Aquest dissabte aprofitant que estàvem a Lleida, marxem a Escales que normalment ens queda una mica lluny. La via triada és una de nova que ha obert fa poc en Luichy, l'Hector i el Dani.
Aparquem el cotxe abans de passar el pont. Agafem una pista de terra que ens dura a un pontet antic, el passem, pugem per unes escales de ferro i caminem per la vora de la central, al final trobem un corriol ben marcat que deixarem just quan hi ha una petita baixada, agafem el de la esquerra, marques vermelles. Continuem fins que el camí surt de la canal a la dreta; nosaltres seguirem però en tendència a l'esquerra, trobarem algunes fites fins al peu de la via que es troba al costat de la Ramona.
El primer llarg té un tros equipat amb tres bolts on li marquen V+ /6a, el tram és d'adherència, la guia li marca V obligat, dubto que fent trampes això sigui V. Un cop passat el tram la dificultat baixa fins la R1.
El segon llarg surt per la placa molt guapa, li marquen V+, però jo no ho he trobat tan difícil; després vas a buscar una llastra que fa una mica de diedre, on cap el camalot del 3, després be una placa una mica més senzilla que la de sota però aquesta està plena de terra que ha caigut de la R2, després d'un dia de pluja segur que desapareix.
terreta de la R2
El Josep A. arribant a la R2
El Jordi "Tato" entrant a R2
El tercer llarg, va per unes plaques superguapes amb molt bona presa i la roca bonissima, arribo a l'últim bolt i veig un maillon, collons d'aquí ha marxat algú; me'n adono perquè, la R està uns 8 o 10 metres per sobre i aquí la cosa es complica, cal anar a l'esquerra a buscar una fissura per posar algun friend, i les preses i els relleus ja no són tan bons a més hi ha terra que no la veus, gairebé volo doncs al posar la ma la vaig posar en un munt de terra, sort que l'adrenalina et fa reaccionar ràpid i un pam més amunt no hi ha terra, continues per la fissura fins la R3, tot i que li posen V, per mi un V+ .
Preciosa placa del 3er llarg
En el tram més dificil de la via (per mi)
El següent llarg el més lleig de la via III i un muret de IV.
El bonic desplom de L4
El Tato en en segon desplomet del 4art llarg
A partir d'aquí ja es pot marxar, però val molt la pena fer aquest llarg, té una placa molt maca de V.
Bonica placa final de V
Fem un petit ràpel (25 m) i després anem seguin les fites fins arribar la ferrata..
La ressenya la podeu trobar al blog del Luichy
.jpg)
5 comentaris:
Ei Mingo!
heheheh aquesta ja la vaig ullar també! pel que dius té la bona pinta que semblava!
Ara que ja tinc un parell o tres de vies per allà a veure si abans que comenci la calor m'hi puc acostar, que allò es molt forn, no?
Gracies per la piulada!
Quina bona pinta té la via (tot i algunes herbetes que es veuen a les fotos). Ja tinc ganes d'anar a fer alguna via en aquesta paret, abans no arribin les calors.
Records!
Gràcies Lu i Xavi pels vostres comentaris. Jo en aquesta zona he fet 5 vies i les 5 m'han agradat força (La cosa, Que pagui Pujol, la Xicoia, i la Ramona). Aquesta jo m'esperaria que una bona pluja neteges la terreta.
La calor doncs teniu molta raó, això és com un forn. Sort que gran part del dia va estar cobert, pq apretava.
Salut
Veig que tots hem hi vam fixar en aquesta via..... Enhorabona per l'escalada, Mingo, veig que ets un professional de la paret!
Hola amic meu. Aqueta la tinc agullada desde fa dies. Veig que no val a badar. Et comunico que em creat un "bloc". Es diu LO GALL (grup d'ascaladors de Lleida) i la direccio es: logalldeponent.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada