dilluns, 27 de febrer de 2012

MONTSERRAT Pastereta "via Anoiram"


No fa massa dies pujàvem amb el Toni i el Jaume cap a la Pastereta amb guants , gorro i molt abrigats, avui dilluns 27, tot just han passat 15 dies i tornem cap a la Pastereta, però en màniga curta. L'objectiu de la tarda és l'Anoiram. Després d'una bona suada som a peu de via que ara just li comença a tocar el sol. En Jaume comença per una rampeta no massa difícil fins la primera R, el segon llarg flanqueja a la dreta per anar a buscar un esperó amb algún pas de V, però amb roca força descomposta. El tercer llarg que enceta en Jaume promet, però després d'uns 10 metres cal començar a caminar fins al peu de la quarta tirada, que és amb diferència la millor tot i algun tram delicat. Una via per col·leccionistes

 En Jaume en l'inici de via

 L1

 Inici del segon llarg

 Aspecte de l'esperó del 2on llarg

 Iniciant L3

 En el tram més fi de l'últim llarg

 Eooo arribant al final de cia

 Fotocim

dimarts, 21 de febrer de 2012

MONTSERRAT Collbató "via mal pas" i La Codolosa "via any de traspàs"


Avui dimarts anem amb en Toni a fer la via Mal pas a Collbató, que jo no he fet, sempre m'havia semblat que la roca del segon llarg no era massa bona. Començo per un muret molt vertical que deseguida tomba fins la primera reunió. El segon llarg el fem tots dos de primer, el primer 6a, no l'acabo de veure i faig un Ao, la resta surt bé, el llarg el trobo força físic, però molt bonic i la roca, malgrat l'aparença està força bé.
Com encara ens queda una mica de temps, anem ràpid cap a la Codolosa per fer la via any de traspas, quan som al peu tenim la impressió que la via no valdrà massa la pena, però no està gens malament, una entrada molt fina i després un mur molt bonic. El segon llarg surt amb tendència a la dreta per anar a buscar un mur força interessant, llàstima que sigui curt. Una via que per completar no està gens malament.

 L1 de la via Mal pas

 El Toni iniciant L2

 L2



 El Toni finalitzant la via any de traspàs

Fotocim

dissabte, 18 de febrer de 2012

PARET DE LA RUFA "via sons amagats"


Sembla que malgrat els 3 graus sota zero, avui tindrem un dia molt bo, per escalar la via del Llorenç i el Joan A. a la paret de la Rufa.
Tot i que hi ha moltes piades d'aquesta paret. Posaré l'aproximació, que crec que de totes les que hem llegit és la més curta i força còmoda. Deixem el cotxe en una era que hi ha pujant al poble de Canelles, concretament en una corba força tancada. Sortim de l'era per la pista, que enseguida és bifurca, una va avall (passa per una caseta de pedra), aquesta no l'agafeu, continueu recte sense perdre alçada, quasi fins al final on veure dos prats esglaonats cal creuar-los sempre en direcció cap a l'esquerra per tal de creuar el riu després d'un meandre (corba del riu), allí trobarem fites que ens fan pujar per una zona sense vegetació, on hi trobareu força ostres fòssils. A la dreta us queda una torrentera que té alguna fita, però no en feu cas, continueu pel llom tot seguint les fites fins quasi el peu de la Rodamons, seguiu després amb tendència a l'esquerra fins a peu de via on hi trobareu un pont de roca equipat amb un cordino vermell, aquest tram és el més emprenyador perquè ja no hi trobareu fites.

 Aproximació

Al arribar a la via ens trobem al Joan Baraldes i dos companys de Badalona el Toni i el Joan, que tot just comencen la via. El primer llarg està força bé, la part final és on tiba més, l'entrada a la reunió és molt fina, per mi V+.

 Primer llarg

 Entrant a R1

El segon llarg és un dels que més m'ha agradat, una sortida vertical amb molt bons repeus per flanquejar sota un sostre i finalment fer un tram molt vertical amb unes preses brutals, preciosa la part final.


 Acabant el preciós segon llarg

El tercer llarg, té una sortida molt maca, però cal oblidar-se de la primera expansió i agafar-te en una mena de bavaresa i els peus en pastilla quan has fet el pas, xapes. Aquí havia llegit discusions sobre si el pas era més de V+, per mi la graduació és la correcta, un cop en una savina on hi ha una baga flanqueges a la dreta i ja fàcil fins un arbre i un pont de roca. Aquest tres primers llargs estan equipats

El quart llarg tot i que comences caminant i sembla un llarg de tràmit el final jo l'he trobat preciós aquí si necessites algun friend per augmentar la seguretat.

La cinquena tirada comença per una placa de IV/IV+ fins una baga, després cal anar en tendència a la dreta fins trobar un parell de ponts de roca abans de la reunió.

 Inici del cinquè llarg

Mentre espero al company em miro el llarg que diuen que és el millor, la primera expansió la veig uns 20 metres per sobre, em miro la ressenya i em quedo més tranquil, doncs la zona on no hi ha res li donen IV, després comprovem que pots posar catxarros en les nombroses fissures que anem creuant, la segona part del llarg guapissima.


 En la part més bonica de L6

Ja només queda un últim llarg on li posen una sortida de V, aquí jo no l'he trobat tan difícil.
Una via recomanable i que ens ha deixat plenament satisfets. Felicitacions als aperturistes, via molt maca i molt ben equipada.

