Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PIRINEU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PIRINEU. Mostrar tots els missatges
dilluns, 23 de setembre del 2019
FITES DEL PINTRAT
D'hora enfilem cap a la Vall de Remuñe, el dia és clar i net després de la pluja del dia anterior. La intenció és fer la via Yacks, però quan arribem al peu les plaques estan força molles i aprop de la R6, hi ha una petita cascada d'aigua, així que després de les típiques indecisions arribem a la conclusió que avui no és dia per fer la via, aleshores anem a la placa Picapiedra i dels Isards a fer vies d'esportiva entre el V i el V+. Les vies són força xules, d'adherència la majoria.
divendres, 16 d’agost del 2019
PIC SOLANA DE LLAUSET via Antiparques
No sé el perquè, aquesta l'havia deixat bastant arraconada, en algun lloc havia llegit que la via no valia massa la pena, després d'haver fet casi totes les vies, a mi, aquesta i la Valric són les que més m'han agradat.
El primer llarg de la via té un passet de IV+ molt ben assegurat, el llarg es força bonic.
El segon llarg, no conto els metres que fas caminant a la feixa, una placa de V amb tres expansions, també molt guapa.
El tercer llarg surt de la reunió a la dreta i vas pujant per un espero molt estètic amb un parell de passos de V.
El quart lloc una sortida que cal protegir amb l'alien vermell o groc, la resta del llarg senzill.
L'últim llarg una placa molt bonica de IV, desequipada però pots posar friends sempre que ho necessites i l'arribada és gairebé al cim.
El primer llarg de la via té un passet de IV+ molt ben assegurat, el llarg es força bonic.
El segon llarg, no conto els metres que fas caminant a la feixa, una placa de V amb tres expansions, també molt guapa.
El tercer llarg surt de la reunió a la dreta i vas pujant per un espero molt estètic amb un parell de passos de V.
El quart lloc una sortida que cal protegir amb l'alien vermell o groc, la resta del llarg senzill.
L'últim llarg una placa molt bonica de IV, desequipada però pots posar friends sempre que ho necessites i l'arribada és gairebé al cim.
Arribada a la feixa, on hi ha la R1
Passets de IV+ en el 1er llarg
Ressenya del blog de l'Antxi i el Llorens
dimarts, 6 d’agost del 2019
TORRE DE MARFIL Via No tires que hay cristales
La primera idea era anar a la paret del Montlude, però dels tres que anem, dos no ens acaba de convèncer la zona intermèdia de la paret, així que marxem cap a Benasque a la Torre de Marfil. La intenció és fer un parell de vies.
Tot i que encara tinc dubtes amb el meu maluc i el coco després de 3 anys de repòs, els dic als col·legues que la via de los cristales, que no he fet, m'agradaria fer-la de primer per anar agafant confiança. Dit i fet, la via te tres tirades de V, però la segona malgrat tenir el mateix grau, és la més mantinguda. Baixem per la mateixa via, els companys es posen a la Alan Parson, jo com ja l'he fet, em quedo abaix.
Tot i que encara tinc dubtes amb el meu maluc i el coco després de 3 anys de repòs, els dic als col·legues que la via de los cristales, que no he fet, m'agradaria fer-la de primer per anar agafant confiança. Dit i fet, la via te tres tirades de V, però la segona malgrat tenir el mateix grau, és la més mantinguda. Baixem per la mateixa via, els companys es posen a la Alan Parson, jo com ja l'he fet, em quedo abaix.
Torre de Marfil. Via en la zona del diedre
L'Enric començant la via
El Jorge a l'inici
R1
L2
Els companys a L2
L2
L3
Iniciant el rapel
El Jorge a Alan Parsons
dissabte, 6 de juliol del 2019
PIC DE LLAUSET via GAS
Encara amb cruiximents a les cames del Salvaguarda, enfilem cap a Llauset, de ràpida aproximació i escalada. Lo segon si, però caminar per blocs inestables, molt dur i entretingut, per mi. Crec que m'ha costat més, creuar la tartera que pujar del cotxe al coll d'Anglòs.
