MONTSERRAT Agulles El Gep Llarg i la Boteruda

Fa dos mesos que no toco paret, i avui dissabte em fot mal el maluc al pujar les escales, merda. Tot i que els mals són diferents als que m'han corsecat més de mig any, aquest estan més relacionats amb el baròmetre que des de fa alguns anys tinc instal·lat en els meus ossos. Un parell d'antinflamatòris i baròmetre neutralitzat.

Diumenge som una bona colla, per si de cas el maluc em toques la moral, i no pugues escalar. Però sembla que la cosa va bé, així que amb el Toni, el Quique, el Josep Anton, jo i els meus bastons encarem cap Agulles, que està força emboirat i fred. Comencem per la via clàssica del Gep Llarg, que feia 37 havia escalat, tot i que no em noto gens suelto i tinc petites molesties la cosa la dono per molt bona, baixem i escalem la via del costat la dificultat no deu de ser més de IV, tot i que avui per mi és el de menys.

Marxem a fer una via nova dels germans Masó del cànem al perló, a la boteruda . El Toni i el Quique ja estan acabant la via quan nosaltres estem per començar. El peu de via no és massa engrescador però malgrat estem buscant excuses, els companys ens diuen que no està malament, així que comencem per una rampeta fàcil fins que comença l'artifo, que en cap moment exigeix els estreps amb A0 es passa sense patir gaire, segurament si la roca no fos tan descomposta es podria fer en lliure no massa difícil. Després de l'artificial encarem un muret que té tres bolts, coi tot i que és un V-, m'ho penso, segurament amb més rodatge passaria més tranquil, busco algun foradet que no trobo, aixi que amunt, quan arribo al segon parabolt miro a sota i veig un bolt que no he vist, tot i que anava una mica cagat, veure'l a sota em dona moral. Aquí s'acaben les dificultats. La via malgrat, en la ressenya ens parla d'un alien verd, vermell i un camelot del 2, no són necessaris.

Tot i que hem fet vies de poca entitat estic supercontent i no notar molèsties al maluc és fantàstic.

Espero que duri

RESSENYA/saques 1

El Toni en el Gep llarg

El Josep A. en la normal del Gep i el Toni en la R1 de la via de l'esquerra

 Eoooooooooo

 El Toni en el cànem i el perló

 El Mingo en el mateix lloc

 El Josep A. una mica més amunt

Un dia perfecte, escalada, salut i bons companys, sobretot

MONTSERRAT Portella Gran "via la senda dels angels"

-->

Sempre que marxàvem d'Agulles amb el Josep A., ens dèiem, algun dia hem de venir a fer aquesta via, però sempre costava fer-li un forat, i no sé si és una cosa del meu subconscient. El primer cop que vaig escalar per Agulles, a començament dels setanta, vaig veure uns escaladors que feien la Ravic, em va deixar impressionat, mira que després he fet vies molt aèries de la zona nord de Montserrat.

Així que avui dilluns estem al peu de la Senda dels Àngels amb el cul una mica apretat. L'entrada me la miro una mica a l'esquerra a la dreta, el company em diu que havia llegit que algú havia pujat per l'arbre, en fi que quan el company em posa la ma al cul, ep sense apretar, això em dona el plus que em faltava i arribo a la primera xapa, després anar fent ara lliure ara algun pedalillo fins la R1.

El segon llarg l'enceta el company, a mi aquest m'ha costat, no em trobo massa fi, quan el cos no va bé el cap et juga males passades, tan que jo ara ja baixaria. Em miro el llarg i tot i que em costa posar-m'hi, continuo; la sortida té un passet molt finet, més cabron pel segon que pel primer, per això va bé xapar un spit de la Ravic, que al primer li fa més nosa que servei però al segon li estalvies un pèndol, cal posar un expres ben llarg. Vas flanquejant i tirant amunt per una zona força maca i fina.

L'últim llarg és d'aquells que no voldries que s'acabessin mai, molt vertical però amb uns còdols bonissims.

Tot i que la via no és una gran via ens sentim contents i satisfets d'haver-la escalat i el meu subconscient més tranquil. 

 L1

 L1

 Arribant a R3

 L4

  L4

Fotocim

MONTSERRAT Contrafort del Dumbo "via llimac groc"

-->

Fa dies que havia d'haver fet aquesta piada però no en tenia gens de ganes. Quan et lesiones et poses de mala lluna però sempre hi ha un termini; però quan tens dolors propis del temps que fa que ja rondes per aquí, i no saps mai com evolucionaran, ni si podràs conviure amb ells, aleshores tot es fa difícil. Per sort després de 8 dies ja camino sense massa molèsties i això em fa recuperar els ànims i també les ganes d'anar omplint aquest dietari amb les experiències viscudes en un terreny de joc on ens trobem tan a gust.

