diumenge, 29 d’abril de 2012

MONTSERRAT Placa Roofs "venus i mart"


El temps ens ha tirat enrere de sortir diversos dies del pont, avui diumenge sembla que hi haurà una petita treva, així que pugem  amb la Montse i el Josep A. cap a la Palomera, i escalem una via no massa difícil, que la Montse es treu com una campiona, malgrat haver-li deixat cintes llargues per si de cas. Tot i que no havia cap núvol quan hem començat el dia ara hi ha un broma potent sobre nostra però només ha deixat quatre gotes així que anem a fer la Venus i Mart a la Placa Roffts que no coneixem. 
Quan veig el primer llarg m'agafa una mandra terrible, doncs tinc un dolor una mica estrany a les costelles i darrera a l'esquena, no és el primer cop que ho tinc però com marxa tan ràpid com ve, no em preocupa però amb l'artificial que tinc davant no ho tinc clar. L'artificial és una petita putadeta, doncs o els aperturistes són super alts ho han fet alguna trampeta doncs arribes justet de l'últim esglaó i pujar-hi no és fàcil perquè desploma i no hi ha bona presa, en fi una tramposa hagués anat bé, però mai m'ha agradat aquest artilugi, de moment, que cada cop costa més estirar-se.
Mentre espero el company no em fa massa mal l'esquena, així que després anirem a la via que han obert els Masó a la Palomera que ens han dit uns que la feien que està bé.
El segon llarg l'enceta el Josep A. el veig disfrutar moltissim. Començo el segon llarg i es fa desagradable escalar em fot un mal de collons, a l'arribar el company em diu que escalava raro, li dic que ni paro que no estic fi. L'última tirada no té res. Un cop a dalt li dic al company de marxar doncs la meva maquinària avui no dona més de sí.


 Palomera

 Montse  Palomera

  Dos palomeros

 Placa Roofs

 L1

 Final de l'artificial

 El Josep A començant el bonic segon llarg

 L2

 L2

 L3

 Fotocim

dimecres, 25 d’abril de 2012

MONTSERRAT El Cargolet


Tot i que quan ens hem trobat amb el Toni semblava que faria caloreta, la realitat és que el fred ens ha fet marxar abans d'hora.
La primera via que hem intentat, segons la guia estava equipada però en el segon llarg veient la primera assegurança a uns 20 metres de la R decidim baixar i tornar un altre dia amb material. Marxem, jo no massa convençut, al Cargolet i quan arribem al peu buff la roca no fa massa bona pinta, penso que el col·lega m'ha enredat. Comença el Toni i veig que s'ho passa bé, ara em toca a mi, tot i la roca no té una gran adherència i que cal vigilar la tirada és molt guapa i força mantinguda en el V, tot i que des de baix no ho sembla. El segon llarg la roca és millor i amb millors preses, només té un passet difícil en un desplomet. La via molt maca, tot i que no ho semblava, ha valgut la pena malgrat el fred que feia.

El Toni en el 1r llarg del Cargolet

 L1

 En el desplomet del 2n llarg

dissabte, 21 d’abril de 2012

MONTSERRAT Frares Encats Agulla fàcil "via del Senglar"


Aquest cap de setmana fem una incursió per la bonica zona de Frares encantats, tot i que la intenció era començar per un altra agulla, el fred ens fa buscar cares més assolellades, així que anem a l'Agulla fàcil.
La via a mi m'ha agradat força i em recorda als meus inicis per Montserrat, on les expansions eren molt minses. En els primers 50 metres únicament hi ha un buril, però hi ha força forats, per friends; nosaltres hem utilitzat els aliens vermell i groc i el camalot del 1. Via sense massa dificultat tècnica però té un plus pel lloc i l'estil que la fan recomanable.
Al baixar i quan estem aprop de la canal del Lloro trobem una placa equipada amb spits vells alternats amb bolts del 8, no sabem el que és però té un llarg d'uns 40 metres  de V, totalment equipats.
La ressenya de la via la trobareu al blog de l'Eduard 

 Primer llarg

 L2

  En el tram més difícil

 Els companys arribant a la R2

 Fotocim




Placa que vam trobar equipada i que va a parar quasi al peu del Bastó de Frares


dissabte, 14 d’abril de 2012

MONTSERRAT Esportiva a Collbató

Tot i que la intenció era fer un altra cosa, el temps no massa segur i el cos que no està per molta marxa ens han fet anar a fer esportiva per Collbató. Vam anar a la part de més a l'esquerra, que semblava que no hi havia tanta penya. Clar que després es va omplir. No portàvem cap ressenya i vam anar fent el que quedava lliure, segurament és una bona tàctica doncs si arribem a saber la graduació no ens haguessim posa't a la poema de amor de 6b+, que quasi va sortir. La resta eren més humanes, Nerea, Alguer, Almogaver tossut i algunes més. Per no portar tampoc teníem la màquina de fotos.