diumenge, 30 de novembre de 2008

MONTSERRAT Vinya Nova "vies esportives"

La intenció era anar a la Plantació a conèixer la zona i fer alguna escaladeta. El lloc ens ha encantat, però escalar era un pel duret, un sol esmorteit i sobretot, un ventet d'allò més fresquet. Així que tornem a desfer el camí i anem a fer esportiva a la Vinya Nova. Collons això és un altra cosa, 5 minuts caminant i un munt de vies ben assegurades, i a l'hora de dinar un olor a carn a la brasa ummmm. De totes maneres, no ho canvio pels solitaris Frares Encantats, o Ecos.

Les vies no sé massa quines hem fet crec que el sector era el número 2, camp base i d'allí hem fet algunes vies de V+, no tenen nom només un número. No eren gaire dures, després hem fet una de 6a+ la número 16, molt maca un desplomet amb molta vidilla que et posa els avantbraços i les pil.les en forma, ràpid. Ha sortit a vista, joder potser al final aprendrem. Ens adonem que hem de treballar més la condició física per pujar de grau, el que passa és que aquestes vies motiven per continuar treballant. Quan marxàvem, en el sector de la recuperació hem fet la via 5 de 6a, aquesta haurem de tornar per fer-la millor, doncs el fred apretava una mica.

Tot i que l'esportiva està molt bé, he de dir que els meus aliens i camalots no estan en venda


Un regitzell d'agulles en la Plantació


Una de les vies de V+




Escalant la 16 6a+


En el pas clau de la via 5


dissabte, 22 de novembre de 2008

PARET DE LA FONTFREDA "via Vicenç Bertolin"

Feia temps que tenia ganes d'anar a la paret de la Fontfreda a fer la fissura obliqua, però el dia és molt justet, així que quan vaig veure la via Vicenç Bertolin, que sobre el paper és més fàcil ens decidim provar-la.

Comença un nou dia al Montsec


L'aproximació es fa seguint la pista dels Puntals d'Ager fins que la pista fa una corba molt tancada i comença a baixar, allí cal deixar el cotxe. Seguim un corriolet amb algunes fites fins que la paret que tenim al costat ens permet anar al peu de via, ara és més fàcil trobar l'inici de via per què hem posat una fita molt gran amb alguns troncs secs.

Paret de la Fontfreda


A peu de via, es veu perfectament l'espit del primer llarg, que és curtet i amb un pas de V+, força maco. La reunió es fa en una sabina, també hi ha un pontet de roca amb una bagueta.

Primer llarg

El company arribant a la R1

El segon llarg sobre el paper és fàcil, té una sortideta de V-, cal anar amb compta amb la terreta, després fàcil fins la R. El company m'avisa que tranquil amb la pluja de pedres, m'estranya que tardi tan en fer aquest 50 metres fàcils quan m'hi poso ho entenc, la roca diguem que de discreta a delicada i gran quantitat de terreta, fa que la progressió sigui molt lenta.

En Josep A. en el passet de V-


Enceto la tercera tirada, al començament la roca no està malament i començo a flanquejar mirant amunt si veig l'spit que em marqui el punt on he de progressar en vertical, no veig res, arribo a un pont de roca equipat, miro amunt i la roca molt delicada, així que continuo amb el que em sembla més lògic, un tros que no presenta dificultat tècnica però amb repissetes plenes d'herbes i terra i les preses de ma molt inestables, tan que no m'atreveixo a posar res, després d'uns 8 metres de flanqueig ascendent veig molt a la dreta l'spit, el company em diu que torni, però em fa por desfer el tercer per la precarietat, li dic que ell no passi per on he anat, així que no poso res fins que arribo bastant més amunt, ara tinc una canal terrosa, aniria millor amb bambes en aquest llarg. Tot i ser un llarg dels fàcils he estat força estona.
Al començar la quarta tirada hi ha un passet de V- i després IV, en el tram fàcil roca discreta.
La cinquena tirada, l'inici de V+, amb roca boníssima, llàstima que quan s'acaba la dificultat, la roca torna a empitjorar, no tan com a les tirades de sota. La segona part de la tirada, li marca un spit que no hem sabut trobat, el friends entren be, tot i que la progressió és lenta, per què cal anar tantejant totes les preses.

