrà bé. 
La veritat és que ha anat força bé, malgrat la cama dreta encara li falta força.
Hem passat una tarda molt agradable en una bonica via i amb uns companys millors encara.


 El Jordi en  L1

 En el 2n llarg

 Arribant a R2

 El Venanci arribant a R2

 En l'inici del L3

 Top

Colla Geriàtric climb

dilluns, 23 de setembre de 2019

FITES DEL PINTRAT

D'hora enfilem cap a la Vall de Remuñe, el dia és clar i net després de la pluja del dia anterior. La intenció és fer la via Yacks, però quan arribem al peu les plaques estan força molles i aprop de la R6, hi ha una petita cascada d'aigua, així que després de les típiques indecisions arribem a la conclusió que avui no és dia per fer la via, aleshores anem a la placa Picapiedra i dels Isards a fer vies d'esportiva entre el V i el V+. Les vies són força xules, d'adherència la majoria.








divendres, 20 de setembre de 2019

LA FORMIGUERA via Cola

Ens trobem amb el Jordi Vidal, el Pep Godoy i el Josep a Sant Llorenç. Ells van a veure com ha quedat una via que va obrir el Pep, la Calderilla, doncs  la van netejar i afegir un bolt al primer llarg i vol veure com ha quedat. El Jordi i jo  anem més de tranqui, sobretot jo, que encara em costa bellugar bé l'articulació. Anem a fer la Cola. 
Faig el primer llarg que és molt senzill i el Jordi fa la bonica placa del segon. Tot i que la ressenya marca V+, jo li posaria una mica més. 
Escalar amb el Jordi Vidal, és un plaer. Doncs quan vaig començar a  escalar als 16, ho vaig fer aquí, de la mà del Jordi i del J.E.Farreny. Ara han passat 46 anys i malgrat les articulacions, continuem gaudint d'allò que tan ens agrada enfilar-nos a les pedres. Com deia el Joan Enric: cada instant a la muntanya és un misteri desvetllat, guanyat amb tots els mèrits; ningú no podrà reduir-la mai a un simple joc sense conseqüències.
El dia fantàstic, quan arribem dalt comença a fer calor, així que xino xano baixem cap a Sant Llorenç a menjar una fideuada davant del pantà de Sant Llorenç

 A la primera R

 El Jordi arribant a la R1

 L2

 Cim

dimecres, 18 de setembre de 2019

SANT LLORENÇ DE MONTGAI. Espero sud

Quedem amb el Jordi i el Cesc a Sant Llorenç. El Jordi diu de fer l'esperó sud, perquè fa poc va fer el Rematxa, a mi ja m'està bé, doncs a l'abril la vaig fer de paquet i em va costar molt; moviments molt forçats pels malucs. Avui força millor, i he pogut disfrutar d'aquesta senzilla via, que sempre m'agrada, malgrat l'he fet moltes vegades. 
Al acabar com el Cesc no en té prou, anem a fer unes quantes vies d'esportiva al sector "marcando estilo" de Camarasa.

 El Cesc arribant a R1

 El Jordi en L3

 El Jordi en l'últim llarg

divendres, 13 de setembre de 2019

ALOS DE BALAGUER Espero de l'Anna

Com aquesta setmana esta fent fresca quedem per anar a Alòs de Balaguer, que segur que avui, no trobarem ningú. Així és, ningú en casi tot el dia a la paret.
Amb el Jordi i el Tato anem a fer l'esperó de l'Anna. La via no esta malament, el primer llarg és el més bonic, li marquen un pas de 6a, però jo crec que no ho deu ser, perquè fa casi 3 anys que no escalo i m'ha sortit bé. Ah! crec que és el penúltim parabolt, millor no xapar-lo, perquè trenca la continuïtat del moviment i es fa difícil passar-hi la corda. La via està força equipada i només calen cintes.

 Fotografia extreta del blog d'en Joan Baraldes

 El Jordi arribant a R1

Els companys escalant el segon llarg

dijous, 12 de setembre de 2019

PARET DE LA FORMIGUERA Via Savina

Després d'una temporada sense escalar amb el grup Geriatric Climb, quedem el dijous després de la diada, per escalar a Sant Llorenç. Mentre ens preparem arriba un grupet amb alguns coneguts d'en Jordi Vidal. Resulta que van al mateix lloc que nosaltres, així que nosaltres canviem els plans i anirem a la Savina, li dic al Jordi que m'agradaria fer les dues primeres tirades, per anar agafant confiança.
El primer llarg és molt senzill, el segon llarg em surt molt bé, fa uns mesos que l'havia fet de segon i vaig patir molt, en aquell moment el vaig trobar super difícil. Però les coses poc a poc es van posant a lloc, les pròtesis ja no molesten tan, tot i que l' original era millor. I les sensacions les vaig trobant, estic super content, fa un any dubtava de si podria tornar a escalar. 

 Escalant el segon llarg

 Els companys fent la Cola

 En la R2