dimarts, 1 de març de 2011

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Crestes Disblia via Tio Maria

Aprofitant que tinc festa i estic per Lleida me'n vaig cap a Sant Llorenç de Montgai, hi ha una via que fa temps vaig veure al blog de l'Edunz, i li tinc ganes, doncs l'he vista ressenyada en varius blogs.
Estic davant del Cilindre, fa un dia preciós, agafo 10 cintes una corda, l'amic silenciós, i segueixo la vall que va a la Formiguera, que a la tardor te magranes i unes figues molt bones. En menys de 10 minuts s'arriba al peu de la via, em miro el primer llarg i decideixo que no m'encordaré és veu fàcil, però el gran nombre de parabolts em fa dubtar de si posar-me els gats, com estic a l'ombra i fot rasca tiro amunt amb bambes, hi ha una petita placa però és molt tombada, sense problemes. M'encordo i tiro amunt. La tirada és fàcil té una placa molt bonica, llàstima que és curta. El tercer llarg és el més bonic i exigent, la ressenya li marca V+, és un diedre on cal oblidar-se una mica dels seguros si els xapes tot és com un coitus interruptus. No entenc perquè van posar tans parabolts doncs hi ha unes fissures bonissimes per aprendre a posar friends. L'últim llarg es surt per la dreta hi trobes un passet que li marquen V, jo aquí m´he desencordat perquè la resta és una caminada.
Volia anar a fer un altra via però aquí dalt s'està de lujo, fot una oloreta de timó (farigola) mmmm, a més hi ha un silenci que només es veu pertorbat pel tren de la Pobla. Suposo que anar al cel deu de ser una cosa semblant.

Paret de la Formiguera

Paret del Cilindre

Cresta Tio Maria

escalant el tercer llarg

L'amic silenciós esperant-me a la R3




La ressenya la trobareu al blog de l'Edunz

1 comentari:

Llorenç ha dit...

Com comparteixo el teu comentari al final de la via! quantes vegades et plantejes fer més d'una via en un dia, i al fer cim...s'obliden les presses i passes a disfrutar de tot el que t'envolta...