En vista de l'èxit de caminar per sobre dels blocs optem per rapelar el primer llarg. El diedre es veu molt maco, hi trobereu un parell de bolts, tot i que té 55 m, nosaltres no hem posat res, es bastant fàcil crec que li marquen III-IV. El segon llarg també és senzill i tampoc està tan malament, el tercer llarg té els primers 10 m bastant guapos, però la resta a mi ja no m'ha agradat massa. D'aquesta paret només em queda per fer l'antiparques, de les que he fet, sens dubte la que més m'ha agradat la Valric.
Un cop dalt, ens queda, per mi el més complicat baixar, recordo que el primer cop vam baixar en una horeta avui, jo, més del doble.
En vista de l'èxit de caminar per sobre dels blocs optem per rapelar el primer llarg. El diedre es veu molt maco, hi trobereu un parell de bolts, tot i que té 55 m, nosaltres no hem posat res, es bastant fàcil crec que li marquen III-IV. El segon llarg també és senzill i tampoc està tan malament, el tercer llarg té els primers 10 m bastant guapos, però la resta a mi ja no m'ha agradat massa. D'aquesta paret només em queda per fer l'antiparques, de les que he fet, sens dubte la que més m'ha agradat la Valric.
Un cop dalt, ens queda, per mi el més complicat baixar, recordo que el primer cop vam baixar en una horeta avui, jo, més del doble.
Al collet d'Angliòs
El Quique, en el diedre del primer llarg
L2
Sortint a la cresta, beciberri al fons
dissabte, 23 d’agost del 2014
FORATATA "via Valle del Tena"
Aquesta escalada és
del 23 d'agost, un dia que no ho semblava però va ser fantàstic. El
divendres quedo amb el Sergi, però està plovent com poques vegades
he vist a Lleida, torno trucar al Sergi i el veig convençut així
que a les set del matí agafem carretera i manta però a mesura que
ens atansem a Huesca el cel és més negre, però el company diu que
les previsions són molt bones, arribem al Formigal i fa un dia
esplèndid i la Foratata es veu totalment eixuta i amb un sol que
invita.
En gairebé un hora
ja estem a peu de via.
Els dos primers
llargs són un pel discontinus, però tenen algun passet bonic. A
partir del tercer llarg la paret es redressa fins al final. Aquest
llarg surts amb flanqueig per agafar uns canalons de molt bon calcari
fins la R3. El llarg 4 té un pas desplomat força atlètic on jo
noto com si m'hagués caigut una pedra al bessó però no la sento
caure, després els entesos em diuen que és el síndrome de la
pedrada i que consisteix en un trencament de fibres musculars. Jo com
no ho sé em penso que ha estat una rampa a la R4 intento estirar el
bessó però encara em fa més mal, no m'ho vull pensar massa i
malgrat el dolor enceto la tirada 5, el dolor no m'acaba de deixar
concentrar amb la feina, però m'adono que la tirada és de les que,
com diu el Sergi es fan estimar.
El sisè llarg té
un pas difícil a la sortida i després anar fent.
El setè llarg és
una xemeneia molt estreta que fa en Sergi, si baralla molt, tan que
em preocupa que amb el mal al bessó no me'n surti. Noto molèsties
però menys de les que pensava. El llarg millor fer-lo sense motxilla
i amb unes bones genolleres doncs cal empotrar-se amb l'esquena i els
genolls.
El vuitè llarg molt
bonic amb un altra xemeneia al final, però menys exigent que
l'anterior. Finalment sortim a la cresta fins el top.
La via molt bonica i
la roca d'una molt bona qualitat. Del tot recomanable, de material
només cintes si porteu friends els passejareu.
La baixada és de
les que no pots badar doncs hi ha algun tram herbós i molt estret.
En 1h 30. més o menys em tornat arribar al cotxe. Llàstima del
bessó perquè la resta ha estat excel·lent
La ressenya la trobareu a sendero límite
L1
El Sergi en L1
L3
L3
L4
L5
L7
L7
L8
Fotocim
divendres, 15 d’agost del 2014
TORRE DE MARFIL "via Alan Parson..."
Avui anem a fer una
escalada amb molt poca aproximació. La zona de l'Ampriu, aprop de
Cerler. Escalarem la Torre de Marfil que cap dels dos ha fet. La
intenció és fer la Alan Parson i la de los cristales.
