diumenge, 14 de desembre de 2014

MONTSERRAT Miranda de Can Jorba "via Sol solet"

Últimament tinc força abandonat el blog, però intentaré posar-lo al dia.
A finals de desembre havíem de ser uns quants per fer una escalada per Montserrat, finalment ens trobem amb el Jorge que ha vingut uns dies de Bilbao. Com el pronòstics meteorològics no són massa favorables  i el maluc em toca la pera, anem a fer una via senzilla i molt agradable, la Sol solet a la Miranda de Can Jorba.



diumenge, 7 de desembre de 2014

ALOS DE BALAGUER Serrat del Poll "via Canto por soleares"

De jovenet havia sentit dir que si a partir dels 50  no et fa mal res és que no estas viu, collons en el meu cas ho segueixo al peu de la lletra, quan no molesta el maluc ho fa el turmell o el colze o la clavícula, en fi ja veig que ho hauré d'anar trampejant i escalar el que es pugui.
Aquest diumenge 7 de desembre, quedem amb el Josep Anton per anar a Alòs de Balaguer, on fa molts anys vam fer l'Olga Frontera, avui anem a una via dels companys de Lleida que ens van dir que només per l'últim llarg, valia la pena. Així que fem una mínima aproximació i xino xano ens plantem al peu de l'últim llarg, bufff li dic al company, això és per aquí? Sembla el desert no es veu res ni cantos ni res. Però el Pinto ens va dir que no es veu res però que hi molt de canto. Quan no escales regularment el coco mana massa, així que amb el cul ben estret amunt. No ho semblava però es troba molt de canto i molts llocs per anar posant friends, el llarg és preciós.  

El company en el segon llarg


El Josep A. en R2

En la preciosa placa de l'ultim llarg

divendres, 3 d’octubre de 2014

MONTSERRAT Tarda a la Codolosa

Tot i que aquest divendres hem mig quedat amb el Toni quan surto de la feina, no en tinc massa ganes, doncs les meves articulacions anuncien un canvi de temps, malgrat tot una part de mi vol agafar una certa regularitat en el tema d'escalar així que m'encomano a sant voltaren 75 que fa l'efecte desitjat i ens permet fer gairebé tres cents metres a la Codolosa. Comencem per l'avi trepador, l'Alimera, la via de les Cabres i ho rematem amb la segona tirada de l'espero blocaire.

Una tarda molt ben aprofitada



diumenge, 21 de setembre de 2014

MONTSERRAT Mix a la Plantació

Després de la lesió al bessó, provarem si la cosa ja és aigua passada. Triem unes quantes ascensions fàcils a la Plantació que apart d'escalar ens permeten una bona passejada.

Comencem per L'esperó de la Martina, continuem per la Laura Batalla als estalvis del porró i finalment acabem amb l'arc dels Titius al Porró on ens ha sorprès un petit ruixat, que ha estat curtet, per sort.

 El Josep Anton en el primer llarg de l'esperó de la Martina

 El Toni en el segon llarg

 En Toni en la r1 dels Arc dels titius

 El Josep Anton en el passet més difícil del primer llarg

 En el segon llarg

Fotocim

dissabte, 23 d’agost de 2014

FORATATA "via Valle del Tena"

Aquesta escalada és del 23 d'agost, un dia que no ho semblava però va ser fantàstic. El divendres quedo amb el Sergi, però està plovent com poques vegades he vist a Lleida, torno trucar al Sergi i el veig convençut així que a les set del matí agafem carretera i manta però a mesura que ens atansem a Huesca el cel és més negre, però el company diu que les previsions són molt bones, arribem al Formigal i fa un dia esplèndid i la Foratata es veu totalment eixuta i amb un sol que invita.
En gairebé un hora ja estem a peu de via.
Els dos primers llargs són un pel discontinus, però tenen algun passet bonic. A partir del tercer llarg la paret es redressa fins al final. Aquest llarg surts amb flanqueig per agafar uns canalons de molt bon calcari fins la R3. El llarg 4 té un pas desplomat força atlètic on jo noto com si m'hagués caigut una pedra al bessó però no la sento caure, després els entesos em diuen que és el síndrome de la pedrada i que consisteix en un trencament de fibres musculars. Jo com no ho sé em penso que ha estat una rampa a la R4 intento estirar el bessó però encara em fa més mal, no m'ho vull pensar massa i malgrat el dolor enceto la tirada 5, el dolor no m'acaba de deixar concentrar amb la feina, però m'adono que la tirada és de les que, com diu el Sergi es fan estimar.
El sisè llarg té un pas difícil a la sortida i després anar fent.
El setè llarg és una xemeneia molt estreta que fa en Sergi, si baralla molt, tan que em preocupa que amb el mal al bessó no me'n surti. Noto molèsties però menys de les que pensava. El llarg millor fer-lo sense motxilla i amb unes bones genolleres doncs cal empotrar-se amb l'esquena i els genolls.
El vuitè llarg molt bonic amb un altra xemeneia al final, però menys exigent que l'anterior. Finalment sortim a la cresta fins el top.

La via molt bonica i la roca d'una molt bona qualitat. Del tot recomanable, de material només cintes si porteu friends els passejareu.

La baixada és de les que no pots badar doncs hi ha algun tram herbós i molt estret. En 1h 30. més o menys em tornat arribar al cotxe. Llàstima del bessó perquè la resta ha estat excel·lent

La ressenya la trobareu a sendero límite


 L1



 El Sergi en L1

 L3

  L3

 L4

L5

 L7

  L7

 L8

Fotocim

divendres, 15 d’agost de 2014

TORRE DE MARFIL "via Alan Parson..."