Inici del cinquè llarg, per fi escalem
Arribant al final del llarg 5

El company arribant a la R5



La sisena tirada V, molt maca i amb roca força bona, llàstima que és curta.

En Josep A. encentan el preciós llarg 6

El setè llarg no fot massa bona pinta, va per la part que no hi toca el sol. Començo a pujar intentant fer poca força en les preses de ma, i posant coses no per la dificultat sinó per la roca, casi al final de les dificultats es troba un spit. Superat aquest em trobo un invertit molt bo, just quan m'hi agafo comença a desmoronar-se tot el que tinc en els peus, buff sort que estic ben agafat, per què els peus es desplacen un parell de pams; quan queien els rocs m'ha semblat veure un tros de corda saltant pels aires, al temps que sentia un renec del company, no sé si s'ha trencat la corda o alguna pedra ha impactat en el company. No dic res, el company em diu lo aprop que li han passat, continuo i la tensió de les cordes és la mateixa que fa una estona, perfecte. Arribo a peu pla i veig a uns 20 metres l'arbre de reunió, el company em diu que queden uns 10 metres, així que faig reunió en una savina.

Inici del llarg


Part delicada del llarg


Únicament ens queda una tirada de 50 metres i una tiradeta curta i “fàcil” fins al cim,segons la ressenya. Em miro la tirada, mentre puja el Josep A. es veu difícil, les visions frontals enganyen moltíssim, el que més por em fa és la part de dalt que no fot gens de bona pinta.
Arriba el company i m'explique que una pedra ha segat una baga que havia posat en una sabina. Penso que hem estat de sort.
La tirada següent es fa caminant fins al peu del que és el vuitè llarg.
El V+, com tots guapissims, bona roca i ben equipat, dos ponts de roca i un spit entremig. S'acaben les dificultats i a poc a poc vigilant amb la roca i la terreta. Vaig mirant per on tirar amunt, la roca no em convenç i vaig fins la canal més lògica, buff canal matojera i cutre, més a la dreta hi ha una mena de xemeneia, on la roca és veu molt millor, el company em diu que segons la ressenya he anat massa a la dreta. Tan se val, pujo per la xemeneia, miro abans de posar alguna cosa, porto uns 20 metres sense posar res, l'únic que m'aniria be és un camelot del 4, que no tinc. La canaleta és un IV, amb un pas de V. Al final trobo un curiós pont de roca. Continuo amunt i de sobte hem trobo l'últim spit que protegeix un muret, ostia em pensava que estava fora de la via. Cal atacar-lo amb tendència a l'esquerra. Arribo a l'arbre, la tirada té gairebé 60 metres.

Inici del vuitè llarg

Finalitzant la tirada


Regina

L'última tirada fàcil, al final molta terra però et pots agafar a un arbre.
No ens entretenim massa, per què ens queda una horeta de llum i no coneixem la baixada. La canal de baixada és fàcil de trobar i trobareu uns punts grocs a l'inici.
Una via clàssica i d'aventura total, on s'escala poc. Els trams on s'escala són molt bonics però curts, la resta amb roca discreta i delicada. Nosaltres hem utilitzat un joc de camelots del 0,5 fins al 3 i els aliens gris, vermell, groc i blau. És possible que haguem fet la segona ascensió.

dimecres, 19 de novembre de 2008

MONTSERRAT Mamas and the Papas "vies esportives"

Les tardes ja no donen massa de sí; així que avui hem anat a fer esportiva al sector Mamas and the Papas, que està en la zona del Clot de la Mònica, molt aprop d' on es deixa el cotxe. Hem començat per una via no massa difícil, la número 4 que té una dificultat de V, la via és curteta uns 10 metres, ara entenc per què alguns esportius quan van a fer vies de tres tirades diuen que fan via llarga. Després la via del costat, la número 5 que és una mica més llarga 30 metres, primer comença amb V i després a la part de dalt hi ha uns desploms molt macos de V+. Hem continuat amb l'Iroquesos que la graduen de 6a-, un desplomet molt maco. Finalment ens hem posat a la Nyam Nyam que pica una mica més 6b.
De testimoni gràfic no en tenim per què amb les preses la màquina s'ha quedat al cotxe, és llàstima per què anàvem tres i haguéssim pogut fer fotos maques. Tot i que d'escalada esportiva no en fem massa, aquest any és el primer cop, l'experiència ha estat molt positiva, segurament tindran raó els col·legues del Piri que és la manera de pujar grau.
Activitat realitzada avui 19 de novembre 2008 pel Marco, en Josep A. I jo

dissabte, 15 de novembre de 2008

MONTSERRAT L'Escorpí "via del Terry"

Feia dies que no escalava amb l'Enric, tot i que escala molt poc, és un escalador que pots anar a qualsevol lloc, mai es queixa. Ja fa més d'un any que fem cordada centenària, si entrenés no el podria seguir.

Ahir quan em va trucar em va dir que anéssim a fer una cosa tranquileta que no es sentia massa fort, sort que no estava fort, per què en l'aproximació anava darrera seu traient la llengua. La via triada és la Terry a l'Escorpí, dels germans Masó, que generalment, és sinònim de via maca amb equipament just.

El que més ens ha costat ha estat l'aproximació, que no l'hem feta pel lloc més adient. Crec que l'aproximació correcta es anar al coll d'agulles (Portell Estret) d'allí surt un caminet a l'oest, pujar i després d'un revolt del camí, marcat amb pintura vermella, buscar un corriol a la dreta poc marcat fins a peu de via.

La via és molt senzilla, les dues primeres tirades una mica ramposes, però el marc és preciós, escalar amb el solet de tardor i darrera tenir el Bisbe i el vuit de la cara nord és una sensació excitant.

L'última tirada és la més escaladora, tot i que comença enfilant-se a una alzina, collons que poc m'agrada fer el mono, sobretot, quan es belluga tan la branca que segur que no es trencarà per què és molt grossa, però redéu es que no m'agrada gens, la continuació has de ajudar-te de l'spit per poder-te posar a la paret i el tram que ve després és força vertical primer amb preses molt petites i després més generoses. De l'últim spit al cim hi ha uns 15 metres que són els més fàcils, feu atenció en una mena de plataforma on hi ha un buril antic, que dona seguretat en l'esmentat tram.

Quan som a dalt tenim la sensació de ser al centre de Catalunya, fa un dia amb una visibilitat que pocs dies a l'any es donen; es veu perfectament la Roca Alta de Vilanova, els Montsec, el Pirineu tot nevat, i cap al sud el mar és veu molt nítid, crec que mai l'havia vist tan be des de Montserrat.

Teníem previst fer un altra via, però anar a escalar amb el mòbil té avantatges, però avui ha estat un inconvenient.


Traçat de la via



Inici de la via




L'Enric acabant en 1er llarg




Fent el mono en el 3er llarg




3er llarg, el més escalador




Arribada al cim de l'Escorpí



La baixada es fa pel costat NW amb un curt ràpel de 20 m. De material únicament fareu servir 7 cintes i les R.


La ressenya més complerta la trobareu http://www.onaclimb.com/montsecroq/index.htm#

dijous, 13 de novembre de 2008

MONTSERRAT Serrat del Muntaner cara W "Los lunes al sol"

Quin dia més fantàstic que fa avui, dies com aquest hauria d'esta prohibit treballar, més d'un deu de pensar però que cabronnnnn. Aquest any estic de sort amb el meu horari de treball i després de l'hora de dinar ja estic a Montserrat.