Comencem per la Alan
Parson que hi toca una mica el sol i malgrat ser agost, fa fresca. La
via està molt bé. Una primera tirada amb una fissura que està
força bé. El segon llarg per una mena de diedre i acaba amb una
xemeneia molt agradable. Per acabar finalment amb un altra mena de
fissura també força bonica. Una via recomanable on es pot completar
l'equipament amb friends.
Tot i que volíem
escalar un altra via d'aquesta paret el fred ens fa anar a les
Palestras de l'Ampriu on hi toca el sol, així que fem algunes vies
més.
El Perdiguero , un pic que es fa recordat si l'has pujat
Torre de Marfil
El Josep Anton en el L1
L 1
El Mingo en el bonic L2
L3
dimarts, 5 d’agost del 2014
Pic Anayet 2.534m "via los balcones de Anayet"
Després d'estar
pendents de la meteo finalment ens trobem amb tota la penya de Madrid
i Bilbao a Sabiñanigo. Malgrat avui havia de ser un dia insegur a la
tarda, els meteoròlegs de torn no l'han encertat i aprofitem la
tarda per pujar a un pic que ara no recordo, just sobre Sabiñanigo.
Ens apalanquem en
uns prats molt agradables en la zona de Panticosa. El dia següent
tal com indicava la previsió fa un dia molt bo, així que anem al
pic Anayet. No les tinc totes, caminar tres hores i baixar unes tres
més no acabo de tenir-ho clar, però el Jorge que pensa amb tot em
diu que l'ascensió és molt sua i la baixada a excepció del primer
tram també és tranquil·la.
Així que aparquem
el cotxe a la carretera que puja al Portalet, per què ara l'estiu
l'estació del Formigal tanca l'aparcament de l'estació i cal
caminar un parell de quilòmetres asfaltats, Quan comences els fas
sense adonar-te'n, però a la baixada es fa pesadíssim.
Després de dues
hores en suau ascensió arribem als llacs i ja és veu l'Anayet al
fons, una zona molt bonica i solitària amb el Midi com a convidat.
Ja només ens queden tres quarts per arribar al peu de via on ja hi
ha enfilats dues cordades. El peu de via és molt senzill de trobar
doncs hi ha un parabolt amb una tapa blava de plàstic.
El primer llarg, tot
i que de peu de via no ho sembla és molt vertical però només té
un passet complicat V-. Si aneu tres és millor no fer aquesta reunió
i fer-ne una més còmoda 10 metres més amunt.
El segon llarg
nosaltres l'hem empalmat amb el tercer, zona fàcil on cal estar
atent a la roca.
El tercer llarg (4rt
de la via) és tècnicament el
El quart. És de
tràmit
El cinquè surts a
l'esquerra per una zona de blocs molt xula i vas a parar a una placa
de IV/IV+
Dos o tres llargs
per la placa IV/IV+. Al final surts per una fissura molt acrobàtica,
després de la qual trobareu un pas de V+ que no surt a la ressenya (
no és obligat). Sortim a l'aresta i en un parell de llargs som al
cim.
La via està força
bé i només cal portar cintes, nosaltres portàvem friends i jo per
que no fos dit en volia posar algun però no vaig poder. Si porteu
friends segur que el passejareu.
Imagino que el lloc
i la bona equipació fa que sigui una via molt repetida, jo crec que
mai havia escalat així per Pirineu, però com ja tenim una edat, ara
ja tenim llicència per fer aquestes vies, que portem molts anys
pegant cops i posant estris i el cos comença a passar factura. Em
sembla que ara en diuen love climbing d'aquestes vies. Doncs el que
deia que estan molt bé, disfrutar molt i no patir massa.
Felicitacions als de sendero límite per la via.
Ens llevem amb la Penya Telera al davant
Zona dels llacs, un indret per perdre-s'hi
Pic Anayet recorregut de l'escalada
L1
El Joserra arribant a la R1
El llarg més difícil de la via L3 (L4 de la via)
El Quique sortint del tram complicat
El Joserra amb 70 tacos acabant el llarg
Bonic llarg 5 (L6 de via)
El Quique en el mateix llarg
La Foratata des de la R7
L12 de via sortint per la bonica aresta cap al cim
FOTOCIM
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
.jpg)