 Sortida de la sisena reunió

La ressenya la podeu trobar en el blog del Llorens o del Joan Asin

dimecres, 15 de febrer de 2012

MONTSERRAT Collbató "El Llençol B entrant per l'esperó Fra Garí"


Avui dimecres sembla que la fredor de dies enrere s'acaba, tot i que el vent encara es deixa sentir.
Amb el Toni volem anar a fer una via de 6a que hi ha al Llençol , però per no pujar caminant, escalem l'esperó del Fra Garí, la via és molt discontinua però te uns trams força bonics de la meitat cap a amunt. Un cop al camí de les bateries el vent és molt desagradable, però malgrat tot ens hi posem. Comences per un diedre molt vertical però amb uns cantos bonissims, després et poses a la placa de l'esquerra que és molt fineta, hi ha un parell de passos superfins, suposem que allí deu d'estar el 6a, després les preses són més generosos, una tirada d'uns 40 metres que ens deixa plenament satisfets.

 El Toni en l'esperó Fra Garí

 El Toni més amunt

 El Llençol B
 Més del mateix

diumenge, 12 de febrer de 2012

MONTSERRAT La Plantació E. del Porró "via L.B"


Avui la cosa no ens ha sortit massa bé, pujàvem amb moltes ganes a la Plantació per fer unes quantes agulles de les que cal posar catxarros. La intenció era entrar per la Laura Batalla per estalviar-nos la canal embardissada del Porró, però malgrat feia un bon sol la paret i l'ambient estan molt freds i no aconseguim que les mans entrin en calor. Així que ho deixem córrer per dies una mica més càlids






 Fotocim

divendres, 10 de febrer de 2012

MONTSERRAT Collbató "via somni de tardor"


Es fa una mica difícil trobar vies no massa llargues amb poca aproximació i que no hagem fet, per aprofitar les tardes, que encara no donen massa de sí. Així que amb el Josep A. decidim la tarda de divendres anar al solet de Collbató per fer la via somni de tardor que cap dels dos hem fet.

El company enceta la primera tirada que comença per una rampa fàcil per anar a buscar un muret molt vertical, però amb bones preses, llàstima que sigui curt, pq està molt bé, la resta fàcil fins dalt una savina.

El segon llarg  sempre que me l'havia mirat no invitava gens doncs la roca no es veu massa bona. Però està millor del que sembla. Comences amb un tram molt vertical on cal posicionar-se bé doncs les preses de ma no són massa bones, després un tram més senzill fins un desplomet on cal fer un bon cop de gas i ja més fàcil fins al cim. Una tirada que com ha sortit bé em deixa plenament satisfet.

Encara ens queda una mica de temps, anem a la placa pell roja, però després de fer una via marxem doncs encara que faci sol fa força fresca i no convida gens a continuar trepant.
La ressenya la poder trobar en el blog de l'Eduard

 El company en el bonic mur del primer llarg

 Iniciant el segon llarg

 L2

Fotocim
 Sector pell roja

dimarts, 7 de febrer de 2012

MONTSERRAT Paret de la Codolosa "Último mohicano" i "Campions"


Aquest dimarts tornem amb el Toni a la Codolosa per fer la via del último mohicano, que és de les últimes que queden per fer.

La via comença en el mateix lloc que l'Avi trepador i aprofitem els spits per assegurar-nos en el primer llarg.

El segon el comença el Toni, va pujant aprop del diedre per aprofitar alguna fissura i els forats, que no són massa bons, doncs al començar la tirada ja he recuperat la meitat de les peces. La via després ens adonem que va més per la placa doncs veiem un burí, que juntament amb un plom és l'equipament fixe de la tirada.

El tercer llarg va al peu d'un diedre molt bonic, abans d'entrar al diedre es troben un parell de burins, el segon amb un cordino, d'algú que ha baixat. Per sobre hi ha una fissura perfecta per fotre un bon clau, però com ja no tenim el costum de portar-ne li foto un parell de fissurers, dels que no me'n fio gaire, un pel més amunt aconsegueixo posar l'alien vermell que em dona molta seguretat i amunt, de sobte apareix un nou burí i un clau  més amunt, un tram molt bonic fins la reunió de la tribu.

Una via de les que et deixen plenament satisfet.

 El company arribant a R1

 El Toni encetant L2

 L2, senyalant al burí

 L3

 L3

 El Toni arribant a R3

Com encara tenim una mica de temps anem a la via dels Campions de l'amic Baraldés, que el Toni no ha fet i que està força bé.

 L1 de la Campions

  L1

 L2,  el tram més bonic de la via

En L3

Fotocim

dissabte, 4 de febrer de 2012

MONTSERRAT La Pastereta "via Petit four"


Aquest dissabte han dit que seria un dia molt fred, alguns deien que faria tan fred com a l'any 1958. Fa fred, però a Collbató estem entre 1 i 2 graus sota zero, tampoc és tan fred.
Al bar muntanya ens trobem una bona colla de fanàtics discutim sobre quin lloc es podrà escalar sense patir massa. En Jaume en Toni i jo ens decidim per la Petit four de la Pastereta, en l'aproximació encara trobem una mica de neu, arribem a la via i la roca sembla que no està massa freda.
La primera tirada és senzilla però està força bé. La segona és l'estrella de la via un tram de V+/6a, on cal anar bé de continuïtat perquè no hi ha casi descansos naturals. Tot i que està ben equipat , cal escalar, crec que fent algun Ao, com ha estat el meu cas li donen V+/Ao. Quan s'acaben les expansions hi ha un tram on cal vigilar la roca, no és dolenta però cal vigilar. La via molt recomanable, de les maques de la Pastereta.
Baixem força animats per continuar, però el vent, que ara bufa amb força ens fa venir moltes ganes de anar a fer un vermut, dit i fet.

 El Toni en el 1er llarg

 El Jaume en el mateix llarg

 Inici del 2on llarg

 El Toni en L2

Els companys finalitzant L2

 En Jaume arribant a R2

 Fotocim