divendres, 25 de març de 2011

SANT LLORENÇ DE MONTGAI Paret de la Formiguera "Sabina Wall" en solitari

Aquest divendres m'he pogut escapar una mica abans de la feina, i com tenia previst anar a Lleida, me'n vaig a fer una via a la Formiguera de Sant Llorenç de Montgai.
Sobre quarts de cinc ja em trobo al peu de la via, que està al costat de la normal, crec que amb un parell d'hores ja en tindré prou: Així que lligo l'extrem de la corda a la Ro, feta a consciència; la primera tirada és molt senzilla, una rampa amb algun passet vertical, però que no arriba al III, i molt ben equipada, alguns bolts me'ls salto doncs voldria arribar a la segona R, de la R1 veig un muret que segons la ressenya li donen IV, però jo li posaria IV+ i a la part de dalt un passet de V-. La tirada és vertical amb molt bona presa però la roca té una mica de terreta. Arribo a la R2, lligo la corda i rapelo per recuperar el material. De nou, a la reunió l'última tirada es veu més tiesa i les assegurances estan més distanciades, clar que en el segon llarg estan quasi a tocar. Aquesta tirada és preciosa molt vertical i fins hi tot un petit tram una mica desplomat, però que no supera el V, una disfrutada, baixo a recuperar el material i la torno a fer, però ara de segon.
Com sempre quan faig alguna escalada en solitari ara em sento molt relaxat i com fa una tarda bonissima em relaxo apurant el que queda de tarda. Què xulo, Sant Llorenç.
La ressenya es pot trobar en ressenya.net

L'aproximació: cal deixar el cotxe davant del Cilindre i seguir el corriol que recorre la vall que tenim a l'esquerra, la deixem i anem en direcció al talús de la via del tren seguint un corriolet, creuem la via del tren i seguim el camí marcat, que va a la normal, veurem unes fites molt grosses que ens porten al peu de la via.

Per baixar jo crec que amb un ràpel de 60 s'arriba al peu, jo he baixat caminant

Paret de la Formiguera (foto feta 1-1-2011)

R0, quan vas sol s'agraeix troba un peu de via com aquest

El bonic últim llarg


Quan vaig de segon i vui continuar escalant, lligo el jumar a l'arnes i a mesura que vaig pujant el jumar va corrent (a l'inici com la corda no pesa, cal donar-se-la un mateix). Aquest sistema en les travessies no és massa bo

Top Sabina Wall

El perfil del Cilindre

5 comentaris:

joan asin ha dit...

Enhorabona Mingo pinta bé aquesta via i jo trucant per telèfon, je,je.

Joan B ha dit...

Ei Mingo,

Una mica més i ens trobem !!
despres de 6 setmanes sense poder sortir, el dissabte vaig anar a fer aquesta via i la normal i em van agradar força.

A veure quan tornem a sortir.. però de moment sense apurar que encara tinc el peu tocadet

salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

M'has fet venir ganes de tornar-ne a fer alguna en solitari! Tens raó que et sents especial, sobretot quan acabes, que entremig la concentració gairebé no et deixa fer-ho!

Jaumegrimp ha dit...

Això de l'escalada en solitari no ho he probat mai, però deu ser molt interessant, introspectiu...per sort sempre trobo amb qui sortir, però és un bon recurs....
Aquesta via no la coneixia, queda apuntada.

Mingo ha dit...

Joan em vas agafar una atabalat pq ja m'havien trucat dos cops.

Joan B molt content de que surtis de la lesió. Clar que sortim fer vies fàcils sempre m'agrada.

La veritat és que si vas tan concentrat que quan acabes estas molt bé.

Jaume, no és un recurs lo d'escalar en solitari, a mi m'agrada fer-ho de tan en tant és un altra història. La via està bé, però és molt curta.