Avui anem a fer una escalada amb molt poca aproximació. La zona de l'Ampriu, aprop de Cerler. Escalarem la Torre de Marfil que cap dels dos ha fet. La intenció és fer la Alan Parson i la de los cristales.
Comencem per la Alan Parson que hi toca una mica el sol i malgrat ser agost, fa fresca. La via està molt bé. Una primera tirada amb una fissura que està força bé. El segon llarg per una mena de diedre i acaba amb una xemeneia molt agradable. Per acabar finalment amb un altra mena de fissura també força bonica. Una via recomanable on es pot completar l'equipament amb friends.

Tot i que volíem escalar un altra via d'aquesta paret el fred ens fa anar a les Palestras de l'Ampriu on hi toca el sol, així que fem algunes vies més.

 El Perdiguero , un pic que es fa recordat si l'has pujat

 Torre de Marfil

 El Josep Anton en el L1

 L 1

 El Mingo en el bonic L2

L3

dimarts, 5 d’agost de 2014

Pic Anayet 2.534m "via los balcones de Anayet"

Després d'estar pendents de la meteo finalment ens trobem amb tota la penya de Madrid i Bilbao a Sabiñanigo. Malgrat avui havia de ser un dia insegur a la tarda, els meteoròlegs de torn no l'han encertat i aprofitem la tarda per pujar a un pic que ara no recordo, just sobre Sabiñanigo.
Ens apalanquem en uns prats molt agradables en la zona de Panticosa. El dia següent tal com indicava la previsió fa un dia molt bo, així que anem al pic Anayet. No les tinc totes, caminar tres hores i baixar unes tres més no acabo de tenir-ho clar, però el Jorge que pensa amb tot em diu que l'ascensió és molt sua i la baixada a excepció del primer tram també és tranquil·la.
Així que aparquem el cotxe a la carretera que puja al Portalet, per què ara l'estiu l'estació del Formigal tanca l'aparcament de l'estació i cal caminar un parell de quilòmetres asfaltats, Quan comences els fas sense adonar-te'n, però a la baixada es fa pesadíssim.
Després de dues hores en suau ascensió arribem als llacs i ja és veu l'Anayet al fons, una zona molt bonica i solitària amb el Midi com a convidat. Ja només ens queden tres quarts per arribar al peu de via on ja hi ha enfilats dues cordades. El peu de via és molt senzill de trobar doncs hi ha un parabolt amb una tapa blava de plàstic.
El primer llarg, tot i que de peu de via no ho sembla és molt vertical però només té un passet complicat V-. Si aneu tres és millor no fer aquesta reunió i fer-ne una més còmoda 10 metres més amunt.
El segon llarg nosaltres l'hem empalmat amb el tercer, zona fàcil on cal estar atent a la roca.
El tercer llarg (4rt de la via) és tècnicament el
més difícil un diedre molt bonic amb algun pas de V+, no obligat.
El quart. És de tràmit
El cinquè surts a l'esquerra per una zona de blocs molt xula i vas a parar a una placa de IV/IV+
Dos o tres llargs per la placa IV/IV+. Al final surts per una fissura molt acrobàtica, després de la qual trobareu un pas de V+ que no surt a la ressenya ( no és obligat). Sortim a l'aresta i en un parell de llargs som al cim.

La via està força bé i només cal portar cintes, nosaltres portàvem friends i jo per que no fos dit en volia posar algun però no vaig poder. Si porteu friends segur que el passejareu.
Imagino que el lloc i la bona equipació fa que sigui una via molt repetida, jo crec que mai havia escalat així per Pirineu, però com ja tenim una edat, ara ja tenim llicència per fer aquestes vies, que portem molts anys pegant cops i posant estris i el cos comença a passar factura. Em sembla que ara en diuen love climbing d'aquestes vies. Doncs el que deia que estan molt bé, disfrutar molt i no patir massa. Felicitacions als de sendero límite per la via.



 Ens llevem amb la Penya Telera al davant

 Zona dels llacs, un indret per perdre-s'hi

 Pic Anayet recorregut de l'escalada

 L1

 El Joserra arribant a la R1

 El llarg més difícil de la via L3 (L4 de la via)

 El Quique sortint del tram complicat

 El Joserra amb 70 tacos acabant el llarg

 Bonic llarg 5 (L6 de via)

 El Quique en el mateix llarg

 La Foratata des de la R7

 L12 de via sortint per la bonica aresta cap al cim

 FOTOCIM








dimecres, 23 de juliol de 2014

PEDRAFORCA El Gat via Homedes


Feia uns vint anys que havia fet l'Homedes la recordava descomposta, però menys que ara i els passos difícils menys polits. Suposo que és una via que haurà fet casi tota Catalunya, doncs fa molts anys era de les primeres vies llargues i amb ambient de muntanya que es feien . Nosaltres hi hem anat aquest dimecres i de bo, puc dir que no havia ningú i que la via conserva aquell regust d'aventura que no perdrà mai. Ara bé l'escalada malgrat ser una clàssica que encara es deuen fer molt els caps de setmana (la prova es que vam trobar un linkam empotrat en la tercera tirada i que no vam poder treure) no crec que hi torni més.

 L1

 L3

 En la R3

 L5

L8