La sortida que hem fet el diumenge dia 4 la vam fer per Agulles la nostra intenció era anar al Setrill, però ens vam trobar just davant del contrafort del Dumbo i allí escalem una via que jo ja havia fet, la del llimac groc, que està equipada amb parabolts i no té massa dificultat. Com portem el llibre d'Agulles, que pesa tant, ens n'anem a l'agulla Manolito Garcia, per escalar una via de l'autor de l'esmentat llibre i per les referències que dona no aconseguim trobar-la. Així que marxem a passejar una estona i cap a casa.

Aprofitarem els minuts com si fossin  els darrers

 L1

 L2

MONTSERRAT Carena del Dumbo "vies llimac groc i nexus"

-->

Avui dimecres ens trobem amb el Joan B a can Massana, com fa força xafogor pensem que a l'ombreta, s'estarà millor. Mirant el nou llibre d'Agulles, decidim anar a la Carena del Dumbo, així que sense el ventet característic d'Agulles enfilem cap a la canal Ampla, allí ens trobem a l'Eduard que baixen amb un company de fer la ful de sac del Setrill, xarrem una estona molt breu, suposo que en Joan ja em coneix una mica i veient que la trobada s'allargaria ens fa anar per feina així que cap a escalar. Sense saber-ho ens posem a la via del llimac groc una via on els parabolts i són força presents i no està gens malament, tot i que nosaltres fem una R on marca el llibre, si no es xapa el 3er bolt pots arribar còmodament fins al cim.

 En Joan en el s2on llarg del llimac groc

Ara anem a la via Nexus del Remi Bresco, aquí la història és totalment diferent. El primer llarg que l'enceta en Joan, els spits són força separats i la roca és força discreta malgrat les dificultats no són massa grans.

El segon llarg té un aspecte molt cutre, no sé si és que s'està fent fosc i la boira que entra et fa ganes de fotre el camp, però la R són dos spits vellets . Aquest llarg tècnicament és més senzill que l'anterior i tot i està descompost vas amb la suficient comoditat per anar triant les millors preses, fins que arribes a l'últim spit, a mesura que t'allunyés el terreny és fa més vertical aleshores et venen els pensaments negatius, típics de quan et cagues de por, que si l'spit està lluny i tots són molt rovellats, m'aturo un moment , i faig un parell de respiracions alhora que miro a l'esquerra que es veu més fàcil però molt descompost, així que cap a la dreta amb un aire més positiu. En el IV+, no es cau i si vaig tranquil segur que triaré les preses més sòlides. Un cop passat, ara la paret s'ajau i fàcil ja fins al top.

Ha estat bé, dues vies totalment diferents. Tot i que la primera tenia passos mes macos d'aquesta segona me'n recordaré més.

 En Joan al L1 de la Nexus

 Arribant al cim del Dumbo

MONTSERRAT El Cap del Guerrer "Ocell garratibat"

-->

Caldrà aprofitar fins que no canviïn l'hora i a quarts de 5 ens trobem amb el Joan B a Can Massana. Tot i la calor el ventet típic d'Agulles fa suportable la caminada fins el Cap del Guerrer. La via no està malament una primera tirada que tot i ser fàcil pels llocs on hem passat hi ha alguna escameta de roca que et fa anar amb les pil.les posades. El segon llarg és molt bonic, surt per un tram molt vertical però amb uns bolos pels peus molt bons. Aquest tram jo l'he vist ressenyat per alguns en V+ i en algunes ressenyes IV+. Com aquí Montserrat canvia tan anar un pam a la dreta o a l'esquerra. Nosaltres l'hem atacat una mica a la dreta dels spits i és fa molt bé no crec que sigui més de V. Després d'aquest muret la dificultat, baixa molt.

Com hem anat per feina encara queda una bona estona de sol, en Joan em proposa que fem la via normal, que em diu que va a la dreta de la que acabem de fer, però jo aquesta ja l'havia fet i la recordo com la del 40 aniversari. Potser és una variant que van obrir a la normal 40 anys després de la seva apertura?.

Com mai he pujat a la Màquina de Tren, li dic al company de fer-la. M'ha sorprès gratament.

 En Joan en la primera tirada

 Inici de la bonica segona tirada

Màquina de Tren

MONTSERRAT MIranda de les Boïgues "via Josolomi" i l'Agulla dels Espeleòlegs

-->

Aquest dissabte espantats per la calor que ha de fer per les terres de Ponent, decidim amb el Joan B. anar a Montserrat a un lloc amb poc sol. Triem una nova via que s'ha obert a la Miranda de les Boïgues, la Josolomi, que està en la cara SW.