Avui repetim a la cara W del serrat del Muntaner, la via triada és los lunes al sol, li marca un parell de passos de 6b però obligat és 6a..

Arribem a peu de via amb un ventet força desagradable, encetem el llarg, des de baix no sembla 6b, es veu més fàcil però quan arribes al primer parabolt la cosa es complica força, el 6b no és un pas sinó un bon tram, molt però que molt bonic, jo he fet algun Ao, però estic content per què li he vist el color al 6b. El 6a obligat està en el primer llarg.

Inici de la zona més difícil

El segon llarg té un pas molt explosiu a la sortida 6b, massa dur per mi, en Ao, cap problema després tens un tram fantàstic li marquen V+ molt mantingut i superguapo, a mitja tirada hi ha un pas que jo li posaria 6a. La tirada esta molt ben equipada, per no passar por.

El llarg estrella de la via


L'últim llarg, al l'igual que el primer enganya, sembla una rampa però quan ti fots no la trobes tan fàcil IV+, al final hi ha una xemeneia l'entrada li marquen V-, cal vigilar amb la roca. La xemeneia facileta fins al cim. Malgrat la fresqueta que fa, la posta de sol és preciosa, però hem de baixar per què en mitja horeta serà fosc. En tres ràpels de menys de 30 m som a baix.

En Josep Anton iniciant el últim llarg

Entrada delicada a la xemenia


La via és molt recomanable, totes les tirades són maques fins i tot, l'última que no ho sembla. De material necessitareu 12 cintes, que són les que posareu al segon llarg.


Les últimes llums en el serrat de la Pastereta




dissabte, 8 de novembre de 2008

Sempre ens quedarà Sant Llorenç de Montgai

Teníem coll avall que avui escalaríem al Cap de Ras d'Ager, però estem la penya de Lleida veien com plou, no pot ser però si la meteo......En fi avui no sabem si treparem, però decidim fer una cosa intel·ligent anar a esmorzar a Camarasa. Entre acudits i anècdotes ens hem estat força estona, tan que sembla que el temps es vulgui aclarir. Així que cap a Sant Llorenç, tot i que les parets semblen humides anem al Rematxa; en Nico i l'Albert es posen a la Songoku i en Sergi en Pinto i jo anem a la Gutiérrez que en Sergi no ha fet. Els de la Songoku acaben ràpid i nosaltres que xarren i riem més que no escalem ens estem una bona estona, quan arribem baix, l'Albert i el Nico ja estan a mig fer l'autopista de l'infierno. Tot i que mentre escalàvem feia sol, ara s'ha tornat a tapar, així que decidim continuar xarrant però a peu pla.

Ja havíem decidit plegar, però ha quedat una tarda fantàstica i en Pepe que ha vingut més tard i la resta ens animen a fer una última escalada, així que anem a l'espero sur que amb llum de tarda està fantàstic, mira que l'hem fet vegades i sempre és una disfrutada. No sé si és la via o són aquestes pedres que ens guarden les primeres pors, les primeres descobertes, les alegries compartides amb els companys, els bivacs,... que han fet, per la gent de la meva generació, que Sant Llorenç sigui un lloc molt especial.


En Sergi en el primer llarg de la Gutierrez




Xarrant i prenen el solet en la R1




En Pinto i en Sergi en el 20n llarg (no sé pq no la puc girar)



En Pinto en el 6a+ de l'últim llarg



Eooooo




En Nico en els desplom de la Songoku (6b)



En Nico i l'Albert a l'autopista al infierno




En Nico i l'Albert al darrer llarg de la gutierrez al Rematxa







El Pepe escalant el darrer llarg de l'esperó




En Sergi i jo en el 3er llarg de l'esperó



En Sergi arribant a la R3




La sortida del 4art llarg