La primera tirada és una gran pedalada a excepció d'uns metres finals ressenyat de V, que sempre costen quan se surt dels estreps, el tram és molt maco molt vertical però amb bons bolos. La R super-incòmoda, un metre i mig a la dreta hi ha un millor repòs. La sortida és un V, cosit amb bolts, però és que la roca de moment, no és massa bona. El desplom cal fer-lo amb A0 perquè aquí la roca és molt dolenta al company li va caure un superbolo. La qual cosa el fa anar buscar una R de l'aresta Brucs, cal dir que després del desplom la roca millora i el tram és força bonic (IV+).

 En Joan acabant de pedalar

 En el peu del desplom del 2on llarg

 Arribant al cim

A continuació anem a l'Agulla dels Espeleòlegs que jo mai havia escalat. Molt bonica i recomanable.

 La ressenya la trobareu al blog del Joan B. o a Onaclimb.

MONTSERRAT Agulles

-->

Dijous passat quedem una bona colla de gent dels blogs, en Joan G., en Jaumegrimp, el Toni,  i la meva parella d'escalada, que fa dies que es va trencar els dits i avui torna a escalar, a veure si se'n recorda.

En Joan i en Jaume se'n van a l'Ou de Colom i la resta anem a la Miranda Alta, que el diumenge passat vam veure una via que sembla interessant, la del dijous. Comença gairebé en el coll amb la Manolito Garcia i seguim uns spits (4), el tram és força dret i un pel brut, però si t'ajudes de l'arbre ronda el V, al deixar-lo hi ha un tram de V+, la resta fàcil fins la R que està sobre un pedrot; la tirada és molt curta.

La segona tirada continua fins sota un desplom, allí hi ha un clau molt rònec i després no és veu res miro a dreta i esquerra, i res. No ho tinc gens clar, doncs les vies d'en Majo, Sales i Cia, no són tan exposades. Trobo un forat on hi cabria un friend petit, però no portem res, doncs la guia diu que no en calen. Em costa de marxar perquè veig la seqüència, però hi ha algun còdol que no fa bona pinta , això i el clau em tiren enrere. Així que baixem i anem a la Roca de les dues Puntes que la tenim just al costat.

 En Toni en el primer llarg

 Josep A tb en el 1er llarg

 En Joan G i en Jaume dalt de l'OU de Colom

Roca de les Dues Puntes

MONTSERRAT Agulles Roca Dues puntes, Boteruda i Torta

-->

Quedem amb el Joan B. per anar a les Agulles, no sabem massa on anar, ho decidirem em funció de la calor. Però ens adonem que avui fa més un dia de tardor que de canícula estival. Així que comencem fent un parell de vietes a la Roca de les Dues Puntes, li marquen V, però la dificultat es concentra en els primers passos.

 Roca de les Dues Puntes

 

Seguidament ens dirigim a la Boteruda del Gra per fer la via Califòrnia, que m'hi vaig fixar el dia que vam fer la Dipankasa, a més recordo una piulada en el blog del Lluís que la deixava bé.

La via comença per una fissura amb alguna zona amb terra, però no molesta excessivament, si et col·loques bé no tens problemes, diuen que és 6a, però jo he trobat algun V+ més difícil. La tirada és molt curta.

El segon llarg té una sortida que li marquen V+, amb molta pressa i molt bolts, aquesta via no pateixes mai per les assegurances, són d'aquelles vies que et fan malacostumar. Després del muret ve una zona més senzilla, però força maca.

L'últim llarg, cal vigilar una mica la roca però surt molt bé.

-->

Petit diedre (6a?)

 En Joan arribant a R1

 Muret de sortida de la R1

 En Joan a la R2

  La Filigrana

-->

Finalment anem a la Torta que als dos ens fa gràcia de fer, l'escaladeta està força bé i la visió de Frares i Agulles és molt maca.

 En Joan escalant la via blava de la Torta

 Bonica visió

de la Regió de Frares Encantats

MONTSERRAT Bola de la Partió "Aresta Brucs"

-->

Hauria de reposar però ja no tinc la ma inflada així que li proposo al Josep A. D'escalar alguna cosa fàcil a Montserrat. Tot i que estem al mes de Juliol i havíem buscat alguna via amb ombra, amb la fresca que fa decidim escalar al sol i ens posem a l'aresta Brucs de la Bola de la Partió que ja ni recordo els anys que fa que la vaig fer. El sol és molt agraït, perquè baixant els dos tenim la pell de gallina, no recordo un mes de Juliol com el d'aquest anys.

El Setrill i el Broc del Setrill

 Perfil de les Bessones